El dimarts 2 de juliol de 1985 a Auckland hi finalitzava el 15è Ral·li de Nova Zelanda, edició que figurava com la setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis i que per tant la seva disputa suposava entrar en la segona meitat del mateix en estar composat per un total de 12 proves. La cita oceànica entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, un alicient per a la gran majoria d’estructures afincades a Europa, tret de Lancia, per a recórrer la gran distància fins a les antípodes. En total la prova aconseguia aplegar fins a 67 equips en la seva llista oficial inscrits, molts d’ells provinents de l’àrea del Pacífic est, emprenent tots ells des de la mateixa ciutat el dissabte 29 de juny, el camí cap a les 48 especials cronometrades de 935,50 km de distància que els organitzadors disposaven en el recorregut, una corda que 39 formacions aconseguirien superar.
Dissabte a les 10 en punt del matí s’iniciava la primera etapa del ral·li, un bucle amb inici i final a Auckland cap al nord de l’illa i que en estar format per 12 proves especials cronometrades de 242,08 km de distància competitiva, finalitzava 12 hores més tard, és a dir a les 10 en punt de la nit.
Timo Salonen i Seppo Harjanne, marcaven el primer millor registre del ral·li, el que suposava que els finlandesos de Peugeot passaven a liderar la prova. Emperò el lideratge dels pilots de la marca francesa va ser efímer, doncs la majoria de les pistes per les que es celebrava aquesta primera jornada, eren molt ràpides, una característica que afavoria als Audi Sport Quattro desplaçats fins a l’esdeveniment, i es que els prototips bavaresos gaudien d’una major potència sota la seva carrosseria, que no pas els borgonyons.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg aprofitaven els condicionants, i els campions del món en vigència sabien treure suc del seu cotxe, que havia estat millorat amb unes noves caixes de canvis de sis velocitats i uns nous suports frontals d’acer, enlloc dels d’alumini que havien fallat a Grècia, per liderar la prova oceànica al terme de la cronometrada més ràpida de la jornada, en la que tanmateix hi establien el registre de referència per a la resta del parc tancat.
Però la disputa de la tercera prova especial de la jornada, dictava de nou un canvi en el lideratge, doncs l’Audi dels suecs va començar a patir problemes d’encès a règims alts, un contra-temps que suposava la cessió de l’anhelada primera posició als seus companys d’equip, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, i sota una nova victòria de tram dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne.
Amb 3 victòries parcials consecutives entre el 4t i 6è tram, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es confirmaven en la primera posició seguits de Timo Salonen i Seppo Harjanne i de l’altre Peugeot 205 T16 present al ral·li, el pilotat per Ari Vatanen i Terry Harryman, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg seguien cedint segons vers els seus rivals i companys.
Per darrera dels 2 prototips europeus de tracció integral, destacaven els cotxes japonesos de propulsió, és a dir el Toyota Celica Twin Cam Turbo i el Nissan 240 RS. Entre aquests Björn Waldegård havia d’afrontar les especials amb un handicap afegit, quan a última hora el seu copilot habitual Hans Thorszelius era baixa per unes molèsties gàstriques, deixant el rol d’asseure’s a la seva dreta al voluntari i periodista belga Michel Linzin.
Per a més desgràcia de qui fou vencedor de l’edició de 1982, en la segona especial cronometrada un problema de transmissió els feia perdre 51 minuts dels 60 que el reglament permetia abans de no ser exclosos, malgrat tot, el pilot suec i l’improvisat copilot belga van continuar fins que un cargol es va quedar encallat en el seu pern, arribant a acumular els fatídics 60 minuts que els obligava a acomiadar-se de la competició en entregar el seu carnet de ruta al terme de la jornada.
El recorregut s’entortolligava en les cronometrades següents, i aquí era on els Peugeot 205 T16 posaven de manifest la seva major agilitat. Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven consecutivament en les 3 cronometrades següents, mentre que els seus companys Ari Vatanen i Terry Harryman feien el mateix en les 2 darreres que restaven per celebrar-se, un cop que l’onzena prova especial programada es cancel·lava abans de celebrar-se.
En arribar al parc tancat d’Auckland a partir de les 10 de la nit, tot i haver acumulat 5 victòries de tram al llarg de les 11 proves especials disputades, per 3 per part dels líders Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne es quedaven a 16 segons de la primera posició, mentre que els seus companys Ari Vatanen i Terry Harryman ho feien a 1 minut exacte. Després dels problemes mecànics acumulats, Stig Blomqvist i Björn Cederberg fitxaven a 2 minuts i 34 segons dels seus companys, mentre que Juha Kankkunen i Fred Gallagher tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 8 minuts i 44 segons dels alemanys i precedint en 3 minuts i 17 segons al Nissan 240 RS dels locals Reg Cook i Wayne Jones.
La segona jornada del ral·li suposava viatjar cap al sud de l’illa, concretament fins a Rotorua, un desplaçament que tenia lloc mitjançant 11 proves especials de 184,63 km cronometrats, de les que 3 d’elles eren asfaltades i les 8 restants de grava. L’etapa s’iniciava el diumenge 30 de juny amb la sortida d’Auckland a les 10 del matí i aquesta acabaria a la ciutat esmentada anteriorment en passar 5 minuts de 3 quarts de 10 de la nit, sent la pluja la nota predominant de la mateixa.
L’etapa s’iniciava, competitivament parlant, en els carrers asfaltats de la ciutat veïna de Manukau, on Timo Salonen i Seppo Harjanne hi aconseguien el millor temps per seguir escurçant distàncies amb els líders. Una segona entrega de l’estira i arronsa entre els finlandesos de Peugeot i els alemanys d’Audi estava servit, amb un balanç lleugerament més favorable als de la marca del lleó i algunes aparicions dels campions del món Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que Ari Vatanen i Terry Harryman s’endarrerien una mica més, de l’ordre de mig minut, en patir una punxada.
A les afores de l’aeroport de Hamilton, s’hi celebrava la cinquena prova especial de la jornada, dissetena en el còmput global del ral·li, en una mena de circuit d’autocross en el que els líders provisionals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’hi presentaven amb unes Michelin massa amples que no donaven bona adherència al seu Audi. A conseqüència d’aquesta elecció, els alemanys es van envirollar en més d’una ocasió, arribant fins i tot a calar el motor del seu Sport Quattro, el que els portava a cedir 28 segons, i amb ells el lideratge per 3 segons de demèrit a Timo Salonen i Seppo Harjanne, tanmateix els homes més ràpids en aquesta cronometrada.
Paral·lelament, Juha Kankkunen i Fred Gallagher trencaven la transmissió de l’únic Toyota Celica TCT supervivent en aquesta cinquena prova especial i la parella s’enfonsava en la classificació provisional.
En la següent prova especial programada, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien la seva segona victoria de tram del dia i amb ella els bavaresos recuperaven la primera posició, però tal i com havia passat en la jornada anterior, les següents proves especials eren més revirades i aquestes tenien una grava molt lliscant, unes condicions que afavorien l’agilitat dels compactes francesos en detriment de la potència dels coupés alemanys.
Sense un feix de segons que esmorteïs la contrarietat del terreny i havent d’obrir pista, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer perdien ràpidament la primera posició, la qual tornava a anar a mans de Timo Salonen i Seppo Harjanne altra vegada, si bé qui establia el millor temps a final de tram eren els seus companys Ari Vatanen i Terry Harryman.
L’idoneïtat dels prototips sortits de Sochaux quedava palesa amb els temps a final de tram, doncs Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en 2 de les 4 últimes cronometrades de l’etapa, una d’elles ex-aequo amb els seus companys Timo Salonen i Seppo Harjanne, qui en imposar-se també en 2 proves especials cronometrades, eixamplaven distàncies al capdavant de la taula.
Per la seva banda, i mantenint sempre un ritme alt i lluitador, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven la jornada amb un registre de referència a Tokoroa Forest, la qual donava pas als participants al parc tancat de Rotorua.
A la ciutat famosa per les seves fumaroles sulfuroses hi arribaven fins a 51 formacions participants a partir de 3 quarts i 5 minuts de 10 de la nit, amb Timo Salonen i Seppo Harjanne al capdavant de la classificació provisional per 23 segons de marge amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Gràcies a una segona meitat d’etapa més encertada, Ari Vatanen i Terry Harryman eren tercers a 1 minut i 40 segons dels seus companys, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg restaven a les portes de les posicions de podi a 3 minuts i 22 segons dels líders. Els suecs no estaven tenint ni de bon tros un ral·li senzill, amb problemes d’injecció i frens, però si més no l’endarreriment de Juha Kankkunen i Fred Gallagher els hi donava un gran coixí de segons vers els qui s’estaven jugant la primera posició entre els neozelandesos i la cinquena absoluta, els pilots de Mazda Neil Allport i Rodger Freeth i els de Nissan Reg Cook i Wayne Jones.
Tot i haver arribat a Rotorua, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta havien perdut una bona quantitat de temps a causa d’una fallada elèctrica en el transcurs de la segona etapa, caient fins a la 42ena posició a l’entrada del parc tancat de la ciutat, punt en què el matrimoni kenyà va veure que no tenia sentit seguir en competició i decidien entregar el seu carnet de ruta.
A les 9 en punt del dilluns 1 de juliol s’iniciava la tercera etapa, un bucle amb inici i final, a 2 quarts d’11 de la nit del mateix primer dia de juliol, a Rotorua. Un escull que estava format per 12 proves especials cronometrades de 251,96 km, de les que una era asfaltada i les restants sobre terra.
En previsió d’un possible atac de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els pilots de Peugeot van sortir del parc tancat de Rotorua amb el mateix impuls amb el que hi havien fet ingrés hores abans. Així tan Timo Salonen i Seppo Harjanne, com Ari Vatanen i Terry Harryman s’anotaven 4 victòries de tram, una d’elles ex-aequo, en les sis primeres proves especials de la jornada, mentre que els alemanys d’Audi veien truncades les seves opcions d’intentar assaltar el lideratge, quan la caixa de canvis del seu Sport Quattro va començar a fer sorolls i la selectora va incrementar la seva rigidesa. Obligats a ser més cautelosos per tal de preservar la mecànica, als alemanys no només se’ls hi escapaven els líders, sinó que a més a més la segona formació dels borgonyons se’ls hi començava a tirar a sobre.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer empataven al millor temps amb els seus companys de formació Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la darrera prova especial matinal, mentre que en la represa de la competició, els alemanys començaven a donar símptomes de millora, gràcies a la intervenció dels seus mecànics, imposant-se en la cronometrada asfaltada així com en la següent, on altra vegada els honors eren compartits amb els seus companys campions del món.
Timo Salonen i Seppo Harjanne rebaixaven els ànims dels seus rivals imposant-se en la cronometrada reina del dia i de l’edició, així com en la darrera prova especial de l’itinerari de l’etapa, mentre que Ari Vatanen i Terry Harryman feien el mateix en la cronometrada que quedava entremig d’aquestes dues especials conquerides pels seus companys.
Paral·lelament Reg Cook i Wayne Jones s’endarrerien per problemes amb la caixa de canvis del seu Nissan 240 RS, mentre que el Mazda RX-7 de Neil Allport i Rodger Freeth era baixa per accident en la darrera prova especial de la jornada. Dues contrarietats que obrien les portes a Malcolm Stewart i Doug Parkhill, molt més compenetrats al seu antic Audi Quattro A2 que no pas en els compassos inicials del programa, a ocupar la primera de les posicions entre els neozelandesos així com la cinquena absoluta.
Completada la tercera etapa del programa, Timo Salonen i Seppo Harjanne feien ingrés al parc tancat de Rotorua havent incrementat les distàncies amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer fins a 1 minut i 43 segons, mentre que Ari Vatanen i Terry Harryman es situaven a 2 minuts i 12 segons dels seus companys d’equip, o el que és el mateix, a 29 segons de la segona posició. A 3 minuts i 51 segons dels líders, Stig Blomqvist i Björn Cederberg conservaven la quarta posició provisional, tot esperant que algun dels cotxes que tenien per endavant fallés. Els neozelandesos Malcolm Stewart i Doug Parkhill eren cinquens a l’enorme distància de 46 minuts i 33 segons dels líders.
La quarta i última etapa del ral·li era tanmateix la més llarga de tot el programa, amb 256,83 km cronometrats al llarg de 13 proves especials, de les que 3 es celebraven sobre asfalt i les 10 restants sobre grava. Una activitat competitiva a la que es donava inici a les 7 en punt del matí amb la sortida dels 44 equips participants que restaven en actiu del parc tancat de Rotorua i que es conclouria a 2 quarts de 9 del vespre del mateix dimarts 2 de juliol a Auckland, punt final de l’edició.
En un tot o res per tal d’aconseguir el doblet per a Peugeot, Ari Vatanen i Terry Harryman sortien desbocats del parc tancat de Rotorua, rendint al nivell que s’esperava d’ells des d’un bon inici. El finlandès i el britànic s’avesaven a les victòries de tram, aconseguint-ne 4 de consecutives en les 4 primeres proves especials de la jornada o eixamplant les mires, un total de 7 en les 8 primeres.
Malgrat haver solventat tots aquells petits dimonis que l’havien estat afligint al llarg de tot l’esdeveniment, amb una nova caixa de canvis, el motor treballant a ple règim i els frens sent efectius al 100%, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer no van poder plantar cara a l’atac d’Ari Vatanen i Terry Haryman i els alemanys veien arrabassada la seva segona posició per 7 segons al terme de la segona prova especial del dia.
En el darrer terç de la jornada, les pistes de la periferia d’Auckland tornaven a ser força més favorables als Audi que no pas als Peugeot, tal i com ja havia passat el diumenge al matí. En aquest context, els campions mundials, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, posaven a lluir els seus galons i els suecs s’imposaven en 3 de les 4 proves especials que restaven per disputar-se, doncs la desena cronometrada havia de ser cancel·lada pel mal estat de la mateixa, no sense això emportar-se’n un ensurt quan després de clavar una roda en el voral, patir una virolla quan els pilots havien assolit una velocitat propera als 150 km/h.
Arribats a Auckland a partir de quan les manetes dels rellotges locals indicaven que eren 2 quarts de 9 del vespre, el 15è Ral·li de Nova Zelanda finalitzava amb la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Els finlandesos de Peugeot completaven els 898,50 km cronometrats disputats de l’itinerari en un temps total de 8 hores 29 minuts i 16 segons, registre que reduïa en 1 minut i 17 segons l’aconseguit pels seus companys de formació Ari Vatanen i Terry Harryman. Finalment, i malgrat tenir el seu cotxe en ple rendiment, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi a 2 minuts i 26 segons dels guanyadors.
Entre els turismes millorats, és a dir els vehicles amb fitxa d’homologació de Grup A, Subaru era la marca qui més fort apostava per la classe, desplaçant fins a un total de 5 cotxes a l’esdeveniment; disposant tots ells de tracció integral, condició que ja feia un parell d’anys que es veia com imprescindible per tal de tenir èxit a l’esdeveniment oceànic.
Dels 5 cotxes de la marca de la Constel·lació de les Plèiades desplaçats a les antípodes, només el dels kenyans Carlo Vituli i Robin Nixon es va veure obligat a abandonar, en quedar-se sense carburant i quan aquests ja havien creuat la línia de meta d’una prova especial cronometrada. Mentre que els locals Peter “Possum” Bourne i Michael Eggleton es tornaven a mostrar inexorables i els neozelandesos aconseguien la tercera victòria consecutiva de la classe per 9 minuts i 53 segons de marge vers els seus compatriotes i companys de formació Tony Teesdale i Bob Haldane i per 11 minuts i 34 segons amb els seus també companys kenyans Mike Kirkland i Mike Doughty.
La victòria de Timo Salonen, segona consecutiva en la temporada, permetia al pilot finlandès afermar-se en la primera posició de la taula provisional del campionat de pilots per davant de Stig Blomqvist, qui finalitzava el ral·li en quarta posició i perdia 10 punts més en la seva lluita per revalidar el títol. Per darrera d’ells, Ari Vatanen tornava a puntuar, ja que des de la seva victòria a Suècia el pilot havia abandonat en les 4 restants proves fins arribar a Nova Zelanda, el que li permetia al finlandès mantenir la diferència amb Walter Röhrl.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Timo Salonen |
88 |
|
Stig Blomqvist |
60 |
|
Ari Vatanen |
55 |
En el campionat de constructors el doblet de Peugeot per davant dels dos Audi no va fer més que incrementar les distàncies entre borgonyons i bavaresos, mentre que Nissan, gràcies a la sisena plaça dels neozelandesos Reginald Cook i Wayne Jones, seguia en progressió en el campionat, incrementant les distàncies amb Toyota, qui sortien en blanc de la prova oceànica en registrar respectius abandonaments de les seves dues unitats.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
112 |
|
Audi |
76 |
|
Nissan |
38 |