Ral·li Suècia 1981

Inciat dos dies abans a Karlstad, el diumenge 15 de febrer de 1981 finalitzava a la mateixa ciutat el 31è Ral·li de Suècia, segona prova puntuable per al campionat del mòn de pilots i cinquena en el campionat europeu de ral·lis amb coeficient màxim. A la rampa de sortida del ral·li s’hi donaven cita els 116 equips inscrits, els quals havien de fer front a un recorregut composat de 25 especials cronometrades i un quilometratge total de 368,70 km, una distància que 73 equips participants van aconseguir superar per ser presents a la cerimònia de clausura de l’edició.

Quan eren les 12 en punt del migdia del divendres 13 de febrer, es donava sortida als participants del parc tancat per a que aquests poguessin afrontar la primera jornada de competició, un conjunt de 7 proves especials i de 102,10 km de distància, que a diferència d’edicions anteriors, els participants només disputarien en una ocasió per tal d’evitar que les formacions privades patissin danys excessius en les seves rodes de claus pels solcs generats amb el pas de la caravana del ral·li. Aquestes especials programades, els conduirien de nou al mateix parc tancat a partir de tres quarts de 10 del vespre passant pel clàssic bucle de Hagfors i Torsby.

Hannu Mikkola i Arne Hertz feien bones totes les travesses que marcaven com a favorit el seu Audi Quattro en marcar el millor temps en les 4 primeres proves especials del bucle, on aconseguiria un marge de 37 segons vers els seus primers perseguidors, Ari Vatanen i David Richards. A partir de llavors però, el domini no va ser tan aclaparador, doncs amb el reglament particular de l’esdeveniment per una banda, molt més permissiu en quan al nombre i mida dels claus de les rodes, i un recorregut amb especials ràpides i desprovistes de corbes molt tancades per una altra, igualava les prestacions dels cotxes de dues rodes motrius amb el bavarès de tracció integral.

Els locals i grans especialistes de la prova, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, s’imposaven amb el seu Saab 99 Turbo en la cinquena prova especial per tal d’empatar en la segona posició provisional amb Ari Vatanen i David Richards, qui desfeien l’igualada en la següent prova especial marcant-hi el registre més baix per classificar-se provisionalment a 28 segons del Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz. La parella nòrdica d’Audi tancava l’activitat sobre els trams guanyant el darrer tram, amb el que els líders entraven al parc tancat de Karlstad amb un marge de 32 segons vers Ari Vatanen i David Richards, o el que és el mateix, havent cedit 5 segons en les tres últimes proves especials, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg cedien terreny per una fallada en l’injecció en aquesta última especial.

Així doncs per darrera dels dos primers equips classificats es formava un grup compacte que batallava per la darrera posició de podi, en el que s’hi trobaven els companys de formació dels segons, Pentti Arikkala i Risto Virtanen, a 1 minut i 10 segons dels líders, 2 segons més avall els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i per últim uns altres locals, Anders Kulläng i Bruno Berglund, guanyadors de la darrera edició de la prova i que per a l’ocasió havien aconseguit la cessió d’un Opel Ascona 400 com el que havien aconseguit tal victòria, a 1 minut i 24 segons dels pilots d’Audi.

Ja en la segona jornada, composada per 12 proves especials cronometrades de 159,80 km de distància en total, i a la que es donava sortida als 100 equips participants que restaven en actiu a les 7 del matí del dissabte, Hannu Mikkola i el seu copilot Arne Hertz van poder treure més partit a la tracció integral del seu Audi Quattro i van anar incrementant de manera paulatina la distància que els separava d’Ari Vatanen i David Richards en la general provisional fins establir-la en 1 minut i 42 segons a la neutralització de final d’etapa.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg ràpidament aconseguien encapçalar el grup de perseguidors i fer-se així amb la tercera posició provisional, peró en la darrera especial cronometrada del dissabte els de Saab trencaven una llanda del seu 99 Turbo i en haver de pilotar sobre tres rodes, la parella cedia de cop dos minuts i queia fins la sisena posició provisional, perdent pràcticament tota opció de pujar en el podi, doncs l’etapa final del diumenge només estava composada per sis especials cronometrades de gairebé 100 km de distància.

Pentti Airikkala i Risto Virtanen recollien així en el darrer sospir de l’etapa sabatina la tercera posició provisional, si bé els pilots finlandesos de Rothman’s tenien poques opcions de guanyar cap altre plaça en estar ja a 3 minuts i 44 segons dels líders a causa d’un problema elèctric que havien estat arrossegant al llarg de tota la jornada. A més a més, els pilots tenien la incomoditat d’haver de controlar l’Opel Ascona 400 d’Anders Kulläng i Bruno Berglund, classificat a només 10 segons del seu registre, després de que aquests en les darreres especials de la segona etapa havien pogut incrementar notablement el ritme, sobreposant-se així al menor rendiment de les seves rodes Taki vers les Timi que muntaven els Ford i l’Audi.

Diumenge a la 1 de la matinada es donava el tret de sortida a la última etapa que finalitzaria quan passaven 4 minuts de 2 quarts de 10 del matí. Una etapa que dibuixava un bucle sobre el mapa per la part més oriental de Karlstad i que tanmateix suposava els últims 106,80 km cronometrats del programa. L’únic punt calent de la taula ràpidament es va refredar, en veure com Anders Kulläng i Bruno Berglund no podien mantenir el ritme dels tres equips que els precedien a les primeres de canvi.

Per darrera Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien superar l’Opel Ascona 400 de Björn Johansson i Sven-Erik Andersson a les primeres de canvi i fer-se així amb la cinquena posició provisional, però als pilots de Saab els va mancar un parell de proves especials per fer-se amb l’honor de ser els primers pilots suecs a la taula, i completaven el recorregut programat a 25 segons d’Anders Kulläng i Bruno Berglund. Per davant poc o res va passar, doncs les distàncies temporals que els separaven eren ja pràcticament definitives, amb tot Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien afegir 11 segons a la distància que els separava del Ford Escort d’Ari Vatanen i David Richards al llarg de l’etapa dominical.

Completades doncs les 25 proves especials del programa de l’edició, Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien la victòria en aturar el cronòmetre en un temps total de 3 hores 48 minuts i 7 segons, una victòria que suposava una doble fita, doncs per una banda era la primera victòria de l’Audi Quattro al mundial, al calendari europeu ja havia guanyat anteriorment al Jänner Rallye austíac, i per una altra banda era la primera victòria d’un pilot extranger al Ral·li de Suècia, si per bé el seu navegant, Arne Hertz, era local. Ari Vatanen i David Richards completaven els 368,70 km cronometrats amb un retard d’1 minut i 53 segons, mentre que el podi el tancaven els seus companys de formació Pentti Airikkala i Risto Virtanen a 3 minuts i 40 segons dels guanyadors, amb el que no només la victòria se l’emportava un pilot extranger, sinó que a més a més, cap virtuós del volant suec es trobava dalt del podi.

La victòria de Hannu Mikkola i el quart lloc d’Anders Kulläng a la ronda sueca, segon de la temporada, deixava un triple empat al capdavant de la general per pilots juntament amb Jean Ragnotti, guanyador del Monte-Carlo. Guy Fréquelin, que no es donava cita al ral·li suec, veia com Ari Vatanen empatava en la segona posició mentre que en la tercer i últim graó del podi passava el mateix entre l’alemany Jochi Kleint, absent, i Pentti Airikkala.

La taula de constructors romania inalterada vers la finalització de la ronda inaugural, el Ral·li Monte-Carlo, ja que la cita sueca no otorgava punts en el Campionat de Constructors, per tant Renault es mantenia al capdavant, seguit de Talbot a un punt i Opel a tres dels francesos del rombe.