Ral·li Suècia 1973

Segona cita del recentment creat Campionat del Món de Ral·lis, el 24è Ral·li de Suècia finalitzava a Karlstad el dissabte 17 de febrer de 1973. La prova, composada per dos bucles que s’iniciaven el dijous 15 de febrer, comptava amb 36 especials cronometrades en el seu rutómetre d’uns 760 km en total als que 42 dels 73 participants van aconseguir superar.

La prova arrencava envoltada de polèmica quan després d’un ampli debat sobre la mida i la quantitat de claus permesos a les rodes, la organització decidia prohibir-los en la seva totalitat, la decisió suposava la no participació de l’equip BMW i Opel dels concessionaris locals, per llavors mantinguts per la mateixa escuderia.

Dijous a les 4 de la tarda es donava el tret de sortida a la primera jornada des de Karlstad, capital de la regió de Värmland on la prova tenia lloc, per tal de fer un primer bucle que retornaria als pilots de nou a la ciutat dissabte a les 11 del matí aproximadament. Els grans favorits de la prova, els suecs de Saab Stig Blomqvist i Arne Hertz, feien bons els presagis i amb 7 escratxs consecutius en les 7 primeres especials cronometrades llauraven un liderat ferm precedint el lancia Fulvia HF d’Ove Andersson i Piero Sodano i el Saab 96V4 dels seus companys d’equip Per Eklund i Rolf Carlsson, un mecànic de l’equip Saab que va entrar a última hora a substituir al seu copilot Bo Reinicke que estava malalt.

En la tercera especial cronometrada, un dels cridats a ser protagonistes de la prova, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, veien com el seu Volkswagen 1303S tenia una caiguda important de potencia, en obrir el capó van poder veure com el seu carburador estava completament glaçat, no per les temperatures baixes en les que es celebrava la prova, sino per la barreja de fang i neu que el seu cotxe anava aixecant a mida que progressava per les pistes sueques.

El Lancia Fulvia HF de Harry Källström i Claes Billstam van ser una de les primeres victimes de la prohibició de pilotar amb rodes de claus, quan enmig d’una especial cronometrada, un gran animal se situava al ben mig de la traçada, tot intentar frenar el seu cotxe, sense la tracció dels claus va ser impossible i la parella sueca de Lancia colisionava contra l’animal. Si bé els danys soferts no eren massa grans, havia de lamentar-se el trencament del seu para-brises, element que la organització no permetia reemplaçar fins a la finalització del bucle, amb el que els pilots havien de conduir a l’aire. A continuació d’aquest incident, va arribar l’hora de celebrar-se les especials cronometrades sobre llacs gelats, on conduir sense claus era una autèntica broma de mal gust.

Poc després d’aquestes especials tan peculiars a Saab saltaven totes les alarmes quan el 96 V4 de Stig Blomqvist i Arne Hertz s’aturava uns 10 minuts per culpa d’un problema amb la bomba de gasolina, els suecs cedien la primera plaça als seus companys d’equip Per Eklund i Rolf Carlsson seguits dels ventilats Harry Källström i Claes Billstam i de Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert.

Ja en la recta final de la primera etapa, Stig Blomqvist i Arne Hertz s’adjudicaven cinc de sis escratxs possibles, el que permetia a la parella de Saab remuntar fins la segona posició provisional a la neutralització de la primera etapa a 4 minuts i 11 segons dels seus companys d’equip, Per Eklund i Rolf Carlsson els quals després de colisionar contra un arbre, necessitaven certs treballs en les seves suspensions. Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert aprofitaven els problemes de Harry Källström i Claes Billstam per situar-se en tercera posició provisional, a tan sols 23 segons de la segona plaça provisional.

Passades unes 8 hores de descans, el divendres a les 19 hores, els 54 participants que restaven en actiu reemprenien l’acció amb la sortida del segon bucle amb la tradicional cabalgada per l’hipòdrom de Karlstad de quatre en quatre, un espectacle en tota regla per als espectadors.

L'»status quo» de la prova es va mantenir fins la 27ena especial cronometrada, quan finalment Stig Blomqvist i Arne Hertz, que s’havien fet un bon fart de marcar escratxs, aconseguien recuperar la primera plaça en detriment dels seus companys d’equip. Amb vuit especials cronometrades per davant, doncs l’especial de Stollet que s’havia de disputar sobre un torrent d’aigua havia estat anulada per manca de gel, Stig Blomqvist i Arne Hertz s’adjudicarien 6 d’elles, estant en les altres 2 en segona posició escratx per darrera dels seus companys d’equip Per Eklund i Rolf Carlsson, el que permetia als principals favorits a victòria fer bons els presagis dipositats en ells i arribar a Karlstad en primera posició amb un temps total de 9 hores 18 minuts i 31 segons.

Per Eklund i Rolf Carlsson completaven el recorregut amb 2 minuts i 22 segons de demora vers els seus companys d’equip, donant alhora que la primera victòria en el mundial a Saab, el primer doblet a la marca de Trölhattan. Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert feien història en acabar el ral·li en posicions de podi, sent els primers pilots llatins en aconseguir-hoa 15 minuts i 41 segons dels guanyadors.

La victòria aconseguida per Stig Blomqvist i Arne Hertz donava a Saab els seus primers punts en el campionat, si bé per a la marca sueca la consecució del títol no estava en els seus plans. Alpine per la seva banda, després del triplet al Monte-Carlo inaugural feia bona la tercera posició aconseguida en un terreny no massa favorable per als seus pilots, mentre que la quarta plaça del Lancia Fulvia HF de Harry Källström i Claes Billstam, permetia a la marca turinesa superar a Ford i a la casa mare, FIAT.