Tour de Corse 1982

Un any més Ajaccio es mantenia fidel a la seva tradició en el mundial de ral·lis i el dissabte 8 de maig de 1982 era l’escenari de cerimònies de la clausura del 26è Tour de Corse. La cita era la cinquena prova en el calendari del mundial de ral·lis i estava composada per 27 especials, algunes d’elles cronometrades, d’altres amb una mitjana impartida, llur corda arribava fins a un total de 1176,10 km de competició. Entregant punts en els certàmens de pilots i constructors, la seva llista d’inscrits s’enfilava fins arribar als 181 equips, dels que 177 van emprendre el camí des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa capital insular el dijous 6 de maig. 47 equips dels participants, gairebé una quarta part, van aconseguir completar el recorregut amb més o menys èxit i ser de nou a Ajaccio.

L’edició del ral·li arrancava amb 10 proves especials en el seu programa, les quals servien per desplaçar les hostilitats vers el cronòmetre des d’Ajaccio fins a Bastia, en un extrem totalment oposat de l’illa, previ reagrupament a Quenza. Aquestes 10 proves especials de l’itinerari suposaven un total de 411,60 km competitius a les que es donava inici a les 10 en punt del matí del dijous.

El ral·li va començar amb un cop de teatre, quan Hannu Mikkola i Arne Hertz havien d’abandonar la prova després de només haver disputat 3 kilómetres de la primera especial en trencar-se la transmissió del seu Audi Quattro. De fet la parella nòrdica ja començava la prova amb mal peu quan un dels seus mecànics, que feia les darreres comprovacions abans de prendre la sortida, va estavellar la unitat prevista per al ral·li; obligant als pilots a prendre la sortida amb l’unitat de reconeixements de les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons.

En quan als que seguien en competició, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit “Biche” esdevenien els pilots més ràpids al terme de la primera prova especial i per tant es convertien en els primers líders de la prova, tal i com havia passat la temporada anterior. Els francesos aturaven el cronòmetre a bord del seu Ferrari 308 GTB 11 segons abans que no pas els italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, segons a final de tram i uns dels pilots encarregats de fer debutar el flamant Lancia Rally 037, mentre que Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié tancaven les posicions provisionals de podi a 29 segons dels primers amb el seu inseparable Renault 5 Turbo. Els guanyadors de la darrera edició de la ronda corsa, els francesos Bernard Darniche i Alain Mahé, tenien una sortida molt bona, però en el transcurs dels 45,70 km cronometrats d’aquesta primera prova especial, els frens del seu BMW M1 van acusar un cert esgotament, minvant les opcions de la parella que hi concedia una mica més d’1 minut.

Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié s’imposaven en la segona prova especial, generant-se així a partir de llavors un interessant estira i arronsa amb Jean-Claude Andruet i Michèle Petit que s’alternaven en l’autoria dels millors temps. Com a conseqüència d’aquest duel, al terme de la quarta prova especial, els pilots de la firma del rombe aconseguien accedir a la segona posició provisional després d’assumir molts riscos i desplaçant-ne als italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, mentre que els líders en marcar el millor temps en la cinquena prova especial, eixamplaven el seu marge de seguretat en 6 segons per deixar-lo en 20 segons a l’entrada del reagrupament de Quenza, on tanmateix la parella italiana de Lancia hi feia cap amb una demora d’1 minut i 22 segons amb els pilots del Ferrari. 

Per darrera del trio capdavanter, es donava una interessant lluita també per la quarta posició, en la que s’hi trobava el Porsche 911 SC pilotat per Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, el Ferrari 308 GTB de Guy Chasseuil i Christian Baron i el BMW M1 de Bernard Darniche i Alain Mahé, separats del primer a l’últim del grup de 3 per tan sols 5 segons.

A la represa de l’activitat als trams, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié sortien a l’atac i en llevar 1 segon per quilòmetre a tots els seus rivals en la sisena prova especial, la parella aconseguia fer-se amb el lideratge provisional de la cita per 21 segons de marge. Tornant a passar pel Col de Verde, on els pilots de Renault havien guanyat la segona posició, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié eixamplaven el gap amb la resta de participants del parc tancat sumant un altre millor temps, mentre que per darrera Guy Chasseuil i Christian Baron es queien del grup de 3 que lluitaven per la quarta posició. Audi rebia el segon revés de la jornada quan Franz Wittmann i Peter Diekmann havien d’abandonar la competició amb el motor del seu Quattro trencat.

Malgrat envirollar-se en el Col de Sorba, en el transcurs de la vuitena prova especial, els líders aconseguien el seu tercer millor temps consecutiu i elevaven així les distàncies amb els seus més immediats perseguidors, Jean-Claude Andruet i “Biche”, per sobre del minut. Aquests últims reaccionaven en la penultima prova especial i portaven el gap per sota del minut, mentre que Bernard Darniche i Alain Mahé, just després d’aconseguir fer-se seva la quarta posició provisional, havien d’abandonar la competició arran d’una fuita del líquid refrigerant. 

Estreta i molt revirada, la desena prova especial i última de la primera jornada es mostrava clarament favorable al Renault 5 Turbo, tal i com quedava palès quan Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié hi aconseguien el millor temps per davant del cotxe homòleg dels seus compatriotes Jean-Luc Thérier i Michel Vial, mentre que Jean-Claude Andruet i “Biche” hi concedien 55 segons per doblar així el seu retard vers el lideratge.

Tocaven les 9 en punt de la nit i els pilots començaven a entrar a Bastia, on Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié hi atresoraven un marge en el lideratge d’1 minut i 48 segons amb Jean-Claude Andruet i Michèle Petit “Biche”. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot conservaven la tercera posició a 3 minuts i 50 segons dels líders francesos, mentre que per darrera seu Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne figuraven en la quarta plaça a 6 minuts i 40 segons de la parella de Renault, si bé però amb només 6 segons de marge amb els alemanys d’Opel Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, molt més encertats en aquesta segona meitat de jornada que no pas en la primera.

A Bastia, els 92 equips que hi aconseguien arribar, hi restaven neutralitzats per ordre de 12 hores, amb el que l’activitat es reprenia a les 9 en punt del matí del divendres 7 de maig. Una activitat que suposava el retorn cap a Ajaccio mitjançant les 10 proves especials que els organitzadors disposaven sobre el programa, llur corda competitiva esdevenia de 470,40 km.

Attilio Bettega i Maurizio Perissinot tenien un inici de jornada molt dolent, quan en l’enllaç des de Bastia fins a la primera prova especial del dia, els italians detectaven un problema en l’embragatge del seu Lancia Rally 037. Els mecànics reparaven l’avaria en el punt d’assistències, però aquesta intervenció era un xic llarga fent incórrer als pilots en una penalització de 4 minuts i mig que els feia baixar fins la vuitena posició provisional. Ansiosos per recuperar el temps concedit, la parella de Lancia sortia amb el ganivet entre les dents, però quan els italians havien disputat una tretzena de quilòmetres de la primera prova especial, aquests patien una sortida de pista amb tan mala fortuna que colisionaven contra la paret d’una casa. Com a conseqüència del xoc, el seu cotxe va quedar convertit una massa de ferralla, tardant fins a tres quarts d’hora els serveis d’emergències en retirar al pilot transalpí de l’interior del seu Lancia amb les dues cames trencades, una lesió que el tindria un any fora dels trams.

Jean-Claude Andruet i “Biche” es trobaven pletòrics i en aquesta primera prova especial del dia retallaven 20 segons als líders en marcar el registre de referència per a la resta de participants, mentre que els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer rebaixaven en 53 segons el registre de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, amb el que la parella d’Opel accedia a la darrera posició de podi.

Per 3 segons de marge, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié privaven d’un segon escratx consecutiu a Jean-Claude Andruet i “Biche” qui aconseguien el millor temps en les tres proves especials que restaven fins arribar al reagrupament de Saint Roch, amb el què els de Ferrari retallaven en 1 minut i 2 segons el desavantatge que tenien en relació a la parella líder. Paral·lelament, en la cinquena i darrera prova especial del primer escull de la jornada, Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne completaven la seva recuperació del temps concedit en la primera cronometrada i es feien amb la darrera posició del podi en superar per 10 segons a la classificació a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. 

Tanmateix en aquest capítol del ral·li Jean-Luc Thérier i Michel Vial engruixaven la llista de baixes del ral·li quan ocupaven la cinquena posició en trencar-se el motor del seu Renault 5 Turbo, mentre que Guy Chasseuil i Christian Baron corrien la mateixa sort que els seus compatriotes a causa d’un problema d’alimentació en el seu Ferrari 308 GTB.

Sortint de Saint Roch, l’activitat es reprenia amb una especial cronometrada de 78,20 km de distància, en la que malgrat patir una virolla amb el seu Renault 5 Turbo, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié s’hi imposaven per 5 segons de marge amb Jean-Claude Andruet i “Biche”. Una mateixa renda que també aconseguien Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en la seva lluita particular per la tercera posició del podi.

Els líders prosseguien amb la seva ratxa imposant-se en la setena prova especial del dia per 6 segons, mentre que en la vuitena les primeres precipitacions primaverals feien acte de presència. Sense un camió d’assistència a la sortida d’aquesta prova especial, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit l’havien d’afrontar amb pneumàtics llisos, un contra temps que als pilots francesos els hi suposava cedir 2 minuts i 56 segons amb Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, pilots que tornaven a anotar-se el millor temps en disposar de pneumàtics de pluja.

Malgrat gaudir d’un ampli marge en el lideratge provisional, els pilots de Renault s’imposaven també en les dues darreres proves especials de la jornada, amb el que a l’entrada al parc tancat d’Ajaccio quan passaven 5 minuts de les 10 de la nit, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié es trobaven separats en 6 minuts i 25 segons de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit. Sobre l’asfalt mullat, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es mostraven més ràpids que no pas els seus predecessors Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, amb el que els alemanys superaven als francesos per la mínima distància mesurable, és a dir 1 segon.

La tercera i última jornada del programa era la més curta de tota l’edició, amb 7 proves especials en el seu itinerari d’una corda competitiva de 294,10 km. L’etapa era un bucle amb sortida i arribada a Ajaccio, la qual s’iniciava a les 9 del matí del dissabte i trobava la seva conclusió quan passaven 10 minuts de les 5 de la tarda per als primers participants.

La pluja de la segona meitat de la jornada anterior persistia i Jean-Claude Andruet i Michèle Petit coneixien un conat d’incendi en el seu Ferrari 308 GTB mentre es canviaven les pastilles de fre. L’incident els feia arribar tard en el control horari de la primera especial sabatina i la parella veia com en rebre 4 minuts i mig de penalització, les seves ja de per si minvades opcions a victòria, quedaven totalment lapidades.

Alhora, aquest incident de Jean-Claude Andruet i MIchèle Petit, focalitzava encara més totes les mirades en la lluita que s’estava desenvolupant per la tercera posició. Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne marcaven el millor temps en la primera especial del dia i amb aquest registre els francesos es tornaven a situar en posicions de podi. 

En la prova següent, un cop superat l’impàs de primera hora del matí, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit començaven a retallar segons, davant la permissivitat de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié que no tenien cap altra necessitat que la de completar els quilòmetres que restaven per davant. Amb un millor comportament de les Pirelli sobre mullat que no pas les Michelin que muntava l’Opel Ascona 400 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne es reafirmaven en el podi amb el segon millor temps.

En la tercera especial sabatina els d’Opel i els del Porsche empataven a temps, mentre que en les dues següents proves especials, la parella alemanya aconseguia retallar en 49 segons el temps concedit en les dues primeres proves especials de la jornada, entrant així en el reagrupament de Quenza a tan sols 7 segons del podi. Tot i el temps perdut a primera hora del matí, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit encara estaven lluny dels dos contendents de la tercera posició, concretament a 3 minuts i 41 segons del seu temps, mentre que els líders gaudien de 7 minuts i 52 segons de marge amb els del Ferrari.

En abandonar Quenza, els participants només tenien per davant 2 proves especials, les quals es trobaven ja completament seques. En aquestes condicions, Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne podien esprémer al màxim el seu Porsche 911 SC i la parella hi aconseguia els respectius dos millors temps per assegurar-se així un lloc al podi.

Arribats al parc tancat d’Ajaccio quan passaven 10 minuts de les 5 de la tarda, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié certificaven així la seva segona victòria al mundial de ral·lis en el 26è Tour de Corse, els pilots de Renault completaven els 1176,10 km del recorregut en un temps final de 14 hores 11 minuts i 19 segons, és a dir, amb un avantatge de 5 minuts i 38 segons en relació a Jean-Claude Andruet i Michèle Petit. Tancant un podi íntegrament francès, Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne fitxaven a l’entrada al parc tancat de la capital insular a 8 minuts i 52 segons del temps dels guanyadors.

 

En el campionat de pilots, Walter Röhrl seguia encapçalant la taula doncs cap dels pilots classificats per davant seu al ral·li tenia continuitat en el certamen, i dificilment ho faria, pel que la quarta posició recollida a Córsega, era bona. Per darrera de l’alemany Michèle Mouton guanyava finalment 4 punts després d’aconseguir escalar posicions i arribar fins la setena posició final en un esdeveniment que en cap moment se li va donar bé. Per Eklund, absent de la cita tancava la provisional a força distància ja del líder.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	57
Michèle Mouton	32
Per Eklund	25

En la general provisional del campionat per a constructors, el fiasco d’Audi va permetre a Opel incrementar les distàncies en la taula vers els seus compatriotes amb sis punts més, establint ara la diferència en 18 punts. Porsche per la seva banda sumava el segon podi de la temporada i pujava fins la tercera posició que era compartida amb els guanyadors de la prova, Renault, per davant dels japonesos de Nissan i Toyota.

Constructor	Punts
Opel	58
Audi	40
Porsche Renault	28 28