Ral·li Argentina 2017

Amb les 18 proves especials del programa ja completades, el diumenge 30 d’abril de 2017 finalitzava a La Villa Carlos Paz, provincia de Còrdoba, el 37è Ral·li d’Argentina, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. Tot i que la prova sud-americana atorgava punts pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, els elevats costos d’enviar el material a ultramar ocasionava que només 26 equips formulessin la seva inscripció a la cita, dels que 22 es personaven a la rampa de sortida el dijous 27 d’abril. D’aquests participants, 17 aconseguien completar els 357,59 km cronometrats del recorregut.

Una fotogènica especial espectacle celebrada a Còrdoba el dijous al vespre, servia per donar el tret de sortida a la prova austral, en la que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenien els pilots més ràpids en completar els 1,75 km de corda de l’especial, 9 dècimes de segon per davant dels seus companys britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt i dels espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí, que empataven a temps en el segon millor registre i que acompanyaven als campions mundials en vigència en les places de podi provisionals a l’entrada del parc tancat, doncs aquesta cronometrada era l’única que es programava pel dia.

Llavors la primera etapa es celebrava bàsicament en divendres, amb un bucle de 4 trams cronometrats que es programava a doble passada, matí i tarda, amb el que el primer escull de la prova assolia els 140,56 km cronometrats tenint en consideració els gairebé 2 km celebrats el dia anterior. Elfyn Evans i Daniel Barritt s’imposaven en la primera especial del dia, el que els donava accés a la primera posició, alhora que els seus companys, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una lleugera sortida de pista que els suposava perdre prop d’una vintena de segons.

La parella britànica confirmava la seva plaça imposant-se en totes les cronometrades restants del bucle, mentre que per darrera seu semblava que en uns primers instants els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle podien seguir de prop la seva estela, en la tercera especial del dia aquests es menjaven un sotrac de la pista i es veien obligats a abandonar la jornada després de completar l’especial en pèssimes condicions i deixar-s’hi més de 6 minuts.

Unes altres víctimes d’aquests primers compassos eren els Hyundai i20 Coupé WRC dels espanyols Dani Sordo i Marc Martí i dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, els guanyadors de la darrera edició de la cita argentina bolcaven el seu cotxe en la primera cronometrada del dia i s’hi deixaven una mica més de 2 minuts i mig, si bé els kiwis continuaven competint, mentre que els espanyols trencaven un braç de la direcció del seu Hyundai i20 Coupé WRC en la segona especial i hi perdien 11 minuts i mig. Amb tot aquest enrenou, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, eren l’altra cara de la moneda doncs assolien la segona posició provisional.

Per la tarda Elfyn Evans i Daniel Barritt seguien pilotant a un ritme superior de la resta del parc tancat, sumant dos escratxs més i un segon millor temps, amb el que la parella líder afermava la seva posició de privilegi; en les següents posicions els noruecs Mads Østberg i Ola Fløene treien petroli d’un problema de motor en el Toyota Yaris WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per pujar fins la segona posició amb el seu Ford Fiesta WRC privat, entrant al parc tancat en aquesta plaça a 55,7 segons del cotxe de l’oval “oficial”.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que tampoc havien tingut un excel·lent inici de jornada a causa d’una punxada, recuperaven tres posicions per arribar fins la tercera plaça al terme de l’etapa a 1 minut i 7 dècimes de segon dels líders, si bé els belgues ho feien sota la pressió dels altres 2 Ford de M-Sport a les mans de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d’Ott Tänak i Martin Järveoja a 6 i 10,6 segons de la seva posició respectivament.

Seguint el model de la majoria de ral·lis de l’època, la jornada sabatina era la més llarga de tot el programa, amb 6 proves especials cronometrades de 160,0 km de distància, les quals a la seva vegada s’agrupaven en un bucle de 3 trams pels que lògicament s’hi passaven en dues ocasions per tal d’aconseguir el número total d’especials.

Elfyn Evans i Daniel Barritt encara serien a temps de sumar un nou escratx en la primera especial cronometrada de la jornada, mentre que un problema hidràulic apartava a Mads Østberg i Ola Fløene de la seva segona posició provisional en favor de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. De fet aquesta era una bona especial per a la parella de Hyundai, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en intentar evitar atropellar un gos, gairebé s’envirollaven en un pas d’aigua, el que a la pràctica els feia perdre uns quants segons.

A partir de llavors, dues punxades consecutives sofertes pels líders, permetien a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul escurçar distàncies vers la primera plaça, entrant al parc d’assistències intermèdies a 44,1 segons del liderat, mentre que els re-incorporats Kris Meeke i Paul Nagle anaven marcant els millors registres. D’altra banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien problemes amb el seu Ford Fiesta WRC, el que els suposava cedir la seva quarta posició en favor dels seus companys d’equip estonians, Ott Tänak i Martin Järveoja.

Per la tarda, en tornar a disputar les especials matutines, Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien sumar els seus dos primers escratxs al ral·li de forma consecutiva, el primer dels quals els donava pas a les posicions de podi desplaçant-ne a Mads Østberg i Ola Fløene, qui en la cinquena cronometrada sabatina malmetien la seva suspensió posterior en impactar contra una roca. Una altra parella en sumar dos escratxs consecutius en el segon bucle de l’etapa eren Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, dos millors temps que situaven als pilots de Hyundai a 11,5 segons del liderat a l’entrada a la Villa Carlos Paz, Ott Tänak i Martin Järveoja per la seva banda ho feien a 26,8 segons dels seus companys tancant les places de podi i amb 23,1 segons de coixí vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Si bé la jornada dominical només tenia en el seu programa 3 proves especials cronometrades d’una corda de 55,28 km de distància, les distàncies tan curtes que separaven als 4 primers classificats atorgava un extra d’emoció als darrers metres competitius. Ott Tänak i Martin Järveoja s’anotaven el millor temps en la primera especial del dia per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el que els dos equips que ocupaven posicions de podi escurçaven distàncies vers el líder, que manifestava tenir problemes de frens.

Amb l’escratx a Mina Clavero – Giluio Cesare, segons cronometrada del dia, la parella belga de Hyundai es llençava literalment a sobre d’Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals tot i marcar-hi el segon millor registre, haurien de defensar la seva posició de privilegi al “Power Stage” amb només 6 dècimes de segon de marge. Aquesta darrera especial no era més que una segona passada per la cronometrada inaugural del dia, el mític “El Condor – Copina”, i si bé en els parcials la parella britànica d’M-Sport avantatjava en uns 3 segons a la parella belga de Hyundai, una mala entrada en un pont els suposava un petit impacte que els feia perdre el millor temps i 1,3 segons vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui no només s’emportaven els 5 punts extra d’aquesta especial, sinó també la victòria a la cita argentina.

Així doncs, amb aquest drama final per a Elfyn Evans i Daniel Barritt, es completava el 37è Ral·li d’Argentina amb la victòria de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els belgues invertien un temps total de 3 hores 38 minuts i 10,6 segons en recórrer els 357,59 km cronometrats, esdevenint així en els primers pilots en sumar dues victòries en la temporada alhora que donaven el mateix honor a Hyundai. Per la seva banda, les 7 dècimes de segon de demèrit que es deixaven la parella britànica d’M-Sport vers els guanyadors, els privaven de la seva primera victòria al mundial, fent-los esperar uns quants mesos fins que aquesta es produís. Ott Tänak i Martin Järveoja a 29,9 segons dels guanyadors, eren els encarregats d’ocupar el graó més baix del podi.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, el ral·li esdevenia un passeig pels suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson, doncs aquests s’imposaven consecutivament en totes les cronometrades de la primera etapa, assolint un marge de confiança de 4 minuts i mig vers els seus més immediats perseguidors a la taula provisional. En aquestes condicions, la parella oficial d’Škoda afluixava una mica el seu ritme de cara a l’etapa sabatina, malgrat tot, els suecs encara sumaven dos escratxs més i davant el despropòsit dels seus rivals, doblaven les distàncies per fregar els 10 minuts de coixí.

La tercera i última etapa de la cita seguia la tònica de la jornada anterior, amb el que Pontus Tidemand i Jonas Andersson lligaven per més de 10 minuts de marge la seva tercera victòria de la temporada i superar així en 25 punts al per llavors company seu d’equip, el noruec Andreas Mikkelsen i ser líder en solitari del certamen.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier es seguia mantenint com a líder de la provisional tot i que el ral·li no havia anat de tot del seu gust i que d’Argentina només en sortia amb una quarta posició i 2 punts extra del Power Stage, i es que el ral·li de Jari-Matti Latvala no era gaire millor que el del francès, veient a més a més el de Toyota com Thierry Neuville, amb la màxima puntuació possible, restava a només 2 punts de la seva posició.

A la victòria de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, Hyundai podia sumar també el cinquè lloc en constructors dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, amb el que els coreans esdevenien els constructors en sumar més punts a la ronda austral si bé aquests només sumaven dos punts més que M-Sport, que en situar dos dels seus cotxes en les places de podi es mantenien al capdavant de la general. Per darrera Citroën retornava a Paris amb les mans buides, amb el que Toyota es podia desmarcar una maca dels del doble galó en la lluita per ser la tercera marca del campionat.