Ral·li Safari 1984

Quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dilluns 23 d’abril de 1984 finalitzava a Nairobi el 32è Safari Rally amb 25 equips presents a la cerimònia de clausura dels 76 que prenien la sortida el dijous 19 d’abril des de la mateix capital kenyana. La cita era puntuable pels certamens de pilots i construictors, el que portava fins a 81 equips per a formalitzar la seva inscripció oficial, els quals tenien per davant el gran repte de superar 5254 km de competició al llarg de 105 controls horaris.

La primera etapa es celebrava amb un clima sec, el que en certa manera afavoria al finlandès Hannu Mikkola i al seu copilot suec Arne Hertz, els quals prenien la sortida des de Nairobi a les 10 del matí del dijous en primera posició per afrontar el camí cap a Mombassa passant per Taita Hills en primera posició i per tant sense pols en suspensió per davant seu, ja que en el sorteig de dorsals la fortuna els donava el número 1.

Tanmateix aquest ambient sec unit al fet que la organització evités programar sectors complicats en cas de pluges torrencials, va produir que al llarg dels primers vuit controls horaris cap dels principals candidats a la victòria acumulés cap penalització. En arribar al sector de Taita Hills, dues parelles sueques, la de Toyota formada per Björn Waldegård i Hans Thorszelius i la d’Audi composada per Stig Blomqvist i Björn Cederberg empataven al capdavant de la general, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz s’endarrerien per problemes de diversa índole.

Més entrada la jornada, la francesa Michèle Mouton i la italiana Fabrizia Pons trencaven el para-brises i el turbo del seu Quattro A2, veient com poc després els 5 cilindres del seu motor enmudien, més tard, per allà mateix on s’havien quedat tirades les fémines de les quatre anelles hi passaven molt endarrerits els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg amb una averia en la bomba d’oli, els mecànics van haver de prendre una decisió salomònica i sacrificar el cotxe de les pilots franco-italiana i salvar el del suecs.

En el següent control horari de registrar-se la baixa de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, el suec Per Eklund i el seu copilot britànic Dave Whittock havien de prendre també el camí de l’abandonament en colisionar contra un pont, el que afavoria als seus companys d’equip Björn Waldegård i Hans Thorszelius, els quals afrontaven les pistes forestals kenyanes just per darrera d’ells i que per tant amb la seva baixa els hi deixaven un ambient més net de pols en suspensió. Malgrat la millora, a mesura que la caravana s’acostava a la ciutat costanera de Mombasa, Hannu Mikkola i Arne Hertz expremien al màxim el seu Audi Quattro A2, el que els permetia fer-se amb el liderat de la general per poc menys d’1 minut vers la parella de Toyota.

A l’arribada a Mombasa es va produir una de les baixes més extranyes del ral·li, el local, i quan dic local és perque el pilot era nat a Mombasa, Mike Kirkland era embestit per un cotxe que es donava a la fuga quan el kenyà era fora del seu Nissan 240 RS mentre els seus mecànics estaven treballant en el manteniment del seu cotxe, com a conseqüència el pilot havia de ser ingressat a l’hospital de la cuitat amb una cama trencada i per tant la baixa de Mike Kirkland i Anton Levitan obligada.

Des de Mombasa els participants prenien pràcticament el camí oposat per retornar a Nairobi, tornant a passar per Taita Hills i només diferenciant-se del camí pres el dijous al matí en els últims quilómetres al voltant de la capital nacional on hi tenien prevista l’entrada el divendres pel matí. Al poc de sortir de la ciutat costanera els herois locals, Shekhar Mehta i Rob Combes colisionaven contra un minibus amb el seu Nissan 240 RS, deixant-s’hi de l’ordre d’una hora en l’incident que ben bé els hi hagués pogut suposar quedar fora del ral·li.

En el camí de retorn cap a Nairobi, Hannu Mikkola i Arne Hertz s’endarrerien per problemes d’injecció així com de frens, i malgrat que Björn Waldegård i Hans Thorszelius entraven a Nairobi amb el turbo del seu Toyota Celica TCT penjant, el cert és que la parella sueca ho feia en primera posició amb 9 minuts de marge vers els pilots campions mundials d’Audi. Per darrera seu, a 11 minuts dels líders es classificava un veterà del Safari Rally, el finlandès Rauno Aaltonen, que amb aquesta comptabilitzava ja 21 participacions en el ral·li africà i a qui en diverses ocasions la victòria se li havia escapat per ben poc. En aquesta ocasió el pilot anava acompanyat del copilot local Lofty Drews a bord d’un Opel Manta 400 oficial. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, endarrerit en els primers compassos del ral·li per un accident, es trobaven remuntant distàncies i en la quarta posició provisional a 15 minuts del darrer calaix del podi.

Amb unes poques hores pel descans i la reparació de les primeres averies dels respectius cotxes, els 46 equips que seguien en actiu afrontaven a partir de la mitja tarda del mateix divendres la segona etapa del ral·li, la qual rodajava el Mont Kenya mitjançant 23 controls horaris i una corda de 1353 km. Björn Waldegård i Hans Thorszelius tenien l’avantatge de sortir en primera posició de Nairobi i per tant poder controlar millor la situació.

Per darrera, el canvi preventiu que havien realitzat els mecànics de Lancia en les caixes de velocitats en el reagrupament de Nairobi dels cotxes de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Vic Preston i John Lyall, va resultar fatal pels pilots, doncs aquests van començar a experimentar problemes amb aquest element i van anar cedint terreny, fins al punt d’arribar a ser superats per l’Opel Manta 400 de Guy Fréquelin i Bruno Berglund i descendre fins la cinquena i sisena posició respectivament.

Mentrestant Hannu Mikkola i Arne Hertz intentaven donar caça a Björn Waldegård i Hans Thorszelius, peró el constant pilotatge enmig del núvol de pols que aixecava al seu pas la parella de Toyota, els hi acabaria reproduint els problemes d’injecció que anirien arrossegant al llarg del que restava de jornada. Més endavant Markku Alén i Ilkka Kivimäki es quedaven sense benzina en el seu Lancia 037 i havien d’esperar que un helicòpter de l’equip els hi portés, mentre que Vic Preston i John Lyall patien un altre contra-temps quan se’ls hi trencava un semi-eix frontal i s’endarrerien 20 minuts.

Els incidents que patien els pilots de Lancia refermaven les posicions de podi en el retorn a Nairobi per la neutralització de la segona etapa, en les que hi seguien figurant Björn Waldegård i Hans Thorszelius, seguits de Hannu Mikkola i Arne Hertz i finalment per Rauno Aaltonen i Lofty Drews que compensaven les mancances del seu Manta 400 amb la gran experiència acumulada a la prova kenyana.

A les 4 de la matinada del diumenge es donava sortida als 37 equips que havien retornat a Nairobi, i entre els quals no s’hi trobava a faltar cap dels prioritaris, per afrontar la tercera i última etapa, la qual estava prevista que finalitzaria el dilluns a primera hora de la tarda a la mateixa ciutat, després de fer un bucle cap a Eldoret rodejant les aigües del Llac Victòria.

A poc de sortir de la capital kenyana Björn Waldegård i Hans Thorszelius s’endarrerien per un problema amb l’eix de transmissió, el que donava ales a Hannu Mikkola i Arne Hertz, que en veure opcions de victòria forçaven una mica més el seu Audi Quattro A2, tota opció va acabar peró quan poc després una averia del seu diferencial arruinava les seves opcions a liderar la prova i a més a més enviava la parella escandinava fins la tercera posició, per darrera de l’Opel Manta 400 de Rauno Aaltonen i Lofty Drews.

En la matinada del diumenge es varen produir també les tres últimes baixes de pilots de renom, Guy Fréquelin i Bruno Berglund es veien obligats a abandonar la prova quan el motor del seu Manta 400 es trencava, mentre que paral·lelament l’italià Sandro Munari i el seu copilot kenyà Ian Street es veien obligats a retirar-se després de produir-se un nou problema elèctric en el seu Toyota Celica TCT llogat al Toyota Team Europe. Poc després Stig Blomqvist i Björn Cederberg esdevenien la darrera baixa en trencar el motor del seu Audi Quattro A2.

Superats els incidents inicials de l’última nit, el restant d’etapa va transcòrrer amb una gran tranquilitat, doncs les posicions estaven força definides, amb el que Björn Waldegård i Hans Thorszelius aconseguien la victòria a la cita africana en completar el recorregut programat amb 2 hores i 2 minuts de penalització, establint-se alhora la menor penalització acumulada per un guanyador de la cita i un récord de velocitat gràcies a que la prova es va celebrar en condicions de sec i no es va perdre temps traient els cotxes del fang. Rauno Aaltonen i Lofty Drews completaven el recorregut en segona posició, a només 9 minuts dels guanyadors mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz tancaven el podi de Nairobi a 23 minuts dels guanyadors.

Entre els regulars al campionat de pilots, Hannu Mikkola era qui aconseguia el millor resultat a la cita africana, gràcies al qual el finlandès superava al seu company d’equip, suec Stig Blomqvist per passar a liderar la general provisional amb 9 punts de marge. Markku Alén, que no quallava una bona actuació degut als problemes mecànics i la poca adaptabilitat del 037 a les pistes kenyanes, superava als absents Attilio Bettega i Walter Röhrl per tal de tancar les places provisionals de podi.

En el campionat de constructors, Audi sumava el seu tercer podi en la tercera cita que es celebrava en el campionat, dos dels quals estaven resolts amb victòria. Lancia per la seva banda es mantenia com la principal rival dels bavaresos tot i perdre dos punts més vers aquests mentre que Toyota superava Renault gràcies a la victòria.