Ral·li Finlàndia 1987

Desena ronda en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 37è Ral·li de Finlàndia finalitzava el diumenge 30 d’agost de 1987 a Laajavouri, a les afores de la capital de la regió central finlandesa, Jyväskylä, iniciant-se 3 dies abans, dijous 27 d’agost, a la capital. El ral·li podia fer gala de comptar amb la llista d’inscrits més extensa de la temporada, 170 equips, bàsicament privats, dels que 165 van iniciar a disputar el recorregut programat de 52 especials cronometrades i 509,48 km de distància que només 66 van aconseguir completar. El ral·li era puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial de producció.

D’acord amb les noves directrius de la FISA, el recorregut del ral·li rebia canvis importants vers edicions anteriors, buscant una menor velocitat en general es van optar per escollir pistes més arenoses, estretes i virades en relació a les amples i dures que s’havien emprat tradicionalment, davant la impossibilitat de situar xicanes que obliguessin als pilots a enlentir la marxa, ja que moltes d’aquestes pistes eren carreteres obertes a l’ús dels locals i per tant situar-les en 15 dies d’antelació per tal de permetre els reconeixements i entrenaments, seria un problema de circulació en general.

La primera jornada arrancava el dijous 27 d’agost a quarts de set del vespre, amb 11 proves especials cronometrades per endavant, 1 de les quals era sobre asfalt, de 99,24 km de distància. El clima era especialment plujòs, el que convertia les pistes en un fangar molt lliscant, en aquestes condicions la tracció integral cobrava un valor afegit per contra de la major potència que gaudien alguns dels participants de dues rodes motrius com els Ford Sierra Cosworth. Markku Alén i Ilkka Kivimäki treien profit d’aquesta situació i amb 5 escratxs consecutius en les 5 primeres proves especials cronometrades, els finlandesos es llauraven un ferm liderat. La reacció dels seus companys d’equip finlandesos, Juha Kankkunen i Juha Piironen no arribava fins a la sisena prova cronometrada, quan aquests trencaven la ratxa triomfant dels seus compatriotes.

L’etapa, que finalitzava a quarts de tres de la matinada del divendres, es completava amb 4 escratxs més dels líders i 2 escratxs de Juha Kankkunen i Juha Piironen, un d’ells ex-aequo amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki. El domini dels Lancia en les proves especials individuals es traduia amb els dos cotxes de la marca turinesa destacats al capdavant de la provisional, més quan entre els seus rivals apareixien els primers abandonaments o problemes mecànics.

Lasse Lampi i Pentti Kuukala impactaven violentament contra un arbre en la primera especial cronometrada, deixant el seu potent Mitsubishi Starion Turbo força endarrerit a les primeres de canvi, mentre que el pilot 7 vegades guanyador del ral·li, el finlandès Hannu Mikkola, abandonava el ral·li en patir una sortida de pista en el tercer tram de la jornada, deixant el seu Audi 200 Quattro molt malmès, com mai abans se li recordava al veterà pilot. Una altra baixa important afectava als Mazda, quan els suecs Ingvar Carlsson i Per Carlsson trencaven el motor del seu 323 4WD en la penúltima cronometrada de l’etapa, mentre que l’altre cotxe oficial de la marca, en mans dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, s’endarreria substancialment amb problemes de motor.

La segona etapa arrancava des de Laajavouri el divendres al migdia amb 13 cronometrades de 129,87 km per endavant i amb la mateixa tónica en la que havia acabat l’anterior pel que fa a les primeres posicions, és a dir amb Juha Kankkunen i Juha Piironen repartint-se els millors registres amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Aquest ball però va tocar final en la cinquena prova cronometrada del dia, i no només per que el millor registre va ser del Ford Sierra Cosworth d’Ari Vatanen i Terry Harryman, sino perque a més a més Juha Kankkunen i Juha Piironen impactaven contra una roca oculta, provocant seriosos danys en la suspensió frontal així com una fuita d’oli en la seva caixa de canvis, el que enviava el segon dels Delta HF 4WD a la part baixa de la taula de temps.

Qui en sortia beneficiat d’aquest incident era en primera instància Markku Alén i Ilkka Kivimäki, ja que el seu marge en el liderat era molt més ampli que abans, doncs ara els seus màxims perseguidors passaven a ser els dos Ford Sierra Cosworh oficials en mans de Stig Blomqvist i Bruno Berglund i d’Ari Vatanen i Terry Harryman, en el que suposava el retorn de la parella a la primera escena mundial de ral·lis després de dos anys d’absència arrel del fort accident patit a l’Argentina, de fet Ari ja havia pres la sortida al Safari en aquesta mateixa temporada, però el caràcter especial de la prova kenyata difereix molt d’un ral·li tradicional. En segona instància els afavorits per l’incident del Lancia de Juha Kankkunen i Juha Piironen eren els pilots de Ford, no només per situar-se tots dos en posicions de podi, sino perque amb les diferències de temps tan estretes que mantenien, el seu devenir en la prova els convertia en protagonistes pels mitjans i aficionats.

A partir d’aquell moment, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van relaxar una mica el ritme, doncs amb gairebé 4 minuts de marge vers els dos Ford, de propulsió i per tant menys adequats per les pistes de terra, així ho permetia, mentre que els seus companys d’equip i compatriotes Juha Kankkunen i Juha Piironen es llençaven a l’atac per tal de recuperar quantes més posicions els hi fos possible, sent aquest un dels altres punts d’interès en el que restava de prova.

Tot i els dos anys d’absència en el panorama mundialista i afrontar la seva participació en el Ral·li 1000 Llacs com un entreteniment, a Ari Vatanen i Terry Harryman els va picar ben ràpid el cuc de la competició i amb una sèrie de molts bons cronos aconseguien superar als seus companys Stig Blomqvist i Bruno Berglund per situar-se en segona posició. En l’equador de l’etapa però, la parella finlandeso-britànica patia una virolla a alta velocitat, fent-los perdre un temps molt valuós que retornava la segona plaça als seus companys suecs.

La decepció de la jornada se l’emportaven Mazda i Opel quan totes dues marques es quedaven sense representació oficial al ral·li, els primers veien com els finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander, que utilitzaven la evolució del 323 4WD amb la qual la marca va iniciar la temporada, un problema de motor que havia aparescut al terme de la primera jornada, ni tan sols els deixava prendre la sortida el divendres al migdia, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne abandonaven en la setena prova especial per un problema de motor també. Opel per la seva banda, veia com els seus dos Kadett GSI eren víctimes de respectives averies en les suspensions frontals en el quart tram en el cas dels austríacs Sepp Haider i Ferdinand Hinterleitner i en el sisè per a la parella sueca Mats Jonsson i Lars Backman.

Dissabte a les vuit del matí amb un clima plujòs i fred arrancava la tercera etapa del ral·li, la més llarga de totes les que es celebraven en l’edició, amb un total de 161,12 km cronometrats al llarg de 19 cronometrades, 2 d’elles sobre asfalt. Markku Alén i Ilkka Kivimäki sense forçar massa el ritme, només aconseguien marcar 3 millor registres al llarg de tot el dia, aconseguien obrir encara més forat vers els dos Ford que el perseguien, si bé la parella líder de la prova havia de lamentar en el transcurs de l’etapa una averia en la seva caixa de canvis que els va obligar a substituir-la comportant una penalització de 2 minuts i 20 segons que només feia que maquillar una mica el domini dels Lancia sobre els Ford.

En quan als principals focus d’interès de la prova, Juha Kankkunen i Juha Piironen van donar un recital de pilotatge i velocitat, en guanyar 16 de les 19 proves cronometrades que es celebraven, el que permetia a la parella finlandesa de la marca de Torí escalar fins a la sisena posició provisional del ral·li, si bé guanyar més posicions semblava més dificil en aquells instants. L’altre punt calent del ral·li, la lluita per la segona plaça que mantenien els dos cotxes de l’oval, de nou la balança es va inclinar en favor d’Ari Vatanen i Terry Harryman en els primers compassos de l’etapa, més quan la parella empatava a l’escratx amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la tercera especial cronometrada del dia, però Ari Vatanen i Terry Harryman llençaven la feina feta en patir una petita colisió contra un arbre que malmetia les seves suspensions, el que va obligar a la parella a passar per les assistències i fer una reparació que els comportava 40 segons de penalització i perdre la segona plaça en favor de Stig Blomqvist i Bruno Berglund.

Juha Kankkunen i Juha Piironen guanyaven les 8 especials cronometrades amb les que es posava punt i final a l’edició del ral·li en diumenge, pel que el seu número d’escratxs consecutius comptabilitzant els aconseguits en la tercera etapa s’elevava fins a 23. L’esforç va tenir la recompensa de guanyar una posició més en la general i finalitzar la prova en cinquena posició final a 9 minuts i 12 segons dels seus companys d’equip i guanyadors del ral·li Markku Alén i Ilkka Kivimäki. D’altra banda, i pressumptament en existir ordres d’equip donat que la xarxa Ford de Finlàndia s’estimava més un pilot finlandès en la segona posició que no un suec, Ari Vatanen i Terry Harryman superaven als seus companys al llarg de l’etapa dominical, en el que era un excelent retorn a la competició del pilot finlandès que semblava estar més centrat en els raids.

Sense haver de lamentar incidents o contra-temps, com ja avançava, Markku Alén i Ilkka Kivimäki acabaven guanyant el ral·li tal i com tothom esperava des del divendres al migdia quan Juha Kankkunen i Juha Piironen espatllaven les suspensions frontals del seu Lancia Delta HF 4WD. Els pilots del Lancia número 4 completaven les 51 proves especials celebrades de les 52 programades en un temps total de 5 hores 12 minuts i 22 segons, és a dir en 5 minuts i 32 segons menys que Ari Vatanen i Terry Harryman. Els suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund tancaven el podi a 6 minuts i 29 segons dels guanyadors de la cita finlandesa mundial.

En la categoria reservada als cotxes de producció, la victòria va ser pels italians Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo, els quals casualment acabarien sent els primers pilots no nòrdics en la classificació final. La parella italiana, que gaudia de tenir prioritat B en la llista d’inscrits i per tan sortir en posicions més capdaventeres i trobar-se la pista menys trencada que els seus rivals, va estar fortament pressionada pels locals Tommi Mäkinen i Jari Nieminen, els quals competien amb un cotxe homòleg al dels transalpins, però un accident d’aquests en l’equador de la prova, aplanava el camí a la victòria final. En clau de campionat, Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo aconseguien la tercera victòria de la temporada, el que els hi donava el títol de campions de Grup N en tenir un coixí de 57 punts vers la resta de classificats en la provisional i restar 39 en joc.

En el campionat de pilots, la victòria de Markku Alén combinada amb el cinquè lloc de Juha Kankkunen, donava lloc a un empat entre els dos companys d’equip a 80 punts, si bé el segon comptava en el seu haver un ral·li més que el primer, i per tant més possibilitats de sumar més punts doncs Lancia limitava les participacions mundialistes dels seus pilots a 7. Massimo Biasion, que no participava a la prova donat el caracter tan especialista d’aquesta, perdia el seu liderat per 6 punts i restava en segona posició. L’empat dels Lancia permetia a Kenneth Eriksson situar-se temporalment en tercera posició provisional.

En quan a constructors, Lancia ja havia aconseguit la corona a l’Argentina, pel que la sisena victòria de la temporada aconseguida a Finlàndia, permetia als de Torí descartar el segon lloc aconseguit a Suècia com un dels seus pitjors resultats. Si bé Audi feia la seva última aparició mundial oficial al 1000 Llacs, els pilots privats seguien mantenint viva la marca d’Ingolstadt, que gràcies al quart lloc de Per Eklund i Dave Whittock superaven els seus socis de grup, Volkswagen que queien al tercer lloc.