Ral·li Suècia 1992

Amb l’escenari de la provincia de Värmland i la ciutat de Karlstad com epicentre, el 41è Ral·li de Suècia, segona ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el diumenge 16 de febrer de 1992 amb 46 equips participants en la seva cerimònia de clausurua. La prova que només era puntuable per al campionat de pilots, va veure com només atreia l’atenció de 94 equips a formalitzar la seva inscripció entre els que no hi figuraven cap dels equips grans del mundial i el seu recorregut estava composat per 31 especials cronometrades de 571,19 km de distància total.

A les absències esperades de l’equip Lancia i Toyota a la cita sueca, si bé els japonesos cedien els seus antics cotxes oficials a l’importador suec per tal d’inscriure a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Mats Jonsson i Lars Bäckman. Cal afegir dues més d’última hora com van ser les de Mitsubishi, els quals en no poder fer debutar el nou motor a la prova, van decidir no anar-hi, i la de l’equip Mazda, que a falta de 48 hores per a les verificacions técniques, van poder comprovar com les seves noves llandes de 16 polzades eren defectuoses van prendre la decisió de no anar.

Dijous 13 de febrer s’iniciava la prova amb la manca de neu com a principal preocupació, si bé els organitzadors de l’event van decidir proseguir amb el recorregut i celebrar les 6 especials programades de 72,81 km de distància total que amb prou feines estaven cobertes per uns 10 cm de gel que en passar uns pocs cotxes desapareixia per complert.

En la primera especial cronometrada, una especial curta i que més aviat servia de presa de contacte dels pilots amb els seus cotxes ja que aquesta tenia poc més de 2 km, es produia un triple empat en el temps escratx entre els Toyota Celica GT-4 de Mats Jonsson i Lars Bäckman i Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb el Nissan Sunny GTi-R de Stig Blomqvist i Benny Melander, mentre que el Subaru Legacy RS pilotat per Ari Vatanen i Bruno Berglund protagonitzaven l’altra cara de la competició en patir una volcada quan els pilots ja havien passat les banderoles grogues d’arribada a meta, si bé el cotxe queia sobre les quatre rodes i completava l’especial, els danys patits eren massa importants com per continuar, pel que el pilot campió del món de ral·lis l’any 1981 era la primera baixa d’importància del ral·li.

Els finlandesos Sebastian Lindholm i Timo Hantunen desfeien el triple empat en imposar-se en la segona especial cronometrada amb el seu Ford Sierra RS Cosworth 4×4, esdevenint els nous líders de la prova, peró el seu liderat va ser efímer doncs en la tercera especial cronometrada Mats Jonsson i Lars Bäckman tornaven a guanyar un tram amb el que tornaven a liderar la general de temps provisional. Els pilots suecs es van assegurar el liderat marcant tots els escratxs que restaven de la primera jornada per arribar a la neutralització, en la que els de Toyota Suècia superaven en 22 segons a Sebastian Lindholm i Timo Hantunen i en 43 segons al sorprenent Subaru Legacy RS dels joves britànics Colin McRae i Derek Ringer.

Ja en la segona jornada Mats Jonsson i Lars Bäckman seguien controlant la prova a base d’aconseguir quatre escratxs, si bé els pilots no podien relaxar-se gaire, ja que els britànics Colin McRae i Derek Ringer gràcies a marcar els millors registres en les tres especials més llargues de la jornada aconseguien escurçar-lis les distàncies per establir-es en només 24 segons a la neutralització del divendres. Entretant Sebastian Lindholm i Timo Hantunen desapreixien de la competició en trencar-se el diferencial del seu cotxe en la segona especial cronometrada del dia i uns problemes eléctrics en el Toyota Celica GT-4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, impedia als finlandesos intentar assetjar la darrera posició de podi que amb la baixa dels pilots del Ford heredava Stig Blomqvist i Benny Melander peró ja a gairebé 1 minut i mig dels líders.

Just abans de celebrar-se la tercera jornada, una nevada va deixar l’escenari que hom espera del ral·li de Suècia, si bé la quantitat de neu caiguda no va ser suficient com per a la formació de bancs de neu. En aquestes condicions Mats Jonsson i Lars Bäckman van ser capaços de reconduir la situació en la taula de temps i incrementar les distàncies vers els seus màxims oponents, els britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer fins a situar-les en 42 segons. Stig Blomqvist i Benny Melander es deixaven una quantitat de temps aproximadament igual a la que ho feien els de Subaru i la diferència amb els líders s’acostava als 2 minuts, si bé en principi la posició de podi no semblava córrer perill doncs les distàncies amb el Toyota Celica de Markku Alén i Ilkka Kivimäki es mantenien constants.

En la quarta i última etapa celebrada en dissabte, precisament Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Stig Blomqvist i Benny Melander es van reivindicar com a protagonistes marcant tots els escratxs del dia tret d’un que va ser per als líders de la provisional Mats Jonsson i Lars Bäckman. Amb tot els pilots finlandesos de Toyota i suecs de Nissan només van aconseguir escurçar distàncies vers els dos primers classificats peró la seva tercera i quarta plaça es van mantenir.

Així doncs Mats Jonsson i Lars Bäckman aconseguien la seva primera victòria en el mundial, victòria que se’ls hi havia escapat la temporada anterior en la que havien acabat el ral·li de casa en segona posició, gràcies a marcar 14 escratxs i 10 segon temps escratx al llarg de les 31 especials cronometrades de la prova, completant el recorregut en 5 hores 24 minuts i 37 segons. Per darrera d’ells, a 39 segons, el jove Colin McRae i Derek Ringer debutaven en un podi mundial mentre que el veterà Stig Blomqvist i Benny Melander el tancaven a 1 minut i 32 segons dels guanyadors de la prova.

En el campionat de producció els pilots locals Sören Nilsson i Per-Ove Persson a bord d’un Mitsubishi Galant VR-4 guanyaven la prova alhora que engruixaven la llista de noms de vencedors de cites, que com en el cas del Monte-Carlo, la intenció dels pilots no passava per competir més enllà de la prova de casa, pel que a efectes de campionat aquesta victòria era també intrascendent.

L’absència dels principals pilots del campionat generava tot un seguit d’empats en les diferents posicions de la taula provisional del campionat de pilots, estant la primera posició compartida entre Didier Auriol i Mats Jonsson, la segona entre Carlos Sainz i Colin McRae i la tercera entre Juha Kankkunen i Stig Blomqvist.

En quan al campionat de constructors, la ronda sueca no otorgava punts al campionat, pel que la general es mantenia constant vers a la finalització del Monte-Carlo que inaugurava la temporada.