Tour de Corse 1973

Tretzena i última cita del mundial de ral·lis, el 17è Tour de Corse finalitzava el diumenge 2 de desembre de 1973 a Ajaccio, ciutat des de la qual s’hi donava el tret de sortida el dia anterior. A la prova d’asfalt s’hi inscribien 50 participants dels que 22 aconseguien superar un recorregut format per 21 especials cronometrades de 511,70 km de distància.

La crisi del petroli començava a fuetejar l’automobilisme, i en un primer moment el Primer Ministre francès havia vetat la disputa del ral·li, finalment però «in extremis» la prova va rebre el vist-i-plau per la seva disputa, però aquest seria la última prova de l’especialitat en celebrar-se en territori francès fins que la crisi del petroli no es hagués estat solucionada, el que lógicament , entre d’altres, afectava el Monte-Carlo’74.

Per treure més alicients a la cita corsa, l’entrada com a ronda del mundial de ral·lis, impedia que s’hi inscriguissin els nombrosos cotxes prototip que s’hi acostumaven a donar cita; a més a més, Alpine en tenir ja assegurat el títol de Campions del Món, marques habituals del campionat com FIAT, Lancia, BMW o Porsche, no van prendre part al ral·li, pel que la lluita per la victòria es va centrar entre una dotzena d’Alpine A110, dels que sis n’eren oficials i quatre pels equips de fàbrica, és a dir Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert, Bernard Darniche i Alain Mahé, i Jean-François Piot i Jean de Alexandris i els dos restants pels protegits de la marca, Francis Serpaggi i Felix Mariani, i Jean-Pierre Manzagol i Pierre Alessandrini.

Precisament els pilots locals i protegits d’Alpine, Francis Serpaggi i Felix Mariani, aconseguien marcar el millor registre en la primera especial celebrada, el que els donava dret a liderar la prova, però el seu liderat va ser efímer, ja que Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial marcaven un escratx en la segona especial del ral·li i s’emportaven el liderat provisional de la prova. A més a més, el pilot provençal de Marsella, s’adjudicava també el millor temps en la tercera cronometrada ampliant distàncies.

Arribats a la quarta especial del ral·li, la presència de plaques de glaç dificultava enormement l’elecció de pneumàtics, pel que aquesta especial resultaria molt selectiva. En ella uns inspirats Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, van saber fer la millor elecció de rodes alhora que el millor pilotatge adjudicant-se el tercer escratx consecutiu que donaria pas, lògicament al quart consecutiu.

El Ford Escort RS1600 de Guy Chasseuil i Christian Baron trencaria el domini Alpine en la sisena especial cronometrada, mentre que els locals Francis Serpaggi i Felix Mariani s’adjudicaven el segon escratx del ral·li en la setena. Una esllavissada de roques va obligar a la organització cancelar la vuitena especial del ral·li, el que conduia als 32 participants que restaven en actiu al parc tancat d’Ajaccio, on mentre feien un petit descans, rebien la prudent notificació per part de la organització que es cancelaven les set següents especials programades donades les condicions climatològiques tan adverses que afectaven a l’alta muntanya corsa.

En aquell precís moment Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial encapçalaven el ral·li amb 4 minuts i 13 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip Jean-François Piot i i Jean de Alexandris i 8 minuts i 47 segons vers el Ford Escort RS1600 de Guy Chasseuil i Christian Baron seguits de Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert a gairebé 10 minuts mentre que Francis Serpaggi i Felix Mariani, cinquens, es trobaven ja a més de 15 minuts dels líders.

El ral·li es reprenia a la 1h de la matinada per celebrar les sis especials cronometrades que restaven en el programa, amb les carreteres cobertes de neu, Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial apenes van voler córrer riscs innecessaris i només s’adjudicaven un tram, deixant que Francis Serpaggi i Felix Mariani amb dos escratxs, així com Jean-François Piot i Jean Alexandris amb tres, portessin la inciativa, i més quan el pilot provençal esperava des de feia molt temps la seva primera victòria al mundial després de quatre podis i completava el ral·li amb la caixa de canvis en mal estat i el seu Alpine A110 havia llepat un parapet.

Amb un temps total de 5 hores 6 minuts i 31 segons doncs Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial aconseguien la seva primera victòria al mundial de ral·lis, Jean-François Piot i Jean de Alexandris completaven el recorregut a 8 minuts i 6 segons dels guanyadors, mentre que Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert tancaven un podi ple d’Alpine a 12 minuts i 15 segons, aconseguint alhora proclamar-se campions de França de ral·lis.

Abans de celebrar-se el Tour de Corse, el títol ja estava decidit en favor d’Alpine, pel que el podi copat dels petits cotxes blaus, així com l’absència dels principals cronstructors del campionat, no va fer més que ampliar marges. Ford, que sumava 10 punts gràcies al 4t lloc de Chasseuil-Baron, els únics capaços de trencar el domini dels de Dieppe, s’acostava a posicions de FIAT.