Ral·li Safari 2002

Vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, i per tant primera ronda de la segona meitat de la temporada, el diumenge 14 de juliol de 2002 finalitzava a Nairobi el 50è Safari Rally. La prova, que era puntuable per als campionats del món de pilots, constructors i de producció, copsava l’interès de fins a 51 formacions per a oficialitzar la seva inscripció, dels que 48 farien la protocolaria baixada per la rampa de sortida el dijous 11 de juliol a peus del Centre Internacional de Conferències a la mateixa capital kenyana. A partir de l’endemà, aquests equips participants iniciaven els 1010,80 km cronometrats de recorregut que els organitzadors disposaven al llarg de les 13 proves especials de l’itinerari, una distància que 11 equips van aconseguir completar.

En les setmanes prèvies a la celebració de la prova, es produien unes intenses precipitacions en la zona per la qual discorria l’esdeveniment, una pluja que deixava els camins molt malmesos, impracticables, que fins i tot feien dificil el reconeixement a bord de tot-terrenys. 

La primera etapa del ral·li comptava amb 4 proves especials cronometrades de 336,48 km de distància competitiva, una corda que la convertia en la segona etapa més llarga de quantes es programaven en l’edició del jubileu. Amb sortida de la capital kenyana en passar 10 minuts de les 6 del matí del divendres 12 de juliol, els pilots cobrien un centenar de quilòmetres d’enllaç fins a Suswa, epicentre real del ral·li i on els mecànics posaven a punt els cotxes de competició.

La jornada s’iniciava amb el sector cronometrat més curt del dia, de 73,63 km, en el que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström hi establien el registre de referència per 21,1 segons de marge vers el Citroën Xsara WRC debutant a l’Àfrica de Thomas Rådström i Denis Giraudet i per 1 minut i 15,9 segons en relació al Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park. Uns marges però que es veurien escapçats en 10 segons, en quan els finlandesos de Subaru feien 1 minut tard al control horari i rebien la pertinent penalització.

Carlos Sainz i Luis Moya hi patien una punxada com Kenneth Eriksson i Christina Thörner o els mateixos Markko Märtin i Michael Park, i els espanyols de Ford restaven en cinquena posició a 1,1 segons del quart lloc dels suecs d’Škoda, i amb una altra berlina txeca, la de Toni Gardemeister i Paavo Lukander, trepitjant-lis els talons a 4,2 segons. Molt pitjor els hi anava aquesta especial cronometrada inaugural a Petter Solberg i Phil Mills, qui patien amb l’embragatge del seu Impreza S8 WRC per deixar-s’hi prop de 15 minuts en relació als seus companys d’equip, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen havien d’abandonar amb el motor fos del seu 206 WRC, un final precipitat que també trobaven els belgues de Hyundai Freddy Loix i Sven Smeets amb l’embragatge malmès.

Colin McRae i Nicky Grist aturaven el cronòmetre abans que ningú en el segon sector competitiu i els britànics de Ford aconseguien guanyar de cop 5 posicions per tal de situar-se en segona posició, un viatge a la inversa que feien tan Thomas Rådström i Denis Giraudet com Markko Märtin i Michael Park. Els de Citroën danyaven la direcció del seu Xsara WRC i s’hi deixaven prop de 3 minuts vers el registre de referència, mentre que l’estoni i el britànic tornaven a punxar i marcaven un registre gairebé 4 minuts més lent que els seus companys d’equip.

Kenneth Eriksson i Christina Thörner tornaven a ser més ràpids que no pas Carlos Sainz i Luis Moya en aquest segon tram, amb el que la parella sueca situava el seu Octavia WRC Evo2 en la tercera posició provisional per darrera dels britànics de Ford. Tanmateix, la llista de baixes seguia engreixant-se i ara Hyundai perdia un segon efectiu amb l’abandonament d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer per avaria a l’alternador.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström aconseguien la seva segona victòria parcial del dia en el tercer sector i els pilots de la Constel·lació de les Plèiades aconseguien portar el seu marge en el lideratge fins als 2 minuts i 30,9 segons en relació a Colin McRae i Nicky Grist qui patien amb les suspensions del seu Focus, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, tot i atropellar un gos, patir amb les suspensions i fins i tot punxar una roda, arrebassaven la tercera posició a Kenneth Eriksson i Christina Thörner, amb el que 3 cotxes dotats de gomes Pirelli ocupaven les 3 primeres places.

L’etapa es tancava amb la cronometrada més llarga, Ntulele de 106,56 km, en la que Colin McRae i Nicky Grist hi aconseguien recuperar gran part del temps concedit en l’especial anterior marcant-hi l’escratx i en la que Carlos Sainz i Luis Moya es refermaven en la tercera posició amb el tercer millor temps per darrera de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui a la seva vegada prenien la quarta posició a Kenneth Eriksson i Christina Thörner.

Les baixes seguien acumulant-se i ara s’acomiadaven de la competició per avaria de motor tan Petter Solberg i Phil Mills, com François Delecour i Daniel Grataloup. Toni Gardemeister i Paavo Lukander corrien idèntica sort en perdre-hi una roda.

Passaven 5 minuts de 3 quarts de 8 del vespre del divendres 12 de juliol quan els primers equips participants, dels 29 que aconseguien superar la jornada, començaven a immiscir-se en el parc tancat de Nairobi, situat al Safari Park Hotel. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström encapçalaven la classificació per 16,1 segons de marge vers Colin McRae i Nicky Grist, mentre que en relació a Carlos Sainz i Luis Moya les distàncies s’eixamplaven fins als 2 minuts i 54,8 segons. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen eren quarts a 3 minuts i 37,1 segons dels seus compatriotes i gràcies sobretot al seu bon paper en la cronometrada més llarga del dia, mentre que Kenneth Eriksson i Christina Thörner eren cinquens 2 minuts i 15,3 segons més avall del registre dels pilots de Peugeot.

A 3 quarts de 5 del matí del dissabte 13 juliol, s’iniciava la segona etapa del ral·li amb un programa molt semblant al de l’etapa anterior. És a dir, en primera instància un enllaç d’un centenar de quilòmetres fins a Suswa, per un cop allà, portar-hi a terme les assistències i disputar-hi 5 proves especials de 410,87 km cronometrats de distància, la corda més llarga de tot el programa, 4 de les quals eren les disputades en la jornada anterior però canviant el sentit de marxa. Una activitat que es donaria per finalitzada a partir d’1 quart de 9 del vespre.

Els líders Tommi Mäkinen i Kaj Lindtsröm trencaven la suspensió del seu Subaru Impreza S7 WRC en la primera prova especial sabatina i en cedir-hi 9 minuts exactes vers el millor temps de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els finlandesos també entregaven la primera posició als britànics Colin McRae i Nicky Grist, qui durant una estona van estar encallats rere l’estela dels pilots de la Constel·lació de les Plèiades. D’altra banda, Carlos Sainz i Luis Moya, i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aturaven el cronòmetre per darrera dels pilots de Citroën i en aquest mateix ordre, amb el que es confirmaven en la segona i tercera posició assolida.

Per manca de visibilitat, es decidia cancelar el segon tram del dia, amb el què la jornada sabatina passava a semblar-se encara més a l’etapa inaugural, en tenir els mateixos 4 trams però en sentit invers i 580 metres competitius menys que aquesta.

Amb mecàniques i pilots més descansats, s’arribava a l’equador de la jornada i del ral·li, amb la repetició de la cronometrada llarga del divendres, però que en disputar-se en sentit invers, li suposava guanyar 3 metres més de distància. Després d’un inici de ral·li molt discret, mediocre fins i tot per als portadors del dorsal número 1 en virtut de ser els campions del món en vigència, Richard Burns i Robert Reid establien el registre de referència en la cronometrada reina per 16,5 segons de marge vers els nous líders de la classificació Colin McRae i Nicky Grist. Paral·lelament, Carlos Sainz i Luis Moya havien d’aturar-se a canviar una roda punxada, i el temps que invertien en l’operació, habilitaven a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a situar-se en segona posició per 40,9 segons de marge. 

La penúltima prova especial del dia va estar plena de drama, malgrat haver pilotat amb una roda punxada, el que li ocasionaria una avaria en les seves suspensions, Richard Burns i Robert Reid completaven la quarta prova especial sabatina amb el quart millor registre per darrera dels seus companys Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, així com de Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons. Malauradament, els britànics es quedaven clavats en un banc de sorra just abans d’entrar a les assistències i els campions es veien obligats a abandonar la competició quan li estaven agafant el ritme.

Una maniobra agra que també havien hagut de portar a terme durant la disputa de l’especial Carlos Sainz i Luis Moya en trencar la corretja de la bomba d’oli, Kenneth Eriksson i Christina Thörner per avaria en la caixa de velocitats, així com Tommi Mäkinen i Kaj Lindström amb les suspensions del seu Impreza S7 WRC inoperatives.

Amb la baixa dels tercers i quarts classificats, Markko Märtin i Michael Park passaven a ocupar la darrera posició de podi, mentre que Thomas Rådström i Denis Giraudet grimpaven fins al quart lloc amb la baixa afegida dels finlandesos de Subaru, si bé entre aquests dos equips, així com amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen les distàncies es mesuraven en salts d’uns 5 minuts.

Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i Sébastien Loeb i Daniel Elena, tornaven a marcar els registres més baixos en la darrera prova especial del dia, però ara els cosins parisencs del grup PSA, resultaven més ràpids que no pas els borgonyesos. Paral·lelament Markko Märtin i Michael Park completaven l’especial amb problemes de motor que els endarrerien en 2 minuts i 20,1 segons vers el temps dels francòfons de Citroën, però només en 47,1 segons vers els companys d’aquests, Thomas Rådström i Denis Giraudet.

Irònicament,  la intervenció mecànica que es duia a terme en les darreres assistències sabatines, per tal d’assegurar que l’estoni i el britànic poguessin completar el recorregut del ral·li kenyà, s’allargaven molt, i en abandonar el control horari amb 24 minuts de retard, aquests rebien 11 minuts i mig de penalització, una sanció que els hi suposava perdre dues posicions i per tant un lloc en el podi.

Així doncs, en arribar al Safari Park Hotel a partir d’1 quart de 9 del vespre, la classificació que en resultava de tan moviment era la següent, Colin McRae i Nicky Grist encapçalaven la taula general de temps per 2 minuts i 26,7 segons de marge en relació a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que quan les distàncies es mesuraven vers el darrer inquilí de les places de podi, Thomas Rådström i Denis Giraudet, el marge s’ampliava fins als 13 minuts i 18,2 segons. 3 minuts i 32,7 segons més avall del suec i del francès, s’hi trobaven els seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La tercera i última jornada del ral·li s’iniciava a 3 quarts de 5 de la matinada com l’etapa sabatina prèvia i aquesta estava composada només per tres especials cronometrades de 263,15 km cronometrats. L’escull s’iniciava amb una nova passada per la cronometrada llarga i en el sentit en el que es programava el divendres, mentre que a continuació els organitzadors tornaven a plasmar sobre l’itinerari la segona cronometrada sabatina, és a dir la que havia estat cancel·lada. Per acabar amb l’activitat competitiva, una nova passada per la segona prova especial del divendres, o la quarta del dissabte però en sentit invers. Una activitat que acabaria amb la cerimònia del podi a 2 quarts menys 5 minuts de 5 de la tarda del mateix diumenge 14 de juliol.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen punxaven una roda en la primera especial dominical, però tot i així els finlandesos de Peugeot aturaven el cronòmetre per darrera de Colin McRae i Nicky Grist, amb el que les dues primeres posicions s’afermaven després de la tercera passada per la cronometrada llarga del ral·li. 

D’altra banda, Michael Park errava la llibreta de notes i tan ell com Markko Märtin afrontaven el tram afligits, el que els suposava aturar el temps per darrera dels dos Citroën que els precedien i per tant perdent una bona ocasió d’intentar acostar-se a les posicions de podi que hores abans havien arribat a ocupar. Alhora Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien retallar una mica més d’1 minut als seus companys Thomas Rådström i Denis Giraudet i els francòfons començaven a ensumar el podi kenyà.

Un problema d’encès i una avaria en la suspensió, abaixaven les pretencions del pilot alsacià i el navegant monegasc en el segon tram dominical, que no només s’allunyaven del podi virtual, sinó que també hi entregaven la quarta posició a Markko Märtin i Michael Park, tot i que els pilots de Ford també arrossegaven un problema de suspensions.

Lluny de tirar la tovallola, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’acomiadaven del continent africà imposant-se en la darrera prova especial del programa, una hostilitat a la que Markko Märtin i Michael Park intentaven posar-hi obturador amb el segon millor temps a gairebé 1 minuts dels pilots de Citroën; un registre més que suficient com per a conservar la quarta posició per una vintena de segons. Per davant Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen recuperaven part dels segons que havien entregat en les dues proves especials prèvies i res passava a la taula.

Completat el recorregut, fet a corre-cuita en 10 setmanes davant la manca de suports econòmics fins al darrer moment, el 50è Safari Rally es donava per conclòs amb la victòria de Colin McRae i Nicky Grist. Els de Ford completaven els 935,23 km cronometrats disputats en un temps de 7 hores 58 minuts i 28,0 segons, un registre que reduïa en 2 minuts i 50,9 segons l’aconseguit per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, i l’escocès esdevenia el pilot amb més victòries a la història del mundial amb 25. Incisiu en els compassos inicials, però desdibuixat a partir dels problemes de direcció, Thomas Rådström i Denis Giraudet completaven el podi a 18 minuts i 38,6 segons dels guanyadors.

Només 5 equips afrontaven la forta despesa econòmica de competir en el Safari Rally dins la categoria de producció. 

Els argentins Marcos Ligato i Rubén García s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’itinerari i es llauraven un marge de més de 7 minuts al capdavant de la taula, però tot aquest marge s’esvairia en la tercera prova especial, quan un problema de suspensions els endarreria en una mica més de 10 minuts, deixant el Proton Pert, un Lancer reetiquetat, dels malaisis Karmajit Singh i Allen Oh en primera posició i per uns escasos 20,8 segons vers els argentins.

Tanmateix, sense moure’ns d’aquesta tercera prova especial, la classe perdia un dels seus integrants, els experimentats italians Sandro Fiorio i Vittorio Brambilla i per avaria en les suspensions, amb el que només restaven 4 equips en competició.

Marcos Ligato i Rubén García tornaven a marcar el millor temps en la quarta i última prova especial del dia i els argentins recuperaven la primera posició per 2 minuts i 9,1 segons de marge vers els malaisis, distàncies amb les que els participants s’immiscien en el parc tancat del Safari Park Hotel davant l’absència de més activitat cronometrada programada. Toshi Arai i Tony Sircombe tancaven les posicions de podi a 5 minuts i 44,3 segons dels líders a bord d’un Subaru Impreza STi experimental.

Dissabte el panorama canviava substancialment, Toshi Arai i Tony Sircombe aconseguien les seves dues primeres victòries de tram, en les dues primeres proves especials que es celebraven i els pilots de Subaru es feien amb la segona posició tot coincidint amb els problemes de Karamjit Singh i Allen Oh en l’especial inaugural sabatina.

Els malaisis, tot i revertir la tendència guanyant la quarta prova especial sabatina, només hi aconseguien retallar uns ridículs, per als estàndars africans, 5 segons als pilots de la Constel·lació de les Plèiades, mentre que la classe perdia uns altres italians, Stefano Marrini i Tiziana Sandroni, per avaria en les suspensions del seu Mitsubishi.

Després d’haver estat pilotant amb cautela al llarg de tot el dia per tal de preservar al màxim el seu cotxe, els líders s’imposaven en la cinquena i última prova especial programada i Marcos Ligato i Ruben García retornaven al parc tancat de Nairobi amb 2 minuts i 31,7 segons de marge vers Toshi Arai i Tony Sircombe i 8 minuts i 34,6 segons en relació a Karmajit Singh i Allen Oh.

Ja en la darrera jornada dominical, Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven en la tercera passada per la cronometrada llarga del programa i aconseguien portar les distàncies vers el lideratge fins als 39,1 segons, una distància fàcilment accessible amb les distàncies cronometrades que restaven per davant. 

Emperò, tot ho guanyat en la primera cronometrada del dia es perdia a continuació, quan l’embragatge del seu Subaru Impreza STi defallia i els pilots del certamen Àsia-Pacífic es veien forçats a abandonar. Alhora Marcos Ligato i Rubén García patien amb les suspensions del seu Mitsubishi, el que deixava a Karmajit Singh i Allen Oh al capdavant de la taula per 4 minuts de marge vers els argentins.

En un tot o res, Marcos Ligato i Rubén García atacaven fort en la darrera prova especial programada, però una nova avaria en les suspensions els portava a abandonar el ral·li i quan ja tenien a la vista la línia de meta. Així doncs els malaisis Karamjit Singh i Allen Oh eren els únics en completar el ral·li i per tant els vencedors de la classe.

A efectes de campionat, la victòria tot just era la segona per al pilot al llarg de la temporada, el que permetia a Karmajit Singh superar en la general al fins llavors líder Ramon Ferreyros, absent a la prova africana, i situar-se al capdavant de la classificació provisional per 4 punts de marge.

La 25ena victòria mundial de Colin McRae, habilitava al pilot escocès a superar al seu company d’equip Carlos Sainz en la taula general i passar ocupar la segona plaça que el madrileny havia mantingut fins llavors. Tot i el zero de Marcus Grönholm, el finlandès seguia encapçalant la provisional del campionat, ara amb 7 punts d’avantatge vers el segon classificat.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	37
Colin McRae	30
Carlos Sainz	23

En el campionat de constructors, Ford era la marca que aconseguia la major puntuació en la prova, doncs donat que Citroën no estava inscrit en el certamen de marques, la quarta plaça de Markko Märtin i Michael Park esdevenia tercera, el que permetia a la marca de l’oval blau sumar per tercera vegada consecutiva 14 punts, restant ara a 14 punts dels líders, Peugeot, que sortien de Kenya amb només 6 punts més al seu calaix gràcies al podi de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Subaru que no sumava ni un sol punt, seguia certificant la seva baixada de rendiment i la pèrdua de contacte amb els dos equips capdaventers.

Constructor	Punts
Peugeot	83
Ford	69
Subaru	35