Ral·li Suècia 1995

Segona ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 44è Ral·li de Suècia finalitzava a Karlstad el diumenge 12 de febrer de 1995, ciutat des d’on s’havia donat el tret de sortida el dijous 9 de febrer amb els 95 equips inscrits presents. La prova que era puntuable per als campionats de producció, pilots, marques i FIA 2-Litres, tenia un recorregut composat de tres jornades de competició amb 25 especials de 501,12 km de distància cronometrada que 49 equips van aconseguir superar.

El ral·li s’iniciava el divendres 10 de febrer amb una especial curta que pràcticament servia de presa de contacte amb l’element blanc i en el que fins a 3 cotxes marcaven el mateix crono, donant un triple empat lógicament en el liderat de la ronda sueca. Ben d’hora peró Carlos Sainz i Luis Moya que corrien per primera vegada a Suècia sorprenien a propis i aliens marcant el millor temps en la segona especial cronometrada, si bé els pilots de Subaru no van arribar a liderar la prova, es quedaven a només 1 segon dels ja per llavors líders en solitari els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

La sorpresa es va anar en orris en la quarta especial cronometrada, quan els espanyols van poder viure en la seva pròpia pell la trampa que poden suposar els bancs de neu. Els de la constelació de les Plèiades van anar llarg en un revolt molt ràpid, quedant-se clavats a la neu i perdent un mig minut per poguer-ne sortir tot i l’ajuda del nombrós públic que s’hi aplegava.

Per davant els dos Mitsubishi Lancer Evo II pilotats per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i els ja anteriorment mencionats Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne mantenien un duel fraticida, alternant-se com els homes més ràpids en els trams i també com els líders provisionals en la general, completant les vuit especials del primer dia separats per tan sols 2 segons en favor de la parella sueca.

Els britànics Colin McRae i Derek Ringer van mostrar-se bastant ràpids en la primera etapa i juntament amb els seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya, van ser els únics capaços en marcar un escratx llevat dels Mitsubishi, el que permetia a la parella finalitzar en tercera posició provisional a 41 segons dels líders i amb 11 segons d’avantatge per davant del Toyota Celica GT-Four de Thomas Rådström i Lars Bäckman, que per llavors semblava no acusar els problemes de sobreescalfament que patien els oficials de Juha Kankkunen i Nicky Grist i Didier Auriol i Bernard Occelli.

Sense registrar-se pràcticament baixes d’entitat al llarg de la primera jornada, en els primers compassos de la segona aquestes es van començar a produir. Els primers en caure van ser Carlos Sainz i Luis Moya, els quals quan creien tenir resolta una fuita d’oli detectada en les últimes especials del divendres en el filtre d’oli, veien com la pressió de l’oli queia en picat al terme de la primera cronometrada i els espanyols no tenien més remei que abandonar abans d’iniciar la segona. Més endavant, en la tercera especial, el motor del Ford Escort RS Cosworth dels francesos François Delecour i Catherine François va començar a fallar, deixant a la parella de RAS Motorsport a l’estacada abans no poguessin completar la quarta cronometrada del dia.

Per davant la lluita entre els dos Mitsubishi proseguia a un ritme que la resta de competidors els hi era pràcticament impossible seguir. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne es feien amb el liderat provisional en completar la primera cronometrada del dissabte, peró la reacció dels seus companys d’equip suecs no es va fer esperar, tornant a recuperar la posició de privilegi en la segona especial. Tot i l’esforç de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne per tal de recuperar la primera posició, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van arribar al parc tancat de Karlstad amb 1 segon d’avantatge.

Just per darrera dels dos cotxes dels diamants vermells, els pilots de Toyota Thomas Rådström i Lars Bäckman aprofitaven l’elecció errónia de pneumàtics feta pels britànics Colin McRae i Derek Ringer per tal de situar-se en tercera posició i conservar-la per només 4 segons de diferencia en arribar al final de la jornada tot i la nova centraleta electrónica que se’ls hi havia instalat per tal de reduir el sobreescalfament a costa d’obtenir una menor potència.

Diumenge arrancava la tercera i última jornada amb unes condicions més delicades de amb les que s’havien disputat les dues anteriors. D’inici es registraven les baixes dels Subaru Impreza de Colin McRae i Derek Ringer i Mats Jonsson i Johnny Johansson per un motiu similar al que havia obligat a retirar-se un dia abans als espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. La baixa dels britànics deixava com a únic focus d’atenció la lluita que hi havia per la victòria entre els dos Mitsubishi, ja que la parella sueca de Toyota ara tenia gairebé 1 minut d’avantatge vers els seus companys d’equip francesos Didier Auriol i Bernard Occelli.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van sortir com una exhalació, i amb l’escratx en la primera especial cronometrada els finlandesos es feien amb el liderat provisional, a més a més els pilots van estar marcant millors temps que els seus companys d’equip suecs al llarg de la jornada permetent-lis adquirir un avantatge d’uns 40 segons al capdavant, peró tal i com va quedar palés en la darrera cronometrada, les ordres d’equip estaven ja establertes en el si de l’equip, i s’havia decidit que qui fos líder en finalitzar la segona jornada seria qui guanyaria el ral·li de no haver de lamentar cap desgràcia. Pel que els finlandesos van aturar-se a uns 500 metres de completar la darrera cronometrada del ral·li per tal de permetre que els seus companys d’equip guanyessin la prova.

Així doncs amb aquest teatret de la darrera jornada Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis amb un crono total de 4 hores 51 minuts i 27 segons, un temps 12 segons inferior al registrat pels seus companys d’equip Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne que finalitzaven en segona posició. Uns altres locals, Thomas Rådström i Lars Bäckman completaven el darrer calaix del podi a 1 minut i 7 segons del millor temps.

Tot i haver de cedir la victòria als seus companys d’equip, Tommi Mäkinen feia bona la segona plaça aconseguida per tal de passar a encapçalar la general provisional del campionat de pilots, per davant de Carlos Sainz, que veia com a les primeres de canvi ja tenia un zero. Kenneth Eriksson empatava amb el madrileny amb una victòria cadascun i François Delecour, que també sumava un zero, tancava el podi amb els 15 punts obtinguts al Monte-Carlo.

En el campionat de marques Mitsubishi passava a liderar la taula, si bé la marca dels diamants vermells no tenia un programa tancat per a tot el calendari per llavors. Ford sumava 28 punts gràcies al sisè lloc de Bruno Thiry i Stéphane Prévot i al setè del veterà pilot suec Stig Blomqvist i Benny Melander, mentre que Toyota sumava 46 punts amb el tercer de Thomas Rådström i Lars Bäckman i el quart de Juha Kankkunen i Nicky Grist i superava a Subaru que queia des de la segona fins la quarta posició provisional.