Ral·li Portugal 1983

Iniciat el dimecres 2 de març amb 43 proves especials programades d’una distància total de 674,50 km cronometrats en el seu programa, el dissabte 5 de març de 1983 finalitzava a Estoril el 17è Ral·li de Portugal, tercera cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, el qual era puntuable per als campionats de constructors i de pilots. A la cerimònia de sortida, celebrada a la mateixa ciutat de la Serra de Sintra, s’hi donaren cita 86 equips dels 103 que s’havien inscrit, i d’aquests 31 van aconseguir completar la dura prova portuguesa.

D’Estoril els participants en sortien el dimecres 2 de març a les 9 del matí, per tal i com marcava la tradició, cel·lebrar les 3 passades pel bucle de Sintra. Aquesta primera secció d’asfalt suposava un total de 66 km cronometrats i en els que els membres de l’equip Lancia havien d’aprofitar les característiques del seu lleuger 037 de propulsió, en vistes del temps que els hi prendrien els pesats Audi Quattro A1 de tracció integral sobre la grava.

I així va ser, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en la primera especial del programa per esdevenir els primers líders de l’edició, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en la prova següent per tal de rellevar als seus companys de formació. Alemanys i finlandesos van mantenir un duel particular al llarg del bucle de la Serra de Sintra, amb 6 millors temps pels centre-europeus i 3 pels nòrdics, un d’ells ex-aequo amb Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el que Walter Röhrl i Chrisitan Geistdörfer entraven al parc tancat d’Estoril a 2 quarts de 5 de la tarda separats en 17 segons de Markku Alén i Ilkka Kilvimäki.

Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot, amb un tercer Lancia 037, completava el triplet dels cotxes torinesos, si bé els transalpins es trobaven a 1 minut i 6 segons dels seus companys de formació líders i amb només 3 segons d’avantatge sobre l’Audi Quattro A1 de Hannu Mikkola i Arne Hertz. Stig Blomqvist i Björn Cederberg eren cinquens a 1 minuts i 21 segons dels alemanys, superant en només 4 segons el registre dels francesos Jean-Luc Thérier i Michel Vial, qui pilotaven un Renault 5 Turbo. Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l’última edició de la cita ibèrica, veien com problemes amb la bomba de benzina en els inicis de la jornada, així com una punxada a les acaballes, les baixava fins la setena plaça a 2 minuts i 15 segons dels primers classificats.

Després de 5 hores i mitja de descans, els pilots sortien d’Estoril per enfilar el camí cap al nord amb caràcter de nocturnitat, sobre el programa la segona etapa estava formada per 5 proves especials cronometrades de 52 km de distància sobre asfalt, però la direcció del ral·li es va veure en l’obligació de cancelar les 3 últimes proves especials del bucle a causa d’uns manifestants que protestaven per la seva situació laboral i que bloquejaven l’accès a Figueira da Foz en encadenar-se al pont que hi donava accès. Així doncs, l’etapa es veia reduida a només 2 proves especials de 20,50 km de distància, arribant a Povoa de Varzim el dijous a 3 quarts de 8 del matí.

Celebrades sobre un asfalt molt trencat, els Lancia seguien progressant però ja no tan ràpid com als trams de la Serra de Sintra, el que unit amb la brevetat de la jornada, els seus càlculs d’aconseguir un marge de 2 minuts abans d’arribar a la grava se n’anaven en orris; Walter Röhrl i Christian Geistdörfer compartien l’honor de ser els homes més ràpids amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki al terme de la primera prova especial de la jornada nocturna, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial inscrivien el seu nom en la relació de guanyadors parcials en imposar-se en la segona i última prova especial.

Amb la tercera etapa arribaven les especials de terra al ral·li, programada integrament en dijous, la sortida del parc tancat de Povoa de Varzim es celebrava a les 2 en punt del migdia, mentre que el seu retorn estava previst per quan caigués mitjanit, així doncs entre les 10 proves especials de 161 km de distància, n’hi havia de caràcter diurn i nocturn. Aquestes 10 proves especials no eren més que 2 passades per un bucle de 5 trams i en els que Michèle Mouton i Fabrizia Pons iniciaven el dur camí de recuperar posicions imposant-se en els dos primers, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en el següent, el domini d’Audi estava servit.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en la quarta, cinquena i sisena prova especial del dia, el que permetia a la parella sueca d’Audi encapçalar la taula classificatòria provisional al terme de la cinquena, última de la primera passada pel bucle, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz es situaven just per darrera seu en la segona posició; i es que en aquesta edició s’estaven superant en algunes especials els récords marcats en anteriors edicions en 2 i 3 segons per quilòmetre, esgarrant així els càlculs portats a terme pels membres de Lancia.

De fet, només Markku Alén i Ilkka Kivimäki, guanyadors en 4 ocasions de la cita portuguesa per aquells moments, aconseguien trencar el monopoli d’Audi imposant-se en la vuitena i novena prova especial, alhora que momentàniament el liderat canviava de mans en dues ocasions entre Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Stig Blomqvist i Björn Cederberg, a causa d’una punxada soferta per aquests últims en la novena prova especial, finalment la parella sueca d’Audi feia entrada al parc tancat de Povoa de Varzim com a líders per 3 segons de marge, gràcies a imposar-se en la desena i última prova especial de la jornada.

D’altra banda en aquesta tercera etapa es produiria la primera baixa d’entitat, Jean-Luc Thérier i Michel Vial, que pilotaven un Renault 5 Turbo amb la via eixamplada en el seu tren anterior, es veien obligats a abandonar en perdre una roda de precisament aquest eix quan ja havien estat superats per Michèle Mouton i Fabrizia Pons.

Quan passaven dos quarts de 10 del matí del divendres arrancava la quarta etapa del ral·li des de Povoa de Varzim. Aquesta era la més llarga de totes les etapes programades i gràcies a les seves 10 proves especials cronometrades de 214 km de distància sobre terra, els 48 equips participants que restaven en actiu farien camí cap a Viseu, ciutat en la que es preveia la seva arribada el mateix divendres a 3 quarts de 9 del vespre.

Hannu Mikkola i Arne Hertz continuaven lliutant pel lideratge i en imposar-se en les dues primeres proves especials del dia, els pilots nòrdics recuperaven la primera posició en detriment dels seus companys. El duel acabaria però a Senhora da Graça, tercera prova cronometrada del dia, quan Stig Blomqvist i Björn Cederberg veien com es bloquejava el diferencial del seu Audi Quattro A1 i les rodes posteriors del seu cotxe quedaven completament boquejades. Malauradament per la parella sueca a les furgonetes d’assistència no hi havia el recanvi necessari i veien com l’únic que podien fer, era deixar la seva unitat amb tracció al davant; per llavors el retard que acumulaven era de gairebé 40 minuts i en el següent control horari se’ls hi va retenir el carnet de ruta suposant l’exclusió de l’Audi número 6.

La preocupació d’uns esdevenia alegria d’uns altres, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el millor temps en aquesta tercera prova especial, gràcies al qual en conjunció amb les punxades sofertes pels seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, així com a Michèle Mouton i Fabrizia Pons, els alemanys aconseguien passar de la cinquena fins a la segona posició provisional d’una tacada.

Una prova especial cronometrada més tard, Marão, una fuita en l’eix posterior del Nissan 240 RS que pilotaven els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, deixava aquests fora de combat, el que beneficiava enormement a la parella catalana de Talbot formada per Antonio Zanini i Victor Sabater, que es situaven en la sisena posició i com els primers no Audi ni Lancia. Sense més incidents rellevants, els 35 equips que restaven en actiu feien entrada a Viseu al cap vespre, on Hannu Mikkola i Arne Hertz hi segellaven un marge de gairebé 2 minuts vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que les seves companyes d’equip, Michèle Mouton i Fabrizia Pons, es situaven a 1 minut i 21 segons dels campions del món en vigència.

A les 4 de la matinada els pilots deixaven el parc tancat de Viseu per tal d’afrontar els últims 181,50 km cronometrats, programats al llarg de 9 proves especials, i que els conduirien de nou a Estoril, concretament al seu Casino. Arganil amb els seus 56,5 km de distància donava el tret de sortida a la jornada sabatina, on, malgrat els dubtes per part de Lancia sobre de la durabilitat de les seves gomes en aquesta distància tan llarga, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer hi aconseguien el millor temps.

A partir de llavors el terreny, molt més favorable als Audi que no pas al Lancia van mostrar el domini d’aquests, concretament per part de Michèle Mouton i Fabrizia Pons que encadenaven tres escratxs consecutius, sent especialment important l’escratx que les pilots d’Audi marcaven en la segona passada per Arganil, on Hannu Mikkola i Arne Hertz punxaven una roda, i malgrat canviar-la en un obrir i tancar d’ulls, els nòrdics veien com Walter Röhrl i Christian Geistdörfer els superaven. A manca de 10 km per completar el tram, els alemanys de Lancia també punxaven i enlloc de canviar la roda, aquests optaven per continuar sense pressió d’aire, facilitant que els pilots d’Audi els atrapessin a la línia de meta sense arribar a avançar-los. Tot plegat permetia que Michèle Mouton i Fabrizia Pons ascendissin fins a la segona posició provisional empatades a temps amb Walter Röhrl i Chrisitian Geistdörfer i que el trio capdaventer es trobés separat per només 49 segons a manca de 5 proves especials per completar el recorregut.

Hannu Mikkola i Arne Hertz reaccionaven, i en imposar-se en les quatre cronometrades següents, els liders esbaïen qualsevol mena de dubte que pogués planar sobre qui serien els guanyadors de l’edició. Michèle Mouton i Fabrizia Pons feien un joc semblant al dels seus companys de formació i es distanciaven netament de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer que veien com s’havien de resignar a acceptar la tercera posició.

Arribats a Estoril quan mancaven 5 minuts per a 3 quarts de 12 de la nit del dissabte, el ral·li es donava oficialment per conclòs, moment en el que Hannu Mikkola i Arne Hertz podien brindar com a guanyadors del 16è Ral·li de Portugal. Els nòrdics invertien un total de 7 hores 17 minuts i 24 segons en recórrer els 643 km competitius que s’acabaven cel·lebrant, aconseguint un marge final de 55 segons vers les seves companyes de formació, Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi portuguès a 1 minut i 50 segons dels guanyadors, o el que és el mateix, a també 55 segons del seu equip predecessor.

En la categoria reservada als turismes, el Grup A, els belgues Marc Duez i Leon Lejeune aconseguien la victòria en la classe per un marge d’11 minuts i 6 segons sobre el Volkswagen Golf GTi dels locals José Gomes da Costa i Adriano Ferreira Pinto. Uns altres locals, Ramiro Fernandes i António Cruz Monteiro, tancaven el podi de la categoria amb un FIAT Ritmo Abarth 125TC.

En el campionat de pilots, la victòria que aconseguia Hannu Mikkola a Portugal, segona consecutiva de la temporada després de la sumada a Suècia, servia al finlandès per començar a distanciar-se del seus rivals, establint un gap de 18 punts vers el campió del món en vigència, l’alemany Walter Röhrl, que a Portugal sumava dotze punts als 20 aconseguits al Monte-Carlo gràcies a la tercera plaça, i de 23 amb el seu company d’equip Stig Blomqvist, que no sumava cap punt donada la desqualificació.

En el campionat de marques empat técnic entre Audi i Lancia que acumulaven els mateixos punts arrel d’obtenir les mateixes posicions, un primer i un tercer lloc en els dos ral·lis puntuables disputats, Monte-Carlo i Portugal. Per darrere dels dos principals tenors romania Opel, que si bé es trobava oficialment absent a la cita per preparar el futur Ral·li Safari, sumava 9 punts gràcies a la victòria en Grup A de Marc Duez i Leon Lejeune. Talbot sumava els seus primers 8 punts gràcies al sisè lloc dels catalans Antonio Zanini i Victor Sabater i la marca franco-britànica aconseguia superar així a Renault en la classificació.