Jyväskylä era testimoni el dissabte 4 d’agost de 2012 de la cerimònia de finalització del 62è Ral·li de Finlàndia, tradicionalment conegut com Ral·li 1000 Llacs. La prova era la vuitena ronda en el calendari del campionat del món i comptava amb un recorregut format de 18 especials cronometrades de 303,52 km de distància total, al que 81 equips dels 86 que s’hi havien formalment inscrit van començar a afrontar el dijous 2 d’agost. El ral·li, que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors, SWRC i la WRC Academy era finalment completat per 53 dels equips participants.
El ral·li s’iniciava dijous a mitja tarda amb tres proves especials programades, de les quals una corresponia a la superespecial espectcle i que en total amb prou feines sumaven una trentena de quilòmetres contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena, malgrat haver declarat en les jornades prèvies a l’arrancada de la prova que no volien lluitar per la victòria, ben d’hora es va veure que les seves intencions distaven de les seves paraules, ja que els campions mundials aconseguien el millor temps en el tram de qualificació i aquests escollien sortir en desena posició per tal de trobar-se la pista neta. En aquestes condicions els pilots de Citroën s’adjudicaven el millor temps en els dos trams celebrats, mentre que en l’especial espectacle eren segons a 1 dècima de segon del millor temps aconseguit pels oficials de Ford Petter Solberg i Chris Patterson.
Amb aquesta combinació de resultats, al reagrupament del dijous al vespre Sébastien Loeb i Daniel Elena arribaven com a primers classificats amb 7,3 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i els també finlandesos però de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson, que havien mostrat una gran regularitat en els seus cronos al llarg del dia, eren quarts a dues dècimes dels dos equips finlandesos que compartien la segona plaça.
Dissabte a quarts de vuit del matí es reemprenia la llarga primera etapa amb nou especials cronometrades més d’uns 130 km de distància. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb la seva marxa triomfant en la primera cronometrada del dia, però a partir de la segona els seus companys d’equip, desitjosos de guanyar a casa i per primera vegada amb Citroën després de l’exclusió patida a Portugal quan havien guanyat el ral·li, van llençar-se a l’atac i amb dos escratxs consecutius es situaven a 3,0 segons dels seus companys d’equip, la reacció per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena no es feia esperar i amb un molt bon temps en el quart tram del dia, deixaven les coses pràcticament com estaven en arrancar la jornada.
Novament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcaven dos escratxs consecutius que els permetien situar-se als volts dels 3 segons de distància vers els seus companys d’equip, qui tornaven a respondre amb un altre escratx, si bé en aquesta ocasió només recuperaven mig segon del temps cedit. Un escratx de Petter Solberg i Chris Patterson en la penúltima prova cronometrada de la jornada servia per reivindicar la quota de protagonisme de Ford, mentre que entre els dos primers classificats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen escurçaven 7 dècimes als seus companys d’equip per deixar les distàncies entre tots dos equips en 3,0 segons a falta de celebrar l’especial espectacle de l’hipòdrom de Killeri, on Sébastien Loeb i Daniel Elena es marcaven un temps magnífic per deixar als seus companys a 5,0 segons de distància en la neutralització d’etapa.
El domini dels dos equips Citroën va deixar en un segon pla la interessant lluita que estaven mantenint els dos Ford Fiesta RS WRC per la tercera plaça. Si bé Petter Solberg i Chris Patterson aconseguien superar als seus companys d’equip finlandesos al terme de la segona prova especial del dia, el cert es que immediatament Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila recuperaven la posició i posaven uns segons entremig vers els seus companys d’equip, que amb l’escratx en l’últim tram del dia deixaven les distàncies entre els dos Ford Fiesta RS WRC en 9 dècimes de segon. La distància s’amplià en 2 dècimes de segon en l’especial de Killeri, arribant a la neutralització de la jornada a 20,3 segons dels líders i amb 1,1 segons de diferencia entre ells.
Entre les baixes destacaven les dels dos Citroën DS3 WRC de l’equip Qatar, l’australià Chris Atkinson i el belga Stéphane Prévot, cridats a competir en substitució de Nasser Al-Attiyah, trencaven les suspensions del seu cotxe en la cinquena prova especial del dia, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que estaven quallant una prou bona actuació, patien una sortida de pista i volcaven el seu DS3 WRC en l’últim tram del dia, penúltima especial de la jornada.
El dissabte 4 d’agost acollia la segona i última etapa del ral·li amb 6 especials cronometrades de 139,80 km de distància, en les que les dues parelles de Citroën es van seguir repartint el protagonisme amb 3 escratxs per a cadascuna i un saldo favorable als líders d’1,1 segons en el comput global de la jornada vers els seus companys d’equip locals. Sébastien Loeb i Daniel Elena veien també com un dels seus millor registres s’aconseguia ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals al llarg de tota la jornada tret del «Power Stage» van estar marcant millors registres que els seus companys d’equip Petter Solberg i Chris Patterson que arrossegaven problemes amb la selectora del canvi.
Completades les 18 especials cronometrades el dissabte al capvespre, Sébastien Loeb i Daniel Elena certificaven la seva tercera victòria, segona consecutiva, al Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps global de 2 hores 28 minuts i 11,4 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tot i intentar la victòria, havien de conformar-se amb la segona plaça a 6,1 segons dels seus companys d’equip i amb els tres punts extra que donaven la victòria al «Power Stage» que no era altre que el mític tram d’Ouninpohja. El podi era tancat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 35,0 segons dels guanyadors de la prova.
En el campionat reservat als cotxes S2000, el conegut com SWRC, la prova es va iniciar com un duel entre els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard amb els finlandesos convidats per la organització Esapekka Lappi i Janne Ferm, als qui els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson i els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle intentaven seguir la seva estela restant en un segon pla. En l’equador de la primera etapa s’enregistrava la primera baixa important de la categoria quan els kiwis Hayden Paddon i John Kennard veien com el motor del seu Škoda Fabia S2000 es quedava a dos cilindres i s’havien de retirar, el que deixava als líders Esapekka Lappi i Janne Ferm amb un marge superior al mig minut vers els seus nous màxims perseguidors, marge que les joves perles finlandenses van anar incrementant fins que uns problemes de direcció van obligar-los a dirigir-se al parc tancat abans d’hora acollint-se al superally.
Tot plegat deixava a Craig Breen i Paul Nagle en primera posició provisional a la neutralització de la primera etapa amb 3,7 segons de marge vers Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson. Suecs i irlandesos es van anar alternant al capdavant de la provisional de la classe fins que un accident de Craig Breen i Paul Nagle en la penúltima cronometrada del recorregut, aplanava el camí a la parella sueca de Proton cap a la victòria, victòria gràcies a la qual el pilot superava a Hayden Paddon al capdavant de la provisional del campionat en només 6 punts.
En la copa dels joves talents, la WRC Academy, els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh així com Alastair Ficher i Daniel Barritt ben d’hora van marcar les diferències vers la resta de participants i formaven un grup a part, si bé els segons havien d’abandonar la jornada en la cinquena especial cronometrada del ral·li, deixant als primers amb un marge de mig minut al capdavant de la provisional. En una demostració de talent i velocitat, Elfyn Evans i Phil Pugh van incrementar distàncies al llarg del divendres per situar-les per sobre del minut de diferència en arribar a la neutralització de la primera etapa. Dissabte els líders van decidir administrar el seu avantatge i cedir una mica el terreny que havien guanyat a Pontus Tidemand i Stig Skjærmoen, aconseguint així una important victòria que situava al pilot galès al capdavant de la provisional del campionat amb dues victòries i 70 punts, 21 punts més que l’anterior líder, Alastair Fisher, que aquí punxava.
En el campionat reservat a pilots, Sébastien Loeb aconseguia la seva quarta victòria consecutiva en el campionat, sisena en el comput de la temporada, el que situava al pilot alsacià amb 43 punts d’avantatge vers el seu company d’equip natural de Jyväskylä, Mikko Hirvonen. Petter Solberg, que tot i els problemes de selectora finalment acabava quart, conservava la tercera plaça provisional i obria forat amb els seu compatriota Mads Østberg.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb |
171 |
|
Mikko Hirvonen |
128 |
|
Petter Solberg |
104 |
En quan a constructors, Citroën aconseguia el seu cinquè doblet de la temporada, els quatre últims de manera consecutiva, una ratxa només interrompuda a Portugal on un abandonava i l’atra era exclòs, el que permetia a la marca dels dos galons superar en més de 100 punts als seus màxims perseguidors, Ford. L’equip M-Sport, format pels pilots de l’est Ott Tänak i Evgeny Novikov i els seus respectius copilots, restaven en tercera posició en terra de ningú després dels fiascos del Citroën Junior i de Qatar.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
280 |
|
Ford |
171 |
|
M-Sport |
115 |
