Amb l’epicentre de les operacions ubicat a la població de Làmia, el diumenge 8 de juny de 2003 hi finalitzava el 50è Ral·li Acropolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de 14. A la cita grega, 90 equips s’hi decidien inscriure, dels que 82 prendrien la sortida des d’Atenes el dijous 5 de juny cap a un recorregut programat, composat per 22 proves especials cronometrades d’una distància total de 399,49 km. L’esdeveniment, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial júnior, va ser superat per 37 equips participants.
En l’edició del jubileu no podia faltar la protocolaria sortida als peus de l’Acròpolis atenenca, la qual tenia lloc el dijous a 2 quarts de 8 del vespre i amb la presència de diferents guanyadors previs del ral·li, tan en quan a pilots com a autos es refereix.
En situar el ral·li als volts de Làmia, al centre de Grècia, trams que no es celebraven des de 1995 es tornaven a recuperar, com per exemple el mític “Tarzan”. Amb sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí del divendres, els participants tenien per endavant un total de 8 proves especials repartides al llarg de 3 bucles diferents d’un total de 145,74 km cronometrats.
François Duval i Stéphane Prévot marcaven el primer escratx de l’edició per davant dels seus companys d’equip Markko Märtin i Michael Park, pel que lògicament els belgues es situaven com els primers líders de la prova. El seu lideratge seria efímer, doncs els seus companys de carpa aturaven el cronòmetre abans que ningú en la següent prova especial i l’estoni i el britànic els rellevaven al capdavant de la taula per 2,5 segons.
Les dues parelles de la formació de l’oval completaven l’escull matinal just per darrera de l’escratx de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i en el mateix ordre que portaven a la classificació general provisional, amb el què l’ingrés al primer parc d’assistències de Làmia es produïa amb 3,1 segons d’avantatge pels primers, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 17,7 segons dels líders i fortament pressionats pels seus compatriotes Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i els companys d’aquests a Subaru, Petter Solberg i Phil Mills.
Amb una posició de sortida molt favorable als trams, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen perllongaven la seva ratxa de victòries parcials amb 2 sobre 2 a l’escull del migdia. Amb la primera d’elles els finlandesos de Peugeot rellevaven als seus companys d’equip i compatriotes en la darrera de les posicions de podi, mentre que amb la segona, aquests s’enfilaven fins a la segona posició en coincidir amb un malentès entre François Duval i Stéphane Prévot i posterior sortida de pista i abandonament dels pilots belgues. Sense abandonar l’estructura de Ford, els líders patien un ensurt quan en la compressió d’un sotrac, de cop i volta el seu capot s’obria en l’especial reina de l’edició i segona de l’escull, i els pilots havien de realitzar una vintena de quilòmetres amb la visibilitat i la ventilació en el si del compartiment molt reduïda, malgrat tot l’ensurt es salvava amb la pèrdua de 6,0 segons.
Amb 9,2 segons d’avantatge Markko Märtin i Michael Park sortien a afrontar el tercer i últim escull de la jornada, el qual no era altra cosa que una repetició del bucle inaugural de 3 trams del matí, però canviant la tercera prova especial per una cronometrada espectacle a les afores de Lilea.
Tot i encadenar 2 tercers millors temps en les dues primeres proves especials de la tarda, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien escurçant distàncies amb els líders, mentre que l’especial espectacle final de Lilea, tot i celebrar-se per tal de no defraudar al públic que s’hi aplegava i que havia pagat una entrada, aquesta era cancel·lada a efectes competitius en no tenir les mateixes distàncies, doncs de fet la cronometrada eren dues pistes paral·leles.
Amb aquest final un tan esperpèntic, els 52 equips que aconseguien completar la primera etapa se n’anaven cap al parc tancat de Làmia, una acció que es començava a portar a terme a partir de 2 quarts i mig de 8 del vespre. Markko Märtin i Michael Park hi entraven com a líders provisionals per 6,6 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que els seus companys Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que virtualment tancaven les posicions de podi a 15,8 segons dels líders, es veien obligats a abandonar a 5 quilòmetres d’entrar al recinte tancat per avaria en la bomba de benzina. Petter Solberg i Phil Mills aprofitaven l’ocasió per situar-se en tercer lloc a 23,9 segons dels pilots de Ford, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí restaven a les portes del podi per 3 dècimes de segon de marge vers Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i a 37,9 segons dels líders.
La jornada sabatina era la més llarga de les tres programades, amb 148,53 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, a les quals se’ls hi donava sortida 5 minuts abans del trenc dl’alba, és a dir a les 6 en punt del matí, i que es començaria a donar per finalitzada per als primers participants quan manquessin 5 minuts per a les 8 del vespre. Novament aquestes especials es repartien al llarg de 3 bucles, sent el del migdia una repetició del de la jornada anterior.
Petter Solberg i Phil Mills s’imposaven en les dues primeres proves especials matinals per davant de Carlos Sainz i Marc Martí, un segon resultat que coincidia amb una avaria en el caixa de canvis del Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els quals en deixar-s’hi minut i tres quarts, perdien 6 posicions a la provisional.
Amb una tercera prova especial matinal per davant, els de Peugeot perdien un minut i mig més abans no pogueren tornar al parc d’assistències, i els finlandesos quedaven totalment descartats en la cursa per la victòria així com les posicions de podi. Tanmateix els de la casa del lleó no serien els únics amb problemes, doncs quan Petter Solberg i Phil Mills havien aconseguit arribar a estar a 6,7 segons de Markko Märtin i Michael Park, aquests trencaven un palier i s’hi endarrerien en 1 minut per caure fins al cinquè lloc, mentre que els líders s’hi anotaven la seva primera victòria de tram de la jornada.
Així doncs, Carlos Sainz i Marc Martí entraven al primer parc d’assistències havent pujat des del quart fins al segon lloc provisional, si bé el guany de posicions era més aviat per demèrit dels seus rivals, doncs els espanyols de Citroën amb prou feines havien aconseguit retallar 6 segons als líders. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström tancaven les posicions de podi a 30,5 segons dels seus predecessors i amb els companys d’equip d’aquests a Citroën, els escocesos Colin McRae i Derek Ringer, enganxats al seu darrere a 1,6 segons.
Amb els seus cotxes reparats, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, així com Petter Solberg i Phil Mills tornaven a treure el cap per les posicions capdavanteres, els primers sumaven una victòria de tram i un tercer millor registre en aquest bucle de 2 trams del migdia, mentre que els de la Constel·lació de les Plèiades hi aconseguien un tercer i un segon millor temps per darrera de Markko Märtin i Michael Park per tal de superar als seus companys Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en la classificació, qui en l’especial inaugural del bucle ja havien estat superats per Colin McRae i Derek Ringer, i retornar a les assistències a mig segon dels escocesos.
Markko Märtin i Michael Park s’imposaven en les 2 cronometrades veres de la tarda per davant de Petter Solberg i Phil Mills, amb el què els líders obrien bretxa al capdavant de la taula general provisional, mentre que el noruec i el gal·lès superaven a Colin McRae i Derek Ringer en la classificació. La poca corda cronometrada de l’especial espectacle de Lilea que tancava la jornada, amb prou feines aportava canvis en la classificació i aquesta es resolia amb un escratx de Carlos Sainz i Marc Martí.
Sense més activitat cronometrada en el programa, les 42 parelles de noms que aconseguien completar la jornada sabatina s’inmiscien al parc tancat de Làmia cap als volts de les 8 del vespre amb Markko Märtin i Michael Park mantenint-se en la primera posició per 55,8 segons de marge vers Carlos Sainz i Marc Martí. Petter Solberg i Phil Mills tancaven les posicions amb dret a dutxa d’escumós l’endemà a 1 minut i 17,0 segons dels líders, mentre que els de Subaru gaudien de 16,6 segons de marge amb Colin McRae i Derek Ringer, pilots que es lamentaven de la penalització de 50 segons rebuda al divendres per retard en el segon control horari, així com d’haver fet una tria de pneumàtics massa ampla per a la cita grega, la qual els estava privant d’un millor ritme.
A les 8 en punt del matí del diumenge 8 de juny arrancava la tercera i última etapa, la qual ja tenia un format quelcom més estàndard als cànons de l’època, un bucle de 3 trams es disputava en 2 ocasions per tal d’assolir les 6 proves especials programades de 105,04 km competitius.
Petter Solberg i Phil Mills s’esforçaven de valent a primera hora i en aconseguir els dos primers escratxs del dia, aquests pràcticament neutralitzaven tot l’avantatge que Carlos Sainz i Marc Martí els hi portava, i els de Subaru afrontaven la tercera i última especial matinal a 4 dècimes de segon dels pilots de Citroën, qui amb uns compostos més durs, no podien atacar amb la convicció que voldrien aquests primers quilòmetres dominicals.
La reacció dels de la casa dels galons era immediata, i si bé el millor temps corresponia a la parella de Subaru composada per Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, els espanyols aconseguien el segon millor temps i restablien mig segon als companys dels finlandesos, pel què les dues parelles de la zona més calenta de la taula entraven al parc de Làmia amb 9 dècimes de segon de marge.
A la represa Petter Solberg i Phil Mills marcaven el millor temps en la primera cronometrada del bucle, tal i com havia passat al matí, i els de Subaru finalment aconseguien l’anhelada segona posició, però la cronometrada de Tarzan tornaria a esdevenir clau un cop més. Carlos Sainz i Marc Martí hi marcaven el registre de referència, amb un temps 22 segons més baix que no pas en la passada anterior, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es topaven amb la xicana rodant que esdevenia el Citroën Xsara WRC de Colin McRae i Derek Ringer, qui tenien problemes elèctrics, de fet no va ser fins que el noruec i el gal·lès els hi van donar un cop a la seva part posterior, que els escocesos no els van deixar passar. Aquest incident, unit a una virolla als inicis de la cronometrada, feia perdre una quinzena de segons als de Subaru i de retruc la segona plaça.
Tot i els esforços de Petter Solberg i Phil Mills per tal de sumar el seu setè i últim escratx a l’edició, els pilots només aconseguien retallar 2,7 segons a Carlos Sainz i Marc Martí i per tant es quedaven amb la mel de la segona posició als llavis.
A 1 quart i 5 minuts de les 5 de la tarda del diumenge 8 de juny de 2003, els 37 equips que aconseguien completar els 397,06 km disputats del programa començaven a entrar per última vegada al parc tancat de Làmia, amb Markko Märtin i Michael Park al capdavant de la classificació amb un registre de 4 hores 53 minuts i 40,5 segons. A més a més, aquesta victòria tenia una triple connotació, per una banda era la primera victòria d’un pilot estoni al mundial així com la primera victòria del nou Ford Focus RS WRC’03, d’una altra banda aquesta perllongava la ratxa triomfal de la marca de l’oval a l’esdeveniment grec amb la quarta victòria consecutiva després de les 3 prèvies aconseguides per Colin McRae i Nicky Grist. Carlos Sainz i Marc Martí pujaven al segon graó del podi a 46,7 segons del temps dels guanyadors, mentre que Petter Solberg i Phil Mills tancaven el podi amb certa amargor a 52,7 segons de la primera plaça.
En la categoria júnior, els francesos Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci es van mostrar intractables, guanyant 5 de les 7 proves especials programades al llarg de divendres, entre elles la inaugural que ja els hi donava el lideratge des d’un primer moment. Les altres 2 especials restants donaven com a vencedors parcials als suecs Daniel Carlsson i Mattias Andersson, qui juntament amb els seus companys d’equip a Suzuki, entre ells els catalans Salvador Cañellas i Xavi Amigó, havien dut a terme unes intensives jornades de tests per tal de superar la duresa de la cita grega.
Com a resultat d’aquests esforços, Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci retornaven al parc tancat de Làmia amb 42,9 segons de marge amb els suecs de Suzuki, mentre que Kosti Katajamäki i Miikka Anttila tancaven les posicions de podi a gairebé 2 minuts dels líders francesos.
La jornada sabatina va resultar ser una perllongació de l’etapa anterior en quan a rendiments, amb 5 victòries de tram per a la parella líder i 3 per als primers perseguidors d’aquests, amb el que les distàncies entre les dues primeres formacions s’eixamplava en 26 segons exactes. D’altra banda la baixa de Kosti Katajamäki i Miikka Anttila per avaria en la seva caixa de canvis, donava la darrera plaça de podi al Suzuki Ignis S1600 d’Urmo Aava i Kuldar Sikk, però a gairebé 6 minuts del lideratge.
Tot i el coixí de segons força comfortable pels líders, aquests encara assumirien prou riscs com per sumar 3 victòries de tram més en el seu comptador, així com 3 segons millors registres per darrera de Daniel Carlsson i Mattias Andersson, amb el què els francesos es feien amb la victòria final per 55,2 segons de marge vers els suecs i per 7 minuts i 28,7 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk. Salvador Cañellas i Xavi Aimgó completaven el recorregut en quarta posició a 13 minuts i 21,2 segons de demèrit vers els guanyadors.
En quan al campionat junior, la victòria era la segona de la temporada per al pilot provençal després de l’aconseguida al Monte-Carlo, el que li permetia encapçalar la general provisional per 7 punts de marge vers Salvador Cañellas i 9 amb Urmo Aava. Kosti Katajamäki, guanyador en la ronda prèvia turca, queia fins al quart lloc a 1 punt del pilot estoni, arran del seu zero.
La general provisional del campionat per a pilots seguia estant comandada pel britànic Richard Burns, qui en la darrera especial cronometrada aconseguia superar els nombrosos problemes de canvi que el van mermar al llarg de tot l’esdeveniment i fer-se amb la quarta posició per tal de sumar 5 punts, precisament l’avantatge que li treia al segon classificat, el madrileny Carlos Sainz. A la seva vegada, l’espanyol avançava a Marcus Grönholm després d’un nou zero del campió del mòn.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Richard Burns |
37 |
|
Carlos Sainz |
32 |
|
Marcus Grönholm |
30 |
En el campionat de constructors, tan Ford, com Citroën o Subaru aconseguien sumar 10 punts en la seva participació a la ronda grega, mentre que Peugeot en sumava 8, però eren els dels lleó els qui seguien encapçalant la general provisional amb un avantatge d’onze punts vers els seus companys de grup. Ford i Subaru per la seva banda aconseguien distanciar-se lleugerament de Škoda, sent la tercera plaça pels de l’oval per només 2 punts de diferencia.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
73 |
|
Citroën |
62 |
|
Ford |
39 |