Ral·li Monte-Carlo 1993

Iniciat el dijous 21 de gener de 1993 des de diferents ciutats europees, com marcava la tradició, el 61è Ral·li Monte-Carlo donava el tret de sortida al campionat mundial de ral·lis de la temporada, en el que fins a 170 equips dels 183 inscrits es presentaven a la sortida del primer tram per tal d’afrontar els 593,62 km cronometrats distribuits al llarg de 22 especials. La cita, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, l’aconseguien concloure fins a 86 equips el dimecres 27 de gener.

La cel·lebració del mitíc Col de Turini suposava el tret de sortida al recorregut comú i per tant competitiu del ral·li el dissabte 23 de gener, on els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia amb el Lancia Delta HF Integrale del Jolly Club n’eren els autors del millor temps i per tant primers líders de la cita. Ben d’hora peró el liderat va canviar de mans, a Pont de Miolans, segona cronometrada del dia, François Delecour i Daniel Grataloup van decidir muntar pneumàtics mixtes enlloc dels llissos, el que els va permetre marcar un crono magnífic, assolint la barbaritat de 218 km/h de velocitat màxima i de pas passar a liderar el ral·li.

Els francesos de Ford marcarien un altre escratx en la següent especial i rematarien una actuació impecable en la darrera especial cronometrada del dia, en la que novament tornaven a ser els pilots més ràpids permetent-lis arribar al parc tancat amb 1 minut i mig vers els seus més immediats perseguidors, els italians Andre Aghini i Sauro Farnocchia. Els seus companys d’equip, els també italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi provisional a 1 minut i 35 segons, tot i els problemes que els pilots havien estat arrosegant al llarg de la jornada, com un palier trencat o problemes d’alimentació deguts a la bomba de benzina.

Didier Auriol i Bernard Occelli i Carlos Sainz i Luis Moya seguien a continuació a 2 minuts i 7 segons i 2 minuts i 8 segons respectivament, peró tots dos pilots es van veure endarrerits en les primeres especials cronometrades, els francesos de Toyota quan punxaven en dues ocasions, a més a més en el Turini derrapaven sobre les quatre rodes i colisonaven contra un mur, arrancant una roda i malmetent la suspensió, amb el que cedien 1 minut i 48 segons; mentre que els espanyols de Lancia patien una punxada lenta en la primera cronometrada que els feia arribar amb la roda abaix a final de tram i se’ls quedava clavat el fre de mà en la segona.

La segona jornada, composada també per 6 especials cronometrades, es va veure una certa estabilització en la provisional de la prova, François Delecour i Daniel Grataloup amb 3 escratxs mantenien les distàncies estables vers els seus màxims rivals, en tant que Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor temps en la primera cronometrada, juntament amb Carlos Sainz i Luis Moya, i en la tercera especial del dia superaven als seus compatriotes Andrea Aghini i Sauro Farnocchia per tal d’enfilar-se fins la segona posició provisional.

Didier Auriol i Bernard Occelli tenien un mal dia, a Burzet, primera cronometrada, s’envirollaven i calaven el motor mentre que a Saint Bonnet le Froid tenien problemes amb el fre de mà, tot i això els francesos de Toyota marcaven el darrer escratx del dia on l’equip Lancia es quedava pràcticament en blanc i els pilots assolien la tercera posició provisional a 2 minuts i 17 segons dels seus compatriotes.

Si Carlos Sainz i Luis Moya començava la jornada amb el millor crono a Burzet, en la darrera especial del dia els pilots de Lancia patien una espectacular sortida en el primer pont de l’especial, els espanyols tenien marcada en les seves notes unes humitats les quals van esdevenir una placa de gel provocant que el Delta HF Integrale sortís recte arrancant la barana del pont i donant dues voltes de campana per caure en una zona arbrada. En la caiguda es va trencar el radiador, i la carrosseria i suspensió frontal esquerra van quedar molt malmeses, sobretot en intentar tornar a posar el cotxe a la carretera, tan que els pilots es van veure obligats a arrancar la roda i acabar l’especial sobre tres rodes, amb el que els pilots es deixaven 40 minuts.

Completada l’especial els mecànics del Jolly Club van reparar radiador i suspensió frontal esquerra apurant el màxim permès abans d’incorrer en l’exclusió de la prova, peró que els suposava 15 minuts adicionals de penalització amb el que els espanyols es deixaven 55 minuts. Donada que la neutralització a Gap no es considerava final d’etapa, als pilots no se’ls va permetre canviar la transmissió com haguessin desitjat.

Pitjor els van anar les coses a l’altra parella del Jolly Club, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, els quals es trobaven en posicions capdaventeres tot i la punxada que havien patit a la cinquena cronometrada del ral·li que els va obligar a canviar la roda en plena especial cronometrada. A la darrera cronometrada del dia els italians se sortien en el segon pont del tram, els seus companys ho havien fet en el primer, de tal manera que els va ser impossible retornar el seu Lancia Delta HF Integrale a la carretera i per tan evitar el seu abandonament un impossible.

L’etapa es reprenia dilluns el matí per al llarg dels 134 km cronometrats de les cinc especials del dia, Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguir retallar les distàncies vers els pilots de Ford de tal manera que es quedaven a 1 minut i 11 segons en arribar a la neutralització de Monte-Carlo de François Delecour i Daniel Grataloup, pràcticament la meitat de la distància que els separaven diumenge a la nit, peró el que era més important per als de Toyota, es que tenien la segona posició al seu abast ja que només 8 segons els separaven de Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Malgrat tot, François Delecour i Daniel Grataloup es mostraven trànquils de cara afrontar la darrera jornada, ja que bona part del temps que es deixaven al llarg del dia, es debia a un problema en el motor a la última cronometrada.

Tot i els fantàstics cronos de Didier Auriol i Bernard Occelli, els pilots més ràpids de la dia van ser els espanyols del Jolly Club Carlos Sainz i Luis Moya, els quals tot i tenir el xassís torçat i haver de doblar pilots més lents que els precedien en les sortides de les especials, marcaven els dos primers escratxs i en el comput global eren dos segons més ràpids que els francesos de Toyota, passant de la 76ena posició que tenia a Gap, fins la 31ena a final d’etapa. Tot i la remontada, i per tal d’evitar situacions perilloses en haver de doblar pilots en la nit del Turini, els espanyols van sol·licitar sortir com l’últim cotxe de Grup A, per davant dels diversos Grup N que encara el precedien.

Després de descansar pràcticament tot el dimarts, a mitjanit del dimecres es donava el tret de sortida a la última etapa del ral·li amb la celebració del mític Col du Turini, on François Delecour i Daniel Grataloup semblaven tenir controlada la situació en ser 5 segons més ràpids que Didier Auriol i Bernard Occelli, si bé aquests aconseguien ja superar a Massimo Biasion i Tiziano Siviero en la mateixa cronometrada inaugural.

Abans de disputar-se la segona cronometrada, els de Toyota van decidir canviar el turbo, una maniobra que ja van emprar el 1990 i que tans bons resultats els va donar. La fòrmula va funcionar novament i Didier Auriol i Bernard Occelli encadenaven 3 escratxs consecutius que els permetien assolir alló que es creia impossible dissabte, liderar el ral·li, peró només ho feien per 2 segons quan només restava una especial per celebrar-se, en ella els de Toyota tornaven a ser els més ràpids superant per 13 segons als de Ford amb el que Didier Auriol i Bernard Occelli guanyaven el seu tercer Monte-Carlo per només 15 segons vers François Delecour i Daniel Grataloup, veient el pilot francés com se li escapava una victória que semblava tenir a tocar dels dits de les mans.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi a 3 minuts i 16 segons dels guanyadors de la prova, donats un certs problemes de motor i frens que van començar a acusar en el seu Escort RS Cosworth. Tot i aixó els italians no van veure en perill la seva plaça de podi, ja que en la tercera cronometrada del dia, Juha Kankkunen i Juha Piironen, quarts classificats en aquell moment, patien una sortida de pista i el cop que propinaven al seu Celica Turbo 4WD, provocaven que se’ls hi obrís la direcció, perdent 12 minuts en l’especial i la posició que anava a parar en mans del pletòric de problemes Mitsubishi Lancer Evo I dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

En la categoria reservada als cotxes de Grup N, el local Christophe Spiliotis i el francès Hervé Thibaud van inciar la prova com a primers líders de la classe, peró al llarg de la segona jornada es van veure superats pel Ford Escort RS Cosworth dels francesos Pierre-Manuel Jenot i «Slo» els quals es van mantenir al capdavant de la general tot i l’atac dels qui foren primers líders de la categoria, fins que a falta de dos trams per completar el ral·li, els de Ford patien una sortida de pista i es veien obligats a abandonar, cedint la seva posició a Christophe Spiliotis i Hervé Thibaud tot i la sanció que aquest rebien en no arrancar-lis en la sortida de les assistències el seu Lancia Delta HF Integrale. Tractant-se de la cita inaugural del campionat, el monegasc era el primer líder de la taula si bé el pilot no considerava competir el títol.

Gràcies al canvi de turbo en la darrera nit, Didier Auriol aconseguia la primera victòria de la temporada en la primera cita del calendari, el que permetia al pilot del Llenguadoc-Rosselló, encapçalar la provisional del campionat de pilots amb 20 punts, 5 més que el seu compatriota i gran derrotat al Monte-Carlo François Delecour. En bona lògica, tractant-se de la primera cita del calendari del campionat del món de ral·lis, Massimo Biasion tancava el podi provisional a 8 punts del líder.

La victòria que Didier Auriol i Bernard Occelli oferien a Toyota, brindaven la oportunitat a la marca nipona establerta a Colònia, de liderar la provisional amb 3 punts d’avantatge vers Ford, marca que havia demostrat que el canvi de l’obsolet Sierra Cosworth 4×4 pel Escort RS Cosworth havia estat tot un encert. Mitsubishi per la seva banda, tot i els nombrosos problemes de fiabilitat que van estar arrossegant al llarg del ral·li, sumaven 12 punts gràcies a la quarta posició de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.