Ral·li Xile 2019

Per primera vegada en el calendari mundial, el diumenge 12 de maig de 2019 finalitzava a Concepción 1r Ral·li de Xile, sisena ronda en el campionat i tercera que es disputava en una mateixa temporada a llatinoamèrica. La prova comptava amb 16 especials cronometrades en el seu itinerari, que suposaven un total de 304,81 km competitius, distància que era completada per 35 equips participants dels 55 que baixaven per la rampa de sortida el dijous 9 de maig. El ral·li, que entregava punts en els certàmens de pilots, marques, WRC2Pro i WRC2, presentava una llista d’inscrits amb unes respectables 63 formacions.

La primera edició de la ronda xilena s’iniciava el divendres 10 de maig amb l’etapa més llarga de totes. Amb sortida del parc tancat de Concepción a 2 quarts de 7 del matí, 6 proves especials de 125,27 km esperaven als participants, les quals es distribuïen al llarg de dos bucles de 3 trams, dels que només 2 es celebraven en dues ocasions.

Les dues parelles de Toyota formades per Kris Meeke i Sebastian Marshall així com Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila empataven al millor temps al terme de la primera prova especial i per tant britànics i finlandesos passaven a compartir el lideratge de la classificació per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin i de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Mentre que els tercers integrants de la formació nipona, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja, cometien una petita errada en un encreuament a causa de la boira, així com una adherència molt variant, i queien fins la cinquena posició.

Acte seguit però, els estonis esmenaven l’errada marcant el registre de referència en la següent prova especial i els pilots s’enfilaven fins a la primera plaça, mentre que els seus companys d’equip feien un viatge a la inversa i es veien fora de les posicions de podi en ser superats per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul respectivament. Aquests últims s’imposaven en la tercera i última prova especial matinal, però les distàncies a final de tram eren tan minces, que pràcticament la classificació no patia variacions.

Després d’un reagrupament a Arauco per al proveïment de carburant així com per a les assistències, els pilots afrontaven l’escull post meridional, el qual s’iniciava amb les dues últimes especials cronometrades del bucle matinal. Ott Tänak i Martin Järveoja repetien el resultat obtingut al matí en la primera d’elles, és a dir l’escratx, i els estonis eixamplaven el gap que tenien amb els seus perseguidors, mentre que per la seva banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila desplaçaven per 6 dècimes de segon a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul de les posicions de podi.

Els líders es mostraven inaccessibles per als seus rivals i s’imposaven també en la prova següent, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, després d’aconseguir dos segons millors temps en les dues primeres especials de la tarda, tancaven l’activitat de la jornada amb una victòria de tram a l’especial espectacle de Concepción des d’on els participants farien cap a les assistències i després al parc tancat.

Abans de les 11 de la nit, tots els participants havien de ser dins el parc tancat, moment en el que es podia certificar una classificació encapçalada per Ott Tänak i Martin Järveoja per 22,4 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per 28,8 segons amb els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren quarts a 7 dècimes de segon del darrer graó de podi, mentre que els britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 46,5 segons dels seus companys de formació i per 2,2 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Amb dos punts ben roents a la classificació doncs, el dissabte 11 de maig a 2 quarts de 7 del matí s’iniciava la segona etapa del ral·li, la qual recorria a un concepte més clàssic per als estàndars de l’època, en comptar amb un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul feien una passa endavant i decidien prendre la iniciativa per tal de recuperar una plaça de podi imposant-se en la primera especial sabatina. D’altra banda Kris Meeke i Sebastian Marshall feien de les seves, i en rodolar amb el seu Yaris WRC, els britànics queien a la part baixa de la classificació entre els prioritaris en concedir prop de 7 minuts.

Emperò la valentia dels belgues es cobrava un preu molt alt, els de Hyundai patien un espectacular accident en la següent prova especial i aquests cursaven la primera baixa d’entitat al ral·li. La contra partida per als responsables de la firma coreana la posaven Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals s’imposaven en aquesta segona prova especial matinal, alhora que superaven en totes i cadascuna de les 3 cronometrades de l’escull a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila així com a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, afligits pel comportament subvirador del seu Citroën, amb el què els francòfons s’atançaven a les posicions de podi.

A la represa de l’activitat competitiva per la tarda, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien dos segons millors temps per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d’Ott Tänak i Martin Järveoja respectivament, així com una victòria de tram en la sisena i última prova especial programada, amb el què els pilots de Hyundai aconseguien finalment la tercera posició en detriment de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui tanmateix trencaven la suspensió del seu Yaris WRC en la darrera prova especial.

A partir de 2 quarts de 7 de la tarda, és a dir 12 hores després de sortir del parc tancat de Concepción, els primers pilots estaven autoritzats a immiscir-s’hi de nou, moment en el que la segona etapa es començava a donar per conclosa amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 30,3 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren tercers a 35,4 segons del lideratge, superant a la seva vegada per 30,9 segons al Ford Fiesta RS WRC d’Elfyn Evans i Scott Martin.

La tercera i última etapa del recorregut comptava només amb 4 proves especials al llarg de 3 trams, és a dir, només 1 dels trams del programa dominical es repetia en dues ocasions, el que allotjava el «Power Stage». Unes cronometrades que suposaven els darrers 58,38 km competitius de la primera edició, els quals es disputaven sense assistències i als que se’ls hi donava inici amb la sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí.

Kris Meeke i Sebastian Marshall, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila esdevenien els homes més ràpids en la primera especial del dia, mentre que entre els que s’hi jugaven quelcom a la ronda xilena, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren tercers per darrera dels dos Toyota i es situaven a només 1,1 segons del Citroën C3 WRC dels provençals campions mundials.

Francòfons i provençals mantenien el seu estira i arronsa particular al llarg del matí, una lluita que resultava lleugerament favorable als de la marca dels dos galons i que esvaïa qualsevol canvi en la titularitat del segon lloc, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en el “Power Stage” final per tal d’assolir la màxima puntuació possible.

Quan passava 1 quart de 2 de la tarda del diumenge 12 de maig de 2019, els 35 equips participants que aconseguien completar la darrera jornada començaven a retornar al parc tancat de Concepción; moment en el que el 1r Ral·li de Xile es donava oficialment per conclòs. Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien la victòria en aturar el cronòmetre amb un temps de 3 hores 15 minuts i 53,8 segons, un registre que reduïa en 23,1 segons l’aconseguit per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Per la seva banda, Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven els 304,81 km cronometrats del programa amb un retard de 30,2 segons vers el crono dels guanyadors i pujaven al graó més baix del podi.

En categoria WRC2Pro els noruecs de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen iniciaven el seu concurs a la ronda llatinoamericana imposant-se en les 3 primeres proves especials del divendres al matí, si bé aquestes 3 victòries de tram només els hi conferia un marge de 10,9 segons amb els seus principals rivals, els finlandesos d’Škoda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

A la represa de l’activitat competitiva per la tarda, i amb la certa millora de les condicions de visibilitat i del terreny, els joves pilots de la firma de la sageta retallaven 12,8 segons als líders en el primer tram que es celebrava en el bucle i en conseqüència passaven a liderar la classificació, una plaça que aquests acabarien conservant fins al terme de la jornada per 2,4 segons després d’imposar-se també en la cinquena prova especial del programa i restar a 3 dècimes de segon de l’escratx de Mads Østberg i Torstein Eriksen a l’especial espectacle de Concepción. Tercers en discordia eren Gus Greensmith i Elliott Edmonson a 1 minut i 44,2 segons dels primers classificats.

Amb unes distàncies tan ajustades entre els dos primers equips, la segona etapa del ral·li es plantejava com a mínim fascinant, malauradament no va ser així, doncs una averia de frens apareguda en el Citroën C3 R5 de la parella noruega en el transcurs de la primera especial sabatina, suposava la pèrdua d’una mica més de mig minut per a la parella de la firma francesa. Malgrat que Mads Østberg i Torstein Eriksen van mirar d’esmenar la situació amb 4 victòries de tram en les 5 proves especials següents, els de Citroën retornaven al parc tancat del ral·li a 33,9 segons de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

L’etapa dominical final seguia el mateix guió de l’anterior, és a dir, amb Mads Østberg i Torstein Eriksen atacant i acumulant victòries de tram, i amb els líders Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen controlant les taules de temps i jugant amb el coixí de segons aconseguit fins llavors.

Finalment, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la victòria amb un crono de 3 hores 23 minuts i 46,3 segons, un registre que suposava un marge de 23,6 segons amb Mads Østberg i Torstein Eriksen, mentre que el podi el tancaven Gus Greensmith i Elliott Edmonson a 3 minuts i 49,0 segons del temps dels guanyadors.

A efectes de campionat Gus Greensmith es mantenia al capdavant de la taula per 5 punts vers Mads Østberg, gràcies a acumular 4 resultats per 3 del pilot noruec. D’altra banda Kalle Rovanperä aconseguia la primera victòria de la temporada i el finlandès restava a 1 punt del tercer lloc del polonès Lukasz Pieniazek i a 12 del lideratge del britànic.

Entre els privats amb cotxes R5, és a dir el WRC2, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt marcaven el primer temps de referència per a la categoria a l’esdeveniment i per tant es feien amb la primera plaça per un marge molt estret amb el local Alberto Heller i l’argentí José Díaz. Els sud americans no es reservaven res en la segona prova especial del recorregut i en aconseguir el millor temps, aquests es feien també amb el lideratge provisional.

L’estira i arronsa entre els dos equips es mantingué al llarg de tota la primera etapa i finalment Alberto Heller i José Díaz feien cap al parc tancat de Concepción amb 24,5 segons de marge vers Takamoto Katsuta i Daniel Barritt.

Dissabte, el pilot japonès i el copilot britànic es mostraven més ràpids que el pilot xilè i el copilot argentí en 5 de les 6 proves especials programades, acumulant a més a més els primers 4 escratxs més en el seu haver. Un balanç que permetia a Takamoto Katsuta i Daniel Barritt llevar la primera posició a Alberto Heller i José Díaz en la darrera especial del dia per 12,8 segons de marge.

La jornada dominical s’iniciava com la sabatina, amb el domini dels tutelats per Tommi Mäkinen en la primera prova especial programada, mentre que en la segona, Alberto Heller i José Díaz cursaven baixa per accident. Amb un marge de gairebé 3 minuts amb Benito Guerra i Jaime Zapata, els nous segons classificats, el japonès i el britànic optaven per la cautela i assegurar resultat. 

Sense contratemps dels què lamentar-se, finalment la victòria acabava succeint per 3 minuts i 6,1 segons d’avantatge amb Benito Guerra i Jaime Zapata i 5 minuts i 7,2 segons amb els argentins Alejandro Cancio i Santiago Garcia.

Per a Takamoto Katsuta aquesta era la primera victòria i el primer podi de la temporada el que li suposava el segon lloc provisional amb 47 punts, mentre que Benito Guerra s’avesava als podis amb una victòria i dos segons llocs en les 3 participacions que portava en els 3 esdeveniments llatinoamericans celebrats fins llavors, un rendiment que li donava el primer lloc amb 61 punts.

En el campionat de pilots, el zero que s’emportava Thierry Neuville en la seva visita a Xile, li suposava baixar des del primer lloc provisional que atresorava en la seva sortida d’Argentina, fins al tercer en ser superat d’una tacada per Sébastien Ogier i per Ott Tänak. Per darrera del belga, un gran buit fins a trobar Kris Meeke en quart lloc a gairebé la meitat de punts.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	122
Ott Tänak	112
Thierry Neuville	110

La victòria que Ott Tänak i Martin Järveoja brindaven a Toyota, permetia a la marca japonesa sumar més punts que cap altra a la ronda debutant del calendari. Si bé aquests encara estaven lluny de la primera plaça de Hyundai, almenys si que aconseguien distanciar-se en 3 punts més de Citroën.

Constructor	Punts
Hyundai	178
Toyota	149
Citroën	143