Iniciat el dijous 13 de juny a la capital grega, Atenes, amb la pertinent baixada per la rampa de sortida ubicada als peus del monument que li prestava nom, el diumenge 16 de juny de 2002, i un cop s’havien celebrat les 16 proves especials cronometrades del programa d’una distància total competitiva de 391,50 km, finalitzava a Itea el 49è Ral·li Acropolis amb 35 equips participants a dins del parc tancat. La celebració de la cita grega suposava arribar a l’equador del campionat del món de ral·lis, doncs aquesta era la setena d’un total de catorze; una edició que en entregar punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com el mundial júnior, aplegava fins a un total de 89 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 84 arrancaven la competició el divendres 14 de juny.
En relació a edicions anteriors, el recorregut era força més compacte, a més a més, les especials es suavitzaven amb maquinària en les jornades prèvies, per tal d’evitar l’abandonament massiu de participants, sobretot entre aquells que pilotaven un cotxe de dues rodes motrius. Un treball que tanmateix suposaria un increment de les velocitats mitjanes assolides.
Del parc tancat de Parnassos els participants en sortien a les 8 en punt del matí del divendres per tal d’afrontar 6 proves especials cronometrades al llarg de 5 trams, és a dir, només 1, la primera, es disputaria en dues ocasions, sent la seva segona passada la que tancaria l’activitat cronometrada de la jornada. Un condicionant que donava molta importància a l’ordre de sortida a pista. Així doncs, la disputa d’aquesta primera etapa, suposava els primers 136,32 km cronometrats del programa, els quals es començarien a donar per conclosos a partir de 2 quarts i mig de 7 de la tarda, hora en la que la primera formació participant tenia prevista la seva entrada al parc tancat.
Markko Märtin i Michael Park, amb la tercera unitat del Ford Focus RS WRC’02, s’imposaven en l’especial inaugural del dia gràcies a gaudir d’una bona posició de sortida a tram, a més a més l’estoni i el britànic ho feien amb contundència, doncs els pilots aconseguien un coixí de prop de 14 segons vers els seus més immediats perseguidors en els 24,45 km d’aquesta especial, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
Thomas Rådström i Denis Giraudet s’imposaven en la prova següent per davant dels Hyundai Accent WRC3 de Freddy Loix i Sven Smeets i d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer, i ambdues parelles de la formació coreana desplaçaven a fora de les posicions de podi a les dues parelles finlandeses de Peugeot en el primer pas per les assistències de Parnassos en ordre invers a l’escrit.
A la represa, la parella belga de Hyundai mantenia la línia ascendent amb una victòria de tram, mentre que Armin Schwarz i Manfred Hiemer perdien dues posicions en ser superats també per 1,3 segons per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, emperò una petita errada de pilotatge per part de la parella del lleó en la següent prova especial, els suposava la pèrdua de mig minut així com de 7 posicions als nòrdics. Paral·lelament, Markko Märtin i Michael Park es feien forts al capdavant de la taula amb un altre millor temps.
Ja en el darrer bucle de la jornada, Markko Märtin i Michael Park seguien responent a la confiança depositada per part de Malcolm Wilson amb una altra victòria parcial així com un tercer millor temps, uns resultats que els afermaven al capdavant de la taula de temps, mentre que Colin McRae i Nicky Grist, enlliurats de la cortina de pols que havia anat deixant el malfuncionant Subaru Impreza S8 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, grimpaven fins a les posicions de podi amb dos segons millors temps consecutius.
Alhora, en aquest darrer bucle del dia, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström es trobaren amb contrarietats en quedar-se sense direcció assistida primer i amb problemes de frens després. Finalment, en el transcurs de la sisena i última prova especial, els finlandesos de Subaru hagueren d’abandonar en perdre una roda després de picar contra una roca, sent aquesta l’única baixa d’entitat del dia.
Retornats a Parnassos per tal d’entrar en règim de parc tancat a quarts de 7 de la tarda, Markko Märtin i Michael Park lideraven la classificació per 50,7 segons de marge vers Freddy Loix i Sven Smeets, mentre que Colin McRae i Nicky Grist eren tercers gràcies a un bon tercer bucle a 53,0 segons dels seus companys de formació. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen romanien a les portes del podi a 2,8 segons dels britànics de Ford, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, en la seva habitual queixa per haver hagut d’escombrar pista al llarg de dia, tercers a tram per darrera dels Peugeot de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i dels germans Panizzi, eren cinquens a 1 minut i 9,4 segons dels seus companys líders i per 2,3 segons, 7,4 segons i 7,7 segons de marge vers els Peugeot de Richard Burns i Robert Reid i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i el Hyundai d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer respectivament.
A 1 quart de 8 del matí del dissabte 15 de juny, arrancava la segona etapa del programa, tanmateix la més llarga de l’itinerari amb 158,76 km competitius al llarg de 6 proves especials. L’escull sabatí s’iniciava amb un bucle de 2 trams que alhora també el tancarien, mentre que al migdia, els 60 equips participants que sortien de Parnassos, tenien programat un segon bucle de 2 trams diferents. Tota aquesta activitat competitiva començaria a donar-se per conclosa per a la primera parella participant, és a dir Markko Märtin i Michael Park, a partir d’1 quart i mig de 7 de la tarda.
Petter Solberg i Phil Mills, que havien tingut una primera jornada no massa positiva, s’imposaven en la primera prova especial de la jornada per davant de Colin McRae i Nicky Grist, i els britànics de Ford arrabassaven la segona posició a Freddy Loix i Sven Smeets, qui ara en ser els segons sobre les pistes gregues, s’anaven desinflant de mica en mica.
Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya que venien marcant uns molt bons parcials, veien com l’esforç se’ls hi anava en orris quan els espanyols se n’anaven llargs en un encreuament i gairebé s’emportaven per endavant al patró de Citroën, Guy Fréquelin. L’errada els suposava perdre una vintena de segons vers el registre de referència de la parella de Subaru i dues places en la general en favor dels Peugeot 206 WRC de Richard Burns i Robert Reid i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
Markko Märtin i Michael Park estiraven el seu lideratge imposant-se en la segona prova especial de la jornada, mentre que Freddy Loix i Sven Smeets seguien en caiguda lliure, i ara en concedir prop d’una quarantena de segons vers el registre dels homes de Ford, els belgues perdien 4 posicions més. El seu lloc en el podi el passava a ocupar Richard Burns i Robert Reid, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya també guanyaven dues posicions per tal de restar prop del podi i entre els Peugeot 206 WRC dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
Només arrancar el bucle del migdia saltava la noticia, Markko Märtin i Michael Park patien una punxada, i en haver d’aturar-se a canviar la roda, la parella perdia més de 3 minuts i 8 posicions a la taula. El testimoni el recollien els seus companys d’equip Colin McRae i Nicky Grist, qui novament tornaven a ser els segons més ràpids a final de tram, en aquesta ocasió per darrera dels seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen també patien amb les seves gomes i els de Peugeot també perdien terreny. Uns altres guanyadors enmig de tot aquest rebombori eren Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui en guanyar tres posicions es situaven de nou en places de podi, si bé fortament pressionats per Carlos Sainz i Luis Moya.
La quarta prova especial del dia havia de ser cancelada per la gran quantitat de cotxes mal estacionats als vorals de la pista, quelcom que alegrava de gran manera a diversos participants que havien patit força en la cronometrada anterior, amb el què aquests es dirigien de nou cap a Parnassos per tal de portar a terme les assistències mecàniques i disputar per segona vegada el primer bucle del dia.
Petter Solberg i Phil Mills repetien victòria de tram en la primera d’elles, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el segon millor temps en el seu haver, retallaven tímidament les distàncies amb les dues parelles britàniques que els precedien. En la cronometrada següent, i també tal i com havia passat al matí, Markko Märtin i Michael Park establien el registre de referència en la segona passada pel tram, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb una avaria de transmissió, pràcticament s’acomiadaven de les seves opcions a podi en entregar 43,1 segons a final de tram.
Amb l’activitat programada al llarg de la jornada completada, els 45 equips participants que restaven en actiu enfilaven camí cap al parc tancat de Parnassos, on hi restarien fins l’endemà diumenge a les 8 del matí. Per llavors, Colin McRae i Nicky Grist lideraven la classificació sense haver aconseguit cap victòria de tram i per 32,6 segons de marge vers els seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid. Els companys d’aquests últims a Peugeot, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, eren els tercers classificats a 42,3 segons dels pilots de Ford, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts a 47,9 segons de la darrera plaça de podi. Freddy Loix i Sven Smeets, que en la segona passada pel bucle matinal havien aconseguit esmorteir la caiguda de posicions, eren cinquens a 1 minut i 37,9 segons dels líders.
Per tancar l’edició, els participants que iniciaven la jornada dominical, gairebé 2 hores més tard que s’hagués produit el trenc d’alba, tenien per davant 4 proves especials cronometrades de 96,38 km de corda competitiva, les quals resultaven de passar per segona vegada per dos trams del divendres, així com pel bucle central de la jornada anterior.
L’etapa començava amb un cop de teatre, quan Richard Burns i Robert Reid trencaven un palier del seu Peugeot 206 WRC i els britànics es veien obligats a abandonar la competició en perdre-hi una roda. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que hi marcaven el registre de referència per a la resta del parc tancat, prenien la segona plaça dels seus companys, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es veien dins del podi quan pràcticament ja no hi comptaven.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen repetien victòria de tram en les dues proves especials següents, però els finlandesos de Peugeot només aconseguien retallar les distàncies en una quinzena de segons i presentar-se a la línia de sortida de la darrera prova especial programada a 27,2 segons del temps dels líders. Malgrat que els nòrdics s’hi esforçaren de valent en els darrers 17,34 km competitius, i que aquests hi aconseguien un temps inferior al dels britànics de Ford, finalment la primera plaça restava per a la parella de la firma de l’oval.
Sense cap cop de teatre en l’enllaç cap a Itea, punt final del 49è Ral·li Acròpolis, Colin McRae i Nicky Grist aconseguien la seva tercera victòria consecutiva a l’esdeveniment grec i dalt d’un Ford Focus WRC. Els britànics completaven els 374,16 km celebrats sense aconseguir cap victòria de tram i en un temps de 4 hores 27 minuts i 43,8 segons, un registre que reduïa en 24,5 segons l’aconseguit per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 1 minut i 45,6 segons del temps dels seus companys de carpa.
En quan als joves fogosos del campionat, la competència era alta i la llista d’inscrits molt ben nodrida. D’entre aquests, els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin es feien amb la primera posició al volant d’un Ford Puma S1600, en quan els pilots s’imposaven en la primera prova especial del programa. Una plaça d’honor que la parella mantindria i eixamplaria fins a l’entrada al parc tancat de Parnassos, en aconseguir 3 victòries de tram més i veure com els seus principals rivals anaven caient, víctimes de les avaries.
François Duval i Jean-Marc Fortin afrontaven la jornada sabatina amb 1 minut i 6,9 segons de marge vers Jussi Välimäki i Tero Gardemeister i amb 1 minut i 25,6 segons de coixí en relació als compatriotes d’aquests darrers, Janne Tuohino i Petri Vihavainen.
Dani Solà i Alex Romaní, que al llarg de la primera etapa havien acumulat 3 punxades, començaven a donar signes de recuperació amb la victòria de tram en la primera especial de la jornada, la qual els situava en vuitena posició, mentre que en la següent François Duval i Jean-Marc Fortin havien de retirar-se en patir un accident. Jussi Välimäki i Tero Gardemeister heretaven així la primera posició, si bé Janne Tuohino i Petri Vihavainen, després d’haver aconseguit el segon millor temps en la primera especial del dia i el millor temps en la següent, havien aconseguit reduir les distàncies fins als 3,7 segons vers els seus compatriotes.
Superat el pertinent pas pel parc d’assistències de Parnassos, Janne Tuohino i Petri Vihavainen repetien victòria de tram en la tercera prova especial sabatina i la parella reduïa en 3,9 segons el registre de Jussi Välimäki i Tero Gardemeister, és a dir, que la parella finlandesa dalt d’un Citroën i en estat de gràcia passava a liderar la classificació per tan sols 2 dècimes de segon.
La cancel·lació de la quarta prova especial del dia, precipitava el retorn dels participants vers Parnassos per tal d’afrontar el darrer bucle del dia, amb la classificació ben roent i amb Jussi Välimäki i Tero Gardemeister descobrint que un problema elèctric els hi estava privant d’un millor rendiment.
A la represa Jussi Välimäki i Tero Gardemeister aconseguien el segon millor temps per darrera de Dani Solà i Àlex Romaní, així com un escratx en la darrera especial programada del dia, amb el què la parella recuperava d’immediat el lideratge de la classe i se n’anava a descansar al seu hotel amb 8,4 segons de marge vers els seus compatriotes, amb els què afrontarien la jornada dominical.
Dani Solà i Àlex Romaní iniciaven la jornada dominical com la sabatina, és a dir, amb una victòria de tram, mentre que en la lluita per la primera posició es tornava a produir un altre intercanvi de posicions, sent de nou aquesta per a Janne Tuohino i Petri Vihavainen. Aquest però seria el darrer canvi de noms al capdavant de la classificació, doncs Jussi Välimäki i Tero Gardemeister havien de retirar-se en la cronometrada següent, moment en el què el motor del seu Citroën Saxo S1600 deia prou.
Els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini, amb un altre Citroën, i Nicola Caldani i Dario D’Esposito, amb FIAT, passaven a ocupar les dues següents posicions a la taula, si bé els transalpins figuraven a més de 3 minuts i mig i 4 minuts i mig respectivament dels líders, pel què pràcticament la recta final del recorregut esdevenia un tràmit per als nòrdics. Els transalpins però, es prevenien de l’atac dels catalans Dani Solà i Àlex Romaní, a 35,9 segons del darrer d’ells a l’arribada a les assistències de mitja etapa, amb una victòria de tram per a cadascun i l’edició de la ronda grega es tancava sense cap ball més de posicions.
D’aquesta manera doncs, Janne Tuohino i Petri Vihavainen aconseguien finalment la seva primera victòria del certamen amb un marge d’1 minut i 23,3 segons vers Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini i de 2 minuts i 45,9 segons en relació a Nicola Caldani i Dario D’Esposito, un primer triomf que en clau de campionat permetia al pilot finlandès empatar en la segona posició amb Andrea Dallavilla a 1 punt del nou líder, el català Dani Solà.
El finlandès Marcus Grönholm, amb la segona posició aconseguida a la ronda grega, es mostrava intractable al capdavant de la classificació general provisional del certamen de pilots, sent a partir de llavors perseguit pel madrileny Carlos Sainz, qui gràcies als punts aconseguits a la cita amb el tercer lloc final, avançava a la taula al francès Gilles Panizzi, pilot que veia igualats els seus 20 punts amb el vencedor de la prova, l’escocès Colin McRae.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
37 |
|
Carlos Sainz |
23 |
|
Gilles Panizzi Colin McRae |
20 20 |
En el certamen de constructors, Ford aconseguia el seu segon 1-3 consecutiu, el que permetia a la marca de l’oval retallar distàncies vers aquells que no semblaven estar al seu abast en el primer terç de campionat, els homes de Peugeot, tot i que en aquesta ocasió els del lleó sumaven 9 punts gràcies al segon i quart lloc dels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen respectivament. Subaru per la seva banda, amb l’abandonament de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i el cinquè lloc final de Petter Solberg i Phil Mills pràcticament deia adeu a les seves opcions de títol.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
77 |
|
Ford |
55 |
|
Subaru |
35 |