Quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, segona en el certamen júnior, el diumenge 24 de març de 2002 tenia lloc a Lloret de Mar la cerimònia de clausura del 38è Ral·li Catalunya-Costa Brava. El ral·li, que otorgava punts en els campionats de pilots, constructors i mundial júnior, empenyia fins a 74 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 68 van empendre el camí des de la rampa de sortida, el dijous 21 de març, cap a les 18 proves especials cronometrades del programa d’una distància total asfaltada de 394,98 km. 40 equips participants van aconseguir completar el recorregut i ser al parc tancat del diumenge al migdia.
L’activitat de la primera jornada es portava a terme a les comarques de Tarragona, on el RACC hi disposava un total de 6 proves especials cronometrades de 176,72 km de distància, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. La primera d’elles, Riudecanyes 1, era cancelada per un grup d’espectadors mal ubicats que no feien cas a les indicacions dels comissaris de seguretat de la FIA, passant a ser l’especial de Pratdip 1 la primera en celebrar-se.
Allá va ser on els germans Gilles i Hervé Panizzi, que venien de guanyar el Tour de Córsega just feia un parell de setmanes, començaven el seu recital particular, adjudicant-se el primer dels cinc escratxs que marcarien al llarg de la jornada, és a dir tots, el que permetia a la parella francesa de Peugeot arribar a la neutralització de la primera etapa amb 26,1 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip britànics Richard Burns i Robert Reid, molt més adaptats al 206 WRC en relació a anteriors actuacions, tal i com quedava palès en els seus 3 segons millors temps i 2 tercers millors registres.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien el triplet per a Peugeot al terme de la primera prova especial, si bé el seu temps era ex-aequo amb el Subaru Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, i el marge amb dos altres favorits a victòria, els Citroën Xsara WRC de la parella franco-monegasca composada per Sébastien Loeb i Daniel Elena i dels francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni era molt curt. A mesura que l’etapa avançava, els dos Citroën progressaven en la taula classificatòria, sobretot el pilotat per Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, autors dels dos segons millors registres en les dues últimes proves especials del dia.
Tommi Mäkinen i Kaj Lindström també volien entrar en la lluita, però una fallada en la pressió hidràulica de la transmissió, els hi impedia rendir com els seus companys Petter Solberg i Phil Mills, a més a més en la darrera prova especial, els finlandesos patien una sortida de pista i queien en una rasa, deixant-s’hi més de 2 minuts i pràcticament tota opció a puntuar. Una altra parella amb problemes era la formada per Jesús Puras i Carlos del Barrio, els càntabres també es posaven al volant d’un Citroën Xsara WRC, si bé la seva unitat no gaudia de les darreres evolucions que si tenien les dels oficials francesos. Els pilots començaven el ral·li amb mal peu arran d’una fuita en el seu sistema del líquid de frens, el que els feia cedir de l’ordre de 4 minuts en les dues proves especials del bucle matinal, per entrar al parc tancat de Lloret de Mar en dissetena posició provisional a 6 minuts i 9,6 segons dels líders.
Ford tenia les seves dues parelles lesionades, Colin McRae pilotava amb un dit trencat a causa de l’accident patit a Còrsega dues setmanes abans, el que va obligar als enginyers de la marca de l’oval a instal·lar un mecanisme semi-automàtic per al canvi de marxes en ambdos costats del volant, mentre que Carlos Sainz ho feia afligit per uns dolors cervicals després d’un accident ocorregut en els entrenaments del dilluns anterior, a més a més el madrileny tenia el handicap d’haver de pilotar amb un copilot nou, el barceloní Marc Martí, doncs Luis Moya estava lesionat de més serietat pel mateix accident. Tot i aixó les dues parelles de Ford es mostraven regulars per darrera dels cotxes francesos i lidiant amb els dos Subaru pels punts.
Així doncs, quan passaven 6 minuts de 3 quarts de 10 de la nit, els 52 equips que restaven en actiu començaven a entrar al parc tancat de Lloret de Mar, on Gilles Panizzi i Hervé Panizzi gaudien de 26,1 segons de marge amb els seus companys d’equip i campions mundials Richard Burns i Robert Reid, i 44,7 segons de coixí en relació a Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni. Sébastien Loeb i Daniel Elena es quedaven a les portes del podi a 1 minut i 10,4 segons del temps dels líders i amb la pressió afegida de tenir a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a 10,3 segons del seu temps. Petter Solberg i Phil Mills tancaven la zona de punts a 1 minut i 39,8 segons dels primers clasificats i amb els dos Ford Focus RS WRC de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Marc Martí a 6,8 i 11,7 segons del seu temps respectivament.
L’activitat de dissabte es desplaçava fins a les comarques barcelonines i gironines, on s’hi programava de nou un bucle de 3 trams pel que s’hi passava en dues ocasions, generant així un total de 6 proves especials cronometrades de 112 km de distància. Malauradament, les cancelacions tornaven a estar a l’ordre del dia, quan a Coll de Bracons i Vallfogona, les dues primeres proves cronometrades del dia, una serie de cotxes mal estacionats obligava a cancelar tots dos trams. Aquesta incidència va forçar la reacció del RACC per tal d’assegurar la celebració de la segona passada, així com evitar més cancelacions en el futur; durant tres hores els organitzadors del ral·li van estar treballant-hi amb grues per moure uns 230 vehicles, alhora que es decidia tallar els accessos de cara la última jornada, a mitjanit.
Malgrat trencar el ritme de la competició, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi marcaven el sisé escratx consecutiu en la primera especial que es celebrava, Les Llosses – Alpens, el que permetia als pilots seguir obrint forat al capdavant de la prova, mentre que els finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, sense arribar ni tan sols a disputar cap cronometrada, eren la primera baixa entre els equips capdaventers per averia de motor. Cas similar també el del pilot suec Stig Blomqvist i la copilot veneçolana Ana Goñi, els quals s’havien de retirar per un conat d’incendi en el seu Škoda Octavia WRC Evo2 en sortir del parc tancat.
Després de les assistències, la competició es reprenia amb la celebració de la segona passada programada per Coll de Bracons, primera de facto, en la que Petter Solberg i Phil Mills, tot i que els seus pneumàtics Pirelli no eren els ideals donades les altes temperatures ambientals, aconseguien trencar el monopoli dels germans Panizzi en marcar-hi el millor temps; tanmateix aquest escratx permetia als pilots de Subaru obrir una certa bretxa amb el Ford Focus RS WRC de Colin McRae i Nicky Grist, mentre que els de l’oval perdien a Carlos Sainz i Marc Martí per accident. La parella, que venia marcant els millors temps en els parcials d’aquesta cronometrada, en un revolt de sisena a fons es van veure obligats a fer una virolla per tal d’evitar uns vehicles mal aparcats, el que els va suposar una colisió del seu cotxe contra unes roques; a conseqüència de l’impacte, la roda posterior dreta quedava molt malmesa, i si bé els participants van intentar continuar, 200 metres més endavant es van cerciorar que no hi havia més remei que abandonar.
Peró l’escratx dels de Subaru va ser un punt i a part, ja que a continuació els germans provençals de Peugeot reemprenien el seu domini en imposar-se en les altres dues especials cronometrades que restaven per celebrar, amb el que gràcies a marcar vuit escratxs de nou possibles, deixava als liders separats dels seus companys d’equip, Richard Burns i Robert Reid, en 44,4 segons.
Els dos equips de Citroën, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i Sébastien Loeb i Daniel Elena, feien una passa endavant i en mostrar-se regularment al nivell dels campions del món, retornaven al parc tancat de Lloret de Mar a partir de les 8 del vespre a pràcticament la mateixa distància de la que n’havien sortit 12 hores abans, és a dir a 21,0 i 42,8 segons respectivament, el que suposava haver retallat uns insignificants 1,3 i 1,5 segons. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es mantenien en la cinquena posició a 17,0 segons dels seus predecessors, gaudint a la seva vegada de 17,5 segons de marge amb Petter Solberg i Phil Mills.
En la matinada del dissabte al diumenge, els membres del RACC es varen posar a treballar fent moure els cotxes que hi havien estacionats massa aprop de la carretera per tal d’impedir que es produissin més cancelacions, la operació va resultar ser tot un éxit, donant un elevat grau de satisfacció i conformitat a la FIA de cara la temporada vinent.
La 38ena edició de la ronda catalana es tancava amb les 6 proves especials de la jornada dominical, les quals tenien una corda cronometrada de 106,26 km de distància resultants novament en passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Els britànics Richard Burns i Robert Reid aconseguien empatar a l’escratx amb els seus companys i liders indiscutibles del ral·li Gilles i Hervé Panizzi en la primera prova especial del dia, La Trona, mentre que els càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio reclamaven la seva quota de protagonisme en adjudicar-se el millor temps en la següent.
El bucle matinal es tancava amb un altre escratx de Richard Burns i Robert Reid, on tanmateix els germans Panizzi es permetien el luxe de fer un espectacular donut a «La Cantina» en haver errat inicialment la traçada. La cara amarga del ral·li era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els pilots de Citroën, morals guanyadors del Ral·li Monte-Carlo al gener, es veien obligats a abandonar la cita catalana en accidentar-hi el seu Xsara WRC, amb el que les posicions dels pilots amb dret a punts quedaven bastant definides.
En la represa de les hostilitats vers el cronòmetre quan passava 1 minut de les 12 del migdia, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi elevaven el seu número d’escratxs fins a 10 en imposar-se en la quarta i cinquena prova especial dominical, si bé en el segon d’ells l’honor era compartit amb Markko Märtin i Michael Park. Petter Solberg i Phil Mills tancaven l’activitat de l’edició imposant-se en l’última prova especial.
Si bé els finlandesos d’Škoda Toni Gardemeister i Paavo Lukander no van tenir un ral·li especialment bo, si que esdevenien noticia quan el motor del seu Octavia WRC Evo2 es trencava a 1 km d’arribar al podi de Lloret de Mar, sent així l’últim dels abandonaments de l’edició.
Celebrades doncs 15 de les 18 proves especials inicialment programades i amb els 40 participants que les aconseguien superar dins el parc tancat de Lloret de Mar a partir d’1 quart de 6 de la tarda, el 38è Ral·li Catalunya – Costa Brava es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, els provençals cobrien els 348,12 km cronometrats disputats en un temps total de 3 hores 34 minuts i 9 segons, o el que es el mateix, 37,3 segons per davant dels seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni tancaven el podi a 1 minut i 13,5 segons dels seus compatriotes, pràcticament el temps que es van deixar en les dues primeres especials cronometrades.
En el mundial júnior els catalans Dani Solà i Alex Romaní iniciaven el ral·li sent els primers líders gràcies a marcar l’escratx en la prova inaugural, peró en la segona especial cronometrada un problema en els frens feia cedir a la parella catalana prop de mig minut i el seu lloc als italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini, els quals pilotaven un Citroën Saxo S1600 com els locals. Sortint de les assistències, Dani Solà i Àlex Romaní s’imposaven en la primera prova del bucle, però els transalpins ho feien en les dues següents, amb el que el retorn al parc tancat de Lloret de Mar es feia amb 28,8 segons de diferència entre els dos primers classificats.
Ja en terres osonenques, tot i que el pilot de Vic en algunes especials hi competia per primera vegada, Dani Solà i Alex Romaní marcaven la referència de la categoria en les dues primeres proves especials celebrades, per amb el tercer millor temps en la tercera prova cronometrada de facto, recuperar la primera posició provisional per 3,6 segons de marge. En la quarta i última cronometrada sabatina, els catalans es veien privats d’un nou escratx per 1,4 segons de diferència vers el Ford Puma S1600 dels belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, els quals a la seva vegada rebien un bon grapat de peces noves en el seu cotxe, però que si més no permetia als locals entrar al parc tancat amb un marge de 12,3 segons i unes sensacions totalment diferents a les de l’etapa anterior.
Dani Solà i Àlex Romaní arrancaven l’etapa dominical imposant-se en les dues primeres proves cronometrades del programa, però a Viladrau, tercera especial del bucle, els catalans patien una punxada, i malgrat pilotar amb suavitat, els darrers 4 km els feia sobre la llanda el que donava de nou el lideratge a la parella italiana formada per Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini. En tornar a passar per les especials del matí, Dani Solà i Àlex Romaní retallaven distàncies amb els líders marcant dos escratxs més, amb el que els últims 35,18 km cronometrats de l’esdeveniment s’afrontaven amb una diferència de 17,2 segons entre les dues formacions, per sort d’uns i desgràcia dels altres, Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini punxaven en la segona passada per Viladrau, i en cedir-hi 1 minut i 7,5 segons amb Dani Solà i Àlex Romaní, els transalpins també cedien la victòria a la parella catalana.
En la taula general del campionat, malgrat que François Duval va tenir un ral·li ple de contratemps, el belga seguia conservant la primera posició gràcies al punt que obtenia a les carreteres catalanes, mentre que Dani Solà, que havia abandonat el Ral·li de Monte-Carlo quan el liderava, pujava fins la segona posició a 1 punt del pilot líder, guanyador precisament de la ronda alpina inaugural.
En el campionat de pilots, el provençal Gilles Panizzi gràcies a adjudicar-se la seva segona victòria consecutiva sobre asfalt es situava en la segona posició de la taula provisional 1 punt per darrera del seu company d’equip Marcus Grönholm, que finalment acabava el ral·li en quart lloc gràcies a l’abandonament de Sébastien Loeb. Richard Burns per la seva banda escalava fins la tercera posició provisional gràcies a la seva major compenetració amb el 206 WRC.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
21 |
|
Gilles Panizzi |
20 |
|
Richard Burns |
13 |
En el campionat de constructors Peugeot marcava el seu tercer doblet consecutiu, el que permetia als del lleó marxar amb pas ferm al capdavant de la general provisional del campionat doblant la puntuació que acumulava Ford, que venia en segon lloc. Subaru per la seva banda, només aconseguia portar un cotxe fins al final del ral·li i havia de conformar-se amb el 3r lloc en la classificació de constructors que hi aconseguia Petter Solberg i Phil Mills, perdent així 1 punt més en la seva lluita particular amb la marca de l’oval.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
52 |
|
Ford |
25 |
|
Subaru |
20 |