Audi Sport Quattro

El sub-viratge era un mal endèmic dels Audi Quattro d’ençà que varen començar a rodar per pistes a les acaballes de 1980, ja fora en tests com de cotxe zero a l’Algarve. Els enginyers de la marca, buscant millorar aquesta contra-partida que havien de patir els seus pilots, així com millorar la maniobrabilitat en general de l’auto, van decidir escurçar la carrosseria en uns 30 cm, patint principalment aquesta retallada la distància entre eixos i augmentant-se lleugerament els voladissos posterior i anterior. L’altra novetat important suposava afegir 2 vàlvules per cilindre, el que permetia arribar a un total de 20 vàlvules i incrementar així la potència del propulsor.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer entraven a l’equip bavarès l’any 1984 amb dos títols mundials i un sub-campionat en les tres darreres campanyes que estigueren en actiu, i foren els alemanys els qui varen pressionar a l’equip per tal de posar a rodar la nova evolució del cotxe de les 4 anelles quan abans millor, motiu pel qual al 28è Tour de Corse, cita del seu debut, només aquests s’hi posaren al volant d’una unitat del model, mentre que els seus companys de formació, seguien confiant en l’anterior Quattro A2. 

El debut no va ser massa brillant, doncs Walter Röhrl i Cristian Geistdörfer no varen poder completar la primera jornada del ral·li en trencar el motor del seu Sport Quattro; de fet la manca de fiabilitat va portar de corcoll als seus pilots en les primeres sortides que aquests feien, i no va ser fins al Costa d’Ivori del mes de novembre en que Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien finalitzar un recorregut programat, fent-ho a més a més amb victòria i proclamant-s’hi campions del món.

En total l’Sport Quattro va ser el cotxe oficial d’Audi al llarg de 14 rondes del mundial, on hi aconseguiria acumular només un total de 6 podis i 1 victòria.

Stig Blomqvist

Costa d’Ivori 1984.