Ral·li Finlàndia 2005

Desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 55è Ral·li de Finlàndia, tradicionalment el Ral·li dels 1000 Llacs, finalitzava el 7 d’agost de 2005 a Jyväskylä, capital del centre del país. La prova s’iniciava el dijous 4 d’agost des de la mateixa ciutat amb un recorregut composat per 21 proves especials cronometrades de 356,67 km de distància, a les que els 76 equips participants dels 84 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, havien de superar per tal de completar la prova, un objectiu que assolien 49 d’ells. L’esdeveniment, a més a més de ser puntuable per als certàmens de pilots i constructors, també ho era per al campionat júnior. 

Fidels a la tradició, la competició s’iniciava el dijous a les 7 del vespre amb la disputa de l’especial semi urbana de Killeri, en la que el pilot noruec Petter Solberg i el copilot britànic Phil Mills hi eren els més ràpids a bord del seu Subaru Impreza S11 WRC, per només 6 dècimes de segon de marge amb el Mitsubishi Lancer WRC’05 dels locals Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i 7 dècimes de segon per davant del Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com l’Škoda Fabia WRC dels alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha.

Unes diferències amb les que, davant l’absència de més activitat cronometrada en el programa, els participants ingressaven en el parc tancat de Jyväskylä a partir de que manquessin 3 minuts per a 2 quarts de 8 del vespre del mateix dia, i on hi romandrien fins l’endemà divendres, a partir de 2 quarts de 8 del matí, moment en el què l’activitat es reprenia amb les pertinents assistències als encarregats d’obrir pista al llarg de l’etapa. Un escull que estava composat per 8 proves especials cronometrades de 144,27 km, distància que s’obtenia en passar per un bucle de 3 trams pel matí, més un bucle de 2 trams a doble passada per la tarda, sent la seva segona passada coronada amb una segona disputa del tram de Killeri per tal de concloure les hostilitats vers el cronòmetre. 

Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el cronòmetre abans que ningú en la primera especial vera i els de Citroën, que havien ingressat en el parc tancat en cinquena posició a 8 dècimes de segon dels primers classificats, es feien amb el lideratge de la classificació provisional per 3 dècimes de segon amb els vencedors de la darrera edició, així com d’altres 3 més en les 4 anteriors, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Petter Solberg i Phil Mills queien fins a la tercera posició a 2,0 segons dels campions del món en vigència.

Els Peugeot 307 WRC oficials de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i així com el de Markko Märtin i Michael Park, esdevenien els més ràpids en la segona prova especial programada per a l’etapa i els locals de la marca del lleó arrabassaven el lideratge als francòfons de Citroën, mentre que l’estonià i el britànic escurçaven distàncies amb la darrera posició de podi que encara conservaven Petter Solberg i Phil Mills.

Sense canvis en la part alta de la classificació, doncs les primeres 3 tripulacions completaven la darrera especial matinal en el mateix ordre que duien a la taula, es feia entrada a les assistències de Jyväskylä a partir de quan mancquessin de 2 minuts per a 2 quarts de 12 del matí per als més matiners, amb una distància de 4,5 segons entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, i d’11,5 segons amb Petter Solberg i Phil Mills.

A la represa, la primera de les dues cronometrades del sel segon bucle de la jornada, Vellpipohja, era completament nova per a tothom, el que unit als seus 33,93 km cronometrats de corda, facilitava que les errades hi poguessin aflorar. D’una banda, en un salt molt fort, Daniel Elena va fer un fort crit de dolor i no va poder cantar les notes durant tres corbes, obligant a Sébastien Loeb a aminorar el seu ritme. Mentre que entre els Peugeot, tan Timo Rautiainen com Tomi Tuominen, copilot del company d’equip excepcional Sebastian Lindholm, hi patien una lesió a la seva esquena. 

Tot i això, els dos primers classificats tornaven a establir els dos millors temps i per davant de Petter Solberg i Phil Mills, que s’hi deixava una desena de segons exactes en vers als francòfons de Citroën. 

Obligats a reduir el seu ritme per l’estat físic del navegant, els líders es deixaven un grapat de segons abans de retornar al reagrupament de Jyväskylä, on els locals de la marca borgonyona hi feien cap amb 1,8 segons de coixí amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 16,8 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills, tanmateix els autors del registre de referència per a la resta del parc tancat en la darrera cronometrada del bucle.

Si bé en un moment es va tenir en consideració l’opció de l’abandonament per a la formació líder, el treball mèdic i fisioterapèutic realitzat en les assistències, unides al gran esperit de sacrifici de Timo Rautiainen, va permetre a la parella seguir en competició, això si, persuadint a Marcus Grönholm d’afrontar els següents salts, que no eren pocs, amb més cautela.

Tot i això, els líders es tornaven a imposar en la segona passada per Vellipohja i establint un registre més baix que no pas en la seva primera disputa, mentre que els segons classificats tornaven a retallar distàncies en la següent. Paral·lelament, Petter Solberg i Phil Mills patien una lleugera sortida de pista en el transcurs de la darrera cronometrada campestra de la jornada, vuitena en el còmput global de l’esdeveniment, i els pilots de la marca de la Constel·lació de les Plèiades hi perdien el suport aerodinàmic del seu aleró posterior en el següent salt, així com la tercera posició per 2,6 segons en favor de Markko Märtin i Michael Park.

En tornar pels carrers i voltants de Jyväskylä per tal de celebrar la segona passada per Killeri, els líders aconseguien el seu cinquè temps escratx de la jornada, gràcies al qual aquests feien entrada al parc tancat cap a les 8 del vespre amb 5,8 segons de coixí amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 47,4 segons en relació als seus companys d’equip Markko Märtin i Michael Park. Per tan sols 1 dècima de segon, els locals de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, prenien la quarta posició a Petter Solberg i Phil Mills a Killeri, entrant aquests al parc tancat de la capital del centre del país a 51,9 segons i 52,0 segons dels líders respectivament.

La segona etapa tornava a tenir en el seu programa 8 proves especials cronometrades de 144,76 km de corda, pràcticament la mateixa distància que al llarg de la jornada anterior, les quals es distribuïen al llarg de 3 bucles diferents. Una activitat competitiva que s’iniciava a les 6 del matí del dissabte 6 d’agost amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant, i que conclouria a partir de 2 quarts de 9 del vespre per aquesta mateixa formació.

Gràcies a uns nous reglatges així com a uns nous compostos de pneumàtics, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera prova especial sabatina i retallaven les distàncies amb els líders fins als 2,3 segons, mentre que Petter Solberg i Phil Mills perdien terreny en el pols per la tercera posició.

Emperò els canvis introduïts en el seu Citroën resultaven ser contraproduents en les dues següents proves especials que es programaven, Ouninpohja Oest i Ouninpohja Est, on l’alsacià i el monegasc perdien en escreix allò que havien aconseguit retallar en el primer repte cronometrat de la jornada i fer cap al parc d’assistències habilitat a Jyväskylä a 14,8 segons dels líders, autors a la seva vegada del millor temps en aquestes dues cronometrades d’il·lustre nom. 

Per darrera les posicions s’assentaven i uns 8 segons de marge separaven als tercers dels quarts i d’aquests amb els cinquens, mentre que els primers del grup perseguidor, Markko Märtin i Michael Park, es trobaven ja a 1 minut i 4,6 segons dels seus companys d’equip.

Malgrat que els dolors lumbars tornaven a afligir al navegant, a la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien de nou el millor registre en els dos trams d’Ouninpohja, així com en la cronometrada d’Urria, que obria el segon bucle de la jornada, i la parella finlandesa eixamplava el forat entre primers i segons classificats en 8,9 segons, mentre que el segon grup que s’estava disputant la darrera posició del podi, seguia diluint-se en estar distanciats de l’ordre de 20 segons, sobretot en tan en quan uns problemes de frens espontanis afligien a Petter Solberg i Phil Mills.

La penúltima prova especial cronometrada sabatina, era la reina de l’itinerari amb 40,96 km de corda, una distància en la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi encadenaven la seva sisena victòria parcial de tram del dia, per tal de deixar les distàncies vers els seus pretendents Sébastien Loeb i Daniel Elena en 30,0 segons. Alhora, sobre el seu vint-i-setè quilòmetre, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen hi patien una punxada en la seva roda anterior esquerra, obligant-los a aturar-se a bescanviar la roda sense pressió d’aire i deixar-s’hi més de 2 minuts vers els seus compatriotes a final de tram i amb ells 3 posicions a la general.

Precisament els locals de Ford s’imposaven en la darrera cronometrada sabatina 6 dècimes de segon per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que hi veien trencada la seva ratxa, mentre que en aquesta ocasió la punxada, en la seva roda anterior dreta, era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui hi perdien de l’ordre de mig minut vers els llebrers nòrdics, gràcies en bona part a que l’especial només tenia 12,90 km de corda.

Així doncs, amb aquest increment tan sobtat de les distàncies entre els primers i els segons classificats en aquesta darrera prova especial, a qui la consigna prèvia de mantenir la segona posició no havia agradat gens ni mica, s’arribava al parc tancat del dissabte al vespre amb 1 minut i 7,0 segons de marge entre les dues parelles del grup PSA, mentre que una tercera formació dels socis francesos, i tanmateix vencedors de l’edició de 2003, Markko Märtin i Michael Park, eren els darrers inquilins de les places de podi a 1 minut i 42,4 segons dels seus companys de carpa. Petter Solberg i Phil Mills heretaven la quarta plaça amb la punxada de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, si bé els de Subaru es trobaven ja a 2 minuts i 22,2 segons de distància dels líders i per un marge de tan sols 3,7 segons vers els seus antics companys d’equip, ara als comandaments de la segona unitat oficial dels Ford Focus RS WRC’04, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

A les 9 en punt del matí del diumenge 7 d’agost de 2005, els primers participants abandonaven el parc tancat de Jyväskylä, per tal de procedir amb les assistències que allà mateix s’hi habilitaven, i poder afrontar així la tercera i última etapa del ral·li, la qual només tenia 66,56 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, llur únic handicap afegit, romania en la seva celebració sense assistències.

Les distàncies doncs entre els 3 primers classificats, eren bastant importants per a la corda competitiva que aquests tenien per davant, amb el què les formacions del grup PSA es van dedicar a complir amb el programa amb registres molt similars entre si, si bé van existir certs moments de tensió en detectar-se una fuita en la direcció assistida en el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en el transcurs de la primera i breu prova especial dominical, una avaria que afortunadament els pilots van poder solucionar gràcies a l’ajuda telemàtica dels tècnics de la marca borgonyona. 

En aquest context, l’única lluita que s’hi va arribar a veure sobre la compacta grava finlandesa va ser la de Petter Solberg i Phil Mills amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els de Subaru batien en 3 ocasions als de Ford i esdevenien així en els pilots més ràpids de la jornada final dominical, aconseguint eixamplar en 1,9 segons les distàncies vers els pilots de l’oval blau, amb el què finalment 5,6 segons separaven a quarts de cinquens classificats.

Unes posicions que esdevenien definitives en quan els participants començaven a ingressar en el parc d’assistències de Jyväskylä a partir de quan passessin 6 minuts de les 2 de migdia del mateix diumenge 7 d’agost, per 44 minuts més tard, celebrar-hi la cerimònia del podi. En ella, els idols locals de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, hi pujaven com a vencedors de la prova, gràcies a completar els 355,59 km cronometrats del programa en un temps de 2 hores 54 minuts i 11,0 segons, un registre que els hi suposava la seva cinquena victòria en el Ral·lis dels 1000 Llacs en les 6 últimes edicions, una gesta mai vista fins al moment. Sébastien Loeb i Daniel Elena finalitzaven el ral·li a 1 minut i 6,7 segons dels guanyadors mentre que els companys d’equip d’aquests, Markko Märtin i Michael Park, tancaven el podi a 1 minut i 35,6 segons; podi que resultaria ser l’últim de la parella amb el fatídic Ral·li de Gales que estava per venir.

En la categoria júnior els nord-irlandesos Kris Meeke i Glenn Patterson s’imposaven pels carrers de Jyväskylä i per davant del debutant Suzuki Swift S1600 dels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, amb el què els portadors de la “Union Jack” en el seu Citroën C2 S1600 resultaven ser els primers líders de la prova per 1,0 segons de marge amb els escandinaus i 1,4 segons amb el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, companys de formació dels líders, i 1,6 segons en vers el segon dels Swift debutants, en mans dels estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk.

En trepitjar la grava finlandesa, les posicions es ratificaven en tant en quan els 4 primers equips classificats completaven la primera prova especial del divendres en el mateix ordre que duien a la general, mentre que els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, als comandaments del tercer Swift S1600, s’endarrerien de sobremanera, en gairebé uns 6 minuts, en punxar una roda i bescanviar-la.

Kris Meeke i Glenn Patterson s’imposaven en les següents proves especials de l’escull matinal per davant de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, amb el què els dos primers classificats es feien forts en les posicions assolides, mentre que Urmo Aava i Kuldar Sikk aconseguien arrabassar la tercera posició a Dani Sordo i Marc Martí.

Després del primer reagrupament per a les assistències del dia, els líders nord-irlandesos seguien mostrant-se inabastables amb la seva cinquena victòria de tram consecutiva, mentre Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson cursaven baixa per accident. La vacant en el segon lloc que deixaven els pilots suecs, passava a estar ocupada per Dani Sordo i Marc Martí, els segons més ràpids de la categoria en la cronometrada famosa pel seu salt desmesurat de Vellipohja, qui es trobaven ja a 43,5 segons dels seus companys de preparador.

Els líders afluixaven una mica el seu elevat ritme en la segona meitat de la jornada, el que d’una banda permetia a Urmo Aava i Kuldar Sikk brindar al Suzuki Swift S1600 la seva primera victòria de tram, i d’una altra habilitar a Dani Sordo i Marc Martí anar-se’n a dormir amb 3 victòries de tram consecutives en les 3 darreres proves especials del dia.

Així doncs, Kris Meeke i Glenn Patterson ingressaven en el parc tancat de Jyväskylä amb 25,3 segons de marge amb Dani Sordo i Marc Martí, i d’1 minut i 9,3 segons en relació a Urmo Aava i Kuldar Sikk. Pavel Valousek i Pierangelo Scalvini restaven a les portes de les posicions de podi a més de 4 minuts i mig de la parella bàltica de Suzuki.

Disposats a mostrar la seva vàlua dins la formació nipona, Guy Wilks i Phil Pugh esdevenien els homes de la jornada sabatina, doncs la parella aconseguia 6 victòries de tram al llarg de les 8 proves especials que s’hi programaven, sent les 2 restants per a l’antic model de la marca de Hamamatsu, l’Ignis S1600, en mans dels locals Kosti Katajamäki i Timo Alanne.

D’altra banda Kris Meeke i Glenn Patterson s’accidentaven en el transcurs de la segona prova especial de la jornada i el seu lloc al capdavant de la general passava a estar ocupat per Dani Sordo i Marc Martí, qui després de veure com Urmo Aava i Kuldar Sikk els hi anaven retallant les distàncies al llarg de tota l’etapa, a les acaballes de la mateixa, concretament en el transcurs de la penúltima cronometrada del dia, una punxada dels pilots estonians alliberava als espanyols de tota pressió, en quan els de Suzuki s’hi deixaven uns 2 minuts.

Les misèries dels uns i les victòries dels altres suposaven una forta sacsejada a la classificació general provisional, la qual, en el moment de tancar la segona etapa del ral·li, estava encapçalada per Dani Sordo i Marc Martí per 2 minuts i 14,5 segons de marge amb Urmo Aava i Kuldar Sikk i per 4 minuts i 51,1 segons en relació a Guy Wilks i Phil Pugh.

Amb aquestes distàncies i només 66,56 km cronometrats per endavant, tot estava dat i beneït de cara a la jornada dominical, en la que els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, així com els re-enganxats Kris Meeke i Glenn Patterson, tornaven a posar de manifest les seves habilitats al volant i aconseguir així repartir-se tots els temps escratxs de la jornada.

Controlant per les especials dominicals, Dani Sordo i Marc Martí completaven l’itinerari amb un registre de 3 hores 20 minuts i 17,8 segons, marca que els hi suposava un coixí d’1 minut i 32,6 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk i de 3 minuts i 49,9 segons amb Guy Wilks i Phil Pugh.

La victòria era la segona que Dani Sordo aconseguia en la temporada, el que permetia al pilot càntabre empatar amb Per-Gunnar Andersson en la segona posició, quatre punts per darrera del britànic Guy Wilks qui ja havia disputat 5 ral·lis per 3 del de Torrelavega.

A Marcus Grönholm la victòria en el seu feu li servia per superar a la general per dos punts al pilot noruec de Subaru Petter Solberg, el qual ara passava a ocupar la tercera posició provisional del campionat. Sébastien Loeb per la seva banda, que venia d’aconseguir sis victòries consecutives, seguia al capdavant de la taula, ara amb 28 punts de marge vers Marcus Grönholm.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	83
Marcus Grönholm	55
Petter Solberg	53

En el campionat per a constructors Peugeot va treure un excelent rendiment del 1-3 aconseguit pel seus pilots Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Markko Märtin i Michael Park, que permetia als del lleó superar per tan sols un sol punt als seus socis del grup PSA, Citroën, en la provisional del campionat. Ford per la seva banda, es mantenia com tercer equip en discordia 10 punts per davant de Subaru

Constructor	Punts
Peugeot	106
Citroën	105
Ford	69