Ral·li Acròpolis 1999

El dimecres 9 de juny de 1999 finalitzava a Agioi Theodoroi la 46ena edició del Ral·li Acròpolis, vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als calendaris dels cèrtamens reservats per a pilots, constructors, FIA 2-L i producció, aconseguia aplegar fins a 105 equips en la seva cerimònia de sortida celebrada a Atenes dels 113 inscrits. El ral·li comptava amb 21 especials en el seu programa que totalitzaven 376,06 km de lluita contra el cronometre que només 47 equips van aconseguir completar.

Una especial espectacle de només 2,40 km de distància donava el tret de sortida a la prova el diumenge 6 de juny en la que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els pilots més ràpids seguits dels belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets i els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya.

L’especial Agii Theodori donava el tret de sortida el dilluns al recorregut propi del ral·li, en la que els pilots britànics veien les dues cares de la fortuna. Per una banda els pilots de Ford Colin McRae i Nicky Grist aconseguien adjudicar-se el millor temps i de retruc situar-se com a líders provisionals de la cita, mentre que els seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid veien com en humitejar-se el control electrónic del seu diferencial, perdien uns 22 segons.

A partir de llavors la parella britànica de la constelació de les Pleiades va començar a recuperar el terreny perdut en forma de 4 escratxs consecutius que els situaven al capdavant de la taula de temps provisional desbancant als seus companys d’equip, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo, després del seu tercer escratx consecutiu.

En la sisena especial cronometrada del ral·li es registraven dos incidents importants, per una banda el per llavors líder del campionat de pilots, el francès Didier Auriol i el seu copilot Denis Giraudet es veien obligats a abandonar la prova en malmetre la suspensió del seu Corolla WRC en colisionar violentament contra una roca, roca en la que Juha Kankkunen i Juha Repo també hi van impactar, si bé els pilots de Subaru només havien de lamentar una punxada que els feia perdre 50 segons. Els finlandesos, que venien de guanyar a l’Argentina, es van posar a recuperar terreny d’immediat, marcant el millor registre en la penúltima prova del dia i el segon temps escratx en l’especial que tancava la jornada.

Richard Burns i Robert Reid arribaven a la neutralització de la jornada amb uns 18 segons d’avantatge al capdavant de la provisional del ral·li vers als seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist, però en vistes a evitar obrir pista l’endemà, els de Subaru penalitzaven voluntàriament 30 segons en les assistències i deixaven als de Ford al capdavant de la general de temps seguits de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki a 8,7 segons i de Carlos Sainz i Luis Moya a 13,5 segons, restant els fins llavors líders en quarta posició a una sola dècima de la parella espanyola de Toyota.

A part de la baixa registrada de Didier Auriol i Denis Giraudet en la sisena cronometrada del ral·li, una altra baixa destacable de la jornada era la que afectava als primers líders de la prova, els pilots de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, quan el seu embragatge deia prou en la primera especial del dia.

Els pilots anglesos de Subaru, demostraven que la tàctica escollida era la bona en aconseguir recuperar el liderat a la prova, amb l’escratx en la primera especial cronometrada de les 8 que s’havien de celebrat al llarg del dimarts. D’altra banda en aquesta primera prova cronometrada Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki punxaven fins a tres rodes del seu Lancer Evo VI, pel que amb només dues rodes de recanvi en el seu haver, els finlandesos van haver d’afrontar la següent cronometrada amb una roda punxada.

Les punxades van ser denominador comú entre els equips favorits a victòria en les primeres cronometrades de la segona etapa, tret de Richard Burns i Robert Reid a qui les seves Pirelli semblaven immunes al pedreguer grec, facilitant que es produis un constant ball en les posicions que seguien a la de líderen la taula general de temps. Malgrat tot els britànics marcaven un mal temps a la tercera cronometrada que els portava a perdre la seva plaça per 1,7 segons en favor de la parella finlandesa dels tres diamants vermells, és a dir Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Precisament en la tercera cronometrada, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo trencaven la suspensió del seu Subaru Impreza WRC aixecant una enorme polseguera que afectava negativament als italians de SEAT Piero Liatti i Carlo Cassina que venien per darrera marcant uns bons cronos. Amb la visibilitat reduida el transalpins golpejaven contra una pedra que danyava la seva caixa de canvis, si bé els de la marca catalana continuaven en competició en el ral·li mentre que els de Subaru es veien obligats a abandonar la prova en completar l’especial.

Poc abans d’arribar a l’equador de la segona etapa, un segon incident afectava negativament el Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals perdien el liderat en trencar la suspensió del seu cotxe després de colpejar contra una pedra. A més a més els finlandisos penalitzaven 10 segons a causa de la pertinent reparació, baixant encara una posició més per situar-se en tercer lloc per darrera del Toyota Corolla WRC de Carlos Sainz i Luis Moya.

Ja en les especials de la tarda un nou problema en el Mitsubishi Lancer Evo VI de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, en aquesta ocasió el seu diferencial davanter, deixava pràcticament a Carlos Sainz i Luis Moya en solitari en la persecució de Richard Burns i Robert Reid, els quals arribaven a la segona neutralització del ral·li amb 17,2 segons vers la parella espanyola i 35,1 amb els finlandesos de Mitsubishi.

A part de la baixa enregistrada de Juha Kankkunen i Juha Piironen el dimarts el matí, per la tarda es varen registrar dues més entre els pilots d’entitat, com quan Colin McRae i Nicky Grist es veien obligats a abandonar la prova en trencar la caixa de canvis del seu Ford Focus WRC a manca d’un tram per acabar la jornada, i la de Piero Liatti i Carlo Cassina en accidentar el seu SEAT Córdoba WRC en l’últim tram quan els italians eren cinquens.

La tercera etapa estava formada per les 5 primeres cronometrades de la primera jornada, en la que Richard Burns i Robert Reid aconseguien l’escratx en les tres primeres especials elevant en mig minut les distàncies que els separaven dels pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya per arribar fins els 48,7 segons a falta de celebrar-se les dues últimes proves. L’altra cara de la competició la oferien Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, a qui un problema amb les  suspensions aparescut en la primera cronometrada de la darrera jornada i no reparat fins a la conclusió de la segona especial, els feien perdre de l’ordre de 2 minuts i caure per darrera dels seus companys d’equip els belgues Freddy Loix i Sven Smeets.

En tan bon punt la parella finlandesa de Mitsubishi va tenir les suspensions en perfectes condicions es varen llençar a l’atac de la darrera plaça de podi, fita que els pilots varen aconseguir gràcies a un segon temps escratx en la tercera cronometrada i dos escratxs en les dues últimes especials del ral·li mentre que els seus companys d’equip en rebre ordres d’equip van alçar el peu de l’accelerador i marcaven uns temps força dolents.

Així doncs completades les 21 especials programades, Richard Burns i Robert Reid aconseguien la seva primera victòria de la temporada amb un temps total de 4 hores 21 minuts i 21,2 segons, 1 minut i 1,3 segons per davant de Carlos Sainz i Luis Moya. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tancaven el podi a 3 minuts i 40 segons dels guanyadors del ral·li.

En la categoria de producció el ral·li es va plantejar com un duel a tres bandes al llarg de la seva primera jornada entre els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, Gustavo Trelles i Martin Christie i Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, sent el pilot omanita i el seu copilot neozelandès els qui s’emportaven la millor part en liderar la categoria en 7 de les primeres vuit proves. Els líders es van quedar pràcticament sols en la segona jornada quan primer Gustavo Trelles i Martin Christie abandonaven la prova per averia elèctrica i després Manfred Stohl i Ilka Minor perdien vora 5 minuts en la cinquena especial del dia, si bé es mantenien en segona posició. En la darrera jornada els austríacs van intentar escurçar distàncies però a dues cronometrades d’acabar el ral·li, els centre-europeus es veien obligats a abandonar, deixant en safata la victòria a Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe que d’aquesta manera aconseguien la seva tercera victòria de la temporada i restaven a 4 punts de Gustavo Trelles, líder provisional de la categoria.

En la poc nudrida categoria FIA 2-L, ben d’hora va quedar palès que la victòria seria un assumpte dels Hyundai oficials, doncs els belgues Kris Princen i Dany Colebunders, amb Renault Mègane Maxi, es veien incapaços de seguir el ritme dels cotxes coreans. Malgrat tot, els primers líders de la categoria, els britànics Alister McRae i David Senior es veien obligats a abandonar la prova per un problema d’embragatge en la primera cronometrada del segon dia pel que els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van haver de lluitar contra si mateixos per aconseguir la victòria en la categoria.

L’abandonament de Didier Auriol en la primera jornada, sumat als 4 punts que obtenia Tommi Mäkinen amb la seva tercera posició final, permetia al pilot finlandès trencar la igualada que tenia amb el pilot de Montpeller en sortir d’Argentina i passar a liderar en solitari la provisional. Carlos Sainz per la seva banda trencava l’empat que tenia amb Colin McRae, que també abandonava la cita, i es situava en tercera posició provisional.

En la taula provisional del campionat de constructors, Toyota seguia liderant-la amb solvència tot i que a la cita grega tan Mitsubishi com Subaru aconseguien retallar en 1 i 4 punts la puntuació que els separava abans d’arribar-hi. Ford, que marxava del ral·li en blanc, perdia el contacte vers Subaru.