Ral·li Nova Zelanda 1999

El diumenge 18 de juliol de 1999, Auckland era testimoni de la clausura del 29è Ral·li de Nova Zelanda, novena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis. La cita austral, amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, marques, producció i FIA 2-L, comptava amb 87 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 82 es varen personar a la rampa de sortida el dijous 15 de juliol per tal de començar a disputar els 399,84 km al llarg de 27 especials cronometrades programades en el recorregut i que 46 d’ells van aconseguir completar-los.

Una especial espectacle celebrada el dijous al vespre donava el tret de sortida, en la que per joia del públic que s’hi aplegava els més ràpids eren els neozelandesos Possum Bourne i Graig Vincent amb el seu Subaru Impreza S4 WRC precedint els dos Ford Focus WRC oficials de Thomas Rådström i Fred Gallagher i de Colin McRae i Nicky Grist.

Tot i la curta distància recorreguda, Didier Auriol i Denis Giraudet coneixien els primers problemes mecànics amb la seva bomba de benzina que els feien perdre 4,7 segons, de l’ordre de 2,5 segons per quilòmetre, però afortunadament per a la parella francesa de Toyota, el pilot de Montpeller era capaç de reparar pels seus propis mitjants la bomba i afrontar amb més garanties l’etapa que s’iniciava l’endemà.

Divendres i sota un clima plujós s’iniciaven els trams propis del ral·li que completaven la primera etapa neutralitzada el dijous el vespre després de la superespecial espectacle. El clima plujós afavoria als pilots que obrien pista i els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que eren els primers en pista, aprofitaven l’avinentesa per marcar l’escratx i començar a marcar distàncies vers la resta del parc tancat, als qui endosaven mig minut en aquest primer tram, només els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist eren els únics capaços de mantenir el pols restant a 8 segons del seu temps que els deixaven en segona posició provisional a 5,7 segons del seu Lancer Evo VI.

Colin McRae i Nicky Grist elevaven les emocions en escurçar 5,1 segons vers els líders en la segona prova cronometrada del divendres deixant les distàncies entre els dos equips en 6 dècimes. Entretant un nodrit grup format pel Subaru Impreza S5 WRC de Richard Burns i Robert Reid, els Toyota Corolla WRC de Carlos Sainz i Luis Moya i de Didier Auriol i Denis Giraudet així com el Ford Focus WRC de Thomas Rådström i Fred Gallagher es disputaven el darrer graó del podi.

Després del pas per les assistències del matí, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien imposar-se en dues especials cronometrades per una de Colin McRae i Nicky Grist, el que deixava les distàncies entre els dos principals protagonistes de la prova en 1,7 segons, mentre que en el grup de pretendents al podi queia de la lluita el Ford Focus WRC dels suec Thomas Rådström i el britànic Fred Gallagher.

Una averia en el canvi de velocitats del Impreza S5 WRC de Richard Burns i Robert Reid en la sisena prova especial de la jornada deixava als britànics fora de la competició, reduint encara més el grup de pretendents al podi, que quedava limitat a partir d’aquell instant als dos Toyota Corolla WRC oficials de Carlos Sainz i Luis Moya, precisament els autors del millor temps en aquesta cronometrada, i de Didier Auriol i Denis Giraudet.

Colin McRae i Nicky Grist amb el millor temps en la vuitena especial cronometrada del ral·li, setena de la jornada, desplaçaven a Tommi Mäkinen i Risto Manninsenmäki de la seva condició de líders provisionals, peró una especial més tard la parella de l’oval trobaria el final de la seva participació en forma d’averia elèctrica mentre que Carlos Sainz i Luis Moya queien de les primeres posicions en haver de completar els darrers 10 km de l’especial amb el seu canvi blocat en primera velocitat, cedint de cop 3 minuts i 49,3 segons, posant així el punt i final a la interessant lluita a quatre per la darrera plaça de podi.

La primera jornada es tancava amb el tràmit de la superespecial espectacle que inaugurava l’edició del ral·li, el que tot plegat deixava a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki com a líders una altra vegada, seguits ara dels francesos de Toyota Didier Auriol i Denis Giraudet a 1 minut i 15,7 segons d’ells i els finlandesos de Subaru Juha Kankkunen i Juha Repo a tan sols 9,5 segons de la segona plaça, gràcies a una fantàstica actuació en les darreres cronometrades de l’etapa conservant la mecànica.

Els dos equips Toyota iniciaven la segona jornada del ral·li guanyant les dues primeres especials cronometrades de les deu que composaven l’etapa, mentre que en la tercera Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien superar als dos Corolla WRC que es classificaven just darrere seu. En la quarta especial i última del bucle del matí el ral·li es posava més de cara per als líders provisionals quan Didier Auriol i Denis Giraudet arrancaven una roda del seu cotxe i cedien 5 minuts en completar la cronometrada sobre tres rodes. La parella gala baixava fins la setena posició provisional, just 7,1 segons per darrera dels seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Toni Gardemeister i Paavo Lukander, que debutaven al volant del SEAT Córdoba WRC en substitució de Piero Liatti i Carlo Cassina, entraven en posicions de podi a 2 minuts i 15,8 segons dels seus compatriotes amb un coixí molt important fins els quarts classificats que per llavors eren Thomas Rådström i Fred Gallagher.

Amb dos escratxs de dos possibles en el bucle del migdia, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki refermaven la seva condició de líders provisionals, si bé en les especials de la tarda es va produir una certa reacció per part de Juha Kankkunen i Juha Repo els quals marcaven 3 escratxs de 4 possibles per deixar les distàncies entre els dos equips en 1 minut i 36,9 segons en arribar a la neutralització del dissabte. Entretant, Toni Gardemeister i Paavo Lukander, per a qui una posició de podi era ja un premi més que suficient en una prova en la que venien a conèixer el SEAT Córdoba WRC de cara al debut de l’evolució prevista per al 1000 Llacs i en la que els finlandesos hi estaven nominats, cedien una mica de terreny per restar a 2 minuts i 31,3 segons dels líders de la prova.

Carlos Sainz i Luis Moya van ser també protagonistes en el bucle de la tarda, els espanyols van mostrar-se al llarg de tota la jornada com uns pilots molt ràpids, sumant 1 escratx, 2 segons escratxs i 5 tercers temps escratxs, que els permetia assolir la quarta posició provisional en detriment de Thomas Rådström i Fred Gallagher en la primera prova de la tarda, peró tot l’esforç dels pilots espanyols se’n va anar en orris quan els de Toyota patien una sortida de pista en la penúltima especial del dia, retornar a la traçada els costava 4 minuts i baixar tres posicions a la general, força lluny de les posicions de punts.

La tercera i última jornada del ral·li estava composada per set proves especials de 83,95 km de distància total, entre les que destacava especialment la primera, amb 32,23 km de distància la qual era guanyada per Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Els dels tres diamants vermells extenien la seva ratxa positiva en la segona i tercera especial, deixant pràcticament el ral·li decidit al seu favor amb tan sols uns 36 km cronometrats per disputar al llarg de 4 trams.

Les dues parelles oficials de Toyota, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet i els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, es repartien a parts iguals els quatres escratxs de les quatre proves cronometrades que restaven per disputar-se, en les que no es van haver de lamentar baixes importants ni cops de teatre i que per tant es podia certificar la victòria del Mitsubishi Lancer Evo VI de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que cobrien el recorregut en un temps total de 4 hores 11 minuts i 7,1 segons. Uns altres finlandesos, els de Subaru Juha Kankkunen i Juha Repo completaven el recorregut a 1 minut i 37 segons dels guanyadors, mentre que una tercera parella finlandesa, la debutant amb un WRCar de SEAT, Toni Gardemeister i Paavo Lukander, tancaven el podi a 2 minuts i 49 segons dels seus compatriotes vencedors.

En la categoria reservada als cotxes de producció, els campions de la categoria Gustavo Trelles i Martin Christie es forjaven un sólid liderat en guanyar tots els trams de la primera etapa llevat de les dues passades per les superespecials espectacle, el que deixava a la parella sud-americana amb un marge de més de minut i mig vers els segons classificats. La tónica es mantenia al llarg del dissabte, si bé l’escratx s’escapava de les mans dels líders en la tercera prova del dia, on per un descuit dels pilots a l’hora de fixar el capó del seu Lancer Evo VI, aquest s’obria en plena especial i els sudamericans marcaven el pitjor temps de la categoria perdent uns 30 segons que els líders anirien recuperant al llarg del dissabte per completar la jornada amb pràcticament la mateixa distància a la que arribaven al final del divendres.

En la última jornada dominical, Gustavo Trelles i Martin Christie guanyaven l’especial llarga de l’etapa, per ja en les restants proves curtes, dedicar-se a administrar l’avantatge aconseguida i adjudicar-se així la victòria en el ral·li que permetia al pilot uruguaià obrir en 5 punts més el forat que tenia vers l’omanita Hamed Al-Wahaibi, segon classificat al ral·li i màxim rival en la consecució del títol, situant la distància entre els dos a la general provisional del campionar en 9 punts.

La poc nodrida categoria FIA 2-L, en la que amb prou feines hi prenien la sortida 8 equips, dels que només 3 d’ells comptaven amb un cert caracter oficial, els Hyundai Coupé agafaven ràpidament el volt i repartint-se tots els escratxs del divendres es distanciaven de la resta de competidors, destacant especialment els britànics Alister McRae i David Senior, que completaven la jornada a 47,1 segons dels seus companys d’equip Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Una punxada en l’equador de la jornada per part dels britànics deixava als suecs al capdavant de la provisional, més tard una penalització de 50 segons per retard en la sortida del parc d’assistències, aplanava més el camí dels suecs, que marcant cronos similars als dels seus companys en el que restava de cita, donaven un doblet a la marca coreana que retallava 16 punts als seus més importants rivals en la consecució del mundial, Renault.

En el campionat per a pilots el ral·li era molt favorable per a Tommi Mäkinen, doncs no només el finlandès aconseguia la tercera victòria de la temporada, sino que a més a més els seus més immediats rivals en la lluita pel títol, Didier Auriol i Carlos Sainz, gairebé no sumaven punts a la cita austral, 3 per part del francès, 1 per part de l’espanyol.

En el campionat de marques Toyota es mantenia al capdavant de la general provisional tot i el poc bagatge que els nipons treien del ral·li, 5 punts. Mitsubishi, que sumava 11 punts gràcies a la victòria dels seus campions finlandesos i el sisè lloc en constructors de Freddy Loix i Sven Smeets, es distanciava substancialment de Subaru en la lluita per la segona posició en el campionat.