Onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 12è Ral·li de Turquia tancava edició el diumenge 15 de setembre de 2019 amb 24 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura. La prova, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el WRC2Pro i WRC2, es presentava amb un recorregut pràcticament igual al de la darrera edició, això era 309,86 km cronometrats al llarg de 17 proves especials, una distància a la que els 28 equips participants dels 31 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar el dijous 12 de setembre.
L’especial espectacle dels carrers de Marmaris tornava a donar el tret de sortida a l’edició, en la que, per a joia del cap de premsa així com la resta del personal de Hyundai Motorsport, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger hi empataven a l’escratx per davant dels escandinaus d’M-Sport Pontus Tidemand i Ola Fløene i dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Divendres era quan entraven en el programa les proves especials campestres, i per tant quan la competició realment arrancava. Un bucle de 3 trams es celebrava matí i tarda, el que suposava 159,14 km de lluita contra el cronòmetre amb una aturada per a les assistències al migdia. Una activitat que s’iniciava amb la sortida del parc tancat d’Asparan, a les afores de Marmaris, a 3 quarts de 8 del matí, i que finalitzaria en el mateix indret quan passessin 8 minuts de 3 quarts de 8 del vespre.
Fins a 3 tripulacions finlandeses, aquestes eren Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Esapekka Lappi i Janne Ferm, i Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen aturaven el cronòmetre amb els 3 millors temps al final de la primera prova especial del dia, si bé els de M-Sport empataven a temps amb els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, amb el què els de Toyota passaven a liderar la taula per 1,1 segons de marge amb els noruecs de Hyundai i els finlandesos de Citroën tancaven les places de podi.
La prova següent no només era la més llarga del dia, sinó la de tota l’edició, on en aconseguir-hi el millor temps, Esapekka Lappi i Janne Ferm passaven a liderar la classificació provisionalment. D’altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi prenien massa precaucions, el que els portava a quedar fora de les posicions de podi, quelcom al que la parella finlandesa de Toyota hi posava remei d’immediat amb la seva segona victòria de tram en la darrera prova especial de l’escull per tal d’entrar al parc d’assistències d’Asparan ocupant el tercer lloc a 13,0 segons dels seus compatriotes i antics companys d’equip Esapekka Lappi i Janne Ferm i a 4,0 segons d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.
A la represa de l’activitat cronometrada però, els seus mecànics no fixaven bé el seu maleter i aquest s’obria, el que comportava un increment del soroll dins el seu Toyota Yaris WRC i una major dificultat per entendre les notes de Miikka Anttila. Tot plegat acabaria amb una punxada de la parella finlandesa, que veia la seva progressió a la ronda turca frenada en baixar fins al vuitè lloc a gairebé 1 minut del lideratge.
L’altra cara de la competició eren els seus companys britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall, els quals en marcar el millor temps en aquesta segona passada per la cronometrada reina del ral·li, pujaven fins a la sisena posició, en guanyaven 2, a 1,5 segons d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven la tercera posició a 1 dècima d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.
La pluja agafava a més d’un amb el peu canviat en la sisena prova especial de l’itinerari, doncs la pista esdevenia extremadament lliscant. Amb una mescla de compostos durs i tous, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aturaven el cronòmetre abans que ningú i s’immiscien en les posicions de podi des de la setena posició, mentre que els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger feien el viatge a la inversa en concedir prop d’1 minut, deixant el seu segon lloc a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Dani Sordo i Carlos del Barrio esmenaven el minut perdut en la primera prova especial del dia per una punxada amb una victòria de tram, la qual permetia als càntabres de Hyundai superar als Toyota Yaris WRC d’Ott Tänak i Martin Järveoja i de Kris Meeke i Sebastian Marshall d’una tacada, si bé aquests encara quedaven fora de la pinça dels 5 primers classificats.
Amb una victòria de tram i dos segons millors temps doncs, Esapekka Lappi i Janne Ferm entraven al parc tancat d’Asparan cap als volts de les 8 del vespre ocupant la primera posició per 17,7 segons de marge amb els seus companys d’equip i vigents campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren tercers a 7 dècimes de segon de la parella provençal, mentre que sense apenes fer soroll però esquivant les punxades i amb la constància de 4 quarts llocs consecutius, Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes del podi a 44,4 segons dels seus compatriotes i per un marge de 19,7 segons amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, cinquens.
La jornada sabatina tenia novament 6 proves especials en el seu programa, si bé en aquesta ocasió la seva corda cronometrada era de 110,10 km, una distància sensiblement inferior a la de l’etapa anterior i a la que es donava sortida per al primer participant a 3 quarts menys 3 minuts de 8 del matí.
La jornada tornava arrancar amb la cronometrada més llarga del bucle de 3 trams, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien el millor temps per restar a 1,0 segons del lideratge dels seus companys d’equip, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi patien una sortida de pista que els suposava la pèrdua de 4 minuts i mig, així com de 6 llocs a la classificació. Així Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen es trobaven de nou en posicions de podi, si bé Andreas Mikkelsen i Anders Jæger assetjaven per darrera a 3,9 segons.
Si bé la següent prova especial era la segona campestre més curta de tot l’itinerari, la classificació tan roent donava lloc a canvis. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es retrobaven amb la victòria de tram i els noruecs superaven a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen per fer-se un lloc al podi, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm, el segons més ràpids a final de tram per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien afegir 1,2 segons al seu estret marge de confiança.
Gap que s’incrementaria en la darrera especial de l’escull matinal, quan els finlandesos hi aconseguien l’escratx per tal d’accedir al reagrupament de mitja etapa amb 10,0 segons vers els seus companys. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, a 1 minut i 8,1 segons dels líders, no els quedava cap altra que vigilar a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen, si bé els finlandesos d’M-Sport semblaven estar més disposats a nedar i guardar la roba que cap altra cosa.
El bucle de la tarda arrancava també amb una victòria de tram de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui novament es quedaven a 2,2 segons del lideratge d’Esapekka Lappi i Janne Ferm. Els finlandesos es quedaven sense rodes a les acaballes de la segona prova especial del bucle, el que desencadenava l’intercanvi de posicions entre companys de Citroën, però els nòrdics no volien deixar escapar la primera plaça, i abans que no entressin en escena les consignes d’equip, aquests es feien amb una victòria de tram per entrar al parc tancat de final d’etapa a 2 décimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Andreas Mikkelsen i Anders Jæger eren tercers a 1 minut i 17,1 segons de la parella provençal, mentre que Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes del podi a 9,8 segons dels noruecs de Hyundai i precedint en 57,8 segons als companys d’aquests a Hyundai, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio.
La ronda del mediterrani més oriental, tancava edició amb 4 proves especials al llarg de la jornada dominical, les quals s’iniciaven a les 9 en punt del matí amb la sortida del parc tancat i que suposaven 38,62 km competitius, distància que es cobria sense assistències.
Les dues tripulacions de Citroën aparcaven les hostilitats internes i de mica en mica s’anaven distanciant, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb 2 segons millors temps per darrera dels llebrers de Toyota en les dues primeres cronometrades del dia i una victòria de tram abans del Power Stage, s’aferraven a la tercera posició.
Una cronometrada, el Power Stage, en la que Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien els 5 punts de premi per tal d’esmenar una mica el despropòsit de ral·li que els hi sortia quan a la punxada del divendres se’ls hi afegia una avaria elèctrica abans de disputar la segona prova especial sabatina i que els portava a abandonar l’etapa.
Tocava 1 quart de 3 de la tarda del diumenge 15 de setembre quan al mateix complex d’Asparan tenia lloc la cerimònia del podi del 12è Ral·li de Turquia, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven al graó més alt després de cobrir els 309,86 km del programa en un temps de 3 hores 50 minuuts i 12,1 segons. Els seus companys d’equip, Esapekka Lappi i Janne Ferm, els escudaven a 34,7 segons del seu temps, en el que era el 27è doblet per a Citroën i el primer per a la firma dels dos galons des del Ral·li d’Argentina 2015. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tancaven el podi a 1 minut i 4,5 segons del temps dels guanyadors.
En categoria WRC2Pro la llista d’inscrits era curta, molt curta, amb la presència de només 3 tripulacions. Sent aquestes els koda Fabia R5 dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i dels txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, així com el Ford Fiesta R5 dels britànics Gus Greensmith i Elliott Edmonson.
Els finlandesos eren els més ràpids de la classe en l’especial espectacle dels carrers de Marmaris, i per tant els primers líders de la classificació, emperò en desplaçar l’activitat cronometrada per les pedregoses pistes turques, aquests patien una punxada que els desconcrentrava i que acabava amb el seu cotxe fent la croqueta, perdent de l’ordre de 5 minuts en l’incident i baixant fins al tercer, i últim, lloc. Els seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler eren els més ràpids i accedien a la primera plaça, una posició que els txecs refermaven amb dues victòries de tram més abans de l’arribada al reagrupament de mitja etapa, que coincidien amb dues punxades més dels seus rivals, una per part dels britànics d’M-Sport i una altra dels seus companys finlandesos, qui es retiraven just després de la tercera prova especial matinal.
Amb 2 minuts i 45,5 segons de marge en el seu haver, Jan Kopecký i Pavel Dresler afrontaven el bucle de la tarda, i sort d’aquest gran coixí, doncs els txecs punxaven en la primera especial de l’escull i en no comptar amb més rodes de recanvi, aquests havien d’afrontar el que restava de dia amb un ritme més pausat. Tot plegat feia que a quarts de 9 del vespre, moment d’entrar al parc tancat d’Asparan, les distàncies entre txecs i britànics fos d’1 minut i 22,8 segons favorables als d’koda.
Al llarg de l’escull matinal del dissabte, Jan Kopecký i Pavel Dresler seguien jugant amb el coixí de segons, fins que a la represa de la competició després del pertinent reagrupament per a les assistències, una punxada s’interposava en el camí dels centre europeus, que en endarrerir-se en més de 2 minuts entregaven la primera posició de la categoria a Gus Greensmith i Elliott Edmonson.
La jornada finalitzava amb els britànics al capdavant de la classificació per 1 minut i 7 dècimes de segon de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler, un coixí més que suficient com per afrontar els pírrics 38,62 km cronometrats de l’escull dominical.
Tot i l’entrega de la parella d’koda, finalment Fergus, Gus, Greensmith i Elliott Edmonson aconseguien la victòria per 29,4 segons de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler i per 27 minuts i 50,4 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, una primera posició que permetia al pilot britànic empatar en la segona plaça provisional del campionat amb Mads Østberg a 56 punts del líder Kalle Rovanperä.
En categoria WRC2 la disputa arrancava amb 4 victòries de tram consecutives per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak, el que conferia als polonesos a l’arribada al parc d’assistències de divendres al migdia un marge de 41,8 segons amb Marco Bulacia i Fabian Cretu i de 43,1 segons amb Henning Solberg i Ilka Minor, trobant-se els quarts classificats per sobre dels 3 minuts i mig.
Tot i relaxar lleugerament el seu ritme, l’abandonament de l’experimentada parella noruego-austríaca en l’especial central del bucle post meridional, així com una punxada de la parella bolivio-argentina, aplanava molt el camí als pilots polonesos que entraven al parc tancat amb un coixí de 3 minuts i 4 segons amb Marco Bulacia i Fabian Cretu.
Dissabte va resultar pràcticament neutre, doncs les dues primeres parelles es mantenien sempre en la part alta de la classificació, esquivant els problemes, i si bé els líders aconseguien 3 victòries de tram al llarg de les 6 proves especials cronometrades programades, els sud-americans se’n feien amb 2, pel que el retorn a Asparan es produïa amb una reducció en 2,7 segons del gap entre els dos primers equips.
El breu escull dominical semblava doncs un mer tràmit per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak de cara a conseguir la victòria, però la ruptura d’un palier en la penúltima prova especial donava una mica més d’emoció i d’èpica a la primera plaça final de la parella polonesa. Una posició que s’aconseguia per 1 minut i 39,9 segons de marge amb Marco Bulacia i Fabian Cretu i per 9 minuts i 13,8 segons amb Fabio Andolfi i Manuel Fenoli.
La victòria, primera de la temporada per al pilot polonès, alçava a Kajetan Kajetanowicz fins a la primera posició del certamen empatant a punts amb el rus Nikolay Gryazin, absent a la ronda turca, mentre que Marco Bulacia guanyava enters, si bé en la sisena posició.
Sébastien Ogier no guanyava des del mes de març a Mèxic, pel que amb la seva 47ena victòria mundial, el provençal es feia seva la segona posició provisional del certamen reservat a pilots, en detriment del belga Thierry Neuville. Això si, ambdós francòfons tenien encara un pèl lluny la posició del líder Ott Tänak, qui salvava els mobles a Turquia guanyant el Power Stage.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Ott Tänak
|
210 |
|
Sébastien Ogier
|
193 |
|
Thierry Neuville |
180 |
En l’apartat de constructors, el doblet que Citroën aconseguia a Turquia arribava quelcom tard, doncs les dues marques asiàtiques que encapçalaven la taula, restaven encara lluny dels francesos com per somiar amb el títol. Per la seva banda Hyundai era la segona marca en sumar més punts a Turquia i els coreans es desmarcaven una mica més de Toyota.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Hyundai |
314 |
|
Toyota |
295 |
|
Citroën |
259 |