Ral·li Acròpolis 1982

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 29è Ral·li Acròpolis finalitzava el dijous 3 de juny de 1982 a Atenes, ciutat des de la que s’havia donat el tret de sortida a les 57 especials cronometrades el dilluns 31 de maig. Lacita, que era puntuable pels calendaris de pilots i constructors, atreia fins a 136 equips en la seva llista d’inscrits, dels que tan sols 32 van ser capaços de superar els 1004,58 km cronometrats programats.

Sortint d’Atenes els 136 equips participants es dirigien cap a la cronometrada inaugural del ral·li, Parnis, de 42,17 km de distància sobre una superficie mixte terra-asfalt en la que els escandinaus d’Audi Hannu Mikkola i Arne Hertz, feien bons els prónostics dipositats en ells marcant el millor registre. Però en la segona cronometrada els problemes de fiabilitat afloraven de nou en els cotxes d’Ingolstadt, quan una ròtula de la suspensió cedia i el temps que perdien els pilots era enorme en no poder-se comunicar per ràdio amb les seves assistències, tal va ser la demora, que en arribar a la tercera prova cronometrada la parella finlandeso-sueca era desqualificada per retard.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, autors del millor temps en la segona prova cronometrada, prenien llavors el liderat, deixant amb el peu canviat a més d’un que creia que Lancia anava a prendre contacte amb la terra a Grècia. Amb un pilotatge agressiu, la parella es mantenia al capdavant de la general tot i les embestides dels Audi Quattro participants, privats i oficials, fins que en la sisena cronometrada els finlandesos havien de lamentar una averia en el seu canvi de marxes que els feia penalitzar força temps i entregava la primera plaça a l’Opel Ascona 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher durant una sola cronometrada, ja que la inercia amb la que venien les pilots Michèle Mouton i Fabrizia Pons, autores de tres escratxs consecutius, situava a la parella franco-italiana al capdavant de la general del ral·li quan encara no s’havia arribat a l’equador de la primera etapa.

Lluny de llençar la tovallola, Henri Toivonen i Fred Gallagher van seguir intentant recuperar la primera posició, aconseguint marcar dos escratxs en la recta final de la primera etapa així com un altre dels seus companys d’equip Walter Röhrl i Christian Geistdörfer peró els problemes d’eix s’interposaven en el seu objectiu arribant a Kalambaka, ciutat en la que tenia lloc la primera neutralització, amb gairebé mig minut de demora respecte a Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi provisional a gairebé 1 minut de les líders.

A Kalambaka, dels 136 equips que sortien d’Atenes, només hi arribaven 75, a part de la baixa ja coneguda de l’Audi Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz en la tercera prova cronometrada a causa de l’averia soferta en la suspensió frontal, els pilots italians Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot abandonaven el ral·li en la cinquena prova cronometrada per una averia en el compressor del seu Lancia Rally 037. En el vuitè tram del dia es registraven fins a tres baixes, l’Audi Quattro preparat i mantingut a Sutton Cars de Michele Cinotto i Emilio Radaelli, abandonava per averia elèctrica, mentre que els seus compatriotes Tony Carello i Guilio Rancati amb un FIAT 131 Abarth de l’escuderia Tre Gazzelle ho feien amb problemes en la seva caixa de canvis. La tercera baixa del tram afectava als britànics Tony Pond i Terry Harryman, quan aquests patien una sortida de pista i deixaven la suspensió frontal del seu Nissan Violet GTS inoperativa.

Des de Kalambaka, als peus del mític monestir de Meteora, els pilots sortien el dimarts al matí disposats a afrontar la segona etapa, formada per 16 especials cronometrades de 279,12 km de distància que els conduiria fins a Lagonissi, porta d’entrada del temut bucle pel Peloponès. Les líders provisionals, Michèle Mouton i Fabrizia Pons controlaven la primera meitat de l’etapa amb un total de 5 escratxs de 7 possibles, mentre que Henri Toivonen i Fred Gallagher seguien patint problemes d’eix que els feien perdre dues places en favor dels altres Opel Ascona 400 del patrocinador del ral·li pilotats per Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i Jimmy McRae i Ian Grindord respectivament.

En la segona meitat de l’etapa, el domini va ser de Henri Toivonen i Fred Gallagher, disposat a recuperar el temps que havia cedit en la primera part de la prova. Tot i marcar 7 escratxs en els últims 9 trams, 6 d’ells de forma consecutiva, la parella finlandeso-britànica no guanyava cap posició, deixant a l’arribada a Lagonissi a Jimmy McRae i Ian Grindord a gairebé 10 minuts dels seus companys d’equip alemanys, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons finalitzaven la segona etapa amb 5 minuts i 55 segons de diferència en relació a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Durant la tarda del dimarts es registraven tres baixes importants més, Timo Salonen i Seppo Harjanne es veien fora de la competició en trencar-se el diferencial del seu Nissan Violet GTS, mentre que els seus compatriotes a Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki, veien com els problemes de juventut del seu Lancia Rally 037, els feia anar acumulant retards que acabaria amb la seva exclusió en finalitzar la jornada. L’austríac Franz Wittmann i l’alemany Peter Diekmann, pilots de l’Audi Quattro de l’importador austríac de la marca, es veien també exclosos de la prova un arribar un minut per sobre del màxim permès de retard en reparar una ròtula de direcció que es trencava en dues ocasions, deixant l’Audi de les líders en solitari.

Dimecres al capvespre, després de 18 hores de descans a Lagonissi, els 38 equips que restaven en competició es disposaven a celebrar l’etapa que discorria pel Peloponès. Famosa per la duresa dels seus trams, molts dels principals pilots van sortir a afrontar les darreres 23 proves cronometrades amb molt cautela, motiu pel qual cap no es va haver de lamentar cap baixa entre ells, sent les quatre baixes registrades en el camí de retorn fins a Atenes entre pilots amateur.

Tot i així el bucle del Peloponès va ser negatiu pels britànics d’Opel Jimmy McRae i Ian Grindord, que amb dues averies elèctriques cedien molt temps impedint que la marca germànica aconseguís un 2-3-4. En un primer moment els pilots van patir la desconnexió d’un cable i en la segona ocasió el trencament d’un cable de baixa tensió, el que els estimulava posteriorment a forçar una mica més el seu ritme i marcar els seus primers escratxs, quatre en total.

Per la seva banda, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, veient la diferència de temps que havien d’escurçar per intentar donar caça a les líders Michèle Mouton i Fabrizia Pons, així com el temps que li havien de llevar els seus perseguidors, van adoptar una actitud més conservadora, pensant en clau de campionat i recollir els 15 punts de la segona posició que per llavors ocupaven, que bé podrien ser 20 en cas d’averia de l’Audi líder.

Malgrat la robustesa del Datsun Violet GT que pilotaven els kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, aquest no era tan ràpid com l’Opel Ascona 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher, facilitant que la parella finlandeso-britànica pogués superar al matrimoni en el camí fins al Port de Poros i ocupar la posició de podi que aquests heredaven després dels incidents elèctrics dels seus companys Jimmy McRae i Ian Grindord. A més a més, per a més desgràcia dels pilots Datsun, Yvonne Mehta va haver de lluitar contra el dolor que le conferia un abcès bucal, així com els efectes secundaris de la medicació que el metge de l’equip Opel li havia proporcionat.

Arribats al Port de Poros, punt en que finalitzava el recorregut del 29è Ral·li Acròpolis, el dijous al migdia i sense més incidents rellevants per destacar, els pilots es disposaven llavors a anar en ferri fins Atenes per a celebrar-hi la finalització de la prova el mateix dia al vespre, certificant-se així la tercera victòria en el mundial de ral·lis de les pilots Michèle Mouton i Fabrizia Pons, les quals invertien un temps total de 12 hores 54 minuts i 44 segons per cobrir els 967 km que finalment es van celebrar. Walter Röhrl i Christian Gesitdörfer necessitaven 13 minuts i 33 segons més que les guanyadores mentre que Henri Toivonen i Fred Gallagher tancaven el podi amb una demora acumulada de 22 minuts i 37 segons, 7 segons menys que els kenyans de Datsun Shekhar Mehta i Yvonne Mehta.

En la taula general del campionat per a pilots, la cita helènica no va comportar canvis rellevants. L’alemany Walter Röhrl seguia encapçalant la general provisional, si bé ara ho feia amb 5 punts menys vers Michèle Mouton, la seva màxima rival en la cursa pel títol de campió. Shekhar Mehta, gràcies als 10 punts que obtenia amb el seu quart lloc al ral·li, superava al suec Per Eklund i entrava en posicions de podi provisional.

En el campionat de constructors es vivia una situació paral·lela al de pilots. Opel es mantenia al capdavant de la taula provisional del campionat amb 16 punts de marge vers Audi, els quals en el ral·li tot just aconseguien la seva segona victòria de la temporada, totes dues gràcies a Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Renault sumava 4 punts gràcies al vuitè lloc dels pilots locals «Leonidas» i Sokritis Kokkinis, el que permetia a la marca del rombe, mantenir-se dins les posicions de podi dos punts per davant de Nissan.