Figurant com l’onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 3r Ral·li d’Alsàcia finalitzava el diumenge 7 d’octubre de 2012 a Estrasburg, capital de la regió, amb 45 equips participants presents a la cerimònia de clausura dels 71 que hi prenien part a partir del dijous 4 d’octubre. La cita francesa, que tenia un recorregut format per 22 proves especials d’una distància total cronometrada de 404,90 km, era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, S-WRC i la WRC Academy, el que permetia als organitzadors copsar l’interès de fins a 74 formacions a formalitzar la seva inscripció.
Dijous a primera hora de la tarda es celebrava una especial espectacle de 3,63 km cronometrats a Estrasburg, en la que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tenien l’honor d’aturar el cronòmetre abans que ningú i per tant figurar com la primera parella líder de l’edició. Els joves protegits de Citroën Sport rebaixaven en 8 dècimes de segon el temps dels finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que en la tercera posició provisional es produïa un triple empat entre els companys d’equip dels segons, Petter Solberg i Chris Patterson, amb els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i els càntabres de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio.
Divendres entraven en escena les proves cronometrades veres, amb tres trams que es celebraven matí i tarda, i una segona especial espectacle, en aquesta ocasió pels carrers de Mulhouse, per tal d’assolir els 146,17 km competitius programats per a la segona jornada. Ràpidament els grans favorits a victòria, Sébastien Loeb i Daniel Elena, definien el seu liderat a la cita, imposant-se consecutivament en els dos primers trams del dia, mentre que en el tercer i últim del bucle matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els hi prenien l’honor per 1 dècima de segon.
Per la tarda, en tornar a passar per les proves especials del matí, de nou Sébastien Loeb i Daniel Elena s’anotaven dues victòries parcials per una per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, si bé en aquesta ocasió els de Ford s’imposaven en la segona prova del bucle, cinquena en el còmput de la jornada, i el temps que aquests aconseguien retallar al pilot alsacià i al seu navegant monegasc era 1,4 segons.
L’especial espectacle de Mulhouse tancava l’activitat del segon dia, en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sumaven el seu tercer escratx a l’esdeveniment per tal de fer entrada a la neutralització del dia a 13,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per darrera dels finlandesos es donava lloc un altre duel entre Citroën i Ford; Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que iniciaven l’etapa enganxats als talons dels seus companys, mica en mica anaven cedint empenta per fitxar a 32,6 segons dels líders provisionals, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson, que progressaven molt favorablement amb els canvis introduïts al seu Ford Fiesta RS WRC cara al bucle de la tarda, ho feien a només 7 dècimes de segon dels seus precursors.
La jornada sabatina era la més llarga de tot el programa, amb 192,62 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 8 proves especials, en la primera de les quals Petter Solberg i Chris Patterson patien una espectacular sortida de pista emportant-se per endavant diverses vinyes i un pal de la línia telefònica que queia. L’accident noquejava a la parella de Ford, i donava una glopada d’aire a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, doncs Dani Sordo i Carlos del Barrio no semblaven ser els qui un any abans van estar lluitant per la victòria fins al darrer tram.
Per davant Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en els dos primers trams del dia, sent especialment important el resultat de la segona especial, la més llarga de tot el recorregut amb 43,45 km cronometrats i en la que els pilots de Citroën aconseguien afegir de cop 18 segons als seus rivals, i per tant doblar així el coixí de segons que aquests tenien en el liderat. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila reaccionaven d’immediat, imposant-se en la tercera prova especial, però la cancel·lació de la següent especial impedia veure si la reacció es completava.
Per darrera Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’afermaven en la tercera plaça, més quan els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio seguien cedint terreny, tan que només la penalització de 20 segons per part de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul permetia als de Mini conservar la quarta plaça per 1,8 segons de marge vers els escandinaus privats Mads Østberg i Jonas Andersson.
En tornar a passar pels trams cronometrats del matí, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el seu primer escratx al ral·li, si bé aquest era ex-aequo amb els seus compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a imposar al tram rei de l’edició, així com al següent, per deixar pas a un nou millor temps dels seus principals rivals que tancaven la tercera jornada a 29,7 segons del liderat, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ho feien a 54 segons dels seus companys.
Tanmateix en la segona passada pel tram «Pays d’Ormont», el més llarg del ral·li, es culminava el relleu en la quarta posició a favor de Mads Østberg i Jonas Andersson, una plaça que els escandinaus conservarien fins l’entrada al parc tancat d’Estrasburg per un marge de 4,1 segons vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, els quals a part d’intentar atacar a la parella de M-Sport, també haurien de cuidar els moviments de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, classificats a 3,9 segons d’ells.
El ral·li finalitzava amb la celebració de 6 proves especials distribuïdes al llarg de 2 trams i 1 especial espectacle que tenia lloc als carrers de Haguenau, ciutat natal de Sébastien Loeb. Un darrer escull que suposava 62,48 km cronometrats i llur principal handicap programat residia en l’absència d’assistències, al que la meteorologia hi afegia la seva dosi d’emoció en forma de pluja.
Donades les condicions i unes distàncies mesurades en segons prou importants pels quilòmetres que els participants tenien per endavant, el trio capdavanter decidia afrontar l’etapa amb serenor, deixant que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul esdevinguessin els homes de la jornada en anotar-se 5 millors temps i un segon temps escratx al Power Stage, per darrera dels estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk. Amb un guany de posició per escratx, els belgues arribaven a la primera passada per Haguenau com els quarts classificats, però els 20 segons de penalització acumulats, els pesaven massa com per intentar donar caça a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Amb la segona passada per l’especial espectacle d’Haguenau celebrada, Sébastien Loeb es proclamava oficiosament per novena vegada campió del món davant dels seus veïns que el van veure crèixer i acompanyat de l’inseparable Daniel Elena, el marc era immillorable, doncs el francès havia anunciat unes setmanes abans al Saló de l’Automòbil de París la seva intenció de competir amb un programa reduït la següent temporada i abandonar definitivament l’especialitat de cara al 2014.
Arribats al parc tancat d’Estrasburg el resultat es feia oficial, i així Sébastien Loeb i Daniel Elena esdevenien els guanyadors de la prova en invertir un temps total de 3 hores 32 minuts i 53 segons per a recórrer els 394,22 km disputats; el pilot alsacià i el copilot monegasc invertien 15,5 segons menys que els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que malgrat el progrés demostrat sobre asfalt, havien de conformar-se amb la segona plaça. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven el podi amb un retard acumulat de 44,1 segons vers els seus companys.
En el campionat reservat als vehicles S2000, el SWRC, al llarg de la primera jornada es va poder viure un estira i arronsa constant entre el Ford Fiesta S2000 dels irlandesos Craig Breen i Paul Nagle amb l’Škoda Fabia S2000 dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, amb 3 millors temps per als primers i 5 pels segons, que entraven al parc tancat d’Estrasburg el divendres al vespre com a líders per 2,2 segons de marge; la resta de participants de la categoria calia buscar-los a més d’1 minut de la posició dels oceànics.
Els líders tenien una jornada sabatina rodona, en quan s’imposaven en totes i cadascuna de les especials que es disputaven tret d’una, mentre que la cara amarga de la competició era per a Craig Breen i Paul Nagle, sobretot en el bucle de la tarda, quan primer per culpa d’una virolla els irlandesos es deixaven mig minut amb els líders, i després a causa d’un problema amb el diferencial posterior del seu Ford Fiesta S2000, els pilots veien com els segons anaven caient fins al punt de veure’s superats per Yazeed Al-Rahji i Michael Orr per 14,9 segons.
En els primers compassos de la jornada dominical i amb l’arribada de la pluja, Craig Breen i Paul Nagle es van immiscir en una lluita per la segona plaça amb Yazeed Al-Rahji i Michael Orr, amb constants alternances entre els dos equips. Una averia mecànica apareguda en l’Škoda Fabia S2000 de Hayden Paddon i John Kennard en la quarta prova especial de la jornada, i que obligava als líders a abandonar la prova, convertia la lluita entre els dos equips en un duel per la victòria, el qual finalment s’inclinava a favor dels irlandesos per mig minut de marge.
En el cómput del campionat, per a Craig Breen la victòria era la tercera de la temporada i permetia al pilot superar en 2 punts a l’anterior líder, el suec Per-Gunnar Andersson, quan només els hi quedava una cita per endavant, el Ral·li Catalunya.
En la copa de formació de joves talents, la WRC Academy, els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh aconseguien al terme de la segona jornada un coixí d’1 minut i 14,1 segons sobre els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera gràcies a imposar el seu cronòmetre en la meitat de les especials programades. Malgrat que la parella espanyola escurçava distàncies al llarg de la jornada sabatina final, Elfyn Evans i Phil Pugh finalment aconseguien la victòria a la ronda francesa gràcies al gran coixí aconseguit divendres, el que alhora els suposava esdevenir campions mundials del certamen i gaudir d’un interessant premi cara la temporada següent.
Com s’havia avançat anteriorment, la victòria que l’alsacià Sébastien Loeb aconseguia davant els seus veïns, permetia al pilot esdevenir per novena vegada el campió del món, doncs a manca de celebrar-se les dues últimes rondes mundials, el marge que aquest tenia vers el seu company d’equip era de 71 punts. Jari-Matti Latvala per la seva banda, segon a la ronda francesa, aconseguia 7 punts més que el noruec Mads Ostberg i superar-lo per 6 en la tercera posició general.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb
|
244 |
|
Mikko Hirvonen |
173
|
|
Jari-Matti Latvala |
131 |
En el campionat de constructors, Citroën obria en 18 punts més el gap que aquests tenien vers els seus únics rivals al certamen, Ford, mentre que l’estructura satèl·lit dels de l’oval, M-Sport, s’afermava en la tercera plaça provisional tot i la certa millora puntual del Citroën Junior Team.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
388 |
|
Ford |
259 |
|
M-Sport |
137 |