RAC Rally 2002

El 17 de novembre de 2002 a Cardiff no només es posava punt i final al 58è Ral·li de Gran Bretanya, sino que també es feia a la temporada del campionat del món de l’especialitat. La prova que estava composada per 17 especials cronometrades de 390,57 km de distància arrancava a la mateixa capital galesa el 14 de novembre amb 85 equips presents dels 94 que havien formalitzat la seva inscripció per la prova i dels que 38 aconseguirien finalitzar-la. La cita britànica tenia puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial júnior.

Amb els títols de campions del món de pilots i constructors ja decidits en favor de Marcus Grönholm i Peugeot respectivament, l’interés residia en la consecució del títol junior al que hi arribaven amb opcions el pilot de Vic Dani Solà i l’italià Andrea Dallavilla, així com el debut en ral·lis del carismàtic i múltiple campió mundial en motociclisme, l’italià Valentino Rossi, el qual juntament amb Carlo Cassina pilotaven un Peugeot 206 WRC del Grifone emprant les notes de Piero Liatti i sota els colors de Michelin després que Repsol hagués desestimat la opció.

L’especial espectacle de Cardiff donava el tret de sortida al ral·li, en la que Markko Märtin i Michael Park aconseguien ser els més ràpids a bord del seu Ford Focus RS WRC seguits d’aprop per Petter Solberg i Phil Mills i a continuació els companys oficials de Ford de la parella estonio-britànica amb Colin McRae i Derek Ringer tancant el podi provisional.

En arribar els trams enfangats genuins del ral·li, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van treure a la poca llum del dia que es deixava veure per terres galeses la seva velocitat i superioritat, guanyant totes les cronometrades del dia. El que li van permetre liderar la prova ja des de la primera especial de la jornada, és a dir la segona de la prova, per arribar a la neutralització amb un avantatge de 49,6 segons vers el Subaru Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, autors del millor crono en l’especial espectacle de Cardiff que tancava la jornada, i de 51 segons vers el Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park.

El idols britànics Colin McRae i Derek Ringer així com Richard Burns i Robert Reid, perdien bona part de les seves opcions a victòria quan per unes respectives sortides de pista es deixaven un temps molt preciós en el camí. Els de Ford perdie un minut en la seva excursió per les cunetes en la primera especial del dia, mentre que els de Peugeot es deixaven minut i mig pel mateix motiu en la segona especial de la jornada quan anaven enganxat els talons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

D’altra banda, el punt d’atracció mediàtica que suposava el campió de MotoGP Valentino Rossi i Carlo Cassina s’acabava en la primera especial cronometrada quan el pilot italià quedava enlluernat pel sol i perdia la traçada clavant el seu Peugeot 206 WRC privat en la cuneta i veient-se obligats a abandonar la seva aventura.

La segona etapa, la més curta de quantes es disputaven en la prova britànica mantenia la tónica de quan s’havia viscut fins al moment, és a dir amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Petter Solberg i Phil Mills repartint-se els millors cronos en les dues primeres especials cronometrades fins que en la tercera la prova donaria un gir important. Al Peugeot 206 WRC dels liders va començar a fallar-li l’hidràulic, el que va obligar al pilot finlandès a canviar de velocitats emprant la palanca i no els comandaments del volant, aixó va descentrar lleugerament a Marcus Grönholm en un troç en el que hi havia un canvi de superficie de terra a asfalt, provocant una sortida de pista que acabaria amb diverses voltes de campana.

Més tard, justament en el mateix punt, també es sortirien de la pista els Mitsubishi Lancer WRC dels francesos François Delecour i Dominique Savignoni i dels finlandesos Jani Paasonen i Arto Kapanen, aquest últim quasi colisiona contra el 206 WRC dels seus compatriotes, i més tard el Toyota Corolla WRC dels polonesos Tomasz Kuchar i Maciej Szczpaniak.

L’accident deixava als joves Markko Märtin i Michael Park al capdavant de la provisional, seguits de ben aprop pels també joves Petter Solberg i Phil Mills, els quals marcarien els 3 escratxs en els 3 trams que restaven per completar la jornada i situar-se a tan sols 1,6 segons del liderat a falta d’una jornada per completar la prova. Carlos Sainz i Luis Moya, en el seu adéu de Ford i com equip, tancaven el podi provisional a 28,1 segons del liderat, pel que encara tenien opcions de guanyar, si bé havien de vigilar a Richard Burns i Robert Reid que en el comput global de la segona etapa havien estat els pilots més ràpids escurçant en gairebé mig minut les distàncies vers els espanyols.

La tercera i última etapa estava composada per tan sols 4 especials cronometrades, si bé la primera d’elles era la més llarga del ral·li amb 54,69 km, on Petter Solberg i Phil Mills van arriscar i van ser capaços de superar a Markko Märtin i Michael Park per 22 segons, marcant el millor temps de l’especial i de passada situar-se com a líders de la provisional. Els de Ford van intentar donar la réplica amb l’escratx en la segona cronometrada, però el temps que retallaven als de Subaru era insuficient per arrebatre la plaça, els quals a més a més marcaven els dos últims escratxs que restaven per a completar el ral·li, aconseguint així la seva primera victòria en el mundial.

Els pilots de Peugeot Richard Burns i Robert Reid per la seva banda van aconseguir superar a Carlos Sainz i Luis Moya en la segona especial cronometrada del da, però els britànics patien una sortida de pista en la següent especial, permetent als espanyols recuperar la plaça de podi que acabaven de perdre que tancaven així el podi a la conclusió del recorregut a 55,9 segons dels guanyadors. Markko Märtin i Michael Park per la seva banda ho feien a 12,8 segons de Petter Solberg i Phil Mills.

En el mundial júnior Dani Solà i Àlex Romaní perdien el liderat de la prova en la cinquena especial cronometrada a causa d’una punxada lenta, però la parella catalana amb una excel·lent actuació en la primera cronometrada del segon dia, l’especial llarga que es repetia el diumenge, permetia que endosar minut i mig a la resta de pilots del parc tancat en la seva categoria i recuperar la primera posició mentre que els seus rivals en la consecució del títol, els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini patien una doble punxada i cedien 6 minuts. L’especial llarga tornava a ser protagonista el diumenge, quan als catalans se’ls hi trencava un suport del motor, havent de finalitzar el tram en unes condicions gens favorables, afortunadament les assistències van reparar el cotxe i els catalans van tenir via lliure cap a la victòria i la corona mundial júnior.

Amb el títol de pilots decidit en favor de Marcus Grönholm des de feia temps, a Petter Solberg la primera victòria que aconseguia en el mundial de ral·lis li permetia aconseguir per un sol punt el subcampionat per davant de Carlos Sainz, el madrileny per la seva banda, gràcies a l’abandonament de Richard Burns i que Colin McRae finalitzés en cinquena posició, completava la temporada en tercera posició també per un punt d’avantatge vers el seu company escocès i dos vers l’anglès de Peugeot.

En el campionat de constructors, Peugeot no quallava una bona actuació després dels abandonaments de Grönholm-Rautiainen i Burns-Reid, però tot i així els del lleó amb 9 doblets aconseguien una temporada pràcticament excel·lent. Ford per la seva banda, en situar dos dels seus cotxes en el podi aconseguia la fita de puntuar en totes les proves del calendari mentre que Subaru, en terra de ningú sumava més punts que cap altre equip combinant la victòria de Solberg-Mills amb el quart lloc de Mäkinen-Lindström.