| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1972,3 centímetres cúbics (85,44 mm de diàmetre – 86,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm. |
| Potència |
300 CV a 5700 rpm |
| Canvi | Seqüencial de 6 velocitats |
| Transmissió |
A les 4 rodes |
| Longitud |
4100 mm |
| Amplada | 1770 mm |
| Alçada | 1365 mm |
| Distància entre eixos | 2465 mm |
| Pes mínim | 1230 kg |
| Títols | |
| Constructors | 1999 |
Amb l’arribada de l’any 1997 la suspensió que la FIA imposava a Toyota pel “Turbo-Gate” tocava final i amb aquest la marca japonesa retornava a la màxima competició mundial sota la nova normativa World Rally Car. Per primer cop des de feia més d’una dècada els japonesos presentaven un auto de curses que no tenia carrosseria coupé, sino la d’un compacte del sector C, el Corolla.
El cotxe heretava bona part dels coneixements acumulats per la marca al llarg de la seva carrera mundialista, però amb l’avantatge de ser més curt que el seu predecessor, el Toyota Celica GT-Four, tot mantenint la mateixa distància entre eixos, el que millorava substancialment el seu comportament en corba, en tenir uns voladissos menys prominents.
L’estrena oficial del nou cotxe tenia lloc el divendres 29 d’agost de 1997 amb motiu de l’inici del 47è Ral·li 1000 Llacs, oficialment de Finlàndia. Un debut que arribava de mans de Didier Auriol i Denis Giraudet i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, sent els francesos qui aconseguirien el millor resultat amb una vuitena posició final, si bé els locals van flirtejar bona estona amb el liderat fins que una averia d’injecció els va deixar fora de cursa.
Didier Auriol i Denis Giraudet brindarien el primer podi del cotxe al Ral·li d’Austràlia 1997, mentre que la primera victòria arribava per mitjà de Carlos Sainz i Luis Moya al Ral·li Monte-Carlo 1998.
L’any 1999 Toyota anunciava la seva intenció d’entrar a la Fórmula 1, pel que el seu programa en el mundial de ral·lis es suspenia; per tant, oficialment el Corolla WRC va competir al llarg de 32 esdeveniments del calendari, aconseguint-hi acumular un total de 4 victòries i 27 posicions de podi, pel que la seva relació de victòries per participacions era deñ 12,5 %.
Carlos Sainz:
Monte-Carlo 1998 i Nova Zelanda 1998.
Didier Auriol:
Catalunya- Costa Brava 1998 i Xina 1999.