Ral·li Suècia 1975

Després de la crisi del petroli de l’any 1974, el Ral·li de Suècia tornava a celebrar-se l’any 1975, i aquest ho feia mantenint la seva categoria d’esdeveniment del calendari del mundial de ral·lis. Corria la seva 25a edició, la qual finalitzava el dissabte 15 de febrer al seu lloc natural, Karlstad; punt en el que s’ubicava la tradicional rampa de sortida el dijous 13 de febrer per tal de que els 58 equips que havien formulat prèviament la seva inscripció, poguessin iniciar les seves hostilitats vers el cronòmetre. El recorregut estava format per dos bucles idèntics de 20 proves especials cronometrades cadascun, amb el que el ral·li totalitzava 40 especials d’una distància de 800 km competitius que va ser superada per 32 equips participants.

De les 20 especials cronometrades programades per cada bucle, que es dirigia cap al nord fins arribar a Vansbrö, on es celebrava una peculiar especial cronometrada en la pista de l’hipodrom de quatre en quatre per retornar de nou a Karlstad, dues van haver de ser anulades per manca de gel, ja que s’havien de celebrar sobre de llacs glaçats, pel que la prova passava a tenir en realitat un total de 36 especials.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan començaven la prova amb força, marcant els 4 primers escratxs, traient partit de la major agilitat del seu petit Saab 96 V4, mentre que per darrera seu s’hi classificava el FIAT 124 Abarth Spider de Hannu Mikkola i Jean Todt, però ja en la segona prova cronometrada, la parella es veia obligada a aturar-se per canviar una roda punxada, el que els suposava perdre uns 2 minuts, i poc després d’aquestes 4 primeres proves especials, els pilots de la marca italiana perdien totes les seves opcions en impactar contra un mur de neu i quedar-s’hi clavats per més de mitja hora, moment en que la parella prenia la decisió d’abandonar.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius prenien llavors la segona posició i aprofitaven la major potència del seu Lancia Stratos HF per tal d’imposar-se en les dues proves següents i classificar-se així a molt poca distància dels seus compatriotes de Saab després de les 6 primeres proves. Paral·lelament, el FIAT 124 Abarth Spider de Markku Alén i Ilkka Kivimäki també patia sortides de pista i s’endarreria en la taula general, tot indicant que el problema que tenien els cotxes torinesos vermells, provenia de les seves Pirelli, molt poc adaptades a les exigències del pilotatge sobre neu i gel.

Uns altres pilots amb contrarietats eren Per-Inge Walfridsson i Kjell Nilsson, els suecs patien una sortida de pista abans d’arribar al reagrupament de Torsby, i malgrat continuar competint amb el seu DAF 66 desprovist de parabrises, aquests es veien obligats a abandonar en arribar a l’esmentada ciutat per una biela fosa.

L’estira i arronsa entre Stig Blomqvist i Hans Sylvan amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius va ser una constant en el transcurs de la primera jornada, pel que ambdues formacions retornaven a Karlstad separades per només 9 segons i després d’haver-se celebrat gairebé 400 km cronometrats. Per darrera d’ells un gran buit, els nòrdics Simo Lampinen i Solve Andearsson aprofitaven els nombrosos incidents que afectaven a bona part dels favorits per situar-se en tercera posició provisional a 4 minuts i 26 segons dels pilots de Saab a bord del seu Lancia Beta. Per Eklund i Björn Cederberg eren quarts amb el segon dels Saab 96 V4 a 5 minuts i 27 segons dels seus companys de formació, precedint a la seva vegada en 5 minuts i mig el primer dels FIAT 124 Abarth Spider classificat, el dels locals Ingvar Carlsson i Claes Billstam, el que a totes llums era doncs un desastre per a la marca transalpina.

L’endemà es reprenia l’acció a Karlstad amb la tradicional especial espectacle a 4 de l’hipòdrom; els dos Lancia i els dos Saab prenien la sortida alhora i de sobte el 96 V4 de Stig Blomqvist, el pilots hi competien sense copilot, s’aturava bruscament a causa d’un curt-circuit. Per Eklund, no va dubtar ni mig segon i va empenyer el cotxe del seu company per tal de que aquest poguès creuar la línia d’arribada de l’especial.

Tot i l’ajuda prestada i que els mecànics van aconseguir reparar el Saab, Stig Blomqvist i Hans Sylvan rebien una penalització de 500 segons per assistència ilegal, pel que no només el liderat canviava de mans en favor del Lancia Stratos HF de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, sino que a més a més el segon dels Lancia present a la cita, el Beta de la parella finlandeso-sueca formada per Simo Lampinen i Solve Andearsson els relegava fins la tercera posició provisional.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan es llençaven llavors a l’atac, un atac desenfrenat que sis proves especials cronometrades més tard permetia als pilots de Saab recuperar el gap de 2 minuts que tenien vers el Lancia Beta de Simo Lampinen i Solve Andearsson i superar-lo. Malgrat la demostració feta, la tasca d’atrapar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius era pràcticament impossible de no mediar alguna desgràcia, motiu pel qual els pilots de Lancia van fer un pilotatge segur, evitant correr cap mena de risc, mentre els de Saab mossegaven cada viratge.

Tot i la remuntada portada a terme per Stig Blomqvist i Hans Sylvan als boscos del Värmland, a l’entrada al parc tancat de Karlstad el dissabte, Björn Waldegård i Hans Thorszelius consevaven la primera posició i esdevenien així en els guanyadors del 25è Ral·li de Suècia, una victòria que tanmateix era la primera per al pilot suec al mundial. Els pilots de Lancia completaven els prop de 800 km cronometrats del recorregut en 7 hores 19 minuts i 46 segons, mentre que Stig Blomqvist i Hans Sylvan s’havien de conformar finalment amb la segona posició a 1 minut i 47 segons del registre dels guanyadors. Simo Lampinen i Solve Andearsson tancaven el podi suec a 11 minuts i 36 segons dels seus companys d’equip.

En la general del campionat, per llavors reservat només a marques, Lancia començava l’any amb mà de ferro aconseguint la segona victòria consecutiva de dues possibles, distanciant-se ja en 17 punts de la casa mare, que a Suècia bordava el desastre i només obtenia 8 punts. Saab, gràcies a la segona plaça del seu pilot estrella, entrava en el campionat en tercera posició provisional.