Amb 58 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 9 d’abril de 2017 es donava per conclòs a Ajaccio el 60è Tour de Corse, quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda francesa, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, mundial junior així com el WRC-2, WRC-3 i campionat GT, tenia un recorregut format per 10 proves especials cronometrades d’una distància total de 316,80 km, a les que els 78 equips participants dels 83 que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar el divendres 7 d’abril.
Amb només 10 proves cronometrades al llarg de tota la prova, les opcions creatives dels organitzadors eren nul·les, així doncs en la primera i segona jornada es programaven dos trams a doble passada, mentre que de cara a la jornada final dominical, dos trams més però a única passada.
El primer escull de la cita doncs tenia 120,64 km de lluita contra el cronòmetre, centrats bàsicament als volts de la capital corsa i amb el handicap afegit de celebrar-se sense assistències intermèdies. Els irlandesos de Citroën, Kris Meeke i Paul Nagle, obtenien el millor temps en les dues primeres especials cronometrades del recorregut, si bé el marge que aquests aconseguien en el moment de completar el bucle matinal era força estret vers els locals de M-Sport Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
En tornar a passar per les especials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien revertir la tendència per tan sols 8 dècimes de segon, si bé en la quarta i última prova especial del dia, els líders tornaven a adjudicar-se el registre més baix. Així doncs, amb tres escratxs i un segon millor temps, Kris Meeke i Paul Nagle ingressaven al parc tancat de Bastia amb 10,3 segons de marge vers els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, autors de 3 segons millors temps i un escratx, mentre que amb 4 tercers millors registres consecutius, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul no podien ocupar cap altre posició que la tercera provisional a 22,6 segons dels líders. Els seus companys d’equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, eren quarts classificats a 17,0 segons dels belgues.
Entre les baixes més importants, destacaven les dels finlandesos de Toyota Juho Hänninen i Kaj Linstdröm per accident en la primera especial del dia, i la dels estonians de M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja pel mateix motiu en la segona passada pel tram inaugural, és a dir la tercera prova especial.
Com ja s’ha comentat abans, la segona jornada del ral·li copiava en part el programa de l’anterior, és a dir, es mantenien els 2 trams a doble passada, però en aquesta ocasió s’habilitaven unes assistències intermèdies, i la corda cronometrada arribava fins als 131,96 km, esdevenint així l’etapa més llarga del recorregut. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’imposaven en les dues especials matutines, el que permetia a la parella belga de Hyundai superar als francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona posició, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle completaven la segona especial sabatina conservant la primera posició per 1,5 segons, si bé un sospitós fum blanc que emanava el seu escapament, delatava un problema greu de motor que convidava als líders irlandesos a abandonar la competició.
A la represa, els campions mundials en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el registre més baix, si bé el liderat recalava en mans de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que els seus companys a Hyundai, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, passaven a ocupar el tercer graó del podi, si bé a gairebé 1 minut seu i amb els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, pressionant la seva posició a 11,3 segons de distància.
Les dues parelles de Hyundai confirmaven les seves respectives posicions de podi en aturar belgues i espanyols el cronòmetre amb el primer i segon millor registre respectivament en la darrera cronometrada sabatina, mentre que una pèrdua de pressió en el sistema hidràulic en el seu Ford Fiesta WRC, feia perdre de l’ordre de mig minut a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals retornaven a Bastia amb 38,9 segons de retard vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que el marge que els francesos gaudien vers Dani Sordo i Marc Martí es reduïa fins als 18,8 segons. D’altra banda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila només cedien 4 dècimes de segon vers la parella espanyola en la darrera prova cronometrada del dia, i per tant l’entrada al parc tancat es feia a 11,7 segons de la darrera plaça de podi.
El ral·li es completava diumenge amb els darrers 64,20 km cronometrats, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no acabaven de fer net en quan a incidències en el seu cotxe, i en la primera prova cronometrada dominical, la reina del ral·li amb 53,78 km de distància competitiva, un problema elèctric els feia perdre la segona posició per 2,5 segons, la qual anava a parar a mans de Dani Sordo i Marc Martí.
De cara al Power Stage final però els provençals aconseguien reparar l’averia del seu cotxe i amb el segon millor temps per darrera de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els de M-Sport aconseguien recuperar la segona plaça en detriment de la parella espanyola de Hyundai, que malgrat tot s’alegrava d’aconseguir el seu primer podi de la temporada.
Completats doncs els 316,80 km cronometrats programats, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien la seva primera victòria de la temporada, el que tenia especial significat després que la parella belga es veiés obligada a abandonar en dues de les tres rondes anteriors quan aquests lideraven la general per un marge ampli. Els belgues aturaven el cronòmetre en un temps total de 3 hores 22 minuts i 53,4 segons, és a dir 54,7 i 56,0 segons per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dels seus companys Dani Sordo i Marc Martí respectivament.
En la categoria intermèdia del campionat, és a dir el WRC-2, els noruecs d’koda Andreas Mikkelsen i Anders Jæger no donaven opció als seus rivals en quan aquests s’imposaven en totes les 4 proves cronometrades del primer dia, assolint un marge de més d’un minut vers els finlandesos de M-Sport, Teemu Suninen i Mikko Markkula.
Dissabte els líders es relaxaven una mica i permetien que els seus companys d’equip, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, s’anotessin dos millors registres al llarg de l’etapa, concretament en la primera i en l’última prova especial del dia, mentre que ells s’imposaven en les dues proves restants del programa. La jornada dominical no seria una excepció, i els agraciats amb la bondat de la parella líder, eren els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas, els quals aconseguien el millor temps en l’especial més llarga del ral·li, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tancaven el seu concurs a la cita mediterrània guanyant l’última especial per mantenir les distàncies per sobre del minut vers Teemu Suninen i Mikko Markkula.
En clau de campionat, al capdavant de la taula es produïa un empat a 50 punts, corresponents a dues victòries, entre dos pilots d’koda, el suec Pontus Tidemand i el noruec Andreas Mikkelsen, si bé en el cas d’aquest últim el seu pensament estava en aconseguir un seient en un cotxe de la màxima categoria i no disputar el certamen al complet.
En categoria WRC-3, la reservada als vehicles de dues rodes motrius, al llarg del divendres s’establia un duel entre els francesos Raphaël Astier i Frédéric Vauclare amb els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez, el qual es resolia amb 3 escratxs pels primers i 1 pels segons, que entraven així al parc tancat al vespre separats per només 15 segons.
En arribar la jornada sabatina, la distàncies entre els dos equips es va anar eixamplant de mica en mica fins arribar a fregar el minut de distància, mentre qui marcaven els millors temps eren els polonesos Jakub Brzezinski i Szymon Marciniak, els quals disposaven d’un millor cotxe que els altres integrants de la categoria, però que s’havien vist obligats a abandonar l’etapa anterior mentre celebraven la primera especial.
Diumenge poc o res canviava, els líders francesos s’imposaven al tram rei del recorregut per ampliar el gap fins a gairebé el minut i mig vers la parella catalana, mentre que els polonesos aconseguien el darrer millor temps possible. Sense lamentar cap mena de contra-temps doncs, Raphaël Astier i Frédéric Vauclare s’anotaven la victòria a la cita francesa, la segona de la temporada després d’haver guanyat als Alps Provençals, amb el que el seu liderat de la provisional es refermava amb 50 punts, 32 més que els seus més immediats perseguidors.
Entre els GT, la ronda corsa gaudia de menys interés que la cita dels Alps Marítims Provençals, doncs només 2 equips decidien inscrivir-s’hi, els francesos Romain Dumas i Patrick Chiappe amb un Porsche 911 GT3 i el seus compatriotes François Delecour i Dominique Savignoni a bord d’un FIAT 124 Abarth RGT. La major potència del cotxe dels primers, els permetia imposar-se en 7 de les 10 proves especials, sent els 5 primers millors registres aconseguits de manera consecutiva en les 5 primeres cronometrades del recorregut, amb el que la parella aconseguia un marge superior als 5 minuts vers els seus únics rivals. A la conclusió del ral·li aquest marge s’apropava als 5 minuts i Romain Dumas sumava la segona victòria de la temporada de dues possibles, acumulant 50 punts al capdavant de la copa reservada als GT.
Entre els més joves del campionat, els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez iniciaven el seu concurs cors amb força, marcant el millor temps en les dues passades pel primer tram, amb el que la parella descansava el divendres a la nit amb un coixí de 40,1 segons vers els francesos Terry Folb i Christophe Guieu, autors del registre més baix en la segona prova especial.
Només arrancar la jornada sabatina, la parella catalana encara va tenir temps de sumar un altre millor registre en la primera prova cronometrada de l’etapa, el que va provocar la reacció local, amb dos escratxs per a Terry Folb i Christophe Guieu, que reduïen distàncies vers als catalans fins als 25,6 segons al retorn a Bastia, i un altre escratx de Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye que davant la desfeta general en la categoria, tenien pràcticament assegurada una plaça de podi.
Terry Folb i Chrisophe Guieu posaven una mica més de pebre a l’assumpte en imposar-se en la cronometrada reina del ral·li, però un problema de transmissió en l’última prova del recorregut, no només allunyava als francesos de les seves aspiracions a victòria, sinó que a més a més els feia perdre prop de 4 minuts i una posició a la general. D’aquesta manera Nil Solans guanyava la primera prova del calendari junior, el que unit als seus 4 escratxs a la cita, suposaven els primers 29 punts pel pilot de Matadepera al campionat, superant en 9 al francès Nicolas Ciamin i en 10 al també francès Terry Folb.
En el campionat reservat a pilots, Sébastien Ogier aconseguia el seu quart podi consecutiu de la temporada, amb el que en campió mundial en vigència aconseguia incrementar fins als 13 punts el forat que aquest tenia vers el finlandès Jari-Matti Latvala. Per la seva banda, la victòria que aconseguia Thierry Neuville a la ronda francesa, permetia al pilot belga superar a l’estonià Ott Tänak en la taula provisional i enfilar-se així fins la darrera plaça de podi a 34 punts del quatre vegades campió mundial.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
88 |
|
Jari-Matti Latvala |
75 |
|
Thierry Neuville |
54 |
En quan a constructors, Hyundai gràcies a situar dos dels seus cotxes en les places de podi, sumava uns importants 40 punts que permetien a la marca coreana superar a Toyota i situar-se provisionalment en la segona plaça, a 24 punts del liderat ostentat des del Monte-Carlo per M-Sport. Citroën seguia ocupant la quarta posició una prova més, però en sumar 4 punts més que la marca nipona, els dels dos galons es quedaven a 8 punts de deixar ocupar el fanalet vermell del campionat.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
M-Sport |
129 |
|
Hyundai |
105 |
|
Toyota
|
79 |