Ral·li Austràlia 2006

Amb la ciutat de Perth com escenari, el diumenge 29 d’octubre de 2006 finalitzava la 19ena edició del Ral·li d’Austràlia. La prova era catorzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de setze i amb puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques i producció, animava fins a 60 equips a formalitzar la seva inscripció dels que 56 estarien presents a la rampa de sortida el dijous 26 d’octubre per tal d’iniciar el camí cap a les 26 especials cronometrades que els esperaven de 348,51 km de distància. Especials que van ser superades per 45 participants.

La prova arrancava el dijous amb la celebració d’una especial espectacle a doble passada a Perth, en la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’adjudicaven el millor crono en les dues passades, sent lógicament els primers líders de la prova quan només s’havien celebrat uns pocs quilómetres del recorregut.

L’endemà divendres arribava l’hora dels trams de debó, uns trams que estaven especialment plens de bales de grava doncs feia prop de tres mesos que no plovia per la regió en la que es celebrava el ral·li. I ja en el primer tram que es celebrava saltava la noticia bomba, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen impactaven contra una pedra situada en l’interior d’una corba el que feia volcar el seu Ford Focus RS WRC. Els finlandesos invertien prop de 10 minuts en tornar a posar el cotxe sobre les quatre rodes i tota opció de victòria, necessària per evitar que el lesionat Sébstien Loeb guanyés el mundial des de casa, s’esfumava. Tot i així, els pilots decidien continuar amb el seu cotxe masegat.

Mentrestant els locals Chris Atkinson i Glenn Macneall prenien el liderat de la prova amb el seu Subaru Impreza WRC S12, liderat que en encadenar tres escratxs consecutius començava a cimentar-se fins que en la quarta cronometrada del dia, els australians volcaven el seu cotxe i es veien obligats a optar pel superally. Qui també s’accidentava en aquest tram, va ser la parella de noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud, al volant del seu Peugeot 307 WRC els quals abandonaven definitvament la prova.

Els companys d’equip dels australians a Subaru, Petter Solberg i Phil Mills, recollien llavors el testimoni del protagonisme a la prova quan amb dos escratxs esdevenien fugaçment líders de la prova, ja que en l’últim tram de debó de la prova i amb molta quantitat de pols en suspensió en l’aire, el que va ocasionar més d’un problema algun competidor, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es feien amb el liderat de la cita austral per gairebé mig minut vers els de Subaru.

L’especial de Perth, de nou a doble passada, tancava la jornada sense gaire més transcendència que la de l’espectacle, en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen lideraven per 26,2 segons vers Petter Solberg i Phil Mills i 1 minut i 24,4 segons en relació al Citroën Xsara WRC de Xevi Pons i Carlos del Barrio.

La segona jornada va estar força més trànquila que l’anterior, amb pràcticament els pilots de Ford dominant tots els trams, si bé els líders només podien incrementar en 6 segons les distàncies vers Petter Solberg i Phil Mills. El canvi més significatiu es vivia en la última posició del calaix del podi, quan els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor es feien amb la posició dels pilots de Kronos en la segona cronometrada del dia, per després d’una mala elecció dels pneumàtics per part de la parella catalano-càntabra permetre als austríacs distanciar-se en la provisional del ral·li en fins 20,2 segons.

Si bé els del Citroën, que lluien un cotxe totalment vermell un cop finalitzat l’esponsoritzatge de la tabaquera Gauloises, no havien de patir per la quarta plaça, ja que per darrera d’ells hi figuraven els argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia a més de 8 minuts i en mans d’un Mitsubishi Lancer Evo IX de Grup N.

En les sis especials que restaven per celebrar-se en la última jornada, les posicions es van mantenir entre els primers classificats si bé a Manfred Stohl i Ilka Minor els hi queia minut i escaig de més vers els líders de la prova i a Xevi Pons i Carlos del Barrio, quasi bé dos minuts.

El canvi més significatiu el produia Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals pujaven des de la setena que ocupaven en la neutralització de la segona jornada, fins la cinquena posició en la segona cronometrada, però ja a més de 8 minuts dels quarts classificats i sense pràcticament opcions de guanyar posicions de no ser per averies o accidents dels de davant. Aquesta premisa no es va produir pel que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien guanyar el seu primer ral·li en el mundial, amb un temps total de 3 hores 15 minuts i 11,8 segons, 37,1 segons per davant vers els segons classificats, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills. Tancant el podi a 3 minuts i 58,6 segons s’hi trobaven Manfred Stohl i Ilka Minor.

En la categòria reservada als cotxes de producció, la prova va resultar força més emocionant que en la general absoluta, a la conclusió de la primera jornada fins a 6 cotxes completaven el recorregut en el mateix minut, destacant els locals Dean Herridge i William Hayes. Només iniciar-se la segona etapa, els experimentats Toshi Arai i Tony Sircombe prenien les regnes de la categoria fins que una trencadissa en la suspensió del seu Impreza WRX STi deixava a la parella fora de cursa, cedint el testimoni al Mitsubishi dels argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia, els quals a falta de tres trams per completar el recorregut, veien com es trencava el seu motor, produint-se el quart i últim canvi de líder, en aquesta ocasió a favor de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals es feien amb la primera victòria de la categoria. En la general Nasser Al-Attiyah seguia dominant la general després de la ocasió perduda per Fumio Nutahara de retallar distàncies, el qual no passava més enllà del setè lloc final.

El cinquè lloc que aconseguia Marcus Grönholm a la cita, permetia a Sébastien Loeb proclamar-se campió del món de ral·lis de 2006 des del seu sofà de casa on s’estava recuperant d’una lesió mentre practicava moto-cross. Mikko Hirvonen per la seva banda, feia bona la seva victòria per tal d’incrementar les distàncies amb el càntabre Dani Sordo, el qual sumava un zero després d’una averia en el seu canvi de velocitats

En el campionat de constructors Ford veia l’altra cara de la moneda en incrementar 8 punts la distància que els separava de Kronos, el que els permetia veure més a prop l’objectiu de guanyar el mundial de cosntructors, Subaru per la seva banda seguia en terra de ningú en una cómoda tercera posició.