| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 2111 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre – 93,00 mm de carrera) amb compressor. |
| Potència |
325 CV a 8000 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 velocitats |
| Transmissió |
Propulsió |
| Longitud |
3967 mm |
| Amplada | 1820 mm |
| Alçada | 1245 mm |
| Distància entre eixos | 2440 mm |
| Pes mínim | 970 kg |
Amb l’entrada de l’any 1984, Lancia aconseguia la pertinent homologació per competir de la seva evolució realitzada en el 037. Les millores bàsicament s’establien en un motor nou, el qual tenia una major capacitat i per tant de major potència, així com un lleuger aprimament del seu pes; mantenint així el compressor volumètric i la propulsió com a trets característics del vehicle. Exteriorment, el nou coupé italià era fàcilment reconeixible del seu predecessor en la seva part posterior, doncs aquesta es retallava just per sota de la reixeta de ventilació del motor.
Així doncs, el dilluns 23 de gener de 1984, i coincidint amb la celebració de les primeres especials cronometrades del 52è Ral·li Monte-Carlo, el Lancia 037 Evo debutava en la màxima competició mundial de la mà dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, dels italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot i de Jean-Claude Andruet i Sergio Cresto com els seus pilots escollits. L’inici de l’edició de la prova alpina es va caracteritzar per la neu, pel que els cotxes italians no van poder fer-se forts davant de la tracció integral dels Quattro A2; i Attilio Bettega i Maurizio Perissinot arribaven a Mònaco el divendres 27 de gener a gairebé mitja hora dels seus ex-companys d’equip i guanyadors de la ronda, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
Amb la baixa pràcticament obligada de Suècia, a Portugal arribarien els primers podis del cotxe, amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la segona posició i Attilio Bettega i Maurizio Perissinot tercers. L’asfalt abrasiu de Còrsega era un terreny ideal per a la potència i la lleugeresa del coupé italià, i és aquí on va arribar la primera i única victòria del Lancia 037 Evo, si per bé aquesta arribava després d’una sortida de pista dels per llavors líders destacats Ari Vatanen i Terry Harryman a bord del debutant Peugeot 205 T16.
De fet aquest va ser un punt d’inflexió en la carrera del Lancia 037 Evo, l’aparició del Peugeot 205 T16, doncs el model va fer adonar als màxims responsables de la marca turinesa de la necessitat de desenvolupar un nou cotxe amb tracció integral però mantenint les bondats de disposar d’un xassís tubular, el debut del Lancia Delta S4 es va anar endarrerint fins al RAC Rally 1985, pel que el 037 Evo va competir oficialment en un total de 14 cites del calendari, en les que els seus pilots hi van aconseguir acumular un total de 10 podis, 13 si tenim en compte els aconseguits per Miki Biasion i Tiziano Siviero amb el 037 Evo del Jolly Club, i 1 victòria.
Markku Alén:
Tour de Corse 1984.