Ral·li Sardenya 2015

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 de juny de 2015 finalitzava a l’Alguer el 12è Ral·li de Sardenya, cita que amb puntuabilitat per als certamens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, aconseguia aplegar fins a 61 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 53 es varen presentar el dijous 11 de juny a la rampa de sortida per tal d’afrontar els 394,63 km de distància cronometrada repartits al llarg de les 23 especials que composaven el ral·li. Diumenge, a la cerimònia de clausura, 41 erens els equips presents.

Una especial espectacle celebrada el dijous al vespre pels carrers de Cagliari, donava el tret de sortida al ral·li en la que els txecs Martin Prokop i Jan Tománek amb un Ford Fiesta RS WRC privat sorprenien a propis i aliens marcant el millor temps i anant-se a dormir com a líders de la cita sarda, però com diu el tòpic aquest tipus d’especials no son gens significatives del ral·li en si i ja en la primera especial de les nou que es celebraven al llarg de la primera etapa el color del líder canviaria, si bé aquest canvi suposava una altra sorpresa, doncs els homes més ràpids en l’especial i per tant nous líders eren els pilots neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard.

Els kiwis perllongaven el cop d’efecte amb dos escratxs consecutius més, deixant el quart i últim del bucle matinal per als campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que tot i obrir pista intentaven reivindicar la seva quota de protagonisme. Després del corresponent pas per les assistències, en les segones passades per les especials de la tarda el domini va passar a ser dels homes de Volkswagen amb tres escratxs per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i un per part de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Una cinquena especial del bucle de la tarda que es celebrava en segon lloc i que només es celebrava a una única passada era guanyada pels pilots estonis de M-Sport Ott Tänak i Raigo Mölder, seguits com no de Hayden Paddon i John Kennard.

Tot i el domini en les especials de la tarda de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els finlandesos en la penúltima especial cometien una errada quan en una xicana colpejaven la seva roda posterior dreta i la punxaven, si bé no s’aturaven a canviar-la, cedien de l’ordre de mig minut vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els homes més ràpids a la especial, així com la segona plaça que també aniria a parar a mans dels seus companys d’equip francesos els quals acabaven l’etapa a només 8,8 segons del liderat que mantenien amb ungles i dents Hayden Paddon i John Kennard.

Aquesta primera etapa es va mostrar especialment dura i els abandonaments van ser nombrosos, ja en la primera cronometrada en celebrar-se Kris Meeke i Paul Nagle arrancaven una roda del seu Citroën DS3 WRC i es veien obligats a abandonar la prova, mentre que en la segona especial els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak estabellaven el seu Ford Fiesta RS WRC contra un pont. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s’acomiadaven del ral·li en la tercera especial quan els noruegs trencaven la suspensió del seu Polo R WRC. Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí trencaven la barra estabilitzadora en la penúltima prova cronometrada del dia i en la última es veien obligats a optar per la fórmula del «rally 2» en arrancar la roda posterior esquerra del seu i20 WRC el que suposava una penalització de 10 minuts i baixar del quart lloc que per llavors ocupaven fins al 18è.

La segona etapa del ral·li, la més llarga de totes les programades amb 212,83 km cronometrats al llarg de 9 especials, es presentava força interessant, ja que tots els pilots que havien optat pel rally2 sortien en primer terme i per tant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ja no eren els encarregats d’obrir pista. Tot i aixó, Hayden Paddon i John Kennard no només van mantenir-se al capdavant de la provisional, sino que es van permetre el luxe d’incrementar en mig segon l’avantatge que tenien vers els campions mundials un cop completades les 5 primeres proves cronometrades del bucle del matí.

En la tercera especial cronometrada del bucle, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila punxaven una altra vegada una roda si bé ara si els finlandesos es veien obligats a aturar-se i canviar-la perdent més de dos minuts i tota possibilitat de lluitar per la victòria. Els estonis Ott Tänak i Raigo Mölder treien renda dels incidents aliens registrats ahir així com la punxada dels pilots de Volkswagen, entrant a ocupar posicions de podi si bé a més d’un minut dels líders, pel que pràcticament la lluita pel graó més alt del podi era un assumpte de dos.

Sortint de les assistències, en la segona especial cronometrada de la tarda, Hayden Paddon i John Kennard perdien la seva posició d’honor en envirollar el seu i20 WRC i calar el seu motor, que va tardar massa temps en tornar a rugir. Més endavant en la especial, els neozelandesos veien el Ford Fiesta RS WRC d’Ott Tänak i Raigo Mölder fora de la pista, pel que els oceànics, sabent que el coixí vers la tercera plaça era encara més ampli van decidir completar la cronometrada amb més calma. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia doncs passaven a liderar el ral·li, mentre que els pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson s’instalaven en la tercera posició provisional a 2 minuts i mig dels líders i amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila trepitjant-lis els talons a només 12,6 segons.

A manca de dues cronometrades per completar la jornada, Hayden Paddon i John Kennard van començar a reportar problemes amb el seu canvi , cedint encara més temps en relació als nous líders de la prova. En l’altre punt calent de la taula, Mads Østberg i Jonas Andersson es refermaven en la seva tercera posició provisional gràcies a marcar el millor temps així com una inoportuna averia en un esmortidor soferta per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que feia perdre a la parella finlandesa uns altres dos minuts i mig i dues posicions a la taula, cedint el seu quart lloc als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul els quals al llarg de la primera jornada s’havien vist perjudicats per un problema de turbo.

En la última especial cronometrada de la jornada, Hayden Paddon i John Kennard es deixaven 1 minut i tres quarts més en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els pilots més ràpids a la prova, en topar-se amb una pedra grossa enmig de la seva trajectòria, el que deixava a la parella de la marca coreana a més de 2 minuts de distància dels líders que ja començaven a acaronar la victòria.

La tercera i última etapa dominical, comptava només amb dos trams a doble passada, el que generava 4 cronometrades de 45,80 km en total, pràcticament la mateixa distància que tenia la darrera cronometrada del dissabte. Amb poc marge per la millora qualsevol canvi passava per una errada i aquesta arribava de la mà de Mads Østberg i Jonas Andersson, la parella de Citroën se n’anava llarg en un revolt del primer tram i en l’incident la parella escandinava es quedava sense frens cedint força temps i una posició en favor de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Sense poder reparar el seu DS3 WRC, en la segona especial del matí seguia la sangria i els britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt també superaven a la parella de Citroën que ara es trobaven en cinquena posició, lluny del podi que semblaven tenir assegurat en sortir del parc tancat a primera hora del matí.

Amb unes distàncies molt marcades entre els 5 primers classificats i sense marge pels canvis en les dues segones passades del migdia, finalment la cita sarda finalitzava amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals aconseguien completar el recorregut en 4 hores 25 minuts i 54,3 segons, o dit d’una altra manera, 3 minuts i 5,4 segons per davant dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard que per primera vegada pujaven plegats a un podi absolut del mundial, ja que el copilot ja ho havia fet en motiu del Ral·li de Nova Zelanda 1988. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi a 4 minuts i 22,5 segons dels primers classificats a la prova.

En categoria WRC-2 els veterans locals Paolo Andreucci i Anna Andreussi van començar liderant la prova amb el seu Peugeot 208 T16 sota la pressió dels finlandesos d’Škoda Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals finalment aconseguirien superar als italians en la represa de les assistències, però el seu liderat seria efímer, doncs en la següent cronometrada celebrada abandonaven per accident retornant el liderat a Paolo Andreucci i Anna Andreussi que completaven la primera jornada amb un marge bastant ampli vers els seus perseguidors després de l’accident de Nasser Al-Attiyah i Mathieu Baumel a la última especial del divendres.

Els seus oponents van anar llimant distàncies al llarg del dissabte, fins que finalment en la penúltima cronometrada del dia els ucrainesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin es feien amb la primera posició per un marge de 7 segons en arribar a la neutralització de la segona jornada, donant lloc a un duel molt calent per la victòria de cara al diumenge en el que els dos equips es van intercalar en el liderat en una ocasió i arribant a la última cronometrada separats per tan sols mig segon de distància a favor dels ucrainesos. Els pilots del Ford Fiesta RRC confirmaven la seva posició en aconseguir el millor temps de la categoria a l’ultim tram, aconseguint així uns balsàmics 25 punts que el deixaven a 13 del líder del campionat, el qatarí Nasser Al-Attiyah.

La categoria WRC-3, si bé només estava integrada per 4 equips participants, es va mostrar com una de les més emocionants en els seus primers compassos. Els italians Fabio Andolfi i Simone Scattolin van ser els primers en liderar la classe amb un Peugeot 208 VTi R2, fins que en l’equador del bucle de la tarda del primer dia, aquests cedien el seu lloc als seus compatriotes Andrea Crugnola i Michele Ferrara al volant d’un Renault Clio RS R3T. Els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula llevaben de la primera posició als del rombe en la segona cronometrada del dissabte i es quedaven pràcticament sols en la categoria quan dues especials més tard, el temut Monte Lerno de 42,22 km, abandonaven els altres 3 equips participants pel que els pilots del Citroën DS3 R3T van optar per un pilotatge segur en el que restava de ral·li doncs només una errada seva els podia fer perdre la victòria que certificarien diumenge al migdia. Amb la victòria el pilot aconseguia els seus primers punts que es situava en quarta posició en la general, força lluny dels 50 punts que acumulava el per llavors líder Quentin Gilbert, absent a la prova italiana.

La victòria i els tres punts extra obtinguts al Power Stage, permetien a Sébastien Ogier doblar pràcticament la puntuació vers el segon classifcat en la provisional del campionat de pilots, que no era altre que el desafortunat norueg Mads Østberg, el qual finalment salvava els 10 punts de la cinquena posició per ben poc. Andreas Mikkelsen trobava el consol del solitari punt obtingut amb el tercer millor temps del Power Stage, si bé el norueg perdia un lloc a la provisional en favor del seu compatriota abans esmentat.

En la taula reservada als constructors, Volkswagen continuava ocupant la primera posició amb un marge que la marca alemanya aconseguia ampliar després de l’escabetxina soferta pels seus rivals. Citroën, mantenia la segona posició en la taula, però amb un marge més estret vers Hyundai que restava a 2 punts de la marca dels dos galons.