| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1993,9 centímetres cúbics (90,82 mm de diàmetre – 76,95 mm de carrera) amb turbo. |
| Potència |
350 CV a 6500 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 velocitats |
| Transmissió |
Propulsió a les rodes posteriors |
| Longitud |
4460 mm |
| Amplada | 1745 mm |
| Alçada | 1377 mm |
| Distància entre eixos | 2620 mm |
| Pes mínim | 1180 kg |
Amb l’homologació vigent des de 1986, no va ser fins a l’inici del 55è Ral·li Monte-Carlo el diumenge 18 de gener de 1987 que el Ford Sierra RS Cosworth no feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial de mans de Kalle Grundel i Terry Harryman. El resultat no va ser ni de bon troç esperançador, doncs les condicions lliscants de la ronda alpina eren fatals per al potent cotxe de propulsió, que hauria d’esperar pel seu primer podi fins al Ral·li 1000 Llacs 1987 del mes d’agost, quarta sortida de l’auto.
Amb Didier Auriol i Bernard Occelli enrolats dins l’equip oficial l’any 1988, després que els francesos aconseguissin uns bons resultats al Tour de Corse i al Sanremo amb la unitat de l’importador francès de la marca de l’oval, arribaria la primera i única victòria del cotxe a la ronda corsa d’aquella temporada.
Un any després, tant els francesos com els pilots espanyols Carlos Sainz i Luis Moya marxarien de Ford per integrar-se en formacions dotades de cotxes de tracció integral, Lancia i Toyota respectivament, el que unit amb l’inici del desenvolupament d’un nou cotxe, les participacions oficials del Ford Sierra RS Cosworth van caure en picat. L’agost de l’any 1990 arribaria el relleu natural al cotxe, en convergir sota una mateixa carrosseria la potència del motor Cosworth, amb la tracció integral del XR 4×4, motiu pel que en les 11 aparicions oficials al mundial de ral·lis del cotxe, els seus pilots aconseguissin 5 podis, 6 si comptabilitzem el que va aconseguir Jimmy McRae i Ian Grindord al RAC Rally 1987 amb la seva unitat de R.E.D., i una única victòria, pel que la seva relació de victòries per participacions esdevenia del 9,09 %.
Didier Auriol:
Tour de Corse 1988.