Ral·li Acròpolis 2005

El diumenge 26 de juny de 2005, amb la finalització del 52è Ral·li Acròpolis, el calendari del campionat del món de ral·lis arribava al seu equador amb una cita que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i junior, el que permetia als organitzadors aplegar fins a 91 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquests 88 iniciaven a partir del dijous 23 de juny a disputar un recorregut format per 19 proves especials de 349,57 km cronometrats; una distància que 54 equips aconseguien completar.

L’estadi Olímpic d’Atenes acollia una especial espectacle de 2,40 km de distància, la qual servia per donar la benvinguda als participants així com al nombrós públic que s’hi acostava; en ella Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor temps per 1 dècima de diferència vers el Ford Focus RS WRC’04 privat dels britànics Mark Higgins i Trevor Agnew, amb el que els campions del món esdevenien els primers líders de la ronda hel·lènica.

Divendres, amb l’entrada en escena de 3 trams cronometrats forestals pels que s’hi passaven en dues ocasions per cadascun, el ral·li s’iniciava “de facto”, assolint una distància total competitiva de 128,06 km comptabilitzant els celebrats la jornada anterior a mitja tarda. La parella finlandesa de Peugeot formada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’adjudicaven la primera especial del dia per tal de passar a liderar la prova, mentre que els seus compatriotes de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, ho feien en la següent per pujar fins la segona plaça.

Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i haver d’obrir pista, s’imposaven en la tercera prova especial matutina, la més llarga del bucle, just per davant dels seus recuperats companys d’equip Carlos Sainz i Marc Martí, el que permetia als campions mundials pujar fins la cinquena posició, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, passaven a liderar provisionalment la prova per 2 dècimes de segon vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen gràcies al tercer millor registre que hi aconseguien.

En sortir del re-agrupament de mitja jornada, els participants tornaven a passar pels mateixos tres trams del matí, amb el que el factor d’obrir pista perdia importància. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen recuperaven el liderat en tornar a imposar-se en la primera especial del bucle, mentre que en les dues últimes especials del dia, els dos equips Citroën copaven els dos millors temps dels trams amb un escratx per a cadascun, el que permetia a Sébastien Loeb i Daniel Elena fer entrada al parc tancat com a líders per 6,1 segons de marge vers els finlandesos de Peugeot, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les posicions provisionals de podi a 14 segons dels seus companys d’equip, precedint els Ford de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, si bé només els primers podien realment arribar a comprometre la posició dels espanyols.

La celebració de la segona jornada permetia afegir al recorregut 122,72 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de 8 proves especials agrupades en un mateix bucle de 4 trams pels que s’hi passaven en dues ocasions. Sense la feixuga tasca d’haver d’obrir pista, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en totes i cadascuna de les 8 proves especials programades.

En les següents posicions, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aguantaven el tipus gràcies a aturar el cronòmetre just per darrera dels líders en les 4 proves especials del bucle matinal, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí queien ja a més d’1 minut dels seus companys d’equip, però sempre classificant-se per davant de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, amb el que la seva plaça de podi es mantenia.

Per la tarda tot canviava en la sisena prova especial, quan el trencament d’un palier en el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, feia perdre 1 minut a la parella finlandesa només en aquell tram i dues places en la general, experimentant a partir de llavors una caiguda lliure doncs les assistències no estaven permeses fins a la finalització de la jornada.

D’altra banda Toni Gardemeister i Jakke Honkanen marcaven el segon millor temps en aquesta sisena prova especial, el que situava al seu Ford Focus RS WRC’04 en la segona posició per davant de Carlos Sainz i Marc Martí. Els de Ford de fet s’anotaven el segon millor temps en les tres últimes proves especials sabatines, amb el que els finlandesos s’asseguraven la segona posició, entrant al parc tancat a 1 minut i 24,6 segons dels líders però amb només 7,7 segons de marge vers Carlos Sainz i Marc Martí.

Per darrera dels espanyols de Citroën el gap vers els quarts classificats era superior al minut, pel que Guy Fréquelin, en virtut de director esportiu de la casa dels dos galons, demanava a la seva recuperada parella que no intentés pressionar als finlandesos de Ford, sinó que al llarg dels 98,79 km cronometrats de la jornada final dominical, asseguressin la plaça de podi tan important aconseguida.

Toni Gardemeister i Jakke Honkanen se n’asseguraven amb el millor temps en la primera de les 4 proves especials programades, mentre que els seus compatriotes amb idèntica muntura però en la seva versió anterior, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, deien adeu a la cita hel·lènica imposant-se en les dues últimes cronometrades.

Completat doncs tot el recorregut programat pels organitzadors del 52è Ral·li Acròpolis, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena s’adjudicaven la victòria en precisar un temps total de 3 hores 57 minuts i 48,4 segons, és a dir, 1 minut i 33,9 segons menys que els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen. Carlos Sainz, que tancava a Grècia el seu retorn al mundial en substitució del belga François Duval, tancava el podi grec juntament amb Marc Martí a 2 minuts i 9,1 segons dels seus companys d’equip.

Entre els participants de menys edat, els suecs de Suzuki Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson s’imposaven consecutivament en els tres primers trams del divendres al matí per llaurar-se un liderat de prop de mig minut vers els Citroën C2 S1600 dels espanyols Dani Sordo i Oriol Julià i dels britànics Kris Meeke i Chris Patterson.

Només iniciar-se el bucle de la tarda, el ral·li es posava de cara per als líders quan els dos Citroën es veien forçats a abandonar la jornada. Els espanyols ho feien en trencar-se un trapezi del seu cotxe, mentre que en el cas dels britànics es devia a una fallada en l’alternador i posteriorment en el canvi. Tanmateix la parella sueca només deixava escapar el millor temps en la quarta prova especial de la primera jornada del ral·li amb el que els pilots aconseguien un marge de prop de 3 minuts al capdavant de la general.

Amb bona part de la feina feta, els líders relaxaven una mica el seu rendiment de cara la jornada sabatina, imposant-se en només 2 proves individuals, si bé això no els privava d’incrementar en uns 45 segons el marge que tenien vers els seus companys d’equip estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk, que veien com els seus altres companys, els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, se’ls hi tiraven a sobre. Així doncs amb aquestes distàncies assolides a l’entrada al parc tancat el dissabte al vespre, l’interès de l’etapa dominical final es centrava en la lluita per la segona posició, la qual finalment recalava en mans de britànics després de que aquests guanyessin els tres últims trams de l’esdeveniment.

En clau de campionat Per-Gunnar Andersson trencava l’empat que mantenia amb el seu company Guy Wilks i Dani Sordo a la sortida de l’anterior cita, el Ral·li de Sardenya, amb el que el suec passava a liderar el certamen en solitari per 2 punts de marge vers el britànic, mentre que l’espanyol queia al quart lloc arran del seu zero. Kris Meeke, líder del campionat fins llavors, quedava en la tercera posició a 6 punts de la plaça que abans ocupava.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Loeb feia una important passa endavant en el seu camí cap a la segona corona en aconseguir la seva cinquena victòria consecutiva i sisena de la temporada, el que conferia a l’alsascià un marge de 23 punts vers el noruec Petter Solberg, qui a Grècia va tenir una actuació dolenta. Per darrera la situació s’estrenyia encara més, amb el finlandès Toni Gardemeister i l’estonià Markko Märtin compartint la tercera posició a 3 punts del seu predecessor i amb només 2 punts de marge vers un altre finlandès o un altre pilot de Peugeot, segons com es miri, Marcus Grönholm.

En la classificació del campionat de constructors, Citroën aconseguia rellevar als seus socis de grup PSA, Peugeot, gràcies a pujar els seus dos cotxes al podi, mentre que els del lleó hi tenien la seva actuació més fluixa de la temporada. Per darrera Ford treia petroli del ral·li horrorós de Subaru, i els de l’oval es distanciaven en 7 punts més dels de la constel·lació de les Plèiades, aconseguint un marge total de 10 punts.