Ral·li Alemanya 2019

Desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 37è Ral·li d’Alemanya tancava edició el diumenge 25 d’agost de 2019 amb 40 equips participants al parc tancat en el moment de celebrar-se la cerimònia de clausura. L’itinerari del ral·li comptava amb 19 proves especials d’una corda total competitiva de 344,04 km cronometrats, distància a la que els 52 equips participants, dels 56 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, s’hi enfrontaven a partir del dijous 22 d’agost. Tanmateix la ronda germànica entregava punts en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.

Una prova especial curta de 5,20 km, donava el tret de sortida a l’edició el mateix dia de la baixada per la rampa de sortida quan passaven 8 minuts de les 7 del vespre, en ella, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja aturaven el cronòmetre abans que ningú, concretament 8 dècimes de segon abans que no pas els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio i 9 dècimes de segon abans que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sense més cronometrades fins l’endemà divendres, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul entraven al parc tancat de Bostalsee ocupant la quarta plaça a 1 dècima de segon dels campions del món en vigència i amb 4 dècimes de segon de marge amb els britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall.

A les 9 en punt del matí les primeres formacions participants abandonaven el parc tancat de Bostalsee per tal d’afrontar la primera etapa vera del ral·li, la qual discorria al llarg de 3 trams per la zona dedicada a la viticultura a la riba del Mosel·la.  Un bucle pel que s’hi passava en dues ocasions i que totalitzaven 101,42 km cronometrats.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien el registre de referència per a la resta del parc tancat en la primera prova especial del dia per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja, i els belgues de Hyundai passaven a encapçalar la classificació provisional per 7 dècimes de segon, un marge ínfim per a la parella que havia aconseguit la victòria en les dues últimes edicions. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, novament tercers a final de tram, restaven en la mateixa plaça de la que sortien del parc tancat.

A la prova següent però, d’una corda cronometrada lleugerament superior a l’anterior, els papers a final de tram s’invertien entre els dos primers classificats i els de Toyota passaven a liderar la classificació, unes posicions que es ratificaven abans d’entrar al parc d’assistències en quan estonis, belgues i francesos aturaven el cronòmetre amb el mateix ordre que portaven a la general provisional.

En les segones passades per les especials a la tarda, els resultats individuals es repetien en quan a victòries de tram, si bé en aquesta ocasió el lideratge no canviava de mans. On si hi havia canvis era en les places contigües a les del podi, Kris Meeke i Sebastian Marshall perdien la quarta plaça en el segon tram del bucle post meridional de mans de Dani Sordo i Carlos del Barrio, però els càntabres de Hyundai es quedaven amb el seu i20 WRC clavat en primera velocitat en l’última cronometrada del dia i aquests en perdre-hi prop d’1 minut, baixaven fins la novena posició provisional.

Quan passaven 11 minuts de les 7 de la tarda, el primer equip participant en arribar a Bostalsee tenia programat un parc d’assistències final de 45 minuts, superat el qual aquests podien fer entrada en el parc tancat que s’hi ubicava. Ott Tänak i Martin Järveoja lideraven la classificació per 2,8 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per 22,1 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Kris Meeke i Sebastian Marshall restaven a les portes del podi a 25,6 segons dels seus companys d’equip, mentre que els tercers membres de la formació japonesa, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 27,8 segons de la dupla estonia.

La segona etapa del ral·li arrancava motors a 1 quart de 8 del matí del dissabte 24 d’agost, i aquesta tenia en el seu itinerari programat 157, 92 km cronometrats distribuïts al llarg de 8 proves especials, les quals a la seva vegada es dividien en dos bucles de 2 trams a doble passada, sent a més a més l’escull matinal sense assistències. 

Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en la primera prova especial del dia, mentre que els seus companys d’equip, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, escurçaven les distàncies amb els líders fins als 1,5 segons. En la cronometrada següent però, Ott Tänak i Martin Järveoja retornaven el cop i amb una victòria de tram, els estonis arribaven a l’equador de l’escull matinal amb un marge de 6,7 segons amb els de Hyundai.

En la repetició dels dos trams matinals, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul marcaven l’escratx en totes dues especials, però els belgues només aconseguien retallar 1,7 segons a la parella de Toyota, amb el què el viatge cap a les cronometrades de l’àrea militar es donava amb un gap de 5,0 segons entre ambdues formacions, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, incapaços de seguir el ritme dels seus rivals amb un cotxe que era bastant difícil de manejar, entraven a les assistències de mitja jornada a 30,3 segons de distància dels líders i amb els Toyota de Kris Meeke i Sebastian Marshall i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila assetjant per darrera a 3,7 segons i 7,9 segons respectivament.

Ott Tänak i Martin Järveoja tenien una arrancada fulgurant en la zona militar, i la parella acumulava 2 victòries de tram més en les dues primeres passades per les especials del bucle. Tanmateix el Panzerplatte, tram rei de l’edició, esdevenia clau per al desenvolupament del ral·li en quan Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi patien una punxada, el que els suposava cedir minut i mig i caure fins la setena posició; mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien sent incapaços de seguir el ritme dels seus rivals i es veien superats de cop pels dos Toyota Yaris WRC que tenien per darrera.

La conjunció dels dos incidents permetia a Toyota situar els seus 3 cotxes en les 3 primeres posicions, amb els pilots estonis en primer lloc, els britànics en el segon i els finlandesos en el tercer.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i Kris Meeke i Sebastian Marshall aconseguien les seves respectives primeres victòries de tram a l’edició en les segones passades per les especials de la zona d’entrenaments militars, amb el què el triplet de la marca japonesa no feia més que refermar-se. D’altra banda, la punxada en la segona passada pel Panzerplatte era per a uns frustrats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que baixaven fins la vuitena posició per darrera dels seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm.

A manca de 6 minuts per a les 10 de la nit, els pilots començaven a entrar en el parc tancat de Bostalsee, amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició provisional per 32,4 segons de marge vers Kris Meeke i Sebastian Marshall i per 41,8 segons de coixí amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Dani Sordo i Carlos del Barrio restaven a les portes del podi a 1 minut i 10,8 segons dels líders i amb 24,4 segons i 26,5 segons de coixí amb els seus companys d’estructura Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

La tercera i última etapa del ral·li comprenia les darreres 4 proves especials de l’itinerari, unes cronometrades que suposaven 79,50 km competitius al llarg de 2 trams a doble passada i que es disputaven sense assistències.

El Hyundai i20 WRC pilotat per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguia 3 victòries de tram al llarg de la jornada dominical, amb el corresponent premi dels 5 punts extra en el Power Stage final, per tal de completar el recorregut programat a 11,9 segons de Dani Sordo i Carlos del Barrio, qui a la seva vegada acumulaven 3 segons millors temps consecutius en les 3 primeres proves especials del dia, emperò els càntabres exercien a la perfecció el seu rol d’escuders, i aquests en penalitzar en 30 segons en el darrer control horari, entregaven la quarta plaça als belgues que s’hi estaven jugant el campionat.

Paral·lelament, tot i que els seus 3 equips estaven pilotant en un mode molt segur, Tommi Mäkinen tenia els seus moments de tensió quan en la penúltima prova especial del dia i de l’itinerari, Ott Tänak i Martin Järveoja començaven a lamentar-se d’uns problemes de frens, contrarietat que els impedia lluitar per la victòria al Power Stage final i que els portava a entregar uns quants segons més als seus rivals.

Quan les manetes del rellotge indicaven que eren les 2 en punt de la tarda del diumenge 25 d’agost de 2019, el 37è Ral·li d’Alemanya es donava oficialment per conclòs amb la celebració de la corresponent cerimònia del podi. En ella Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven al seu graó més alt en aturar el cronòmetre en un temps de 3 hores 15 minuts i 29,8 segons. Els seus companys d’equip Kris Meeke i Sebastian Marshall, aixi com Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els acompanyaven en quan britànics i finlandesos completaven els 344,04 km cronometrats del recorregut amb un retard de 20,8 segons i 36,0 segons respectivament.

En la classe WRC2Pro, els finlandesos d’Škoda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen llauraven la primera plaça imposant-se en tres de les quatre primeres proves especials del programa, mentre que en la quarta i última de l’escull matinal del divendres, els pilots aturaven el cronòmetre a 7 dècimes de segon de l’escratx dels seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler. Els resultats individuals es repetien en les segones passades per les cronometrades de la tarda, si bé en el segon escull per les vinyes del Mosel·la, el demèrit entre finlandesos i txecs era de tan sols 4 dècimes de segon.

Així doncs, amb 5 victòries de tram de 7 possibles, la verema de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen era  un lideratge per un marge de 19,6 segons amb els seus companys d’equip txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler. Superats en tot moment pels dos cotxes de la firma txeca de la sageta, els noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen eren tercers a 56,4 segons dels líders, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas tancaven la classificació en quarta posició a 1 minut i 17,2 segons dels primers classificats. 

La jornada sabatina arrancava amb mal peu per als líders de la classe, doncs els finlandesos se n’anaven llargs en un revolt i en quedar atrapats al camp, aquests concedien 4 minuts i 14,1 segons als seus companys d’equip Jan Kopecký i Pavel Dresler, els homes més ràpids a final de tram, així com la primera posició. Els nervis estaven a flor de pell en el jove pilot finlandès, que una cronometrada més tard tornava a tenir una excursió per fora de la carretera, si bé en aquest cas, el temps concedit era de l’ordre de mig minut vers els seus companys de carpa.

No va ser fins a les segones passades per les cronometrades per la zona d’entrenaments militars, el famós Panzerplatte, que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen van recuperar la confiança en si mateixos, per tancar l’etapa amb dues victòries de tram, un darrer escratx que coincidia amb una punxada de Mads Østberg i Torstein Eriksen que entregaven així la tercera plaça als pilots finlandesos.

Passades les 10 de la nit doncs, Jan Kopecký i Pavel Dresler ingressaven en el parc tancat de Bostalsee amb 34,0 segons de marge amb Eric Camilli i Benjamin Veillas, els autentics llebrers al Panzerplatte, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven el podi a 3 minuts i 20,8 segons dels seus companys i per 40,5 segons de marge amb Mads Østberg i Torstein Eriksen.

L’expectació que es generava en la lluita entre txecs i francesos per la victòria, s’esvaïa ben ràpid en quan els pilots d’M-Sport es quedaven sense frens en la primera especial dominical.

La darrera jornada es desenvolupava doncs amb més pà que formatge, pel que finalment, i un cop disputades les 19 proves especials de l’itinerari, Jan Kopecký i Pavel Dresler aconseguien la victòria a l’esdeveniment germànic en aturar el cronòmetre amb 1 minut i 19,1 segons de marge vers Eric Camilli i Benjamin Veillas, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven el podi a 2 minuts i 54,0 segons dels seus companys d’equip.

Kalle Rovanperä sumava 15 punts més en el seu comptador particular i el finlandès s’allunyava encara més de Mads Østberg, quart a la conclusió de la prova i el seu més immediat perseguidor en la cursa pel títol.

Amb el mateix tipus de cotxe, és a dir un R5, però sense gaudir del caràcter d’oficial, els locals Fabian Kreim i Tobias Braun a bord d’un Škoda Fabia s’imposaven en l’especial espectacle inaugural del dijous al vespre per davant del Volkswagen Polo GTi R5 dels francesos Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois.

Els francesos però marcaven el millor temps en la primera prova especial campestre i passaven a comandar la classificació per davant dels seus compatriotes Nicolas Ciamin i Yannick Roche així com de Fabian Kreim i Tobias Braun, segons i tercers també a final de tram. Les posicions es repetien i es confirmaven en la següent prova del bucle matinal, mentre que en el tercer i últim les dues parelles franceses s’intercanviaven les posicions a final de tram, però no en la classificació provisional.

Nicolas Ciamin i Yannick Roche aprenien de la primera passada per les especials del Mosel·la i milloraven substancialment el seu rendiment, però tot i que els pilots acumulaven 3 escratxs de 3 possibles, amb prou feines només aconseguien retallar 4,1 segons a Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois i entraven així al parc tancat a 8,1 segons del lideratge. Fora de l’abast de la lluita que estaven protagonitzant les dues parelles gales, Fabian Kreim i Tobias Braun finalitzaven l’etapa a 32,1 segons dels líders.

La ratxa de Nicolas Ciamin i Yannick Roche trobava continuïtat dissabte al matí i la parella amb dos millors temps consecutius, aconseguien reduir a la meitat el gap amb els seus compatriotes, qui una prova especial més tard patien un accident i es veien forçats a abandonar l’etapa.

El lideratge de Nicolas Ciamin i Yannick Roche resultaria efímer però, doncs en la darrera cronometrada del matí, aquests també patien un accident amb idéntiques conseqüències, l’abandonament de l’etapa i per tant qui lideraven la classe en les assistències de mitja jornada eren Fabian Kreim i Tobias Braun per 17,1 segons de marge amb Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer.

A la represa de la competició per la tarda, una doble punxada feia perdre de l’ordre de mig minut a Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer, amb el què el ral·li es posava molt de cara a Fabian Kreim i Tobias Braun, qui adoptaven un ritme segur per tal de completar l’etapa llarga del ral·li amb 16,9 segons de marge amb el vigent campió d’Alemanya.

La jornada dominical s’iniciava amb un altre tarannà, doncs Fabian Kreim i Tobias Braun apretaven les dents i en acumular dos escratxs en les dues primeres proves especials, començaven a veure’s guanyadors de la classe. D’altra banda els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Sczpaniak marcaven el millor temps de la classe en la tercera cronometrada del dia i els campions d’Europa de 2015, 2016 i 2017, prenien la segona plaça a Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer per 2,0 segons de distància.

Amb només una cronometrada per endavant, la reacció de Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer era obligada i a més a més havia de ser perfecta i immediata. Aquests van respondre a les exigències de la classificació amb una victòria de tram, la qual els permetia recuperar el segon lloc, ja de forma definitiva, doncs aquests accedien sense cap mena d’incidència al parc tancat de Bostalsee.

Un cop disputat tot l’itinerari el diumenge al migdia, Fabian Kreim i Tobias Braun pujaven al graó més alt del podi en completar el recorregut amb 18,5 segons de marge amb Marijan Griebel i Pirmin Winklhofer i amb 21,5 segons de distància amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak.

A efectes de campionat la victòria de Fabian Kreim era totalment anecdòtica, doncs els 25 punts de la primera plaça a la ronda germànica, tot just eren els primers punts que el pilot aconseguia en la temporada. Mentre que el rus Nikolay Gryazin, cinquè a l’arribada al parc tancat de Bostalsee el diumenge al migdia, superava al mexicà Benito Guerra per tan sols 4 punts i el pilot, que competia amb llicència letona, passava a liderar la classificació provisional.

En la categoria FIA R-GT, els italians Enrico Brazzoli i Manuel Fenoli eren els únics integrants de la classe en la baixada per la rampa de sortida, amb el què la victòria era seva de completar les 19 proves especials de 344,04 km cronometrats del recorregut, una premisa però que no es va aconseguir en quan aquests s’accidentaven en l’última prova especial del bucle matinal del dissabte i cursaven baixa definitiva, deixant la classe òrfena.

A efectes de campionat però, i amb només el Ral·li de Valais per endavant, Enrico Brazzoli es proclamava ja campió de la classe.

Tot i els sacrificis dels respectius companys d’equip per tal de que la pèrdua de punts fos menor, el cert és que el líder de la provisional del campionat per a pilots, l’estoni Ott Tänak, es desemepellegava dels seus rivals amb la quarta victòria en les 5 últimes rondes del calendari, un resultat que elevava el gap fins als 33 punts amb el belga Thierry Neuville i fins els 40 amb el vigent hexacampió Sébastien Ogier.

Pilot	Punts
Ott Tänak	205
Thierry Neuville	172
Sébastien Ogier	165

En el campionat de constructors el triplet de Toyota en el podi final, esdevenia doblet en el certamen, mentre que Hyundai contenia el cop i mantenia la primera posició en situar els seus dos pimers cotxes oficials a continuació. Per darrera, si bé fora de l’abast del rendiment de les dues primeres marques de la taula, Citroën seguia distanciant-se d’M-Sport per tal de no ser el far vermell.

Constructor	Punts
Hyundai	289
Toyota	281
Citroën	216