Cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 24 de maig de 2015 finalitzava a Matosinhos el 49è Ral·li de Portugal, prova que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors, així com els campionats WRC-2, WRC-3 i la copa privada Drive Dmack Trophy, el que permetia elevar la seva llista d’inscrits oficial fins als 96 equips. D’aquests, 93 es van personar el dijous 21 de maig a la rampa de sortida per tal d’afrontar un total de 16 proves especials programades amb una corda de 352,09 km cronometrats que 69 equips aconseguirien superar.
El ral·li retornava al seu lloc natural, al nord del país, si bé ho feia sota l’estricta vigilància per part de la FIA que amenaçava en treure la prova del calendari mundialista de produir-se aglomeracions que havien lacrat la prova portuguesa en el passat. Amb el retorn al nord, el Circuit de Lousada tornava a ser escenari de la superespecial espectacle inaugural, en la que els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene encapçalaven un triplet de la marca germànica en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es trobaven en segona posició a 5 dècimes de segon d’ells i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 8 dècimes.
La primera etapa es completava l’endemà divendres amb sis proves especials forestals d’una distància cronometrada de 132,04 km. Si bé un petit incendi forestal declarat el dijous a la nit va posar en perill la celebració del tram de Ponte de Lima, primera i quarta especial del dia, aquesta finalment es va acabar celebrant on el càntabre Dani Sordo i el seu copilot molinenc Marc Martí hi assolien el liderat en marcar-hi el millor temps.
El seu liderat peró seria efímer, doncs els de Hyundai decidien cuidar els seus pneumàtics en les dues especials restants del bucle, i així amb el millor temps dels escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson, el liderat retornava per uns instants en mans dels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, doncs els seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els prenien l’honor en guanyar el darrer tram del bucle matinal.
L’incendi sofert pel cotxe doble zero en la segona passada per Ponte de Lima obligava als organitzadors a cancelar l’especial, amb el que les opcions de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per recuperar aquells segons que haguessin pogut perdre en obrir pista en virtut de ser els líders de la general del campionat de pilots, es reduien. La parella francesa de Volkswagen guanyava el segon tram del bucle, cinquena especial del dia, mentre que en la sisena i última de l’etapa hi aconseguien el segon millor temps per darrera dels seus companys líders provisionals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals en l’especial anterior havien aconseguit el segon millor crono.
Completada la primera etapa s’hi arribava amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en primera posició per 7,4 segons de marge vers els pilots de les illes britàniques de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene a 10,9 segons dels seus companys tancaven les places de podi, superant en uns tímids 3,2 segons al Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí i en 3,5 segons al Ford Fiesta RS WRC dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien entrada al parc tancat en sisena plaça en superar a Mads Østberg i Jonas Andersson en la darrera cronometrada, a 23,1 segons dels seus companys.
La celebració de la segona jornada en dissabte, permetia afegir al recorregut 165,40 km cronometrats més al llarg de tres trams que es celebraven a doble passada, generant així un total de sis proves especials.
Andreas Mikkelsen i Ola Fløene guanyaven una posició en imposar-se en la primera especial sabatina en detriment dels pilots de les dues irlandes Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi volcaven el seu i20 WRC i es veien forçats a abandonar la prova. Tot seguit, els veïns irlandesos de Citroën recuperaven la plaça perduda en guanyar la següent especial, i s’hi comfirmaven en imposar-se en la tercera i última especial del bucle matinal.
Per darrera Dani Sordo i Marc Martí perdien prestacions en relació a la jornada anterior i també posicions, passant de la quarta plaça fins a la sisena en el reagrupament de mitja jornada, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el progrés a la inversa i es quedaven a les portes de les places de podi.
Per la tarda en tornar a passar per les especials matutines, el greuge d’obrir pista perdia força i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven consecutivament en les tres conometrades, amb el que els campions mundials pujaven fins la segona posició provisional, entrant a Matosinhos a 9,5 segons dels seus companys d’equip finlandesos que seguien conservant la conidició líder. Per darrera Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s’acostaven molt a la posició dels pilots irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle, especialment en l’última cronometrada de la jornada, en la que els noruegs de Volkswagen retallaven 7,1 segons als de la marca dels dos galons i arribaven al parc tancat a només 1,1 segons de la darrera plaça de podi, mentre que els pilots del DS3 WRC es trobaven a 20 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
Si bé la jornada dominical estava formada per tan sols 3 proves especials cronometrades, entre les que es trobaven dues passades pel mític tram de Fafe i el seu espectacular salt, amb una distància competitiva de només 54,65 km, les distàncies curtes entre els quatre primers classificats assegurava emocionts fortes fins a l’últim dels quilómetres cronometrats.
A Fafe, primera cronometrada de l’última etapa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia retallaven 1,7 segons als seus companys d’equip finlandesos en aconseguir-hi marcar el millor registre, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene superaven al Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle per aconseguir així momentàniament el triplet per a la marca germànica.
A Vieira do Minho peró, l’especial més llarga de la jornada amb 32,35 km de lluita contra el crono, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila donaven el cop definitu en imposar-s’hi i retornar 2,6 segons als seus companys d’equip provençals, amb el que la distància entre els dos equips s’establia en 10,4 segons, un xic abultada per ser retallada en 11,15 km cronometrats corresponents a la segona passada per Fafe, la qual a més a més suposava el «Power Stage».
Allà Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a imposar el seu Volkswagen Polo R WRC, retallant només 2,2 segons als seus companys d’equip, insuficients per aconseguir la victòria, el que va generar unes de les tantes declaracions desafortunades del pilot de Gap, el qual va manifestar que no havia guanyat el millor en clara referència a la norma que l’obligava a obrir pista les dues primeres jornades, normalment les més llargues, peró que també es podia llegir com un gest despectiu vers els seus companys que havien acabat de guanyar el ral·li.
Completat doncs tot el recorregut programat tret de la segona passada per Ponte de Lima per l’incendi del 00, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi aconseguien la seva primera victòria de la temporada en completar el recorregut en 3 hores 30 minuts i 35,3 segons, 8,2 segons per davant dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Per últim els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, amb un fantàstic rendiment al llarg del diumenge en el que només van ser superats pels seus dos companys d’equip, tancaven el podi i certificaven un triplet pels de Wolfsburg a 28,6 segons dels guanyadors de la ronda ibérica.
En categoria WRC-2 el qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot francés Mathieu Baumel van haver de batallar dur amb els estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja al llarg de les primeres cronometrades del divendres per fer-se amb el liderat de la classe, fins que una punxada dels pilots amb decoracions làctiques psicodèliques patien una punxada i amb ella se n’anaven bona part de les seves opcions a victòria.
En les especials de dissabte pel matí, els debutants Škoda Fabia R5 a les mans dels finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm així com els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson es tiraven a sobre dels líders, els quals es veien obligats a reaccionar per la tarda i no especular amb els resultats imposant-se en les tres especials i elevar així les distàncies vers els dos oficials de la firma txeca fins gairebé 1 minut de distància.
Els líders s’imposaven en la primera especial dominical, el que els va donar una falsa seguretat que quasi bé els costa la victòria en quan els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm se’ls hi llençaven a sobre en la classificació, finalment peró el pilot qatarí aconseguia la seva segona victòria de la temporada i es situava a només 5 punts del finlandès Jari Ketomaa, líder provisional del certàmen amb 55 punts.
En el campionat WRC-3, el que en certa manera equivalia a parlar del mundial júnior doncs n’eren majoria, els trans-alpins Simone Tempestini i Matteo Chiarcossi s’erigien com els primers favorits a victòria en guanyar les tres primeres proves cronometrades forestals del divendres, tot l’avantatge peró s’esbaïa en la represa de l’activitat per la tarda, quan els italians arrancaven una roda del seu DS3 R3 Max i deixaven el testimoni al francés Quentin Gilbert i el seu copilot belga Renaud Jamoul que a més a més guanyaven les dues especials que restaven.
Amb el cotxe reparat i reenganxats al ral·li, Simone Tempestini i Matteo Chiarcossi van tornar a marcar el ritme de la classe en vèncer en quatre de les sis especials programades, mentre que la parella francòfona líder s’imposava en les dues especials restants per tal d’anar mantenint la posició alhora que obrien forat amb els rivals, deixant els darrers quilómetres de l’etapa dominical com un mer tràmit per tal d’assegurar-se la victòria; la segona que aconseguia el pilot al llarg de la temporada i que permetia a Quentin Gilbert empatar amb el norueg Ole Christian Veiby a 50 punts al capdavant de la provisional.
En la copa Drive Dmack Trophy, la juventud i la igualtat va donar alternàncies al capdavant de la classificació provisional de la copa, fins que en el darrer dels trams cronometrats del divendres, el finlandès Max Vatanen i el seu copilot francès Jean-Jacques Renucci accedien a la primera plaça en detriment dels britànics Tom Cave i Craig Perry. Els líders donaven el cop de gràcia el dissabte, en imposar-se magistralment en cinc de les sis proves programades, el que els permetia elevar el seu marge de confiança per sobre del minut i mig. Diumenge la prova va ser un tràmit en el que els líders es van guardar una mica per aconseguir la victòria en la primera cita del campionat i esdevenir així líders amb 10 punts de marge vers els norueg Marius Aasen i 16 amb el català Nil Solans que completava la prova en tercera posició a més de 5 minuts dels guanyadors.
En el campionat de pilots, Jari-Matti Latvala tornava a sumar punts després de tres ral·lis en blanc, amb el qué el pilot finlandès feia un important pas endavant en la classificació sense introduir-se encara en les places d’honor. Cas contrari era el del seu company Sébastien Ogier, el provençal acumulava ja tres victòries i una segona posició, amb el que el seu marge al capdavant de la taula no feia més que crèixer. Andreas Mikkelsen per la seva banda avançava al seu compatriota Mads Østberg i s’erigia com el principal rival del campió francès, a 42 punts d’ell peró.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
105 |
|
Andreas Mikkelsen
|
63 |
|
Mads Østberg |
57 |
En constructors, la marca dels cotxes populars aconseguia la seva quarta victòria i el segon doblet de la temporada en les cinc cites disputades fins llavors, amb el que el marge vers Citroën començava a obrir-se. Hyundai per la seva banda perdia 9 punts en relació a la marca francesa i restava en la tercera posició provisional del campionat.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
146 |
|
Citroën |
103 |
|
Hyundai |
94 |