El diumenge 26 de gener de 2003 tenia lloc al port de Monte-Carlo la cerimònia del podi corresponent al 71è Ral·li de, precisament, Monte-Carlo. La cita dels Alps Marítims tenia en el seu programa 14 proves especials cronometrades de 415,02 km de distància, a les que els 50 equips participants dels 57 que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, hi començarien a fer front a partir del divendres 24 de gener. La prova, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i mundial junior, era finalment completada per 29 equips.
El ral·li s’iniciava amb l’etapa més llarga de tot el recorregut, 196,30 km cronometrats donaven la benvinguda als participants al llarg de sis proves especials, corresponents a tres trams que es celebraven en dues ocasions. Un bucle de dos trams encetava la jornada, en el que els finlandesos campions del món Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi aconseguien els respectius dos millors temps, sent especialment notori el segon d’ells, en el que els homes de Peugeot aconseguien endossar mig minut a la resta de participants, capitanejats pels escocesos de Citroën Colin McRae i Derek Ringer.
En tornar a passar per aquestes mateixes especials, després d’un re-agrupament per a les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena trencaven la ratxa dels seus rivals de Peugeot imposant-se en la tercera prova especial mentre que els tercers integrants de l’equip dels dos galons, el madrileny Carlos Sainz i el català Marc Martí, perdien minut i mig en envirollar-se en la segona i tercera especial.
Els líders però recuperaven el fil gimposant-se en la quarta prova cronometrada de la jornada mentre que el pilot francès i el seu copilot monegasc de Citroën hi aconseguien avançar a Colin McRae i Derek Ringer en la general provisional per tal d’esdevenir els màxims perseguidors de la parella finlandesa del lleó en la general. D’altra banda, la parella de Subaru formada per Petter Solberg i Phil Mills, que havien experimentat un bon inici del ral·li, rebien una penalització de 40 segons en arribar 4 minuts al control horari, el que suposava a la parella perdre la quarta posició en favor dels britànics de Peugeot Richard Burns i Robert Reid.
Com havia passat al matí, la celebració d’aquestes dues proves especials cronometrades, deixava pas a un re-agrupament per a les assistències mecàniques, del que els participants en sortien disposats a afrontar l’especial més llarga de tot el recorregut, Plan de Vitrolles Faye, amb 47,27 km de lluita contra el temps en dues ocasions consecutives.
Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor registre en l’especial per davant dels seus companys d’equip Carlos Sainz i Marc Martí i dels líders provisionals, permetent a la parella franco-monegasca retallar en una vintena de segons el gap que tenien amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Subaru per la seva banda en sortia molt mal parada d’aquesta especial, doncs tan Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, darrers guanyadors de la prova alpina, així com Petter Solberg i Phil Mills, es veien obligats a abandonar la prova per accident.
En tornar a passar per l’especial reina del ral·li, Colin McRae i Derek Ringer s’afegien al festival Citroën marcant l’escratx ex-aequo juntament amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i just per davant de Carlos Sainz i Marc Martí, mentre que per darrera dels 3 Citroën s’hi classificaven els dos Peugeot 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Richard Burns i Robert Reid.
Superada la sisena prova especial doncs, els pilots feien camí cap al parc tancat de Mònaco, on s’hi arribava amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la primera posició per 20,6 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena. Colin McRae i Derek Ringer tancaven les places de podi a 1 minut i 16,6 segons dels líders, superant als seus compatriotes de Peugeot, Richard Burns i Robert Reid, en 37,3 segons. Carlos Sainz i Marc Martí, a 1,8 segons del segon dels 206 WRC classificats, trucava a les portes del podi.
La celebració de la segona jornada del ral·li suposava afegir 114,52 km cronometrats al recorregut, els quals es disputaven en dos trams pels que s’hi passava en dues ocasions. L’excés de públic que s’aplegava en el primer d’ells, obligava als organitzadors a anul·lar-lo, posposant les lluites pel segon tram de la jornada. Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la cronometrada i retallaven en gairebé 8 segons la distància amb els líders, els quals havien fet una tria de gomes pensant més amb el primer tram sabatí, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí superaven a Richard Burns i Robert Reid per instal·lar-se en la quarta posició.
Al migdia els pilots afrontaven altre cop les dues proves especials del matí, si bé de fet la primera es celebrava per primera vegada. En ella Marcus Grönholm i Timo Rautiainen patien una sortida de pista que els suposava perdre mitja hora, i amb ella totes les opcions a puntuar; tanmateix aquesta excursió per fora del traçat de la carretera deixava als 3 Citroën Xsara WRC ocupant les tres places de podi, mentre que uns grisos Richard Burns i Robert Reid perdien la quarta plaça en mans de l’estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park.
Carlos Sainz i Marc Martí celebraven el triplet imposant-se en la darrera especial de la jornada per davant dels seus companys d’equip escocesos, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena relaxaven una mica el ritme doncs les condicions així ho permetien.
Era doncs l’hora de tornar a entrar al parc tancat de Mònaco, al que s’hi arribava amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 1 minut i 7,9 segons de marge vers Colin McRae i Derek Ringer. Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les places de podi provisionals a 1 minut i 45 segons dels seus companys d’equip líders i amb 39,4 segons de marge vers el Ford Focus RS WRC’02 de Markko Märtin i Michael Park. Per darrera dels de l’oval la resta de participants estaven molt lluny, doncs Richard Burns i Robert Reid completaven la jornada a 2 minuts de la parella espanyola.
La tercera i última etapa tenia en el seu programa un bucle de dos trams que es disputava en dues ocasions, el que generava un total de 104,20 km cronometrats, entre els que hi destacaven els 32,58 corresponents al Col du Turini que encetaven la jornada dominical. Colin McRae i Derek Ringer s’hi anotaven el millor temps per davant dels seus companys d’equip i líders, mentre que a Carlos Sainz i Marc Martí se’ls hi trencava un coixinet que acabava per arrancar el disc i la pinça de fre posterior esquerra; en total la parella no perdia gaire més de mig minut vers els seus companys, però sense possibilitat d’assistències mecàniques fins després de la segona cronometrada de la jornada, els espanyols veien com en aquesta segona cronometrada dominical Markko Märtin i Michael Park amb el millor temps al tram, els hi llevaven la tercera posició provisional per 8,3 segons.
Un cop reparat el seu Xsara WRC, Carlos Sainz i Marc Martí s’imposaven en la segona passada pel Col du Turini per davant del Ford de Markko Märtin i Michael Park, el que deixava les distàncies vers la darrera plaça amb dret a dutxa de Champagne en 3,4 segons. Tota la tensió i l’atenció es focalitzava doncs en la lluita per la tercera plaça, en la que els 19,52 km cronometrats que li restaven al recorregut serien clau. La parella espanyola de Citroën tornava a aturar el cronòmetre just per davant dels seus rivals de l’oval, superant-los en aquesta ocasió per 6,7 segons, el que els permetia llavors recuperar l’anhelada tercera posició.
Amb l’arribada de nou al parc tancat de Mònaco al diumenge al migdia, es finalitzava el 71è Ral·li Monte-Carlo, el qual era guanyat, ara si, per Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els pilots francòfons de Citroën precisaven de 4 hores 29 minuts i 11,4 segons per a recórrer els 382,91 km que finalment s’acabaven celebrant, mentre que els seus companys d’equip, els escocesos Colin McRae i Derek Ringer, hi invertien 38,1 segons més que ells i els escortaven des del segon calaix del podi. Finalment, el tercer dels Citroën Xsara WRC presents a la rampa de sortida, el pilotat per Carlos Sainz i Marc Martí, tancava el podi a 52,2 segons del temps dels guanyadors.
Entre els més joves del campionat, els francesos Brice Tirabassi i Jacques-Julien Renucci esdevenien els primers líders en quan s’imposaven en la primera prova especial del programa, si bé acte seguit els suecs de Suzuki Daniel Carlsson i Mattias Andersson els rellevaven d’aquesta posició amb el millor registre de la següent especial. Una segona punxada soferta en els tres primers trams per la parella sueca, els tornava a endarrerir i tornava a situar al capdavant de la general als francesos.
Daniel Carlsson i Mattias Andersson remuntaven posicions a partir de llavors imposant-se en les tres últimes proves especials de la jornada, recuperant el liderat en l’última d’elles i a més a més per un minut i mig de marge. Malgrat tot, els suecs eren enxampats superant els límits de velocitat i en no poder pagar la multa de 700 € que els imposava la Gendarmeria Francesa, aquests eren retinguts per les autoritats i en no poder fer arribada al parc tancat de Mònaco a temps, la jornada sabatina s’iniciava amb la seva exclusió.
De fet les anul·lacions i neutralitzacions de les cronometrades, van reduir la competició junior del dissabte a un sol tram, el segon, en el que Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci aconseguien elevar el seu marge de confiança fins als gairebé 4 minuts després de que als finlandesos Kosti Katajamäki i Miikka Anttila els hi fos aplicada una penalització de 80 segons per 8 minuts de retard al control horari.
Amb aquestes distàncies tan importants, la jornada dominical podia semblar un mer tràmit pels líders, però malgrat tot aquests aconseguien imposar-se en les dues passades pel Col du Turini per completar la prova amb més de 5 minuts de marge sobre els argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia, un cop s’havia exclòs als finlandesos Kosti Katajamäki i Miikka Anttila per l’ús d’uns frens no reglamentaris.
Brice Tirabassi doncs començava la temporada amb victòria, el que permetia al pilot francès sumar 10 punts i superar en 2 punts a l’argentí Marcos Ligato i en 4 al santmarinès Alessandro Broccoli.
Tractant-se de la ronda inaugural del calendari, la taula provisional del campionat de pilots es trobava buida, pel que el podi monegasc quedava reflectit en el podi del certamen amb l’alsacià Sébastien Loeb en la posició més alta amb 10 punts. Colin McRae era segon amb 8 punts, estrenant així el nou sistema de puntuació, mentre que Carlos Sainz, fitxat a última hora per la marca dels dos galons, tancava les places d’honor amb 6.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb |
10 |
|
Colin McRae |
8 |
|
Carlos Sainz |
6 |
Cada marca només podia retenir els dos millors resultats dels seus pilots, amb el que el triplet de Citroën esdevenia en un doblet a l’hora de les puntuacions del certamen de marques, que la marca francesa comandava amb 18 punts. Ford, gràcies al bon paper de Markko Märtin i Michael Park, seguia en la taula a 8 punts de la seva posició mentre que Peugeot tancava les tres primeres places a 12 punts dels seus socis de grup
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën
|
18
|
|
Ford
|
10
|
|
Peugeot
|
6
|