El 26 de gener de 1973 es posava punt i final al primer ral·li del mundial el qual es va iniciar una setmana abans, el 19 de gener, des de diferents punts del continent. El ral·li monegasc comptava amb un recorregut de 456,5 km contra el temps dividit en un total de 18 trams cronometrats als que els 278 equips inscrits, alhora que participants, havien de fer front
En els primers compassos del ral·li aquest va resultar una mica convuls i agitat, tant pel temps com pels aconteixements. Anem a pams, els Alpine partien a la prova del Principat com els principals candidats a la victòria, si bé a les primeres especials diferents cotxes s’hi van afegir a la festa. Els italians Sandro Munari i Mario Manucci amb el seu modest Lancia Fulvia van ser els primers líders gràcies el primer escratx, seguidament el finlandés Hannu Mikkola i el britànic Jim Porter que pilotaven el cotxe més potent del parc tancat, el Ford Escort RS1600 van pendre el liderat a la segona i tercera especial, finalment ja a la quarta cronometrada els homes d’Alpine van ocupar la plaça de guanyador, si bé dos equips hi varen rotar.
L’altre punt convuls es va produir a Burzet, el quart tram del ral·li, quan després de que els 60 primers classificats havien passat, una forta nevada va caure deixant blocats a 20 cotxes al tram i més de 100 esperant iniciar-lo, tot i les promeses de passar les màquines lleva-neus per tal de facilitar la competició, 4 hores després es decidia excloure tots aquells que no haguessin completat el tram número 4 de Burzet donat que no hi havia gendarmes que poguessin vetllar per la seguretat dels competidors. Aquest fet va enfadar i molt als competidors els quals l’endemà van blocar els trams de Col de la Porte i La Cabanette i amenaçaven a blocar el Col de Turini que finalment no es va produir per les concessions de la organització, tots estaven convidats a competir l’any següent.
En l’aspecte més esportiu, l’equip que més semblava posar en perill la victòria hegemònica d’Alpine, el format per Sandro Munari i Mario Manucci, patia un accident i es veia obligat a abandonar, deixant a l’Escort RS1600 de Mikkola-Porter com la única alternativa a l’armada Alpine. Si bé en aquell moment marxaven tercers, el seu motor va començar a donar senyals de fatiga i van començar a perdre ritme vers els petits cotxes blaus, deixant doncs pràcticament sentenciat el primer triplet en el primer ral·li de la història del Mundial. El que no va estar gaire clar fins al darrer moment era quin Alpine guanyaria, a falta de dos trams més per celebrar-se, una punxada en el Alpine número 18 (Andruet-«Biche») va facilitar que la pressió que sotmetia el número 15 (Andersson-Todt) es veiés recompensada amb el liderat de la prova, moment en que Andruet-«Biche» van respondre amb un atac desbocat, prenent sovint massa risc, per tal d’acabar guanyant per només 26 segons de diferencia davant els seus companys d’equip. El triplet el tancaria els francesos Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial a 1 minut i 35 segons.
Hereus de l’antic campionat internacional de constructors, les primeres edicions del mundial de ral·lis només contemplaven els resultats de les marques i aquestes només retenien el millor resultat que haguessin obtingut, així doncs Alpine començava sumant els seus primers 20 punts, per darrera Ford gràcies al 4t lloc de Hannu Mikkola i Jim Porter s’emportava 10 punts mentre que els italians de FIAT en sumaven 4 per la setena plaça de Raffaelle Pinto i Arnaldo Bernacchini.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Alpine
|
20
|
|
Ford
|
10
|
|
FIAT
|
4
|
Agraïments a en Carles Bosch pel material gràfic facilitat