Tour de Corse 1994

Quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 38è Tour de Corse finalitzava a Ajaccio el dissabte 7 de maig de 1994. La cita, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i mundial de producció, comptava amb un recorregut format per 23 proves especials cronometrades de 545,48 km de distància, a les quals els 84 equips participants dels 92 que hi havien formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar a partir del dijous 5 de maig des de la mateixa ciutat corsa d’arribada. 43 equips participants aconseguien completar amb éxit el recorregut.

La primera etapa, celebrada el dijous 5 de maig, unia les ciutats d’Ajaccio i Bastia a través de 8 trams cronometrats de 177,27 km de distància, en els que, malgrat alguns problemes de sub-viratge en el seu Toyota Celica Turbo 4WD, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli posaven de relleu la seva supremacia a la illa que els hi havia permès guanyar quatre de les sis últimes edicions el ral·li en quan els pilots s’imposaven en les 8 proves especials de la jornada.

Les dues parelles oficials de Subaru, formades pels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya i els escocesos Colin McRae i Derek Ringer es trobaven en temps molt propers als de la parella líder en els primers compassos de la prova, deixant-se menys de 10 segons en cada tram malgrat que aquests superaven la vintena de quilòmetres de distància.

Els riscs peró que asumia la parella britànica per tal de no perdre el tren de les primeres places van suposar el seu abandonament en el transcurs de la quarta cronometrada de la jornada. En el quart quilómetre de l’especial, els pilots impactaven contra una pedra del voral provocant-lis una punxada i malgrat que el sistema anti-punxades de les seves Pirelli els va permetre continuar competint, les condicions un tan precàries amb les que pilotaven després de 15 km punxats, els va acabar provocant una sortida de pista quan mancaven 6 km per completar el tram, deixant el seu Impreza sobre 3 rodes i la direcció destrossada.

L’abandonament de la parella britànica obria les portes de les places de podi als italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, els quals brindaven una interessant lluita amb els oficials de Toyota Juha Kankkunen i Nicky Grist al volant del seu Toyota Celica Turbo 4WD privat i dotat d’uns nous esmortidors revolucionaris.

La tónica es mantenia al llarg de la jornada, si bé en la penúltima cronometrada la parella espanyola perdia gairebé tants segons vers els líders com l’avantatge que els francesos els hi havien aconseguit posar al llarg de les sis cronometrades anteriors, amb el que els de la constelació de les Plèiades passaven a estar a mig minut de Didier Auriol i Bernard Occelli. Amb la celebració de la vuitena prova cronometrada de la primera etapa, s’entrava a Bastia amb els pilots de Toyota superant en 35 segons a Carlos Sainz i Luis Moya, que malgrat tot es mostraven satisfets per l’avenç que havia mostrat el seu cotxe vers cites anteriors. Andrea Aghini i Sauro Farnocchia conservaven la seva plaça de podi a 1 minut dels líders, mentre que els companys d’equip d’aquests, el finlandès Juha Kankkunen i el britànic Nicky Grist es trobaven ja a 1 minut i 14 segons.

Fora de les places de podi s’hi classificaven provisionalment els tres Ford Escort RS Cosworth, capitanejats pel dels transalpins Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, que feien entrada a l’equip en substitució del lesionat François Delecour i el seu habitual copilot Daniel Grataloup, a 1 minut i 42 segons de la primera plaça.

Divendres 6 de maig tenia lloc la segona jornada de la prova, la qual estava composada per 7 proves especials que permetien unir Bastia amb Calvi mitjançant 154,25 km cronometrats. Carlos Sainz i Luis Moya trencaven la dinàmica de la jornada anterior en quan s’imposaven en les dues primeres cronometrades del dia, el que unit amb una virolla dels líders en la segona especial i una trobada inoportuna amb la fauna bovina que buscava pastures per la carretera, permetia als de Subaru rebaixar la distància vers els de Toyota per sota del mig minut.

Aixó va fer reaccionar a Didier Auriol i Bernard Occelli, que en imposar-se consecutivament en les següents tres proves especials, aconseguien recuperar les distàncies perdudes i reestablir els 35 segons de marge amb els que iniciaven la jornada. Per darrera d’ells la situació es mantenia estable, amb la única salvedat de l’abandonament per accident dels italians Gianfranco Cunico i Stafeno Evangelisti per accident en la segona prova cronometrada del dia i després d’estar sometent a un gran esforç els seus frens al llarg de les 9 especials celebrades anteriorment. Per la seva banda, els seus compatriotes Andrea Aghini i Sauro Farnocchia es seguien mostrant superiors en tot moment als oficials Juha Kankkunen i Nicky Grist, peró inferiors als dos equips precursors amb el que les distàncies s’anaven eixamplant.

En les dues últimes especials de la jornada, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien superar amb 1 segon en cadascuna d’elles als líders Didier Auriol i Bernard Occelli, amb el que l’entrada al parc tancat de Calvi es feia amb els segons classificats separats dels primers en 33 segons. Andrea Aghini i Sauro Farnocchia veien com el seu marge s’incrementava en gairebé mig minut més, i es trobaven ja a 1 minut i 34 segons, sent així mateix el seu marge amb Juha Kankkunen i Nicky Grist de 26 segons i vers els seus compatriotes de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero, nous cinquens classificats, de 2 minuts i 9 segons, en el que s’estava quallant com una de les pitjors actuacions dels de l’oval en la temporada.

La jornada sabatina tancava el cercle a la illa i mitjançant 8 trams de 213,96 km cronometrats, conduia als 53 participants que restaven en actiu fins Ajaccio, punt de sortida de l’edició. Carlos Sainz i Luis Moya sortien disposats a donar-ho tot i amb quatre escratxs consecutius els espanyols es quedaven a només 9 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals començaven a veure amb preocupació com la seva victòria començava a estar en perill.

Per desgràcia de tothom tret dels líders, en la cinquena especial cronometrada del dia, la més llarga del ral·li amb 43,15 km de distància, els de Subaru notaven en el setè quilòmetre del tram un fort soroll provinent de la part frontal del seu Impreza, a partir del qual el cotxe va començar a patir sub-viratge, destrossant un pneumàtic i punxant l’altre. La causa, una barra estabilitzadora que s’havia trencat i la conseqüència, enterrar totes les opcions que tenien de lluitar per la victòria, en deixar-s’hi 44 segons vers els líders, que a més a més hi sumaven el millor temps.

A partir de llavors, Carlos Sainz i Luis Moya van afluixar el ritme i van deixar d’assetjar la posició de líder, massa lluny amb només tres trams cronometrats per davant, pel que Didier Auriol i Bernard Occelli encara van ser a temps d’adjudicar-se dues especials més, sent la darrera pels belgues de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

Amb l’entrada a Ajaccio es donava per finalitzada la 38ena edició del ral·li, en la que Didier Auriol i Bernard Occelli s’hi imposaven en completar el recorregut en 5 hores 57 minuts i 46 segons, sent aquesta la seva cinquena victòria a la illa. A 1 minut i 1 segon per darrera dels francesos s’hi classificaven Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Andrea Aghini i Sauro Farnocchia ho feien a 2 minuts i 11 segons dels guanyadors, seguint demostrant un ritme superior a la competencia tret dels dos equips capdaventers.

En el campionat de vehicles de producció, o amb fitxa d’homologació de Grup N, els càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio prengueren les regnes de la categoria a partir de la segona especial cronometrada, moment en que els primers líders, els locals Jean-Marie Santoni i Marcel Cesarini es deixaven prop d’1 minut. Amb 3 escratxs més, la parella espanyola arribava a Bastia amb prop de minut i mig de marge vers els segons classificats, el pilot de la Unió dels Emirats Àrabs Mohammed Bin-Sulayem i l’irlandès Ronan Morgan.

Els líders s’imposavaen en cinc de les set cronometrades del divendres, sent els altres dos trams pels segons classificats, amb el que el seu marge al capdavant de la classificació s’incrementava en 1 minut més. La superioritat es va mantenir al llarg de la tercera i última jornada sabatina al que se li unien diversos problemes als rivals més directes, pel que la victòria de la parella càntabre s’assolia per més de 8 minuts. En clau de campionat, Chus Puras aconseguia la seva segona victòria de la temporada amb el que el pilot de Santander arribava fins als 36 punts, superant en 19 la segona classificada, l’alemanya Isolde Holderied.

La primera victòria de la temporada que aconseguia el pilot occità Didier Auriol, li donava accés a la primera posició provisional del campionat, desplaçant-hi el seu company d’equip, el finlandès Juha Kankkunen, el qual no trepitjava el podi cors. Carlos Sainz per la seva part, desfeia la igualada amb el vicentí Massimo Biasion i tancava les places de podi en solitari en la que era el millor resultat pel pilot madrileny des de que havia fitxat per Subaru.

En el campionat de constructors, l’avenç dels Toyota era encomiable amb tres victòries i una segona posició en les quatre cites celebrades fins al moment. Subaru per la seva banda començava a seguir des de la distància l’estela que deixava la marca nipona afincada a Colonia mentre que Ford, en una de les pitjors actuacions de la temporada, començava a quedar-se despenjada de les primeres posicions.