El diumenge 5 de juny de 2005 es donava per conclòs a Kemer el 6è Ral·li de Turquia, setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de 16. La cita turca, que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors i producció, copçava l’interés de 85 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que finalment 76 van prendre la sortida des de la corresponent rampa de sortida el dijous 2 de juny. Els organitzadors de l’esdeveniment programaven en el seu itinerari un total de 18 proves especials cronometrades de 351,03 km de distància, una corda que 54 parelles de noms aconseguien completar.
Al llarg de les jornades prèvies a la celebració del ral·li, les precipitacions en forma de pluja es van produir de forma molt intensa, el que va complicar en certa manera les tasques de reconeixement dels diferents equips, entre els que s’hi tornaven a trobar Carlos Sainz i Marc Martí, cridats per Citroën per reemplaçar temporalment al belga François Duval. Per sort, el mateix dijous la pluja es va aturar, permetent la celebració normal del tram de proves que era guanyat pel Mitsubishi Lancer WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguit pel del seu company d’equip Gigi Galli i Guido d’Amore.
Dijous al vespre es programava una especial espectacle de 2,60 km en un descampat d’Antalya, però les condicions del terreny obligaven als organitzadors a cancelar-la, pel que el tret de sortida del ral·li no es donaria fins l’endemà divendres a 1 quart menys 5 de 7 del matí amb l’inici de la primera etapa vera del programa. 8 proves especials de 150,74 km competitius es programaven al llarg del dia, les quals es repartien seguint un format un tan peculiar, un bucle de 2 trams tenia lloc a primera hora del matí, mentre que cap al migdia es celebraven 3 proves especials més, sent la tercera d’elles una segona passada per la darrera del primer bucle matinal. Havent dinat les dues primeres proves especials del migdia es tornaven a disputar, mentre que l’especial espectacle d’Antalya posava el colofó final a la jornada per tal de retornar a Kemer a les 11 en punt de la nit.
Si bé per poca distància la primera jornada era la més llarga de tot el programa, a més amés aquesta s’iniciava amb la cronometrada més llarga de tot el dia, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena eren capaços de llevar 13,0 segons a Gigi Galli i Guido d’Amore, els segons més ràpids a final de tram, 16,9 segons a Petter Solberg i Phil Mills o 24,6 segons a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Francòfons i transalpins repetien resultat en la darrera prova especial que es programava en el primer bucle del dia, si bé les distàncies ja no eren tan abultades, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien aturar el cronòmetre abans que no els pilots de Subaru que els precedien, sense que això comportés un canvi de posicions en la general.
Després del pertinent pas dels pilots per les assistències, la classificació viuria una petita sacsejada quan en la tercera cronometrada del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena es deixaven 23,7 segons en relació a Gigi Galli i Guido d’Amore, els homes més ràpids en l’especial, qui amb aquest resultat passaven a liderar la general provisional, mentre que els campions mundials en vigència quedaven en segon lloc per davant de Petter Solberg i Phil Mills. Més avall en la classificació, Carlos Sainz i Marc Martí començaven a recuperar sensacions amb el seu Citroën Xsara WRC, i els espanyols en esdevenir els segons més ràpids a final de tram, passaven a ocupar la cinquena plaça.
En la quarta especial del dia, els papers entre els italians de la firma dels tres diamants vermells amb els francòfons de la casa dels dos galons s’intercanviaven. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els més ràpids a final de tram i llevaven 28,4 segons a Gigi Galli i Guido d’Amore, amb el què els campions del món recuperaven la posició recentment perduda i els de Mitsubishi passaven a ocupar el segon lloc.
Recuperada la primera posició, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’avesaven a les victòries de tram i en guanyar totes i cadascuna de les 5 cronometrades que restaven en el programa, els pilots elevaven el seu marge per sobre del minut amb Gigi Galli i Guido d’Amore després de que aquests cedissin prop de mig minut en la darrera especial campestre del programa. Paral·lelament, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven 2 segons millors temps i 2 tercers millors temps en les 4 últimes cronometrades veres del programa i els finlandesos de Peugeot s’immiscien en les posicions de podi en detriment de Petter Solberg i Phil Mills.
Així doncs, en el moment de retornar a Kemer per a la neutralització de l’etapa, Sébastien Loeb i Daniel Elena gaudien d’1 minut i 9,6 segons de marge amb Gigi Galli i Guido d’Amore i d’1 minut i 13,2 segons d’avantatge en relació al Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Petter Solberg i Phil Mills restaven a les portes del podi a 1 minut i 30,6 segons dels primers classificats, mentre que els companys d’equip accidentals dels líders, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 1 minut i 53,1 segons del seu registre.
La jornada sabatina tenia pràcticament la mateixa corda cronometrada que l’etapa anterior, amb només 250 metres menys la primera, o sigui 150,49 km competitius. Una distància a la que es donava inici amb la sortida del parc tancat a 3 quarts de 9 del matí i que es trobava repartida al llarg de 7 proves especials programades, les quals novament tornaven a estar agrupades en 3 bucles. Un bucle de 2 trams es celebrava a doble passada a primera hora del matí així com en les immediacions del migdia, mentre que per la tarda els organitzadors disposaven sobre el programa un nou bucle de 3 trams sent l’últim d’ells una nova passada per l’especial espectacle d’Antalya i el penúltim una segona passada per la cronometrada inaugural del divendres.
La sorpresa que estava oferint el Mitsubishi Lancer WRC’05 de Gigi Galli i Guido d’Amore, es dissipava en quan un problema amb la pressió del turbo feia perdre als transalpins de l’ordre de 7 minuts en les dues cronometrades del primer bucle, just abans que aquests no poguessin fer entrada al parc d’assistències, enviant-los fins a la desena posició provisional.
L’incident habilitava a Petter Solberg i Phil Mills a tornar a ocupar posicions de podi, qui alhora marcaven el millor temps en la cronometrada inaugural del dissabte així com el segon millor registre en la següent per darrera de la parella líder, i per tant la parella de Subaru retallava el seu demèrit vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen fins als 7,9 segons.
En tan bon punt es reprenia la competició després de les assistències, Petter Solberg i Phil Mills sumaven dos escratxs més en el seu compte particular en les dues segones passades per les especials del matí, el que permetia als pilots de la constel·lació de les Plèiades superar als del lleó en la seva lluita per la segona plaça per 4,5 segons. D’altra banda, Sébastien Loeb i Daniel Elena demostraven tenir sota control la classificació en sumar respectivament en aquestes dues cronometrades del bucle un tercer i un segon millor temps, a mig segon dels pilots de Subaru, i els líders feien el retorn a Kemer amb 1 minut i 13,9 segons d’avantatge amb el pilot noruec i el navegant britànic.
En el darrer escull de la jornada sabatina es produïa un cert estira i arronsa entre els pilots de Subaru amb els de Peugeot, i les distàncies entre els dos pretendents a la segona posició s’incrementava en tan sols 3,3 segons. Paral·lelament Sébastien Loeb i Daniel Elena assestaven dos cops de gràcia més en forma de victòries de tram en les dues últimes proves especials, i els líders retornaven al parc tancat de Kemer a 1 quart de 12 de la nit amb 1 minut i 16,6 segons de marge amb Petter Solberg i Phil Mills i 1 minut i 24,4 segons en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Carlos Sainz i Marc Martí restaven en terra de ningú a 3 minuts i 36,8 segons dels seus companys d’equip, precedint a la seva vegada en 1 minut i 34,5 segons al Peugeot 307 WRC de Markko Märtin i Michael Park.
El programa de la jornada dominical era molt breu, amb només 2 proves especials de 49,80 km competitius sobre el paper; si bé la segona d’elles era la reina de l’edició amb 33,35 km de distància. Donada aquesta brevetat sobre la grava i les distàncies bastant abultades al voltant dels pilots de Citroën, pràcticament l’únic punt d’interès que restava era la lluita per la segona plaça.
Petter Solberg i Phil Mills s’imposaven en la primera d’elles i aconseguien afegir al seu marge de confiança 9,9 segons en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui ho donaven tot en l’especial reina per tal de sumar la seva primera i única victòria parcial al ral·li. Malgrat l’esforç, els de Subaru aturaven el cronòmetre en segon lloc a 2,0 segons dels finlandesos de Peugeot i per tant no es produïa l’anhelat relleu de posicions per part de l’equip tècnic capitanejat per Jean-Pierre Nicolas.
Sense més cronometrades en el programa, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva quarta victòria consecutiva de la temporada en invertir 3 hores 56 minuts i 39,7 segons per cobrir 348,43 km cronometrats que finalment es van acabar celebrant. Petter Solberg i Phil Mills completaven el recorregut en segona posició a 1 minut i 7,9 segons dels guanyadors mentre que els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el podi a 1 minut i 25,6 segons dels primers classificats.
En la classe reservada als vehicles de producció, un dels principals favorits a victòria, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià, patien una punxada en el transcurs de la primera prova especial del divendres i en deixar-s’hi prop de 2 minuts amb Toshi Arai i Tony Sircombe, els homes més ràpids de la classe, els obligava a remontar posicions a base d’assumir riscs en el que quedava d’esdeveniment.
El de Manlleu i el de Matadepera responien perfectament a la situació i s’imposaven en 4 de les 6 proves especials següents, mentre que en la darrera prova especial per les pistes turques, penúltima en el programa de la jornada, els líders s’endarrerien substancialment en patir problemes de direcció assistida. Aquest incident deixava al capdavant de la provisional als argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia seguits dels catalans Xevi Pons i Oriol Julià a 15,3 segons del seu temps.
En l’especial espectacle d’Antalya que posava el punt i final a la jornada, els catalans tornaven a ser la refèrencia en la taula de temps per a la categoria i aquests entraven en règim de parc tancat a 9,6 segons del registre de Marcos Ligato i Ruben Garcia i per 13,1 segons de marge amb Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson. Els britànics Mark Higgins i Agnew Trevor restaven a les portes del podi a gairebé 1 minut de la parella argentina després d’haver hagut de disputar 8 km de la darrera cronometrada campestre sense pressió d’aire en una de les seves gomes.
Ja immersos en l’etapa sabatina, uns problemes matiners de canvi, aquest es quedava clavat en la tercera velocitat, així com una nova punxada, arruinaven el progrés que estaven oferint Xevi Pons i Oriol Julià, deixant a Marcos Ligato i Rubén Garcia com a ferms líders. L’altra cara de la moneda eren Toshi Arai i Tony Sircombe, qui en sumar 3 victòries de tram en les 7 cronometrades del programa, retallaven distàncies amb els pilots que ocupaven les primeres posicions fins al punt de retornar al parc tancat de Kemer a 40,3 segons de Marcos Ligato i Ruben Garcia i a 13,7 segons de la tercera plaça que ocupaven Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson. Mark Higgins i Agnew Trevor eren segons a 24,4 segons dels líders argentins i per 2,2 segons d’avantatge vers els darrers inquilins del podi.
Tot i la brevetat del programa dominical, les distàncies no eren massa àmplies i el pilot japonès i el copilot neozelandès s’esmeraven a fons per tal d’aconseguir les dues victòries de tram possibles, en un terreny molt enfangat i en el que aquests s’hi trobaven prou a gust, mentre que dos dels seus quatre rivals es topaven amb els indesitjats problemes. D’una banda Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson picaven contra una pedra i malmetien les suspensions del seu Subaru Impreza STi N11, mentre que per una altra banda Mark Higgins i Angew Trevor colisionaven contra un pal de telèfons i aquests s’hi deixaven una eternitat, de fet els britànics podien figurar com a classificats després de que l’accident dels alemanys Quirin Müller i Peter Müller en aquesta darrera prova especial, deixès sense efecte les penalitzacions per retard.
La conjunció dels fets permetia finalment a Toshi Arai i Tony Sircombe fer-se amb el lideratge, i de retruc amb la victòria, en la darrera prova especial per tan sols 1,6 segons de marge amb Marcos Ligato i Ruben García, i per 1 minut i 24,3 segons amb Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson. Xevi Pons i Oriol Julià finalment eren quarts a 4,7 segons de la darrera posició de podi.
A efectes de campionat, Toshi Arai aconseguia la seva segona victòria de la temporada en les 4 rondes que es portaven disputades fins a la data i sumava un total de 30 punts, amb el què el pilot nipó superava al capdavant de la general i per 10 punts tan a Xevi Pons com a Marcos Ligato, qui tanmateix havien disputat una prova menys que no pas el pilot oriental.
Sébastien Loeb aconseguia a Turquia la seva cinquena victòria en el campionat de set possibles, les últimes quatre aconseguides de forma consecutiva, el que catapultava al pilot alsacià al capdavant de la provisional del certàmen reservat a pilots. Petter Solberg, que sumava 8 punts gràcies al segon lloc, trencava la igualada que mantenia amb l’estonià Markko Märtin a la sortida del Ral·li de Xipre, el que deixava al noruec en segona posició i al de Peugeot en tercera.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb |
55 |
|
Petter Solberg |
42 |
|
Markko Märtin |
38 |
En el campionat de constructors, Citroën, gràcies a la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena i el quart lloc de Carlos Sainz i Marc Martí, aconseguia escurçar en 5 punts les diferències que tenien vers els líders, els seus socis de grup a PSA, Peugeot, que a Turquia només sumaven un tercer i un cinquè lloc. Ford per la seva banda, mantenia una cita més la seva tercera posició a la taula, tot i que Subaru retallava en tres punts les distàncies i les deixava en tres punts.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
72 |
|
Citroën |
68 |
|
Ford |
49 |