Ral·li Alemanya 2012

El diumenge 26 d’agost de 2012, 39 equips participants dels 71 que prèviament prenien la sortida, eren testimonis en primera persona de la cerimònia de clausura del 30è Ral·li d’Alemanya, novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis; que amb opció per atorgar punts en els certàmens reservats a pilots, constructors i pilots de vehicles de producció, tenia en la seva llista d’inscrits oficial els 71 equips que prenien la sortida el divendres 24 d’agost al primer quilòmetre d’un total de 368,63 km de lluita contra el temps al llarg de 15 proves especials.

La primera jornada del ral·li tenia en el seu programa un model bastament consolidat per l’època, un bucle de 3 trams cronometrats pel qual s’hi passava en dues ocasions, matí i tarda, assolint així una distància competitiva de 137,84 km. La pluja caiguda en la tarda-vespre del dijous, afegia una dosi de dificultat en quan els vorals estaven enfangats i la pista en les primeres passades del matí, humides.

En aquestes condicions els principals favorits a victòria, doncs havien guanyat 8 de les últimes 9 edicions de la cita germànica, i destacats líders del mundial i campions en vigència, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena s’imposaven en les 3 cronometrades del bucle matinal, mentre que per darrera seu s’hi instal·laven els dos Ford Fiesta RS WRC oficials en mans de Petter Solberg i Chris Patterson i Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila a 13,1 i 18,8 segons respectivament. Per la seva banda els càntabres de Mini, Dani Sordo i Carlos del Barrio, un dels equips favorits a aconseguir una plaça al podi, tenien un mal inici de ral·li en optar per muntar gomes toves al seu cotxe, així com carregar amb el pes extra de dues rodes de recanvi.

Per la tarda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila rectificaven també el seu error matinal en l’elecció de compostos, i en imposar-se en la quarta prova cronometrada de la jornada, trencava la ratxa dels líders, els quals tornaven a marcar el millor temps en l’especial següent. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila confirmaven que els canvis introduïts en el re-agrupament anaven en la bona direcció en quan s’adjudicaven l’escratx en la sisena i última prova especial del dia, amb el que els pilots feien entrada al parc tancat de Trier encapçalats per Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Petter Solberg i Chris Patterson seguien als pilots de Citroën a 20,4 segons del seu temps, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les places de podi a 29,4 segons dels líders i amb un coixí de 5,1 segons vers el Citroën DS3 WRC de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, pilot que com Sébastien Loeb, era natural de ben a prop del centre neuràlgic del ral·li. Tot i la millora experimentada per part de Dani Sordo i Carlos del Barrio, aquests només aconseguien superar a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i romandre en la cinquena posició a 46,7 segons dels seus ex-companys d’equip.

La celebració de la jornada sabatina permetia afegir al recorregut 164,90 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, d’entre les quals hi destacava l’Arena Panzerplatte, la més llarga de l’edició. Tal i com ja havia passat en la jornada anterior, aquestes 6 proves especials corresponien a 3 trams cronometrats individuals agrupats en un bucle pel que s’hi passava en dues ocasions diferents.

Normalment obrir pista en asfalt és un avantatge, doncs la traçada està més neta, però en el cas de la primera prova especial sabatina, aquest avantatge era molt més notori, doncs al pas de Sébastien Loeb i Daniel Elena, primers en pista, una pluja torrencial va fer acte de presència. La parella de Citroën s’hi adjudicaven el millor registre, mentre que els seus rivals més directes de Ford hi veien pràcticament duplicada la distància que els separava dels líders en només 26,54 km cronometrats. Pitjor anava l’especial pels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs els joves talents de Citroën s’hi envirollaven en tres ocasions i es despenjaven de la lluita per entrar en places de podi.

En la següent cronometrada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es quedaven sense frens, i malgrat que no es deixaven gaire més de mig minut vers el millor cronòmetre de Dani Sordo i Carlos del Barrio, els càntabres de Mini prenien el lloc al podi dels finlandesos de Ford, una alegria però que era passatgera, doncs els espanyols patien una punxada lenta al Penzerplatte, i en cedir-hi 2 minuts i mig, perdien tota opció al podi. Pitjor els hi anava al tram rei a Petter Solberg i Chris Patterson i a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, doncs tots dos equips es veien obligats a abandonar la jornada en danyar els seus respectius cotxes.

Tot plegat situava a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona posició provisional i a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la tercera, si bé els dos equips finlandesos es trobaven a minut i mig i dos minuts dels líders respectivament a l’entrada del re-agrupament de mitja jornada.

Amb unes distàncies tan importants superades les dues terceres parts del recorregut, el trio capdavanter va optar per un pilotatge més conservador, donant l’oportunitat de brillar als estonians Ott Tänak i Kuldar Sikk, els quals amb el millor temps en la quarta i cinquena prova especial grimpaven fins la quarta posició, just abans de que en la segona passada pel Panzerplatte aquests es veiessin obligats a abandonar la jornada per sortida de pista, una sort que també corrien Dani Sordo i Carlos del Barrio.

En positiu Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven també en la segona passada pel tram rei, amb el que els francòfons de Citroën feien entrada al parc tancat de Trier amb 1 minut i 42,9 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que el coixí que gaudien els líders en relació als seus companys d’equip s’elevava fins als 2 minuts i 12,7 segons.

La tercera i última etapa del ral·li tenia en el seu programa només un tram, pel que s’hi passava en dues ocasions de forma consecutiva, i una especial espectacle pels carrers de Trier, que a la seva vegada esdevenia el “Power Stage”. En total la jornada dominical suposava 65,89 km cronometrats, insuficients com per a pensar en canvis rellevants en la general de no mitjançar l’infortuni. Malgrat que Sébastien Loeb i Daniel Elena no precisaven exercir cap mena de pressió als seus rivals, l’alsacià i el monegasc s’imposaven en la primera especial del dia així com a l’especial de Trier per tal d’aconseguir la puntuació màxima al que sens dubte era el seu ral·li amb 9 victòries en 10 participacions.

Sébastien Loeb i Daniel Elena recorrien els 368,63 km cronometrats del 30è Ral·li d’Alemanya en 3 hores 41 minuts i 52 segons, 2 minuts menys que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila qui els escortaven per la seva dreta al podi. Els companys d’equip dels guanyadors, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tancaven el podi a 2 minuts i 31,3 segons d’aquests.

En el certamen reservat als vehicles de producció, el ral·li arrancava amb un duel particular entre els dos equips del preparador Ralliart Italia. Els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak s’imposaven consecutivament en les tres primeres proves cronometrades del divendres per esdevenir en els inqüestionables líders provisionals, mentre que en les segones passades l’honor corresponia al mexicà Benito Guerra i al seu copilot espanyol Borja Rozada, els quals feien entrada al parc tancat de Trier com a líders per tan sols 3,4 segons de coixí.

En la primera especial sabatina la classificació patia una bolcada en quan Benito Guerra i Borja Rozada s’hi deixaven una mica més de 2 minuts per una punxada. A partir de llavors el ral·li quedava pràcticament decidit, i malgrat que la parella mexicano- madrilenya intentaven maquillar una mica el resultat, el cert és que els polonesos sabien mantenir els aspirants a ratlla completant el recorregut amb 2 minuts i 5 dècimes de segon de marge.

En clau de campionat el resultat del ral·li alemany deixava al mexicà amb 15 punts de marge vers Michal Kosciuszko, gràcies a que el pilot americà tenia una participació més en el seu haver al llarg de la temporada que el centre-europeu, que amb la segona victòria de l’any, empatava en aquest punt amb el seu company de preparador.

Entre els més joves del campionat els britànics John MacCrone i Stuart Loudon iniciaven el seu concurs al ral·li amb molt bon peu, imposant-se en les dues primeres especials, mentre que la neutralització de la tercera, deixava a la parella amb 15,1 segons de marge a l’entrada al re-agrupament del migdia. Per la tarda tot canviava, quan en un primer moment els seus compatriotes Alastair Fischer i Daniel Barritt els rellevaven del capdavant de la general i just després, una tercera parella britànica formada per Elfyn Evans i Phil Pugh, feien el mateix per anar-se’m a dormir com a líders davant la pressió dels espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera.

Enmig de l’aiguat sabatí, els líders aconseguien una distància pràcticament definitiva vers els seus perseguidors espanyols, els quals en el que restava de jornada i de ral·li es mostraven incapaços de revertir la situació, i per tant d’impedir la tercera victòria consecutiva del pilot gal·lès que es desmarcava al capdavant de la classificació provisional.

En el campionat reservat a pilots, el líder i actual campió mundial Sébastien Loeb aconseguia a Alemanya la seva cinquena victòria consecutiva i setena de la temporada, amb la que l’alsacià obria ja un forat de 54 punts vers el seu company de formació Mikko Hirvonen. El noruec Petter Solberg, tercer classificat provisional, veia com a causa del seu accident al Panzerplatte, se n’anava de buit del ral·li d’asfalt i com el seu compatriota Mads Østberg se li tirava a sobre situant-se a només 2 punts.

En la classificació del campionat de constructors, Citroën veia com la seva ratxa triomfal de 4 doblets consecutius, quedava en certa manera trencada a Alemanya, si bé els francesos situaven els seus dos DS3 WRC dalt del podi. Ford per la seva banda seguia sense massa sort i perdia 14 punts més vers els seus rivals, per tenir ja un gap de 123 punts. En un altre pla, M-Sport malgrat marxar amb les mans buides de la novena ronda mundial, seguia mantenint-se com la tercera marca en lliça amb un marge prou important vers l’equip de Qatar o el Citroën Junior Team.