Ral·li Monte-Carlo 1998

Primera ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 66è Ral·li Monte-Carlo finalitzava el dimecres 21 de gener de 1998 a la capital del Principat, Mònaco. El ral·li gaudia de puntuabilitat en els calendaris dels campionats per a pilots, marques, producció i FIA 2-L el que afegit a la seva fama, va atreure fins a 106 equips a formalitzar la seva inscripció, sent tots ells presents a la rampa de sortida el diumenge 18 de gener per tal d’afrontar els 359,19 km cronometrats repartits al llarg de 18 especials cronometrades que 60 d’ells aconseguirien completar.

Les condicions climatològiques i per tant dels trams eren les genuines i les esperades d’un Monte-Carlo en la seva essència, és a dir canviants. I per tant on l’elecció adequada dels pneumàtics era la clau per aconseguir uns bons temps més enllà del pilotatge o potència de la montura. La nit prèvia a la disputa de la primera jornada la neu va fer acte de presència als trams, pel que a més a més calia esperar la presència de les perilloses plaques de gel a l’asfalt.

Didier Auriol i Denis Giraudet esdevenien els primers líders de la prova en virtut de marcar el primer escratx del ral·li, peró en la segona cronometrada, els francesos de Toyota patien una sortida de pista quedant-se atrapats amb la direcció bloquejada en una tanca, el que els feia perdre de l’ordre d’un minut i mig i el liderat que anava a parar a mans dels italians Piero Liatti i Fabrizia Pons, guanyadors de l’última edició del ral·li.

A partir de la tercera cronometrada peró, Tommi Mäkinen i el seu nou copilot Risto Mannisenmäki, es van mostrar intractables, tot i que el pilot finlandés encara estava convalescent de la pulmonia que l’havia afectat bona part de la pretemporada. Els de Mitsubishi van encadenar quatre escratxs consecutius el que els va portar a liderar la prova un cop completada la quarta especial del dia. A més a més, en la última especial cronometrada del dia, els pilots van fer una elecció de pneumàtics una mica arriscada, ja que en certes parts del tram encara hi havia gel i restes de neu. Tots els pilots van muntar pneumàtics amb claus, mentre que els dels tres diamants vermells van optar per gomes ratllades de pluja, la jugada els va sortir rodona, ja que aconseguien marcar la diferència i deixar tots els seus rivals a més d’un minut, capitanejats per Carlos Sainz i Luis Moya.

En la primera cronometrada de la segona jornada, els líders tornaven a optar per unes rodes més amples que la majoria del parc tancat, doncs els obridors de pista informaven que no hi havia neu en excés. Aquest cop peró la jugada els va sortir malament, ja que en arribar massa ràpid a un revolt amb gel, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki se sortien de la carretera i es veien obligats a abandonar el ral·li en caure uns 10 metres avall.

Carlos Sainz i Luis Moya eren els autors del millor temps en aquesta especial, el que unit amb la baixa dels líders, deixava als pilots de Toyota al capdavant de la provisional seguits d’un altre vell conegut, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo, els quals tot i tenir un cotxe que començava a ser obsolet, van tirar d’ofici per marcar un bon registre i pujar fins la segona posició provisional peró a més d’un minut dels líders. Els finlandesos de Ford certificaven el seu segon lloc amb el millor registre a Sisteron, segona cronometrada de la jornada, on els de Toyota tenien un moment delicat quan els seus intercomunicadors van deixar de funcionar i Luis Moya havia de cridar les corbes alhora que fer indicacions amb les mans de la velocitat a afrontar el revolt.

I es que els pneumàtics van ser clars protagonistes de la jornada, si bé els equips que muntaven Michelin van poguer marcar les diferències en les primeres especials humides, en les seques que venien a continuació, els equipats amb Pirelli van volar sobre les carreteres dels Alps francesos, destacant especialment Piero Liatti i Fabrizia Pons els quals gràcies a 2 escratxs consecutius recuperaven 1 minut del temps perdut en la sortida del segon tram del dia amb dues voltes de campana incloses, tot i així els italians perdien una posició a les acaballes de la jornada en mans dels seus companys d’equip, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, els quals veien com la darrera posició de podi era a 6,8 segons, ocupada llavors pels seus compatriotes de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid.

Cinc especials cronometrades i 91,89 km cronometrats separaven als espanyols de la seva victòria en el primer ral·li que tornaven a disputar amb Toyota, pel que aquests van disputar les especials que restaven en el programa amb molta cautela evitant còrrer riscs innecessaris, peró amb un ritme prou elevat com per no ser atrapats pels seus rivals, tot i així un problema de frens en la penúltima cronometrada així com un altre cop una averia dels intercomunicadors, tornava a posar una mica de suspens al ral·li.

Malgrat els problemes de joventut del cotxe i que els espanyols només van aconseguir marcar un millor registre, l’absència d’errors destacables va facilitar que Carlos Sainz i Luis Moya acabessin guanyant el seu primer ral·li amb el Corolla WRC amb un temps total de 4 hores 28 minuts i 0,5 segons, o el que és el mateix, un marge de 40,8 segons vers els Ford Escort WRC de Juha Kankkunen i Juha Repo, els quals com els de Toyota, tot i només marcar un escratx, gràcies a no cometre errades acabava el ral·li en una meritòria segona posició.

La lluita pel darrer calaix del podi va ser una autèntica bogeria, primer Piero Liatti i Fabrizia Pons aconseguien la posició en la segona especial de la jornada, enviant a Richard Burns i Robert Reid fins a la cinquena posició provisional peró a 2,8 segons del podi. L’escratx que els transalpins aconseguien a continuació semblava certificar la plaça, peró en la penúltima cronometrada aquests es veien de nou superats pels seus companys d’equip Colin McRae i Nicky Grist, que amb l’escratx en la última especial del ral·li s’asseguraven la tercera posició al podi tot i haver arrossegat problemes amb un comportament un tan nerviós del seu Subaru Impreza WRC.

En la categoria FIA 2-L el ral·li començava d’una manera fantàstica per als homes de SEAT amb Harri Rovanperä i Voitto Silander i els catalans Oriol Gómez i Marc Martí calcant l’escratx en el primer tram cronometrat. L’algeria va ser breu, doncs en la tercera especial cronometrada els catalans se sortien de la carretera i en la última cronometrada del primer dia, els Peugeot 306 Maxi oficials de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i François Delecour i Daniel Grataloup superaven l’Ibiza dels finlandesos. Tot i que en la primera especial del segon dia François Delecour i Daniel Grataloup perdien la segona plaça per una sortida de pista, la prudència que imperava en el si de SEAT amb un cotxe fora de pista, així com el gran coneixement dels pilots del terreny, va permetre als de Peugeot tornar a ocupar les dues primeres posicions que es varen mantenir fins a la conclusió de la prova el que donava 16 punts a la marca del lleó.

En la categoria de producció els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller encadenaven els cinc darrers escratxs de la primera jornada, el que pemetia a la parella liderar la prova amb un marge de gairebé 3 minuts vers el valencià Luis Climent i el català Alex Romaní. Uns problemes de frens a Sisteron, segona cronometrada del segon dia, elevava la distància vers els 4 minuts i mig, moment a partir del qual les distàncies es mantenien pràcticament estables entre els dos equips. Tot i que tots dos van tenir un mal inici en la tercera i útima jornada, i sobretot la parella valenciano-catalana veien com la seva plaça podia correr perill, finalment les posicions es varen mantenir i els austríacs aconseguien una victòria de prestigi per davant dels debutants al principat Luis Climent i Àlex Romaní.

Tractant-se de la cita inaugural del campionat, el podi de la classificació reservada a pilots era un mirall del podi al ral·li, en el que el madrileny Carlos Sainz liderava la taula provisionalment amb 10 punts per davant dels 6 del finlandès Juha Kankkunen i els 4 de l’escocès Colin McRae.

En el campionat de marques, l’accidentat ral·li de Didier Auriol i Denis Giraudet no permetia a Toyota sumar més punts més enllà dels 10 aconseguits per a Carlos Sainz i Luis Moya. Tot i així els japonesos afincats a Colonia lideraven el campionat per davant de Ford i Subaru els quals empetaven a 7 punts fruit de combinar el segon lloc de Juha Kankkunen i Juha Repo amb el sisè dels belgues Bruno Thiry i Stèphane Prévot, i el tercer lloc de Colin McRae i Nicky Grist amb el quart de Piero Liatti i Fabrizia Pons. Mitsubishi tancava la classificació amb 2 punts que aconseguia Richard Burns i Robert Reid en finalitzar en cinquena posició.