La provincia de Córdoba no fallava un any més amb la seva cita amb el mundial de ral·lis i el diumenge 17 de juliol de 2005 la Villa Carlos Paz acollia la cerimònia de clausura del 25è Ral·li d’Argentina, novena ronda en el calendari de la pertinent temporada. L’esdeveniment americà arrancava des de la mateixa ciutat el dijous 14 de juliol, amb 72 formacions participants baixant per la corresponent rampa de sortida, d’entre un total de 78 equips que havien cursat la seva inscripció oficial. Amb la possibilitat de puntuar per als campionats de pilots, constructors i mundial de producció, l’itinerari de l’edició comptava amb 22 proves especials cronometrades de 340,82 km competitius, distància que 45 equips participants aconseguirien superar.
El matí previ a la cerimònia de sortida, durant la disputa del tram de proves, hi havia cert neguit entre els membres de l’equip Citroën quan el motor dels campions del món, Sébastien Loeb i Daniel Elena, s’avariava. Afortunadament, els mecànics de la formació francesa aconseguien canviar el propulsor sense que això comportés cap mena de sanció, doncs la ronda argentina es trobava aparellada amb la següent, el 1000 Llacs.
El mateix dijous a la tarda, després de la protocolària baixada per la rampa de sortida, s’iniciava la primera etapa amb dues passades per una especial espectacle que es dibuixava dins del complex Pro-Racing, situat a les afores de la Villa Carlos Paz i per on també hi havia tingut lloc el tram de proves.
En la primera d’elles, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els homes més ràpids i per tant els primers líders de la prova per 2 dècimes de segon de marge per davant del Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills i 2,1 segons per davant del Mitsubishi Lancer WRC’05 de Gigi Galli i Guido d’Amore.
En la següent passada, Petter Solberg i Phil Mills hi aconseguien el millor temps i els pilots de la formació de la Constel·lació de les Plèiades se n’anaven a dormir com a líders de la classificació per 1,2 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, segons a 2 dècimes del registre dels pilots de Subaru, desbancaven els seus companys Gigi Galli i Guido d’Amore de les places de podi i finalitzaven la jornada a 2,6 segons del lideratge, alhora que aconseguien interposar 1,1 segons als dos Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de François Duval i Sven Smeets que es classificaven a continuació, distàncies amb les que s’entrava al parc tancat que s’ubicava al mateix complex davant l’absència de més cronometrades al programa.
A les 8 menys 5 minuts del matí del divendres 15 de juliol, es reprenia la primera etapa amb l’entrada en escena dels trams genuïns del ral·li. La jornada estava formada per dos bucles de 4 trams, 3 dels quals es disputaven pel matí i per la tarda, arribant-se així al total de 10 proves especials de 162,34 km cronometrats del primer escull de l’edició, una activitat que es donaria per finalitzada a 2 quarts de 10 de la nit, hora de tancament del parc tancat.
Petter Solberg i Phil Mills extenien el seu lideratge amb l’escratx aconseguit en la primera cronometrada matinal, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, saltaven fins la segona posició en assolir-hi el segon millor temps.
Fidels al seu estil d’atacar a fons en els primers compassos de la prova i distanciar-se de la competència, els campions mundials marcaven tres victòries de tram en les 3 proves especials que restaven del bucle del matí, el que permetia a la parella fracòfona de Citroën instal·lar-se en la primera posició després del seu segon temps escratx.
Petter Solberg i Phil Mills, així com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, respectivament segons i tercers en les 3 últimes proves cronometrades matinals, es ratificaven en la segona i tercera posició provisional a 8,3 segons i 30,2 segons dels líders.
Després del pertinent pas per les assistències del Complex Pro-Racing de Villa Carlos Paz, la competició es reprenia passant per segona vegada per les 3 últimes proves especials del bucle matinal amb diferents resultats. Sébastien Loeb i Daniel Elena, encarregats d’obrir pista, es trobaven enmig de la traçada amb una vaca. Afortunadament, el pilot alsacià va poder realitzar una maniobra evasiva per tal d’evitar un xoc que hagués resultat fatal, però que tanmateix aquesta li suposava passar per sobre d’un pedreguer i recollir-hi una punxada. Malgrat l’ensurt i la pèrdua de pressió en una de les seves gomes, els líders s’hi deixaven uns poc significants 3,9 segons vers els homes més ràpids en l’especial, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
En les dues següents proves especials per les que s’hi passava per segona vegada, els finlandesos de la marca borgonyesa del lleó hi aconseguien el segon millor temps per darrere de Sébastien Loeb i Daniel Elena, escurçant així les distàncies amb el Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills que tenien classificat per davant.
La jornada es tancava amb l’especial de Valle Hermoso – Casa Grande, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la seva sisena victòria parcial de la jornada i per davant dels seus companys d’equip François Duval i Sven Smeets i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, coautors del segon millor registre a final de tram. Petter Solberg i Phil Mills tornaven a deixar escapar distàncies amb els pilots de Peugeot, concretament 5 dècimes de segon.
Completades les 10 proves especials de la primera etapa i superades les assistències de 45 minuts que es portaven a terme al mateix complex Pro-Racing, els pilots estaven habilitats a entrar-hi en règim de parc tancat als volts de les 7 de la tarda, una maniobra que s’havia de dur a terme abans de 2 quarts de 10 de la nit. En aquells instants, Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven la classificació per 31,3 segons d’avantatge vers Petter Solberg i Phil Mills, 44,6 segons si la relació es mesurava vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tercers classificats. Els seus compatriotes a Ford, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, eren quarts un cop que els pilots es desempallegaven de la pressió dels dos Mitsubishi oficials, uns per avaria, els altres per registres a final de tram, si bé els de la firma de l’oval blau es trobaven ja a 2 minuts i 1 dècima de segon del Citroën Xsara WRC dels líders i només 8,1 segons per davant de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
Si la primera etapa s’havia desenvolupat cap al nord de la provincia, la sabatina ho feia més aviat cap al sud amb un primer bucle de 4 proves especials a la zona de Santa Rosa de Calamuchita i un segon bucle de 3 trams en els que es tornava a passar per les dues cronometrades no repetides al llarg de la jornada anterior en les immediacions del parc tancat. Amb sortida del Complex ProRacing a 3 quarts i mig de 8 del matí, les 7 proves especials de l’etapa suposaven afegir al programa 114,35 km cronometrats, una distància que els primers equips participants començarien a donar a per conclosa a partir de 2 quarts de 7 de la tarda.
Una munta errònia de pneumàtics per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena en el bucle de Santa Rosa de Calamuchita, va suposar un alt en el camí en l’habitual escapada dels campions mundials, si bé tot i la contrarietat, aquests hi aconseguien 2 segons millors temps, un tercer millor i un quart millor registre que contenia l’envestida dels seus rivals.
Per darrera la classificació es posava emocionant, Petter Solberg i Phil Mills marcaven el millor registre en la primera prova especial sabatina, mentre que en les 3 següents eren Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, molt més a gust amb la posada a punt del seu Peugeot 307 WRC, qui aconseguien marcar tres victòries de tram consecutives. Un rendiment que situava els finlandesos de la marca del lleó en segona posició just en el moment de completar el bucle matinal i per 1,3 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills, mentre que el lideratge es trobava a 25,2 segons.
En unes especials conegudes en el bucle post meridional, l’error en la munta de pneumàtics ja no existia per part dels líders de la taula i així Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’escull, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb la victòria de tram en la darrera d’elles.
Els finlandesos de Peugeot aturaven sempre el cronòmetre per davant de Petter Solberg i Phil Mills per tal de refermar-se en la segona posició anteriorment assolida, però a més a més, els de Subaru en la darrera prova especial sabatina, competien afligits per una avaria en el sistema de frens després d’haver donat un impacte al seu Impreza S11 WRC, amb el què la classificació començava a quedar força oberta.
A les 9 en punt del vespre es tancava el parc tancat del Complex Pro-Racing de Villa Carlos Paz amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la classificació geenral provisional per 26,6 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 1 minut i 1,7 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills. Toni Gardemiester i Jakke Honkanen eren quarts a 2 minuts i 46,2 segons dels líders, emperò els de Ford havien aconseguit obrir tímidament les distàncies vers els seus compatriotes de Mitsubishi Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, en entrar al parc tancat amb 11,0 segons de coixí.
La tercera i última etapa del ral·li comptava amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa, les 2 darreres de les quals eren una tercera i quarta disputa de l’especial espectacle del Complex Pro-Racing on el ral·li s’hi donaria per finalitzat a 1 quart i mig de 2 de la tarda. Amb sortida de les mateixes instal·lacions a partir de les 7 en punt del matí, les 3 proves especials cronometrades campestres de la jornada suposaven un viatge cap a l’oest de la província, per tal d’anar a trobar els trams mítics del Cóndor, per on s’hi passava en dues ocasions, i Mina Clavero, pel que l’escull dominical només suposava els darrers 64,13 km cronometrats del programa.
Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera passada per la baixada del Cóndor i per davant de Petter Solberg i Phil Mills, amb el què els líders portaven les distàncies vers els seus més immediats perseguidors finlandesos fins a gairebé mig minut, concretament 29,5 segons.
Amb només 47,31 km cronometrats per davant en el programa, i salts de 30 segons en la classificació provisional, el trio capdavanter va donar per bones les posicions assolides fins aquell moment en bloc i es va dedicar a pilotar en un mode més conservador, el que permetia als pilots que s’estaven disputant la quarta posició assolir un rol més protagonista. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen s’imposaven a Mina Clavero i per davant de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, amb el què els de l’oval blau aconseguien recuperar 2,4 segons dels 5,1 que havien perdut a El Cóndor.
En la segona passada per la pintoresca i serpentejant baixada del Cóndor, Petter Solberg i Phil Mills s’hi anotaven la seva quarta victòria de tram a l’edició, mentre que els finlandesos de Mitsubishi tornaven a batre als de Ford, segons i tercers a final de tram, si bé en aquesta ocasió per només 5 dècimes de segon.
La lluita de finlandesos per la quarta posició trobava continuitat al Complex Pro-Racing, i en la seva tercera passada, els de Mitsubishi hi aconseguien la seva primera victòria de tram, si bé els de Ford hi treien ferro a l’assumpte en aconseguir-hi el segon millor temps a només 8 dècimes de segon dels pilots de la firma dels tres diamants vermells.
Petter Solberg i Phil Mills tancaven la seva participació al 25è Ral·li d’Argentina amb una anecdòtica victòria de tram en la quarta passada per l’especial espectacle del Complex Pro-Racing, doncs els de Subaru s’hi saltaven la sortida i hi rebien una sanció de 10 segons, mentre que en el punt realment calent de la taula, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen hi marcaven el segon millor temps per quedar-se a només 5,6 segons d’arrabassar la quarta posició als seus compatriotes de Ford.
Completades doncs les 22 especials cronometrades de l’itinerari, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en el que era l’esdeveniment número 400 de la història del mundial amb un temps total de 3 hores 55 minuts i 36,4 segons, un registre que reduïa en 26,1 segons el que aconseguien Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui pujaven al segon calaix del podi. Petter Solberg i Phil Mills completaven els 340,82 km cronometrats de l’edició a 1 minut i 5,3 segons del temps dels guanyadors de la cita argentina i eren els tercers afortunats en realitzar l’habitual dutxa d’escumós al podi.
Els locals Federico i Javier Villagra s’imposaven en les dues passades per l’especial inaugural del Complex Pro-Racing i esdevenien els primers líders de la categoria de producció per estret marge davant els Subaru Impreza N11 de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson i de Mark Higgins i Trevor Agnew respectivament.
En quan l’activitat es va desplaçar a les especials campestres el divendres al matí, ràpidament els britànics Mark Higgins i Trevor Agnew es feien amb el lideratge de la classe amb dues victòries de tram consecutives, mentre que Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson s’immiscien en una lluita per la segona posició amb Federico Villagra i Javier Villagra amb una victòria parcial per cadascun en les 2 proves especials que restaven al bucle matinal.
A la represa de l’activitat cronometrada, Mark Higgins i Trevor Agnew hi aconseguien la seva tercera victòria de tram en la cinquena prova especial del dia, just abans de la fatídica pujada d’Ascochinga a La Cumbre, en la que Federico Villagra i Javier Villagra es veien obligats a acollir-se al “superally” i els britànics s’hi deixaven més de 3 minuts en patir-hi una punxada.
La doble contrarietat deixava a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson al capdavant de la classificació per més de 2 minuts de marge vers els italians Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri. Lluny d’alçar el peu, el qatarí i el britànic s’imposaven en també en les dues últimes proves especials del divendres i la parella feia accés al parc tancat del Complex Pro-Racing amb 2 minuts i 17,2 segons de marge vers els transalpins, 41,3 segons més si aquest es mesurava en relació a Mark Higgins i Trevor Agnew.
Les 3 parelles locals re-enganxades en l’inici de la jornada sabatina, és a dir Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, Federico Villagra i Javier Villagra, així com Sebastián Beltrán i Edgardo Galindo, eren els qui oferien espectacle als aficionats que s’aplegaven als vorals en exercir de llebrers en els trams de Santa Rosa de Calamuchita, mentre que Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson seguien distanciant-se dels seus perseguidors per entrar al parc d’assistències de mitja etapa havent ampliat en mig minut el seu gap vers Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri.
Per la tarda la dinàmica es va mantenir, si bé en la segona passada per 2 de les cronometrades del divendres, els italians aconseguien retallar una desena de segons als líders, que pilotaven amb més serenor per assegurar-se la victòria, per tal d’accedir al parc tancat a 2 minuts i 36,9 segons del seu registre. Mark Higgins i Trevor Agnew eren tercers a 3 minuts i 22,0 segons, després d’haver rebut una penalització de 50 segons en fer tard al darrer control horari del primer escull sabatí.
Donades les circumstàncies la jornada dominical podia semblar un mer tràmit, però res més lluny de la realitat, quan Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri s’endarrerien en uns 10 minuts per avaria en el pas per les 3 proves especials més occidentals del programa, el que permetia a Mark Higgins i Trevor Agnew situar-se en segona posició a 2 minuts i 39,2 segons de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson, mentre que Federico Villagra i Javier Villagra saltaven fins tercera plaça de podi a 12 minuts i 2,5 segons del registre del qatarí i el britànic i per 1 minut i 26,7 segons de marge vers els transalpins.
Les dues darreres passades per l’especial del complex Pro-Racing poc o res aportaven a la classifació donades les grans distàncies que separaven als participants, emperò Mark Higgins i Agnew Trevor van ser exclosos del ral·li a la coclusió del mateix en haver emprat pneumàtics sense marcar en la tercera etapa, mentre que Federico Villagra i Javier Villagra corrien la mateixa sort en trobar-se irregularitats tècniques en el seu Mitsubishi Lancer Evo VIII.
Així doncs, Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson guanyaven la categoria per 13 minuts i 28,8 segons de marge vers Angelo Medeghini i Barbara Medeghini-Capoferri i per 13 minuts i 48,2 segons vers els xilens Luis Ignacio Rosselot i Ricardo Rojas.
Gràcies a la primera victòria de la temporada, Nasser Al-Attiyah superava en la general del certamen a l’osonenc Xevi Pons en la segona posició provisional, qui havia decidit abandonar la categoria de producció per posar-se al volant d’un Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos a la cita argentina. Alhora, el qatarí escurçava distàncies vers el líder, el japonès Toshi Arai, el qual no prenia part en el ral·li i ara veia com el seu marge al capdavant de la general es reduïa de deu a cinc punts.
Sébastien Loeb aconseguia a l’Argentina la seva setena victòria de la temporada, sisena consecutiva, el que disparava al pilot francès al capdavant de la general provisional del campionat de pilots amb 75 punts, 27 més que no pas el segon classificat, el noruec Petter Solberg, i 30 més que Marcus Grönholm, que ascendia al tercer lloc de la taula superant al seu compatriota Toni Gardemeister, quart al ral·li i en el campionat a partir de llavors.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb |
75 |
|
Petter Solberg |
48 |
|
Marcus Grönholm |
45 |
Novament la poca contribució de François Duval, que ara corria amb Sven Smeets a la seva dreta, a la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, deixava el duel que mantenien les dues marques del grup PSA en taules, sumant pràcticament la mateixa puntuació. Ford, gràcies als 5 punts que sumaven amb el quart lloc de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, es mantenien en una còmoda tercera posició provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
96 |
|
Peugeot |
90 |
|
Ford |
55 |