Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 30è Ral·li de Xipre tot just suposava la primera cita de la temporada en celebrar-se sobre terra. L’esdeveniment, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, animava fins a 66 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 60 van emprendre la protocolària sortida el dijous 18 d’abril des de la rampa ubicada a Limassol cap als 324,17 km cronometrats programats al llarg de 20 proves especials. 32 equips, gairebé la meitat, van aconseguir completar el recorregut el diumenge 21 d’abril.
La primera etapa es programava al llarg del divendres, amb dues passades per un bucle de tres trams, que generaven així les sis proves especials de la jornada amb un total de 96,32 km competitius.
El ral·li s’iniciava amb alternances en el si de l’equip Ford, principals favorits a la victòria tal i com ho demostraven els dos doblets aconseguits en les dues anteriors edicions. Els britànics Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en la primera especial celebrada i per tant eren els primers líders de la prova, mentre que en la segona cronometrada el millor temps i lideratge passava a ser per als joves belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, els quals cedien el rol a l’estoni Markko Märtin i al britànic Michael Park una prova especial més tard, després que aquests marquessin el millor temps en la cronometrada que tancava el bucle matinal.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, a bord del Peugeot 206 WRC oficial, completaven el bucle matinal en la tercera posició provisional a 1,1 segons de Colin McRae i Nicky Grist i a 6,9 segons de la parella líder, trencant així amb el triplet que una prova especial abans havien aconseguit els homes de l’oval i enviant a la parella belga que liderava just abans del darrer tram matinal a les portes del podi.
D’altra banda, els quarts membres de l’equip Ford, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, trencaven un palier a falta de 4 km per completar la primera especial del dia, havent d’arrossegar l’avaria fins a completar el 3r tram, moment en que el reagrupament de mitja jornada, deixava un espai per a les assistències, i per tant un dels principals favorits a victòria quedaven totalment despenjats. Una altra parella amb problemes era la formada per Petter Solberg i Phil Mills, doncs els de Subaru es deixaven prop de 4 minuts en la darrera prova especial matinal a causa d’una averia en el seu cable de l’accelerador.
Per a més infortuni de la parella espanyola, en reprendre la competició, als pilots se’ls hi trencava la direcció assistida del seu Focus RS WRC’02, un element vital en els revirats i lents trams xipriotes, amb el que Carlos Sainz i Luis Moya queien fins la 23ena posició provisional a més de 6 minuts dels líders a la neutralització d’etapa.
Un segon millor temps a la represa de l’activitat als trams, aconseguit a 1,4 segons del registre de Petter Solberg i Phil Mills, permetia als britànics Colin McRae i Nicky Grist recuperar la primera posició provisional, mentre que els companys dels primers pilots esmentats, els finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström esdevenien els homes més ràpids en la prova següent per davant dels seus compatriotes de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que d’aquesta manera pujaven una posició a la general a 1,8 segons dels líders britànics.
Aquests van haver d’esforçar-se de valent en l’última prova cronometrada de la jornada, on marcaven el temps de referència per a tots els participants, per tal de distanciar-se dels seus perseguidors, capitanejats per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que tot i obrir pista, arribaven a la neutralització de Limassol a 6,9 segons dels britànics de Ford i per davant dels Ford Focus RS WRC’02 de Markko Märtin i Michael Park i de François Duval i Jean-Marc Fortin, els quals entraven al parc tancat a partir d’uns pocs minuts després de les 5 de la tarda a 14,0 i 18,5 segons dels líders respectivament.
La segona jornada, amb vuit especials cronometrades, era la més llarga de totes i on bona part del ral·li hauria de quedar decidit. L’etapa sabatina tenia un format un tan peculiar, doncs les proves es distribuïen al llarg de 3 bucles que no eren iguals entre ells, doncs les segones i fins i tot terceres passades es repartien de diferent manera.
Carlos Sainz i Luis Moya reapareixien en les dues primeres especials cronometrades amb dos escratxs consecutius, mentre que en el tercer tram, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström eren els pilots més ràpids que de cop pujaven dues places i es situaven en posicions de podi tot aprofitant l’abandonament contemporani per problemes de motor de François Duval i Jean-Marc Fortin.
Petter Solberg i Phil Mills prenien perfectament la mida als tres trams del segon bucle del dia en imposar-s’hi consecutivament en tots ells, mentre que els líders provisionals, Colin McRae i Nicky Grist, aconseguien distanciar-se de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, passant dels 1,9 segons que tenien de marge al primer parc d’assistències als 25,4 segons que atresoraven en el segon. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström es mantenien en la tercera posició, mentre que per darrera seu s’hi situava un altre Peugeot 206 WRC, el dels britànics Richard Burns i Robert Reid un cop aquests donaven compte de la posició de Markko Märtin i Michael Park.
La ratxa de Petter Solberg i Phil Mills es perllongava en la penúltima prova especial sabatina, on de cop i volta un petac d’aigua va sorprendre a tothom i que tanmateix va afectar de manera diferent als participants que prenien la sortida en intervals de 3 minuts. Tal era la quantitat d’aigua que es va precipitar sobre les pistes xipriotes, que sovint els eixugarabrises no donaven a l’abast a evacuar tanta aigua, sent un dels més perjudicats els finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, els quals havien de prendre part en l’especial quan la pluja era més intensa i veien com de cop i volta Richard Burns i Robert Reid els hi retallaven una quinzena de segons per classificar-se a una mica més de 10 segons del seu temps.
Les condicions en les que havia quedat la pista per la qual s’havia de celebrar la segona passada del tram Foini-Koilina eren tan dolentes, que els organitzadors es van veure obligats a cancelar la darrera cronometrada de la jornada i enviar als participants de retorn cap a Limassol, on els 34 equips participants que restaven en actiu començarien a fer-hi entrada a partir d’1 quart i 3 minuts de 9 del vespre.
Colin McRae i Nicky Grist fitxaven amb un marge de 26,2 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i per tant un dels punts calents de la taula es refredava. Mentre que en contrapartida, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström classificats a 1 minut i 44,8 segons dels líders, poques opcions tenien de guanyar posicions, però havien de controlar de cara a la jornada dominical a Richard Burns i Robert Reid, classificats en la quarta plaça a 10,3 segons del seu registre. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a 9,8 segons dels seus companys d’equip britànics i Markko Märtin i Michael Park a 8,5 segons de la segona parella finlandesa de Peugeot, també tenien ganes de dir moltes coses sobre la pista.
El programa de la jornada dominical tenia 6 proves especials de 81,88 km cronometrats, resultants de passar en dues ocasions per un clàssic bucle de 3 trams. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir a per totes i ja en la primera especial cronometrada els del lleó retallaven 12 segons als de l’oval, en classificar-se en tercera posició a final de tram per darrera dels seus dos companys d’equip.
La classificació provisional resultant posava nerviosa a la parella britànica líder, que en la segona especial de la jornada volcava el seu Ford Focus RS WRC en tallar massa una corba d’esquerres, un punt en el que Markko Märtin i Michael Park també hi patien una sortida de pista. Malgrat tot, Colin McRae i Nicky Grist aconseguien tornar a posar sobre les 4 rodes el seu cotxe ràpidament i aquests només perdien una posició per 5,5 segons, si bé la direcció assistida en resultava avariada.
Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per la seva banda s’imposaven en la segona i tercera prova especial matinal, aconseguint així mantenir més o menys neutre l’atac de Richard Burns i Robert Reid en la primera especial dominical, mentre que sense direcció assistida, Colin McRae i Nicky Grist patien una sangria de segons en el darrer escull del bucle per arribar a les assistències de mitja jornada a 50,5 segons del lideratge de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que uns altres finlandesos, els de Subaru, es mantenien en la tercera posició a 26,7 segons del seu temps i els seus compatriotes de Peugeot, Richard Burns i Robert Reid, a 36,5 segons.
En la represa de la competició, la pluja tornava a fer acte de presència de manera intensa i per tant les segones passades per les especials tenien un escenari completament diferent al de primera hora del matí. Colin McRae i Nicky Grist tornaven a volcar el seu cotxe i en deixar-s’hi 2 minuts i mig en l’incident, queien fins a la setena posició provisional, aplanant molt més el camí de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen cap a una nova victòria.
Paral·lelament, Richard Burns i Robert Reid aconseguien superar a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per 13,4 segons a final de tram i per tant els de Peugeot passaven a ocupar la vacant que havien deixat en el podi els seus compatriotes de Ford per 3,6 segons de marge.
Els finlandesos de Subaru reaccionaven adjudicant-se l’escratx en el penúltim tram del programa i guanyaven així la segona plaça per només 1,6 segons de diferència i quan restaven 9,10 km de competició. Les espases estaven en alt i Richard Burns i Robert Reid van treure el millor de si mateixos per aconseguir l’última victòria parcial de tram i recuperar així la segona posició per només 2,2 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Kaj Lindström.
Quan les manetes del rellotge indicaven que eren 2 quarts de 5 de la tarda del diumenge 21 d’abril de 2002, els 32 equips participants que aconseguien completar els 294,29 km disputats començaven a fer entrada al parc tancat de Limassol, moment en el que es certificava la conclusió del 30è Ral·li de Xipre. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, aconseguien la victòria en completar la distància cronometrada amb un temps de 4 hores 21 minuts i 25,7 segons, o el que és el mateix, amb un marge de 56,8 segons per davant dels seus companys d’equip i campions mundials en vigència, Richard Burns i Robert Reid, i de 59,0 segons amb els seus compatriotes Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, amb el què no només Ford no guanyava un esdeveniment en el que havia aconseguit la victòria en les dues anteriors edicions, sinó que a més a més no situava cap dels seus cotxes en el podi, fet que s’havia produït per partida doble en aquestes dues mateixes ocasions.
En la categoria de producció, Karamjit Singh i Allen Oh esdevenien els homes més ràpids de la classe en la primera prova especial del programa, amb el què en conseqüència els malaisis eren els primers líders del certamen, una posició que amb un segon millor temps en el segon tram del divendres, els asiàtics perllongarien fins a l’arribada a les assistències intermèdies.
En tornar a disputar les proves especials, els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta hi aconseguien 3 victòries parcials de tram i els transalpins completaven la primera etapa com a líders de la classificació provisional per 6,3 segons de marge amb Karamjit Singh i Allen Oh. Gustavo Trelles i Jorge del Buono, a 1 minut i 35,4 segons del lideratge, tancaven les posicions de podi, amb el què la lluita per la victòria quedava bastant establerta com una cosa de dos; alhora, els sud americans gaudien d’un marge de 2 minuts amb els quarts classificats i quedaven una mica en terra de ningú.
Els líders mantenien inercies imposant-se en la primera especial sabatina, però en la segona aquests patien un accident i s’endarrerien en 1 minut i 47,2 segons, cedint el testimoni del lideratge a Karamjit Singh i Allen Oh, alhora que quedaven a l’abast de Gustavo Trelles i Jorge del Buono. Els danys soferts arran de l’accident, impedien a la parella italiana afrontar la tercera prova especial del bucle matinal i per tant havien d’assumir amb resignació que el seu ral·li havia acabat.
A partir de llavors poc o res va passar tret dels 6 minuts que es deixaven Gustavo Trelles i Jorge del Buono a les acaballes de la jornada sabatina en haver de canviar una roda punxada, i la remuntada que aquests duien a terme al llarg del diumenge per tal de recuperar la segona posició, això si, a 5 minuts i 41,5 segons dels indiscutibles guanyadors, Karamjit Singh i Allen Oh.
A efectes de campionat, la ronda xipriota era la tercera del calendari i Karamjit Singh el tercer guanyador d’una cita del mateix sense que cap d’ells hagués aconseguit sumar cap altre punt més enllà de les seves respectives victòries, amb el que la taula provisional del certamen reflexava un triple empat a 10 punts entre Kristian Sohlberg, guanyador a Suècia, Ramon Ferreyros, vencedor a Còrsega i el propi Karmajit Singh.
En la classificació general del mundial per a pilots Marcus Grönholm aconseguia desmarcar-se lleugerament al capdavant de la taula provisional gràcies a la seva segona victòria de la temporada. Mentre que el seu company Gilles Panizzi, especialista d’asfalt, sortia de la illa del Mediterrani en blanc. Richard Burns per la seva banda, més fet al 206 WRC, sumava el seu tercer podi consecutiu aconseguint així que Peugeot situés a tres dels seus pilots en el podi provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
31 |
|
Gilles Panizzi
|
20 |
|
Richard Burns |
19 |
En el campionat de constructors el domini de Peugeot era insultant amb el seu quart doblet consecutiu de 5 proves celebrades, el que catapultava als del lleó en primera posició amb 68 punts. Ford que només sumava 2 punts per la cinquena posició final en aquest campionat de Colin McRae i Nicky Grist, veia com Subaru empatava a punts en la segona posició, mentre que Mitsubishi, totalment fora d’òrbita, tancava el podi provisional amb 6 punts.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
68 |
|
Ford Subaru |
27 27 |
|
Mitsubishi
|
6 |