Vuitena cita entre un total de 12 que composaven el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 3 d’agost de 1985 finalitzava a Córdoba el 5è Ral·li d’Argentina. La prova, que s’iniciava des de la capital, Buenos Aires, amb tots els 138 equips que havien oficialitzat la seva inscripció baixant per la protocolària rampa de sortida el dimarts 30 de juliol, comptava amb un itinerari programat de 23 proves especials cronometrades de 956,71 km de distància, una corda que només 39 formacions participants van aconseguir superar.
A les 10 en punt de la nit del dimarts 30 de juliol, els participants iniciaven des de Buenos Aires, el llarg, feixuc i absurd tram d’enllaç de més de 700 km fins a l’epicentre de la competició, la província de Córdoba, on els primers participants hi farien cap a primera hora del matí de l’endemà dimecres 31. Un cop a lloc, els organitzadors disposaven les 4 primeres proves especials als participants, llur corda total cronometrada assolia els 173,36 km.
Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en la primera prova especial del programa amb una velocitat promig de 130,49 km/h i per un avenç d’1 segon vers el registre dels seus companys Timo Salonen i Seppo Harjanne, així com el dels guanyadors de la darrera edició de la ronda argentina, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui hi feien debutar el flamant Audi Sport Quattro E2.
La lluita era molt tancada i les ombres es cenyien sobre els líders provisionals en la següent especial programada, Las Bajadas, en la que els pilots, mentre afrontaven una llarga recta a uns 190 km/h, es veien sorpresos per un petit sotrac de la pista i sortien despedits de la traçada, donant fins a 4 voltes de campana i anant a aturar-se a uns 160 metres del lloc de l’accident. El Peugeot 205 T16 que pilotaven quedava per la ferralla i afortunadament per al finlandès i el britànic, els pilots eren evacuats d’immediat per helicòpter de l’equip fins a l’Hospital de Rio Tercero, on els metges van poder controlar l’hemorràgia interna que hagués pogut acabar amb la vida del de Tuupovaara.
La resta de participants que afrontaven el lloc de l’accident a continuació, rodejaven l’esvoranc per la seva dreta i evitaven així el potencial perill d’aquest. Timo Salonen i Seppo Harjanne hi aconseguien el millor temps i els finlandesos es feien amb el lideratge de la taula provisional, seguits de la tercera parella de la casa del lleó, l’ex pilot de Fórmula 1 argentí Carlos Reutemann i el francès Jean-François Fauchille, així com d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui en un dels diversos guals de l’especial, s’hi deixaven un grapat de segons en entrar aigua en el motor, a part de perdre-hi l’ala anterior, el que els hi provocava problemes de subviratge.
La igualtat entre Timo Salonen i Seppo Harjanne amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg retornava en la recta final de l’etapa, i marcant cronos molt similars, els finlandesos de Peugeot s’imposaven en la tercera prova especial de l’etapa i els suecs d’Audi en la quarta, la més llarga de tota la jornada amb 71,12 km de corda, tots dos equips feien cap al parc tancat ocupant les dues primeres posicions. Mentrestant, descontents amb la seva posada a punt de les suspensions, Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille perdien el contacte amb els pilots capdavanters i quedaven fora de les posicions de podi.
Superats els 173,36 km cronometrats de la primera etapa, les 101 parelles participants que restaven en actiu començaven a endinsar-se en el parc tancat de Córdoba quan encara mancaven 3 minuts per a 3 quarts de 3 de la tarda. Timo Salonen i Seppo Harjanne hi feien entrada en primera posició i per 2 minuts i 41 segons de marge en relació a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que els austríacs Wilfried Wiedner i Franz Zehetner eren tercers a 6 minuts i 34 segons dels líders, precedint en 23 segons a Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille. Privats de 4 rodes motrius, així com d’extenses jornades d’entrenament, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 12 minuts i 58 segons dels líders.
A les 6 en punt del matí del dijous 1 d’agost arrancava la segona etapa del ral·li, amb la sortida de la primera parella participant del parc tancat. 7 proves especials cronometrades es programaven al llarg de la jornada, un escull que finalitzaria per als més matiners de tots en passar 6 minuts de les 5 de la tarda del mateix dia i llur corda competitiva arribava fins als 319,93 km, la més longeva per a una etapa en l’itinerari, unes cronometrades que suposaven una incursió per la regió més septentrional de la província.
Tal i com acabava la primera etapa, arrancava la segona, és a dir amb repartiment de victòries de tram entre els suecs de la firma bavaresa i els finlandesos de la borgonyona, mentre que en la tercera, “El Manzano”, s’hi produïa una de les altres imatges icòniques de l’edició. Timo Salonen i Seppo Harjanne patien una punxada i s’hagueren d’aturar a canviar la roda. Just en el moment de reincorporar-se a pista, arribaven per darrera Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui buscaven desesperadament superar als seus rivals finlandesos, que anaven més lents que ells. Finalment, veient que aquests no els hi deixaven pas i que el seu cotxe s’estava emportant tots els cops de les pedres que els seus oponents desprenien, els campions del món en vigència decidien afluixar i deixar un marge de seguretat d’uns 300 metres.
Completada l’especial, Timo Salonen i Seppo Harjanne es disculpaven amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg per haver-los fet tap, si bé malgrat la contrarietat, els suecs hi aconseguien la seva segona victòria de tram del dia, tercera en el que es portava disputat de ral·li, per deixar les distàncies entre els dos caps de files en un centenar de segons.
L’atac d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg prosseguia en el següent tram programat, Charbonier, en llur parcial ubicat a uns 45 km de la sortida, els cronòmetres indicaven que els suecs retallaven una vintena de segons als líders finlandesos, malauradament, en el darrer terç de l’especial, els guanyadors de la darrera edició de la ronda argentina havien de completar l’especial al ralentí, sense pressió d’oli i perdent uns 3 minuts vers el registre de referència establert per Timo Salonen i Seppo Harjanne, emperò conservant la segona posició per davant de Wilfried Wiedner i Franz Zehetner i de Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille.
En l’enllaç vers la següent prova cronometrada, novena del programa i cinquena de l’etapa, la biela del primer cilindre es trencava i aquesta perforava el bloc del motor pentacilíndric de l’Audi dels campions mundials, obligant-los a abandonar la prova. Sense cotxe al que assistir, Roland Gumpert i el seu equip tècnic es bolcava sobre l’Audi Quattro A2 de Wilfried Wiedner i Franz Zehetner, la única opció que tenien els germànics d’evitar que els del lleó es proclamessin campions del món a l’Argentina.
Precisament Wilfried Wiedner i Franz Zehetner, que competien per primera vegada fora d’Europa, s’imposaven en el següent tram cronometrat, La Cumbre, en el que Timo Salonen i Seppo Harjanne hi prenien excessives precaucions, mentre que precisament la parella finlandesa s’imposava en les dues darreres proves especials de la jornada, per tal de fer retorn al parc tancat de Córdoba amb 12 minuts i 39 segons de marge vers els segons classificats austríacs. Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille, que encara estaven aprenent sobre la marxa el maneig d’un Grup B, eren tercers a 17 minuts i 6 segons dels líders i per un marge de 15 minuts i 5 segons vers l’obsolet Nissan 240 RS de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, força endarrerits en trobar-se amb la presència d’aigua en el carburant.
La tercera etapa del ral·li viatjava cap a l’oest de la província, amb sortida del parc tancat de Córdoba a les 6 en punt del matí del dijous 2 d’agost, el programa de la jornada comptava altra vegada en el seu itinerari amb 7 proves especials, si bé en aquesta ocasió la seva corda cronometrada resultava ser de 279,19 km.
Haven assolit un important feix de minuts al capdavant de la classificació provisional, Timo Salonen i Seppo Harjanne afrontaven la tercera etapa amb precaució, intentant cuidar al màxim els components del seu Peugeot 205 T16 i assegurar-se així ser al parc tancat de Córdoba en quan passés 1 minut d’1 quart de 5 de la tarda.
Tot i evitar sobrepassar les 7000 rpm de règim del seu motor, els líders s’imposaven en 5 de les 7 proves especials que es programaven, mentre que en les 2 restants, els autors del millor temps no eren altres que Wilfried Wiedner i Franz Zehetner, un rendiment desigual que es traduïa en un increment de les distàncies entre els dos primers classificats de la tuala fins als 15 minuts i 32 segons, mentre que més compenetrats amb el seu Peugeot 205 T16, Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille no perdien tant terreny com en etapes anteriors i tancaven el podi a 23 minuts i 57 segons.
Tal i com havia passat en l’anterior edició de la ronda argentina, les 3 darreres proves especials de la quarta etapa del ral·li no eren altra cosa que una segona passada per les cronometrades que els pilots havien afrontat al llarg del primer escull de l’itinerari, i tal i com havia passat en les dues jornades prèvies, el tret de sortida del parc tancat de Córdoba es donava a les 6 en punt del matí, en aquest cas del dissabte 3 d’agost de 1985.
Amb 5 proves especials cronometrades en el seu programa, la quarta jornada del ral·li suposava els darrers 184,23 km competitius de l’esdeveniment. Uns quilòmetres que discorrien cap al sud de la província i que tanmateix van resultar insuficients com per a que es produís cap cop de teatre al capdavant d’una classificació molt definida, i en la que cap dels seus inquilins va voler assumir riscos.
Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven en la primera especial que conduïa els participants cap al sud, mentre que Carlos Reutemann i Jean-François Fauchille estrenaven el seu comptador de victòries en la següent tot aprofitant el context de calma. Emplaçats en les segones passades per les cronometrades del dimecres, Wilfried Wiedner i Franz Zehetner acumulaven 3 victòries parcials més consecutives, amb les quals els austríacs tancaven l’edició.
De retorn al parc tancat de Córdoba en quan els rellotges argentins indicaven que passaven 5 minuts d’1 quart de 2 de la tarda, el 5è Ral·li d’Argentina es donava per finalitzat amb la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Els finlandesos, cridats a ser a principi de temporada els escuders de la marca borgonyona del lleó, aconseguien així la seva quarta victòria de la temporada, tercera consecutiva i setena en la seva carrera en el mundial de ral·lis, amb un temps de 10 hores 4 minuts i 33 segons, un registre que els hi donava un marge de 13 minuts i 56 segons sobre els austríacs Wilfried Wiedner i Franz Zehetner. Carlos Reutemann, qui aquesta vegada pilotava acompanyat de Jean-François Fauchille, repetia el podi que havia aconseguit en la seva anterior participació, l’any 1980, a 31 minuts i 14 segons dels seus companys d’equip, esdevenint així en l’únic pilot que comptava les seves participacions al mundial per podis.
Entre els Grup A, la presumpta batussa entre els Renault 18 GTX dels argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, Gabriel Raies i Raul Campana i Ernesto Soto i Martin Christie pràcticament no va existir. Els darrers inquilins del podi de l’edició anterior, és a dir Jorge Recalde i Jorge del Buono, volcaven en la segona prova especial de l’itinerari, com també havien fet per llavors els líders de la provisional Ari Vatanen i Terry Harryman, i si bé el temps perdut en la rebolcada no era excessiu, si que el xassís del seu cotxe en quedava molt malparat, impedint-lis rendir al màxim nivell.
D’altra banda, Ernesto Soto i Martin Christie, autors del millor temps en les dues primeres proves especials de l’itinerari, patien una punxada en el transcurs de la tercera prova especial, i en el moment de reincorporar-se, aquests tingueren una sortida de pista i posteriori topada amb la unitat homologa de Gabriel Raies i Raul Campana en no estar llegint les notes, el que els hi deixava marca en la carrosseria així com al paracops. Els 4 minuts perduts en l’incident eren més que suficients com per a que Gabriel Raies i Raul Campana fessin entrada al parc tancat de Córdoba com a líders de la classe per 2 minuts i 32 segons amb Eduardo Chiavarolle i Juan López i per 2 minuts i 43 segons amb Ernesto Soto i Martin Christie, els més ràpids de la classe en la quarta i última prova especial de la jornada inicial.
Al llarg de la longeva segona etapa del programa, la igualtat entre Gabriel Raies i Raul Campana amb Ernesto Soto i Martin Christie era molt major, amb el que els líders feien entrada al parc tancat de Córdoba el dijous a la tarda amb 3 minuts i 39 segons de marge amb Ernesto Soto i Martin Christie, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono havien d’abandonar la competició en el transcurs de la tercera prova especial del dia en haver deformat la junta de culata.
Divendres tot canviaria. En la disputa de la cronometrada reina de La Falda, de 72,82 km de distància, Gabriel Raies i Raul Campana començaven a acusar problemes amb l’autoblocant del seu Renault 18 GTX, el que permetia a Ernesto Soto i Martin Christie avançar-los en el transcurs del tram. Ja en la tercera prova cronometrada del divendres, els líders es veien obligats a abandonar el ral·li per avaria de transmissió, deixant a Ernesto Soto i Martin Christie al capdavant de la classe reservada als turismes millorats, és a dir el Grup A, per més de 30 minuts amb el Renault 12 TS de Miguel Torrás i Fernando Stella.
Tot i la motivació de superar en determinades proves especials al darrer dels Grup B que estaven en cursa, el Nissan 240 RS de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, finalment Ernesto Soto i Martin Christie optaven per assegurar i ser així en el podi de Córdoba el dissabte a la tarda, on els locals hi certificaven la seva victòria final per 39 minuts i 44 segons amb el Renault 12 TS de Mario Stillo i Daniel Stillo, un cop que Miguel Torrás i Fernando Stella eren exclosos de l’edició en no superar les verificacions tècniques finals.
La victòria còmoda que Timo Salonen aconseguia a l’Argentina, donava ales al pilot finlandés en la provisional del certamen de pilots, superant en 48 punts la puntuació d’Stig Blomqvist, qui malgrat conduir-hi el flamant Audi, veia el seu comptador congelat. L’accidentat Ari Vatanen es mantenia en tercera posició, a 5 punts de Blomqvist, si bé li esperava una llarga baixa per davant.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Timo Salonen |
108 |
|
Stig Blomqvist |
60 |
|
Ari Vatanen |
55 |
En el campionat de constructors, Peugeot seguia obrint forat en la taula vers els seus màxims rivals, Audi, que veien com uns pilots privats austríacs que per primera vegada sortien d’Europa Central, els hi salvaven els mobles gràcies a la segona posició marcada. Nissan per la seva banda es mantenia en tercera posició general gràcies a la quarta posició aconseguida pel matrimoni Mehta a bord d’un Nissan 240 RS.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
130 |
|
Audi |
92 |
|
Nissan |
50 |