RAC Rally 1983

El dimecres 23 de novembre de 1983, la localitat anglesa de Bath era escenari de la cerimònia de clausura del 39è RAC Rally, dotzena i última prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita britànica, puntuable tan pel campionat de pilots com el de constructors, comptava amb 139 equips en la seva llista d’inscrits, dels que, tot i que ambdós títols ja estaven decidits, 127 empendrien des de la rampa de sortida ubicada a Bath el camí cap a les 59 especials cronometrades de 835,33 km de distància a partir del dissabte 19 de novembre. 61 equips, menys de la meitat dels participants, aconseguien completar el recorregut.

La primera etapa, celebrada el mateix dissabte 19 de novembre, es podia considerar pràcticament com un pròleg. Amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa de només 30,84 km de distància pels voltants de Bath en parcs i finques privades. La primera cronometrada es mostrava especialment lliscant, el que va permetre a Hannu Mikkola i Arne Hertz treure partit de la seva tracció integral i imposar el seu Audi Quattro A2 en aquesta prova, el que deixava lògicament als recentment proclamats campions mundials amb la primera posició provisional del ral·li. Mentre que els seus companys d’equip, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, eren 5 segons més lents a causa d’uns problemes elèctrics en l’encès que es traduien amb unes flamarades en el seu escapament.

Reparada aquesta averia, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que tenien carta lliure per part d’Audi per còrrer i fer còrrer als seus companys d’equip des d’un bon inici, s’imposaven en la segona especial cronometrada, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho tornaven a fer en la tercera. Finalment la parella sueca s’imposava en les dues últimes proves cronometrades de la jornada, el que permetia a Stig Blomqvist Björn Cederberg passar a liderar la provisional del ral·li just en l’última d’elles quan superava en 4 segons a Hannu Mikkola i Arne Hertz a la general.

Així doncs a l’entrada al parc tancat de Bath, Stig Blomqvist i Björn Cederberg acumulaven un temps total de 21 minuts i 10 segons, com ja havia dit abans 4 segons menys que Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons completaven el trio capdavanter d’Audi en restar a 31 segons dels seus companys d’equip. Henri Toivonen i Fred Gallagher amb l’Opel Manta 400 oficial, impedien el quadruplet Audi en classificar-se 2 segons per davant del Quattro A2 del nord-americà John Buffum i del britànic Neil Wilson i 8 segons per darrera de les pilots d’Audi.

Diumenge a les 7 del matí arrancava el ral·li propiament dit amb el seu viatge a través dels Midlands cap als boscos de Yorkshire. Sorprenentment el clima era sec, però tot i això el domini dels tres equips de la marca d’Ingoldstadt va seguir estant present en forma d’escratxs tan de part dels líders Stig Blomqvist i Björn Cederberg, com de Hannu Mikkola i Arne Hertz, que mantenien un pols molt intents pel liderat, així com de Michèle Mouton i Fabrizia Pons que començaven a marcar els seus primers escratxs.

Tot va fer un gir sobtat quan a Knowley, onzena prova especial del ral·li i sisena de la segona jornada, Hannu Mikkola i Arne Hertz colisionaven contra un tronc d’un arbre. En conseqüència es trencava el palier de la roda frontal esquerre i aquesta quedava creuada respecte el sentit de la marxa amb el que la goma anava fregant l’asfalt de l’especial celebrada al Safari Park. Finalment la roda s’acabava desprenent i Arne Hertz per tal d’intentar fer contra-pes s’asseia fora del cotxe en la seva part posterior generant així una de les estampes més recordades de l’edició de la prova britànica. En total Hannu Mikkola i Arne Hertz s’hi deixaven 5 minuts en l’incident i els pilots baixaven fins la 26ena posició provisional.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons heredaven llavors la segona plaça, un cop semblaven superats els problemes aparescuts en la segona prova especial de la jornada quan la seva benzina s’havia contaminat amb aigua. En la següent cronometrada el programa, la setena de la jornada, Björn Waldegård i Hans Thorszelius, perdien la cinquena plaça que just acabaven d’assolir en desprendre’s la corretja de ventilador del seu Toyota Celica TCT.

Arribats a Harrogate, s’iniciaven els trams a través de boscos densos, entre els que destacava Dalby de 65,18 km de distància. En aquests grup d’especials els líders Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien encadenar 5 escratxs consecutius tot i deixar-se gran part de la seva aleta posterior esquerra, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz que afortunadament havien pogut reparar el seu Quattro A2, mantenien un ritme similar al dels seus companys d’equip, de fet era Hannu Mikkola i Arne Hertz qui trencava la ratxa dels seus companys d’equip suecs en marcar el millor temps en la tretzena cronometrada de la etapa.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg recuperaven el fil i tornaven a guanyar 4 trams més consecutivament enmig de la nit freda, una nit que es va cobrar nombrosos incidents i baixes. Michèle Mouton i Fabrizia Pons patien una sortida de pista a Hamsterley, quinzena prova cronometrada de la etapa, i es veien obligades a abandonar la prova, mentre que en la següent cronometrada arribava l’hora de l’abandonament per Ari Vatanen i Terry Harryman quan la junta de culata del seu Opel Ascona 400 cedia a l’esforç. Els seus companys d’equip, Henri Toivonen i Fred Gallagher patien paral·lelament un forat en el seu radiador així com la pèrdua de la seva corretja de l’alternador, el que feia perdre molt temps a la parella finlandeso-britànica.

En el moment que Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien el seu quart escratx consecutiu de la segona ratxa, el seu amic Per Eklund i el seu copilot David Whittock es veien obligats a abandonar la prova en enmudir el motor del seu Toyota Celica TCT al que ja li havien donat un cop contra una soca d’arbre i que havia provocat un desplaçament discal en el copilot britànic que amb prou feines podia sortir de l’habitacle del seu cotxe.

En aquest punt s’assolien les especials escoceses, les quals presentaven un ferm més rude que desencadenava en punxades per a gairebé tothom i en les que novament Stig Blomqvist i Björn Cederberg veien interrompudes les seves ratxes en l’autoria dels millors registres pels seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz que anaven recuperant posicions a marxes forçades.

Dues especials cronometrades a Grizedale posaven punt i final a la segona etapa del ral·li, on també hi posaven punt i final el seu concurs a la prova britànica Henri Toivonen i Fred Gallagher amb el motor del seu Opel Ascona 400 exhaust i també la parella sueca de Toyota formada per Björn Waldegård i Hans Thorszelius en caure el seu Celica TCT a tres rodes en un voral de la pista, d’on va ser impossible treure el cotxe japonès.

Els bons cronos de Hannu Mikkola i Arne Hertz per una banda i els múltiples abandonaments ocorreguts durant la recta final de la segona etapa permetien que a l’arribada a Windermere, ciutat de neutralització de la segona etapa, el dilluns al capvespre, la parella campiona del món d’Audi figurés ja en segona posició uns 8 minutis i mig per darrera dels seus companys d’equip i indiscutibles líders de la prova britànica. Russell Brookes i Mike Broad amb el Vauxhall Chevette 2300 HSR eren tercers a 3 minuts i mig de la segona plaça, mentre que els britànics d’Opel Jimmy McRae i Ian Grindord eren quarts a 21 segons del darrer graó del podi.

Dimarts a les 9 del matí es donava la sortida a la tercera i última etapa des de Windermere, Escòcia, la qual bàsicament es celebrava pel País de Gales. Les primeres cronometrades del dimarts suposaven repetir les últimes del dilluns, és a dir tornar a passar per les especials de Grizedale, on Jimmy McRae i Ian Grindord perdien més temps vers Russell Brookes i Mike Broad en punxar una roda i haver-se d’aturar a canviar-la.

Per davant els dos equips d’Audi demostraven estar a un altre nivell, tot i que el ral·li seguia celebrant-se en sec, així tan els líders Stig Blomqvist i Björn Cederberg com els seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz seguien repartint-se els millors temps amb una certa inclinació de la balança en favor de la parella sueca. Mentre que Jimmy McRae i Ian Grindord anaven escurçant paulatinament les distàncies vers Russell Brookes i Mike Broad

No va ser fins després d’haver superat el bucle de Clocaenog, en la matinada del dimarts, quan la pressió que exercia la parella d’Opel va forçar a Russell Brookes i Mike Broad a cometre una errada quan aquests se sortien de la pista a Penmachno South. Si bé per fortuna el cotxe aterrava sobre les quatre rodes en les immediacions de la traçada, els britànics van necessitar de la força bruta d’uns quants espectadors per tornar a situar el seu Chevette 2300 HRS a la traçada, deixant-s’hi el suficient temps com per a que Jimmy McRae i Ian Grindord els superessin en la pròpia cronometrada.

Un altre fet rellevant va ocòrrer en la especial anterior a Penmachno, quan els finlandesos Antero Laine i Pekka Hokkanen, per llavors setens classificats a bord d’un Audi Quattro, veien com una sortida de pista convertia el seu cotxe en pastura de les flames, obligant a la organització a cancelar la especial doncs diversos pilots van haver-se d’aturar a socòrrer la parella finlandesa.

Després d’aquests incidents, les últimes disset proves cronometrades que restaven per celebrar-se del ral·li es van caracteritzar per la calma, doncs ningú volia arriscar-se a perdre allò assolit fins aquell moment i donades les diferències bastant grans que existien entre els primers classificats, la gesta semblava impossible. Així doncs completada la 59ena prova especial cronometrada del ral·li, Stig Blomqvist i Björn Cederberg entraven de nou a Bath com a guanyadors de la prova amb un temps total de 8 hores 50 minuts i 28 segons, és a dir 9 minuts i 53 segons menys que Hannu Mikkola i Arne Hertz que ho feien en segona posició. Jimmy McRae i Ian Grindord guanyaven el pols als seus compatriotes i tancaven el podi a 21 minuts i 51 segons de la parella sueca d’Audi.

En el campionat de pilots, les absències de les parelles de Lancia deixava les primeres posicions congelades, només el ja proclamat campió mundial Hannu Mikkola, aconseguia incrementar en cinc punts més el seu marge al capdavant de la taula, doncs el 2n lloc assolit a la cita britànica, li permetia descartar el quart lloc del Monte-Carlo.

En la taula del campionat de constructors, la quarta victòria en la temporada d’Audi davant l’absència de la ja campiona Lancia, no feia més que maquillar els resultats de final de temporada, doncs els 20 punts que sumaven els bavaresos els deixaven a només 2 dels transalpins de Turí. Per darrera Opel es refermava com la tercera marca en discordia, clarament per sobre de les japoneses Nissan o Toyota.