Toyota Supra Turbo

Oficialment el Toyota Supra Turbo entregava 295 CV i per tant aquest paràmetre restava dins de límits, si bé existia el convenciment entre la resta de la parroquia del mundial, que en dotar el motor de 6 cilindres i 3000 centimetres cúbics d’un turbo, el gegant coupé nipó es saltava el sostre de potència que la FISA establia per als cotxes de Grup A, i es que des de Toyota s’argumentava que donat que el seu intercooler era de petites dimensions, el guany de potència vers la versió atmosfèrica era de tan sols una vintena de cavalls.

El debut del nou Supra tenia lloc a Abidjan el dimarts 22 de setembre de 1987, coincidint amb l’inici del 19è Ral·li Costa d’Ivori, un cotxe al qual, mentre a Colònia s’ultimaven els detalls de la futura arma de Toyota en el campionat, el Celica GT-4, si l’hi dotava d’un radiador extra per a l’oli en el compartiment del maletar per tal d’evitar els problemes de sobre-escalfament que s’havien produit al Safari Rally amb l’anterior model.

L’estrena corria a càrrec de Björn Waldegård i Fred Gallagher i de Lars-Erik Torph i Benny Melander, si bé les prestacions reals del nou cotxe no es van poder veure en aquest esdeveniment, doncs tot l’equip abandonava la competició en coneixe’s que l’avioneta del Toyota Team Europe s’accidentava poc després de sortir de l’aeroport de Yamousoukro, morint-hi el director esportiu de l’equip, el britànic Henry Liddon. 

No va ser fins la següent ronda africana, el Safari Rally 1988, que els Toyota Supra Turbo no van tornar a baixar per una rampa de sortida del mundial, restant en aquesta ocasió a les portes del podi. Amb el Celica GT-4 homologat al mes de maig, aquests coupés gegants turboalimentats no es tornarien a veure fins al Safari Rally 1989, on novament els seus pilots no van ser capaços de trepitjar podi, pel que la seva curta presència al mundial quedava resumida en 3 participacions oficials i cap podi.