Ral·li Xipre 2003

El 31è Ral·li de Xipre, setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis i per tant cita equatorial del mateix, finalitzava el diumenge 22 de juny de 2003 a Limassol, ciutat des d’on havia arrancat el dijous 19 de juny amb 51 equips baixant per la protocolària rampa de sortida, dels 61 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció. Uns participants que a partir de l’endemà divendres farien front a un recorregut composat de 18 proves especials cronometrades de 341,05 km de distància competitiva. La prova, que era puntuable per als certàmens de pilots, marques i producció, era superada per només 17 equips.

L’esdeveniment xipriota retornava al mes de juny, un moviment en el calendari que comportava un increment de la seva duresa natural, tan en quan a ressistència dels seus pilots, que registraven temperatures properes als 70 ºC en el compartiment dels seus cotxes, com pels motors, que en aquestes condicions ambientals patirien molt.

A les 8 en punt del divendres 20 de juny arrancava la primera jornada de competició, la qual estava composada per un bucle de 2 trams que es disputava en dues ocasions, a primera hora del matí i de la tarda, amb el que es generaven un total de 4 proves especials cronometrades de 99,84 km de competició. 

Onzens sobre les pistes xipriotes, i per tant amb la traçada molt neta de grava, els finlandesos de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven de manera consecutiva els tres primers millors registres, el que els va dur a liderar la prova des d’un primer moment. 

Per darrera seu la rotació de noms va ser una constant, Petter Solberg i Phil Mills s’instal·laven al terme del primer tram en la segona posició a 5,8 segons dels pilots de la casa del lleó, però una petita avaria elèctrica en la segona prova especial del matí en el seu Subaru Impreza S9 WRC, els enviava fins la quarta posició a 20,1 segons dels líders, mentre els germans Gilles i Hervé Panizzi s’enfilaven fins la segona plaça amb un Peugeot 206 WRC de l’equip Bozian a 14,5 segons de l’oficial i per només 1 dècima de segon de marge vers l’altre Subaru de l’equip gestionat per Prodrive, el pilotat per Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui marcaven el segon millor temps en aquesta darrera cronometrada matinal. 

Si bé la segona prova especial del dia era la més llarga de tot el programa amb 38,32 km competitius, amb només 2 proves especials celebrades en el programa, les distàncies en les primeres posicions eren bastant curtes, i així el pilot noruec i el copilot gal·lès només gaudien de 3 dècimes de segon de marge vers els campions del món en vigència, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

A la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb el segon millor temps per darrera dels seus compatriotes i companys d’equip, i els portadors del dorsal número 1 es feien amb la tercera posició en detriment de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui passaven a compartir la quarta posició amb Petter Solberg i Phil Mills.

En la quarta i última prova especial del dia, segona passada per la cronometrada reina del programa de l’edició, una avaria en el canvi del seu Peugeot 206 WRC acabava amb el domini de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui en deixar-se 28,4 segons vers el registre guanyador de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, es deixaven també la primera plaça per 6,8 segons a la classificació general provisional vers precisament els seus companys a Peugeot.

Molt pitjor era l’avenir dels fets per a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en aquesta quarta prova especial, qui en haver-se d’aturar a canviar una roda trencada, hi perdien prop de 10 minuts i 15 posicions a la general. Markko Märtin i Michael Park també patien problemes amb el seu canvi, concretament amb la selectora, en aquesta darrera prova especial i entregaven 1 minut a final de tram; doble ocasió que aprofitaven Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons més ràpids en aquesta darrera prova especial del dia, per entrar en la pinça dels 5 primers classificats. 

A mig quart de 7 de la tarda, els primers equips participants en abandonar el parc tancat de Limassol, hi començaven a fer el seu retorn per tal de donar per conclosa la primera etapa del ral·li. Entre el total de 42 formacions que aconseguien completar la primera etapa, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren per llavors els líders provisionals de la taula per 6,8 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills ocupaven la darrera posició de podi a 10,3 segons dels primers classificats. Els germans Gilles Panizzi i Hervé Panizzi restaven a les portes d’aquestes places de podi en la quarta posició a 13,9 segons dels líders, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena eren cinquens a 40,4 segons del temps dels campions mundials.

La jornada sabatina era la més llarga de totes quantes es programaven en l’edició, amb 158,35 km competitius al llarg de 8 proves especials cronometrades, les quals tenien un format força peculiar. L’activitat s’iniciava a les 6 en punt del matí i aquesta es repartia al llarg de 3 bucles, de 3, 3 i 2 trams. Els 4 primers trams només es disputaven en una ocasió cadascun, mentre que els dos últims trams del bucle central del dia, es repetien per la tarda per tal de formar el tercer i últim bucle de la jornada.

Si bé la primera etapa es completava sense baixes entre els equips d’entitat, ja en el primer tram del dia arribaven els primers cops de teatre. Per una banda ambdós Ford Focus RS WRC’03 de Markko Märtin i Michael Park i de François Duval i Stéphane Prévot defallien en quedar-se sense pressió d’oli, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen completaven l’especial a 1 minut i escaig del temps guanyador de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, en haver trencat un eix de transmissió. Sense poder reparar l’avaria pels seus mitjans, els finlandesos es veien obligats a cursar baixa en l’esdeveniment en l’enllaç cap al següent tram matinal. 

L’altra cara de la competició, la dolça, era per a Petter Solberg i Phil Mills, els de Subaru eren els segons més ràpids a final de tram per darrera dels seus companys d’equip, i aquests passaven a ocupar la vacant en el lideratge que deixaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per 3,0 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi tornaven a tancar les posicions de podi.

Malauradament pels interessos dels germans provençals, una avaria de motor en la segona prova especial sabatina els enviava a engruixar la llista de baixes, una avaria que també es produïa en el Hyundai Accent WRC3 dels belgues Freddy Loix i Sven Smeets. Un incident, el dels de Bozian, que unit al de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, habilitava a Sébastien Loeb i Daniel Elena a ocupar la tercera posició per davant dels seus companys d’equip, els britànics Colin McRae i Derek Ringer, i dels també britànics Richard Burns i Robert Reid.

D’altra banda Petter Solberg i Phil Mills establien el temps de referència per a la resta del parc tancat en aquesta segona prova especial sabatina i els de la Constel·lació de les Plèiades obrien en 5,8 segons més les distàncies vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els segons més ràpids en aquesta prova cronometrada. Alhora Carlos Sainz i Marc Martí, amb el tercer millor temps, es situaven a només 1,0 segons de la cinquena posició de Richard Burns i Robert Reid. 

El bucle matinal es tancava amb un nou doblet dels cotxes blaus de Subaru, amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per davant de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que tot i tenir el tercer millor temps en el seu haver, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen entregaven 4,6 segons més per tal de fer accés al primer parc d’assistències a 13,4 segons del lideratge. Més avall en la taula, Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien superar a Richard Burns i Robert Reid en aquesta tercera cronometrada sabatina i en conseqüència els 3 Citroën oficials es classificaven en posicions successives amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en primer terme a 1 minut i 37,5 segons dels líders provisionals, un temps que evidenciava que la lluita per la victòria ja era un assumpte de dos.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström seguien avesats a les victòries parcials al llarg del bucle central del dia, i els finlandesos s’imposaven en 2 de les 3 proves cronometrades que s’hi programaven, sent el millor temps que se’ls hi escapava als nòrdics de Subaru en la cronometrada equatorial de l’etapa, per als seus compatriotes de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui prèviament també havien aconseguit rebaixar el temps de Petter Solberg i Phil Mills i escurçar així en una desena de segons les distàncies vers els líders. 

Per desgràcia dels del lleó, en la tercera i última prova especial del bucle, Petter Solberg i Phil Mills aturaven el cronòmetre per darrera dels seus companys d’equip i el noruec i el britànic reestablien així de cop tots els segons perduts en les dues especials prèvies, per tal de fer retorn a Limassol amb 14,4 segons de coixí, 1 segon més del que n’havien sortit hores abans, un segon parc d’assistències en el que no hi arribaven Toni Gardemeister i Paavo Lukander per accident en l’especial equatorial del bucle.

En el tercer i últim bucle del dia, repartiment de resultats entre Petter Solberg i Phil Mills amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, amb una victòria de tram i un segon temps escratx per als primers classificats així com per als segons, si bé novament els líders aconseguien afegir una desena de segons al seu sarró en la segona passada per la darrera d’elles. 

Paral·lelament, en el setè tram del dia, primera especial de la segona represa, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström eren exclosos per excés d’endarreriments en el seu carnet de ruta, Didier Auriol i Denis Giraudet s’acomiadaven per una avaria en l’alternador del seu Škoda Octavia WRC Evo3 i els britànics Richard Burns i Robert Reid havien de plegar en fallar la junta de culata del motor del seu Peugeot 206 WRC, engreixant-se encara més la important llista de baixes i deixant només a Citroën com a l’única formació en comptar amb totes les seves unitats sobre la pista.

En passar 5 minuts de 2 quarts de 8 del vespre els 18 equips que restaven en actiu, dels 42 que hores abans n’havien sortit, començaven a accedir al parc tancat de Limassol amb Petter Solberg i Phil Mills al capdavant de la classificació per 25,3 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Amb evidents problemes de posada a punt, a continuació s’hi trobaven els 3 Citroën Xsara WRC oficials, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en tercera posició a 2 minuts i 44,6 segons dels líders, Colin McRae i Derek Ringer a 3 minuts i 29,0 segons i el madrileny Carlos Sainz i el català Marc Martí tancant el grup dels 5 primers classificats a 4 minuts i 32,9 segons.

La tercera i última etapa arrancava a 2 quarts de 8 del matí del diumenge 22 de juny amb 6 proves especials en el seu programa de 82,86 km cronometrats, una corda competitiva que resultava de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams i que finalitzaria en passar 5 minuts d’1 quart de 4 de la tarda. 

Petter Solberg i Phil Mills no volien deixar marge a les sorpreses i la parella s’imposava en totes 3 proves especials del primer bucle del dia. Si bé en 2 d’elles Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aturaven el crono just per darrere dels de Subaru, i en la tercera i última de l’escull Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien interposar-se entre els dos primers classificats, el cert era que els de Peugeot perdien una vintena de segons més vers els líders.

Just després de la darrera represa de la competició, un palier avariat acabava amb les esperances de victòria de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els finlandesos s’hi deixaven aproximadament minut i mig vers el temps de Petter Solberg i Phil Mills, novament els guanyadors del tram, i la parella passava a estar classificada a més de 2 minuts dels líders i quan només quedaven 2 proves especials en el programa.

Els 3 Citroën Xsara WRC de Carlos Sainz i Marc Martí, de Colin McRae i Derek Ringer i de Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien superar a Petter Solberg i Phil Mills en la següent prova especial, acabant així amb la ratxa triomfal del dia pels de Subaru, que en certa manera en vista dels aconteixements s’hi deixaven. Paral·lelament, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien entregant segons i els pilots passaven a estar a 3 minuts dels líders i afrontarien la darrera de les cronometrades del programa amb 1 minut de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la darrera cronometrada Petter Solberg i Phil Mills tornaven a inscriure el seu nom com els vencedors del tram, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’hi tornaven a deixar un altre minut. Per sort seva, Sébastien Loeb i Daniel Elena no eren prou ràpids en aquesta darrera prova especial i els de Citroën no aconseguien arrabassar-lis la segona posició per tan sols 2,8 segons.

Completades doncs les 18 proves especials cronometrades del programa, i amb l’entrada de la primera parella participant, d’un total de 17 que ho aconseguien fer, a partir d’1 quart i 5 minuts de 4 de la tarda del diumenge 22 de juny, el 31è Ral·li de Xipre es començava a donar per finalitzat amb la victòria de Petter Solberg i Phil Mills. El noruec i el gal·lès completaven els 341,05 km competitius de l’itinerari amb un registre de 5 hores 9 minuts i 12,6 segons, un temps que equivalia a una velocitat mitjana de 66,2 km/h, la més lenta de tota la temporada. Amb un temps 4 minuts i 14,0 segons pitjor que el dels vencedors, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pujaven al segon graó del podi xipriota, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en el tercer a 4 minuts i 16,8 segons del crono dels pilots de Subaru.

En la categoria dels cotxes de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven en 3 de les 4 proves especials programades al llarg del divendres, escapant-se’ls-hi el ple de victòries en la darrera d’elles a causa d’una punxada. Un problema que també afligia als catalans Dani Solà i Alex Romaní en aquesta quarta prova especial, i que si bé als líders no els hi suposava perdre l’anhelada primera plaça, als de les nostres contrades els hi suposava baixar des de la segona posició fins a la cinquena.

Els veterans Stig Blomqvist i Ana Goñi completaven la primera etapa en segona posició a 59,3 segons de Toshi Arai i Tony Sircombe, i per 14,5 segons de marge amb els seus companys de formació a Sutton Cars, els britànics Martin Rowe i Trevor Agnew.

Dissabte Toshi Arai i Tony Sircombe deixaven d’atacar els cronos per passar a gestionar la cursa, un canvi d’actitud que davant els problemes que els seus rivals s’anaven trobant en les dures pistes xipriotes, no feia més que refermar al japonès i al neozelandès al capdavant de la classificació. 

D’una banda Stig Blomqvist i Ana Goñi s’endarrerien en la segona prova especial sabatina en patir problemes de frens, mentre que Dani Solà i Alex Romaní eren baixa per avaria en la transmissió just en arribar a l’equador de l’etapa, moment en el que semblaven estar en disposició de retornar a les posicions de podi.

El relleu de Toshi Arai i Tony Sircombe, en quan al rol de llebrers, el prenien Marcos Ligato i Rubén García; desens al terme de la primera etapa a més de 15 minuts de la parella oriental, després de que el filtre de l’aire del seu Mitsubishi Lancer Evo VII es desencaixés en la primera passada per la cronometrada reina de l’edició, els argentins es feien amb 7 victòries de tram de les 8 possibles per tal de remuntar, baixes mediant, fins a la cinquena posició a gairebé 14 minuts dels líders.

Així doncs al terme de l’etapa més llongeva del programa, i alhora la que més baixes es cobrava entre els participants, Toshi Arai i Tony Sircombe fitxaven a l’entrada del parc tancat de Limassol amb 2 minuts i 5,6 segons de marge vers Martin Rowe i Trevor Agnew, mentre que en relació a Stig Blomqvist i Ana Goñi el marge s’ampliava fins als 3 minuts i 51,8 segons.

Malgrat gaudir d’un bon feix de segons de marge i no tenir cap necessitat d’esprémer l’accelerador per fer-se amb la victòria, la jornada dominical esdevenia en certa manera una reposició de l’etapa inaugural, quan Toshi Arai i Tony Sircombe només deixaven escapar la victòria de tram en la primera prova especial del dia per 2,3 segons de marge en favor de Marcos Ligato i Rubén García. 

Així doncs, després d’imposar-se en la meitat de les 18 proves especials programades en l’itinerari, Toshi Arai i Tony Sircombe esdevenien vencedors de la classe de producció amb un marge final de 3 minuts i 43,0 segons vers Martin Rowe i Trevor Agnew i per 6 minuts i 16,4 segons de distància amb Stig Blomqvist i Ana Goñi.

A efectes de campionat, Toshi Arai sumava la tercera victòria de la temporada en les 3 sortides que havia celebrat fins aquell moment i el japonés incrementava el seu marge al capdavant de la classificació provisional en relació als seus perseguidors, un grup que a la sortida de la ronda equatorial de la temporada, estava capitanejat pel britànic Martin Rowe a 11 punts del pilot nipó, seguit d’Stig Blomqvist i Karamjit Singh a 13 punts dels 30 que acumulava el per llavors el líder.

L’abandonament de Richard Burns i la cinquena plaça de Carlos Sainz en la prova xipriota, deixava al pilot madrileny a tan sols un punt del lideratge del pilot britànic, mentre que per darrera seu, Marcus Grönholm sumava el quart zero de la temporada i mantenia la tercera posició provisional per un punt vers Petter Solberg.

Pilot	Punts
Richard Burns	37
Carlos Sainz	36
Marcus Grönholm	30

En la classificació per marques era Citroën qui aconseguia sumar més punts gràcies al tercer lloc de Sébastien Loeb i Daniel Elena i el quart de Colin McRae i Derek Ringer, però Peugeot mantenia la capçalera gràcies a la segona posició final de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Per darrera de les dues marques del grup PSA, Subaru avançava a Ford gràcies a la victòria del pilot noruec i el copilot gal·lès, mentre que Ford salvava els mobles gràcies al cinqué lloc, la posició de Carlos Sainz i Marc Martí en ser el tercer Citroën classificat no es retenia en el campionat de marques, del jove finlandés Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Constructor	Punts
Peugeot	81
Citroën	73
Subaru	47