Ral·li Portugal 1992

El Ral·li de Portugal 1992 posava punt i final a la seva 26ena edició el dissabte 7 de març a Estoril un cop s’havien completat les 40 especials cronometrades de superficie mixta asfalt-terra que el composaven amb una corda de 577,30 km. La cita lusa era la tercera en el calendari mundial, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció elevava fins a 114 la llista d’equips inscrits. D’aquests, 100 prenien la sortida el dimarts 3 de març a Cruz Quebrada mentre que 31 aconseguien finalitzar-la.

Dimarts a primera hora de la tarda, en l’hipòdrom de Jamor, una curta superespecial espectacle donava el tret de sortida a la prova, especial que no era del gust de molts dels pilots que veien com fins l’endemà no havien de tornar a competir i en la que tenien més a perdre que a guanyar. En bona part s’explica l’actitud de molts pilots que es varen dedicar a cobrir l’expedient, mentre que els veterans Markku Alén i Ilkka Kivimäki es donaven el plaer de marcar el millor registre i liderar la prova en un primer instant.

El ral·li realment arrancava el dimecres a trenc d’alba amb la disputa de la primera etapa, composada de 13 especials cronometrades integrament sobre asfalt que conduiria la caravana del ral·li fins al nord del país. Ocasionant que l’asfalt anés des de l’abrasivitat d’un paper de vidre fins a la suavitat d’una taula de billar, el que afegia encara més dificultat a la que té per si una cita mixta i en la que a més a més s’hi donaven cita pràcticament tots els equips del mundial a diferencia del Sanremo o Catalunya on certs equips podien no anar.

En les primeres especials d’asfalt el Ford Sierra RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup es varen mostrar intractables, marcant fins a 5 escratxs en les 6 primeres cronometrades. Només el Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli eren capaços de trencar la ratxa dels seus compatriotes a la tercera especial cronometrada del ral·li, segona del dia, peró per desgràcia dels pilots de Martini, el motor del seu Lancia es va trencar just en acabar l’especial.

Els companys dels francesos a Lancia, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, es varen mostrar com els únics capaços de seguir relativament aprop el ritme dels líders en les primeres especials cronometrades, fins que els companys d’equip dels primers classificats, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero van poder canviar la culata del seu motor i marcar temps més parells als dels seus companys, demostrant un cop més les bondats del Sierra RS Cosworth 4×4 sobre asfalt. Tot i aixó, les dues parelles excampiones del món es varen veure sorpreses per la joventut d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, capaços de conduir el seu Lancia Delta HF Integrale fins la segona posició provisional a 51 segons de François Delecour i Daniel Grataloup al terme de la primera jornada ja de nit amb escratxs inclusiu. Miki Biasion i Tiziano Siviero es situaven a 1 segon dels seus compatriotes, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen completaven el primer dia a 1 minut i 14 segons dels líders.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda es lamentaven d’una enorme dificultat per conduir el seu Toyota Celica 4WD sobre les especials d’asfalt, perdent inclús 15 segons en l’especial de Gois per un problema de transmissió, el que deixava a la parella espanyola a 2 minuts i 12 segons dels líders provisionals. La parella catalana composada per Mia Bardolet i Josep Autet tenia un inici de ral·li dificil, al major pes del seu cotxe se li afegia que el seu Sierra RS Cosworth no podia muntar llandes de 17 polsades i per tant els seus frens eren més petits, obligant-lo a reduir el seu ritme sobre asfalt vers els cotxes homòlegs de fàbrica. A més a més una averia en el turbo mermava encara més les prestacions dels catalans que completaven el primer dia en desena posició.

A part de la baixa del Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli, també es va enregistrar la del Nissan Sunny GTi-R dels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, després que una roda reventada enviés a la parella nórdica a fora de la traçada en la quarta especial cronometrada.

La segona etapa, la més curta de totes, donava pas a les especials de terra amb l’excepció de dues cronometrades de la tercera jornada en la que la superficie era l’asfalt. Amb només 7 especials cronometrades per davant de 71 km de distància, la sorpresa saltava en la primera d’elles, l’especial espectacle de Lousada, quan el diferencial frontal del Ford Sierra RS Cosworth 4×4 de François Delecour i Daniel Grataloup exclatava i la metralla d’aquest perforava el càrter del motor, deixant el cotxe número 3 sec d’oli i obligant a abandonar la prova als fins llavors líders.

Andrea Aghini i Sauro Farnocchia heredaven llavors el liderat, fins que els seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen van ser capaços de recuperar el temps perdut en l’etapa d’asfalt i situar-se al capdavant de la general un cop finalitzada la tercera especial del dia, moment en que els finlandesos van encadenar els 4 últims escratxs de la jornada per tal d’elevar les distàncies fins als 44 segons vers els seus companys d’equip i en 51 sobre els compatriotes d’aquests a Ford, Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Carlos Sainz i Luis Moya, amb un millor comportament del seu Toyota Celica 4WD sobre les especials de grava, van aconseguir escurçar distàncies amb el cap de cursa fins a situar-les en 1 minut i 18 segons, el que permetia a la parella espanyola somiar amb la segona plaça de fer un molt bon paper en les dues jornades que quedaven per davant, pràcticament les més dures del ral·li.

Així doncs amb l’objectiu d’entrar en places de podi els pilots de Toyota marcaven els dos primers escratxs del divendres i en la tercera especial retallaven encara més les distàncies vers Miki Biasion i Tiziano Siviero fins deixar-les en només 1 segon. Les parelles de Ford i Toyota empataven el crono en les dues següents cronometrades i no va ser fins després d’Aboboreira, sisena especial de la jornada, que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien arrebatre la plaça dels italians de Ford. Aquests peró tornaven el cop en la setena i vuitena especial cronometrada recuperant la plaça que els hi havien près Carlos Sainz i Luis Moya, per ja en la última especial del dia aprofitar-se d’una errada en la munta de pneumàtics per part dels espanyols i endosar 18 segons més, el que deixava les distàncies a la neutralització de la tercera jornada en 19 segons entre els dos equips.

Entre tant Andrea Aghini i Sauro Farnocchia eren vícitimes de la seva manca d’experiència en el mundial i es veien superats pels dos equips excampions del món, passant d’ocupar la segona plaça a 44 segons de Juha Kankkunen i Juha Piironen, que pràcticament es dedicaven a controlar la taula de temps, a ocupar la quarta posició a 2 minuts i 24 segons dels seus companys d’equip. Els líders coneixien la fortuna a Carvalho del Rei, cinquena cronometrada del divendres, quan després d’impactar contra una pedra trencaven la suspensió posterior del seu Lancia Delta HF Integrale sense gairebé perdre temps, el que permetia als finlandesos arribar a la neutralització de Viseu amb 1 minut i 18 segons vers Miki Biasion i Tiziano Siviero i 1 minut i 37 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya distància suficient com per afrontar els últims quilòmetres amb certa tranquilitat.

Les esperances que els pilots de Toyota dipositaven en la darrera jornada que portava la caravana del ral·li des del nord fins al centre del país s’esbaïen quan els esmortidors del seu Celica Turbo 4WD es quedaven trabats i el seu cotxe es convertia en una màquina molt dificil de conduir. Per a més desgràcia dels espanyols en el tram d’Argamil la boira va caure un cop havien completat l’especial els dos primers classificats, és a dir Juha Kankkunen i Juha Piironen i Miki Biasion i Tiziano Siviero, deixant-s’hi mig minut més vers els italians i pràcticament tota esperança d’assaltar la segona posició.

Quan mancaven tres cronometrades per completar el recorregut, l’infortuni s’encarnissava amb Carlos Sainz i Luis Moya, que veien com se’ls hi trencava el turbo i la gran fumerada blanca que es generava, obligava al pilot madrileny aturar el seu cotxe uns instants, si bé els espanyols no perdien posicions després ja que Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, com Armin Schwarz i Arne Hertz havien hagut d’abandonar la prova per sortida de pista, peró la parella de Toyota passava a estar en el punt de mira de Timo Salonen i Voitto Silander.

Més tard un palier del seu Toyota es trencaria, rebent en primera instància l’ajuda de les assistències de l’equip Mitsubishi abans no arribessin les pròpies permetent que temporalment els dels tres diamants vermells ocupessin una posició de podi abans que en la penúltima cronometrada els finlandesos de Mitsubishi rebien la seva dosi de desgràcia quan en impactar contra una pedra perdien una roda, el temps que es deixaven en l’incident permetia a Carlos Sainz i Luis Moya acabar assegurant la tercera plaça al podi.

Juha Kankkunen i Juha Piironen així com Miki Biasion i Tiziano Siviero van poder cobrir la quarta i última etapa lliures de qualsevol incidència, el que permetia a la parella campiona del món guanyar el seu primer ral·li mixte en aturar el cronòmetre al final del traçat en 6 hores 24 minuts i 37 segons, 1 minut i 33 segons per davant dels qui la temporada anterior havien estat els seus companys d’equip, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. Com ja haviem dit anteriorment, el podi el tancaven els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya a 4 minuts i 59 segons dels guanyadors de la prova. Els catalans Mia Bardolet i Josep Autet, que pràcticament no van conèixer una etapa tranquila i sense incidents acabaven la ronda lusa a 29 minuts i 18 segons en setena posició final.

En l’apartat reservat a vehicles de producció, la victòria va ser per als argentins Carlos Menem i Victor Zucchini, els quals amb el seu Lancia Delta HF Integrale aconseguia superar en 13 minuts i 38 segons als belgues de Nissan Grégoire de Mevius i Willy Lux. La parella espanyola Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez completaven el recorregut en tercera posició a gairebé 24 minuts dels guanyadors. La victòria del pilot argentí, fill del per llavors president Carlos Menem, generava un triple empat al capdavant de la taula a 13 punts, si bé el pilot sudamericà si tenia intencions de competir en un programa més o menys complet.

La victòria que aconseguia Juha Kankkunen a la prova, permetia al pilot campió del món sumar el seu segon podi de la temporada i passar a encapçalar la provisional del campionat amb 5 punts de marge vers Carlos Sainz, que si bé sumava també el seu segon podi de la temporada, cap era victòria. Didier Auriol, guanyador del Monte-Carlo inaugural, tancava el podi empatat a punts amb Markku Alén que al seu ral·li fetitxe sumava el seu segon quart lloc consecutiu.

En la taula de constructors, tenint en compte que el Ral·li de Suècia no era puntuable pel campionat, Lancia sumava en la segona prova la seva segona victòria gràcies a l’equip Martini-Racing, permetent als italians començar-se a distanciar dels seus més immediats perseguidors, Toyota. Ford restava en tercera posició a només 2 punts dels nipons.