Ral·li Nova Zelanda 2006

El diumenge 19 de novembre de 2006, Hamilton era escenari de la cerimònia de clausura del 36è Ral·li de Nova Zelanda, quinzena i per tant penúltima ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors i producció, permetia als organitzadors de la cita oceànica presentar una llista d’inscrits de 47 equips, dels que 44 iniciarien el divendres 17 de novembre a recórrer les primeres cronometrades d’un total 17 proves especials d’una corda de 354,21 km. 37 dels equips participants aconseguirien completar-les.

La primera jornada del ral·li tenia en el seu programa un bucle de dos trams cronometrats que en celebrar-se en dues ocasions, més una superespecial espectacle que tancava l’etapa, permetia assolir els 131,66 km programats, sent tanmateix la jornada més llarga de totes en quan a distància competitiva. Els resultats de les dues primeres especials del ral·li eren idèntics, amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen com els homes més ràpids per davant dels seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els austríacs amb Peugeot 307 WRC Manfred Stohl i Ilka Minor i del Citroën Xsara WRC del càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí.

En tornar a passar per les especials per la tarda, els dos equips Ford tornaven a copar les dues posicions més altes al tram, mentre que el català Xevi Pons i el càntabre Carlos del Barrio experimentaven una millora vers la seva actuació matutina, on havien patit una virolla a cada tram, amb un quart temps escratx i un tercer millor registre, amb el que els espanyols superaven al Subaru Impreza S12 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.

La superespecial espectacle de Mystery Creek permetia trencar el monopoli dels Ford, amb la intromissió dels australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall com els segons homes més ràpids a la pista, si bé l’escratx seguia sent obra de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el que els líders se n’anaven al llit amb un marge de 31,2 segons amb els seus companys d’equip i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. D’altra banda Dani Sordo i Marc Martí aconseguien superar en aquesta darrera especial a Manfred Stohl i Ilka Minor, amb el que els espanyols tancaven les places de podi per 2,2 segons de marge vers els austríacs i a 1 minut i 16,2 segons dels líders.

La segona jornada de competició estava composada per 5 trams cronometrats als que se’ls hi unia una segona passada per la superespecial espectacle de Mystery Creek, que novament tancava l’activitat en la lluita contra els cronòmetres, en total 127,07 km, en els que la pluja, el fang i la boira acompanyaven als participants. Aquestes condicions frenaven una mica l’ímpetu de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que s’anotaven un escratx, un segon i un tercer millor temps en els tres trams del bucle matinal respectivament, mentre Chris Atkinson i Glenn MacNeall sumaven dos escratxs més en el seu compte particular.

Per darrera, Xevi Pons i Carlos del Barrio, amb dos segons millors temps en la primera i tercera especial sabatina, s’acostaven perillosament als austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, que seguien sent quarts classificats per darrera dels companys dels primers a Kronos, Dani Sordo i Marc Martí.

Per la tarda les dues parelles de Ford tornaven a imprimir el ritme amb els dos millors temps en tots dos trams, amb un millor temps per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i un altre per a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Manfred Stohl i Ilka Minor es desempallegaven de la pressió a la que els sotmetien Xevi Pons i Carlos de Barrio i a més a més superaven a Dani Sordo i Marc Martí per tal de recuperar la plaça de podi. La superespecial espectacle no era una excepció i els dos Ford tornaven a ser els cotxes més ràpids, amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la taula de temps al tram, amb el que els líders aconseguien elevar el gap fins als 50,3 segons vers els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Manfred Stohl i Ilka Minor tancaven les places de podi a 2 minuts i 6,2 segons dels líders amb 16,9 segons de marge amb Dani Sordo i Marc Martí i 32,2 en relació a Xevi Pons i Carlos del Barrio.

La tercera i última jornada del ral·li tenia en el seu recorregut especials més habituals en edicions anteriors com el mític Whangaa Coast, que tancava l’activitat en el bucle matinal així com al ral·li. En total els organitzadors havien programat 6 proves especials de 95,48 km, les quals s’agrupaven en un bucle de tres trams que es celebraven per duplicat. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien marcant la pauta amb 5 escratxs dels 6 possibles, mentre que els seus companys els seguien de ben a prop.

Xevi Pons i Carlos del Barrio tancaven l’edició de la prova oceànica imposant-se en les dues darreres proves especials programades, una d’elles ex-aequo amb la parella finlandesa líder, amb el que el pilot català i el seu copilot càntabre, aconseguien superar als seus companys d’equip en la quarta posició.

Amb l’arribada a Hamilton el diumenge al migdia després de celebrar-se les 17 proves especials cronometrades, es finalitzava el ral·li amb la contundent victòria de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals invertien un temps total de 4 hores 2 minuts i 30,7 segons en recórrer els 358,38 km cronometrats. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els escortaven al podi amb un retard de 56 segons vers el seu crono, mentre que els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor tancaven les places d’honor a 2 minuts i 39,3 segons dels guanyadors.

En el campionat de producció els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila iniciaven la prova neozelandesa imposant-se en tres de les cinc primeres especials cronometrades del ral·li, el que els conferia un marge d’una desena de segons sobre el santmarinès Mirco Baldacci i l’italià Giovanni Agnese.

Només arrancar la jornada sabatina, els de la península itàlica escurçaven distàncies amb el millor temps en la primera especial, el que esparverava als líders que amb dos escratxs consecutius ampliaven distàncies. De nou aquestes es reduïen fins a 2,8 segons amb dos millors temps consecutius de la parella classificada en segona posició. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila dissipaven parcialment els dubtes imposant-se en la superespecial espectacle de Mystery Creek, però una penalització d’1 minut aplicada pels comissaris, situava a Mirco Baldacci i Giovanni Agnese al capdavant de la provisional per una cinquantena de segons.

Diumenge les opcions de victòria del santmarinès i l’italià s’esvaïen quan la transmissió del seu Mitsubishi Lancer Evo IX els deixava a l’estacada en la primera passada per Whangaa Coast, amb el que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila recuperaven la primera posició , una plaça que els finlandesos conservarien fins al final per esdevenir els guanyadors de la cita. En clau de campionat la segona victòria consecutiva del finlandès li permetia assolir la quarta posició final, mentre que el qatarí Nasser Al-Attiyah, discret en el seu sisè lloc final, aconseguia el títol mundial de producció.

Sébastien Loeb ja havia aconseguit el seu tercer títol mundial des de casa seva en l’anterior cita, Austràlia, amb el que el resultat de la cita neozelandesa, a efectes del campionat de pilots, tenia molt poca transcendència. Marcus Grönholm maquillava el comptador total amb la seva sisena victòria de l’any, mentre que Mikko Hirvonen obria forat vers el càntabre Dani Sordo, el qual veia com l’austríac Manfred Stohl restava a 1 sol punt de la seva posició.

En el campionat de constructors, el segon doblet de la temporada que brindaven les dues parelles finlandeses a Ford, permetia a la marca de l’oval adjudicar-se la seva segona corona mundial després de l’aconseguida l’any 1979. Kronos, tot i sumar la meitat de punts que els oficials de Ford, obria distàncies amb les estructures que els seguien per darrera, encapçalats per Subaru a 63 punts d’ells.